Ana Cortés, la puntillera (1928-2018) |
Ha faltat Ana Cortés Pérez, una grandíssima lectora, als 90 anys. Tots
els mesos venia a la biblioteca a prestar un parell o més de novel·les,
últimament el seu fill l’acompanyava en el cotxe fins la mateixa porta.
Els xiquets la miraven curiosos, preguntant-se qui era eixa persona tan
important que entrava en cotxe a la biblioteca, d’ell baixava una dona
com poques, agafava cadira (sols uns minuts però mol intensos) i en
contava, parlava i comentava tots els llibres que venia a tornar i
acabada la interessant conversa en deia...
I ara quins llibres en
dones?, este ja esta llegit!, este es nou! Este autor es bo!... de
vegades li agradava contar coses de quan era xiqueta, la guerra passada a
València, la dura postguerra, la riuada de València a l’any 1957, que
va viure en primera persona, els seus anys de portera a la capital, la
vinguda a Aielo, i la seua família.....
Com adorava la lectura, llegia
fins altes hores de la nit, apagava la llum entre dos clarors.
Solia dir: A mi deixeu-me un raconet on puga assaborir de les meues lectures!, dels meus llibres adorats!.
Solia dir: A mi deixeu-me un raconet on puga assaborir de les meues lectures!, dels meus llibres adorats!.
Anita, allà on estigues segur
que buscaràs una biblioteca per seguir realitzant allò que més t’agrada.
En Àfrica diuen el proverbi “Un viejo que muere, es una biblioteca que
arde", això ens ha passat amb tu, hem perdut una gran i estimada dona i
una gran lectora.
Adéu per sempre Anita, un plaer haver-te conegut i
haver compartit amb tu tantes lectures.
La foto correspon a l’homenatge
que li va rendir la Biblioteca a l'any 2008.
Mª Jesús Juan
la seua bibliotecària
No hay comentarios:
Publicar un comentario