Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


lunes, 6 de enero de 2020

LA CISTELLETA DELS REIXOS


Que tan dut els Reixos?... Una nina, un ninot i un calbot!
Que tan dut els Reixos?... Una mosca, un mosquit i un pessic!
 
Nadal i Reis són festes carregades de tradicions, de família, d’innocència infantil... Tradicions que no volem perdre, ni renunciar a elles, i ara després de Nadal i Cap d’Any, toca rebre als nostres “REIXOS”. Arriben des del Campello, envoltats de cançonetes, de dites, de costums, de caramels i molta il·lusió!
El dia dels Reis hi ha costum de preparar als xiquets i xiquetes menuts de casa (els adults tampoc renuncien a la seua), una bonica cistelleta plena de caramels, xocolate, bescuit amb confits i anisets, una pinya de rosetes amb sucre.



El corrent i acostumat era trobar-se-la al balcó de casa, on prèviament els xiquets s’havien deixat les sabates al costat d'unes poques garrofes i palla per als cavalls dels Reis, amb la innocència i esperant que els patges dels Majestats d’Orient no passaren de buit per les seues cases i deixaren algun detallat per xicotet que fora. Abans, eren temps de penúries i escasseses, amb tanta necessitat, no hi havia diners per a deixar als xiquets tants de joguets com els porten actualment... Els xiquets més privilegiats rebien, una nina o un cavallet de cartó, un baló, o un “aret” de ferro per fer-lo córrer, i prou.

Amb quina il·lusió i comboi, el dia 6 de gener, els xiquets examinaven els balcons, i com s’il·luminava la seua careta al vorer al costat de les espardenyes, LA CISTELLETA DELS REIXOS.
Agafar-la d’un bot, i tot seguit anant amb ella, mostrant-la a tots els parents!... junt amb la resta de “reixos” que havien deixat.
Un dia abans, la mare que sempre ha estat la persona de més comboi de la casa, s’havia encarregat de conseguir a les tendes del poble, com la del recordat Carlampio o la ti Cominero (més antiga), un bon variat de llepolies tradicionals, o si algú havia viatjat a València, de les tendes com la "Casa de los Caramelos" portava coses noves, a València sempre es podia aconseguir més sortit i variació: figuretes de xocolate, ous, reis, llandetes de sardines, caixeta de cigarrets, botelletes d’anisets, peladilles d’Alcoi...


Preparar les rosetes amb sucre, també tenia el seu ritual, havien d'estar ben apinyades, per a formar una pinya ensucrà, i que dir del menudet bescuit?, fet amb una bescuitera de l’un, com deien elles, i adornat en anisets i confits.



Tot era preparat amagat, a espatles dels xiquets, per a no ser pescada per l'innocent fill!
Si això passava, elles, les mares, sempre tenien un bon recurs, feien als xiquets un puro moro de sucre cremat, rollat al moment en el banc de la cuina, i enviaven als xiquets a fer un “mandao” o “recao” inventat, i així poder prosseguir tranquil·lament decorant la bonica cistelleta amb tots els ingredients aconseguits. Després calia amagar-la en un bon amagatall estratègic on els xiquets no pogueren trobar-la.


Els xiquets i xiquetes passaven els dies previs preguntant a les mares quan venien els Reis? Tenien tantes ganes de veure'ls?, i que portarien?, perquè, segons deien, havien sigut molt bons xiquets!
I elles, les nostres mares... no es cansaven de gastar-los bromes, diguent-los, repetint-los, i preparant-los per aquest dia tan inoblidable per a tothom.

Que tan dut els Reixos?... Una nina, un ninot i un calbot!
Que tan dut els Reixos?... Una mosca, un mosquit i un pessic!


Mª Jesús Juan Colomer

No hay comentarios:

Publicar un comentario