ELS ANGELS SON PER AL CEL. Miguel Ferràndiz, 1929.

 En memòria de la xiqueta

Clara Reig Juan (2010-2018), 
12/11/2018

Eixa xiqueta tan guapa

en el monyo tot rissat

com si fóra d'or puríssim

i els seus ulls de celest blau;

en la cara redoneta

com si l'hagueren pinta[da],

i lo mig riure innocent

sempre a la boca apuntant

em semblava un angelet

que del cel volgué abaixar

per a donar a conéixer

als seus pares i germans

la bellesa que en la Glòria

el Senyor els té guarda[dal.

La casa de sant Llorenç,

plena de felicitat,

contemplava l'angelet

que Déu els volgué donar

per a consol i alegria

dels pares i dels germans.

Mes un dia, obri les ales

i, com del cel va baixar,

se'n vola cap a en amunt;

i es deixa desconsolats

als pares que, des d'entonces

sempre al cel estan mirant

per a veure si la veuen

en aquella immensitat

entre els àngels que acompanyen

per la Glòria celestial

al Senyor de les altures.

Prompte, prompte la veuran!

Que els àngels són per al Cel;

i ella al Cel volgué volar,

per a mostrar el camí

d'eterna felicitat. 

 Miguel Ferrándiz Bataller (1877 -1962)