En Setmana
Santa l’església és escenari principal dels actes religiosos, és per això, que
volem parar-hi l’atenció. Però ho fem centrant-nos en una part, no en la
totalitat de l’edifici, ni en l’altar, ni en l’interior de cap capella, tampoc en
la iconografia religiosa. Observem, perquè és important mirar els detalls, la
porta o reixa de la capella del Stm. Crist o capella de la comunió.
La reixa que
tanca la capella de la Comunió, va ser sufragada pel matrimoni Juan Bautista
Mompó Vicent i Presentación Bernabeu Faus. Segons els records familiars de
Chelo Mompó Bernabeu, que és qui ens explica tota esta història. Presentació li
deia al seu marit que volia costejar una porta per a la capella de la Comunió i
deixaria tot arreglat al testament, però el marit, Batiste, li va respondre que
millor fer allò que desitjava en vida i no esperar a morir... i així va ser.
Batiste va morir en 1912 i Presentació en 1914, és a dir, la porta de ferro ha
complit més de 105 anys.
Però, qui eren
estos veïns? Xelo Mompó Bernabeu “Roca”ens ho explica escorcollant en la
memòria, el que sa mare Consuelo li contava. Anem pas a pas.
Batiste Mompó Vicent (1839-1912)
era el segon fill del matrimoni aieloner Antonio Mompó i Josefa Vicent, i
tingueren dos fills més, Adriano (1837) i José Ramon (1841). Es va casar en dues
ocasions, la primera vegada amb la jove Josefa Barber Tudela[i],
d’este matrimoni no tingueren descendència[ii]. Josefa
va morir als 49 anys l’any 1887. I Batiste va contraure (als sis anys de viudo)
i 53 anys, nou casament amb Presentació
Bernabeu Faus, soltera de 40 anys. Fou el dia 14 de setembre de 1892, a les 9 del mati quan
es reunirien tots a la capella del Stm. Crist de la Pobresa per contraure matrimoni
canònic. El prevere que els casà va ser Joaquín García Dobón.
El pares de
Presentació eren Bautista Bernabeu Satorres[iii]
(llaurador) i Rafaela Faus Ribes[iv],
domiciliats al carrer sant Roc (actualment c/ Església). La mare de Presentació, Rafaela Faus, era
natural de Ròtova. No hem trobat la partida de naixement de Presentació (altres
documents ens certifiquen que va nàixer en 1849), però si la dels altres
germans de Presentació que van néixer a Aielo, per esta raó, donem per sabut
que la nostra protagonista és natural de Ròtova i deduïm que se seguiria el
costum en aquells anys entre les joves mares, d’acudir a donar a llum a la casa
materna.
D’esta
segona unió de Batiste amb Presentació, tampoc tindria descendència.
El germà de
Presentació, Rafael Bernabeu i la seua dona Presentació Ortiz Orta, moriren
deixant orfes a les dues filles, Rafaela nascuda l’any 1892 i Consuelo Bernabeu
Ortiz l’any 1902. Les dues germanetes anaren a viure a casa dels tios on passaren
la infantessa, convivint amb ells a l’actual casa de Victor Reig, i ho feren fins
a la defunció de la tia Presentació i el casament de la germana major, Rafaela[v]
amb Salvador Castelló Castelló. La germana menor Consuelo[vi],
mare de Xelo Mompó, tenia aleshores 12 anys quan va anar a viure amb la germana
novençana.
I com anècdota,
ens conta Xelo, que sa mare al viure en casa rica, de menuda anava sempre molt
ben vestida i fins i tot, portava sovint bonics barrets al cap.
Reprenem el fil inicial i continuem amb Batiste,
sufragador de la reixa de la capella. Era un llaurador
propietari molt adinerat, només dir com exemple que quan va morir Presentació, en
casa hi havia més de 400 arroves d’oli, mobiliari i bens de prestigi. Batiste era
amo de terres i propietats que es distribuïren entre els hereus, rendes de
cases fins i tot a Ciudad Real, també tenia contrasenya al cabriol de la seua
propietat per a que no fora robat pels roders.
Va ser alcalde
d’Aielo, nomenat la sessió del dia 3 d’abril de 1885, i cessat l’1 de setembre
de 1886. Tot un any dificultós i dolent en la història d’Aielo, donat que
patiren la greu epidèmia de colera de 1885, i l’alcaldia va haver de fer front
a les necessitats entre els pobres del poble i malats.
Batiste, segons
documentació de 1883, formà part de la junta de la Beneficència encarregada de
realitzar reformes d’ampliació de l’Hospital Beneficència quan l’edifici estava
al Fondo. L’any 1902, seguia com administrador en la Junta comissionada per
recollir fons per a la construcció del nou edifici de l’Hospital. Mirant els
grans esforços fets aportant fons i recursos per edificar l’Hospital
Beneficència a l’Eixample, ell faria la major contribució substanciosa per a
l’edifici que serviria per finalitzar les obres. Va fer donació de 5000 pts, sent el major
donatiu aportat d’entre tots els aieloners adinerats. La segona persona que més
va contribuir, ho faria amb 1500
pts... Malauradament Batiste ja no va poder veure acabat
ni inaugurat l’Hospital Beneficència, que va ser el dia 13 desembre de 1913.
Va morir, sense
fills, a la seua casa on sembla va viure sempre, al c/Església, 23, el dia 2
d’octubre de 1912, als 73 anys. Esta soterrant al panteó de la família Juan
Sanchis.
Una vegada
explicat qui eren els sufragadors, expliquem més sobre la reixa. La reixa està
feta de ferro forjat, de perfil molt fi i silueta elegant, quasi sense
ornaments, solament unes senzilles flors com adorn floral i els barrots trenats.
Fa les funcions d’una gran porta, coronada per una creu i a cada costat, les
inicials del matrimoni benefactor (BM i PB), al mateix centre de la porta
i a la part més elevada de la reixa. La porta és una peça d’artesania esvelta,
dividida en dues parts i la part central de mig cercle... Té una part fitxa als
laterals i l’altra que s’obri i es tanca, per la quan s’accedeix a l’interior
de la capella.
I dóna pas,
i al mateix temps, aïlla per al recolliment i la pregària als fidels que
desitgen orar en la capella. A través dels barrots podem veure, sense dificultat,
la imatge del Stm. Crist de la Pobresa situat al seu altar i també el Sagrari.
La reixa està
pintada amb un bany de dos colors: les flors que adornen els barrots de color
daurat, els barrots i tot el conjunt de la porta de color platejat, pintura
molt utilitzada per les dones d’Aielo, que acostumen a pintar amb esta
tonalitat les reixes i balcons de les cases del poble.
I sobre
qui va ser el ferrer encarregat de fer este treball artístic, ho desconeguem, però
sense por a equivocar-nos, per les dates en les que estem parlant, senyalem al
ferrer d’Aielo, Vicente Ferri Martí.
Ara ja sabem un poc
més del nostre Patrimoni religiós, concretament sobre una part que sovint veiem
i que poques vegades mirem amb deteniment. Esperem que, a partir d’este escrit,
parem l’atenció amb la reixa i que ens faça recordar que darrere de cada cosa
procedent dels avantpassats, hi ha un grapat de històries mínimes
protagonitzades per persones, més o menys anònimes, i que totes juntes són les
que configuren la nostra deixa històrica.
MªJesús
Juan Colomer
Mariló
Sanz Mora
Programa Setmana Santa 2016
No hay comentarios:
Publicar un comentario