Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

domingo, 25 de junio de 2017

Habitants d’Aielo de fa més de cinc-cents anys.



Molts dels que ara mateix em llegiu, estareu preguntant-vos qui sóc i, sobretot, què fa un individu de la Ribera Baixa escrivint al llibre de festes d’Aielo de Malferit, però tot té una explicació.
          Una vesprada em trobava llegint documentació a l’Arxiu del Regne de València per a la meua investigació, centrada en la Ribera del Xúquer i la seua cristianització des del segle XIII, quan de sobte, dins d’un lligall d’Alzira i el seu terme, em vaig trobar amb un morabatí, sembla ser, inèdit de 1433, al que apareixia Aielo, Cayren i Beneixida de Jaume de Malferit. De seguida em vaig posar en contacte amb Ferran Castelló, company meu d’Universitat, per a fer-li-ho saber, i al cap de pocs dies em va proposar que ho plasmara al vostre llibre de festes, per a què tots vostés poguessen saber un poc més de la història del seu poble.
          Per a començar explicarem breument què és el morabatí. Entre els anys 1265 i 1266 esclataren al regne castellà de Múrcia una sèrie de revoltes per part de grups de musulmans contra el poder cristià. La reina de Castella, na Violant d’Aragó, qui era esposa d’Alfons X el Savi i filla de Jaume I, va demanar ajuda al seu pare per a poder aplacar aquestes revoltes. El morabatí va nàixer en aquest moment, en què Jaume I necessitava finançar aquesta campanya contra els rebels musulmans i al mateix temps va veure la posiblitat de poder crear un nou impost per a recaptar diners i garantir l’estabilitat del sistema monetari. El morabatí (maravedí en castellà) és una moneda típica a la península Ibèrica que tenia un valor de 7 sous. És aquest el motiu pel qual, es decideix que el pagament d’aquest impost s’efectue cada 7 anys, sumant un total de 7 sous (1 morabatí) per foc o habitatge). Va ser aplicat fins a l’any 1764 quan Carles III d’Espanya va decidir suprimir-lo.
          En aquest cas és molt interessant i curiós l’estudi d’aquest document. Amb el següent morabatí podem conèixer quantes cases hi havia a Aielo el 1433 així com qui era el cap de família, i al voltant de quanta població comptava Aielo aquest any. Al mateix temps, i realitzat un estudi onomàstic, podem saber quants cristians i quants musulmans habitaven aquestes terres fa quasi sis-cents anys.
          Si ens centrem ja al document, al llistat de la localitat d’Aielo trobem els següents noms, Mahomat Eça, Çat Çuleymen, Mahomat Albiarí, Puçol, Amat lo Vell, Agmet Ubaquer, Abdallà son germà, Çaat Peralta, Cami Oriol, Mahomat Perelli, Mahomat Barraxit, Abraham Barraxit, Azmet Tammar i per últim, Azmet Azquer. Calculant una mitja de quatre inquilins per casa, si trobem 14 caps de família, la mateixa quantitat que al Morabatí de 1421, podríem deduir, per tant,  que al lloc d’Aielo trobaríem un total de 64 habitants, majoritariament musulmans. Comparant aquest morabatí amb el de 1421, que exel·lentment va treballar Abel Soler a l’obra Aielo de Malferit. Geografia, història, patrimoni. podem trobar alguns noms que coincideixen, com és el cas de Mahomat Albiarí, Çat Peralta, Mahomat i Abraham Barraxit i Azmet Azquer.  De les catorze famílies que trobem l’any 1433, fixant-nos en els noms, podem trobar una gran majoria de noms musulmans, destacant quantitativament el nom de Mahomat, amb un total de quatre inquilins que comparteixen aquest nom.
          Si ens desplacem 3 kilòmetres, ens trobem amb l’alqueria de Cairent, la qual comptava amb quatre famílies, la d’en Marià Roces , en Llorenç d’Avinyó, n’Antoni d’Avinyó i en Vicent Boix, els quals, amb quatre inquilins per casa, sumarien un total de setze habitants al lloc de Cairent.
          És interessant que junt amb aquest document vaig trobar també un morabatí de Beneixida d’en Jaume de Malferit (cognom que posteriorment es convertirà en el segon nom d’Aielo). És important aquest morabatí, no tant pels noms que en ell apareixen, sinó perquè ja mostra, a la primera meitat del segle XV, les propietats que tenia el senyor de Malferit, com és en aquest cas Beneixida.
          Així doncs, és oportú ressaltar la importància que els morabatins tenen, sobretot per a l’estudi demogràfic i al voltant de l’urbanisme històric, ja que mitjançant aquest registre, podem saber quants habitatges conformaven el lloc d’Aielo i quins eren els caps de família en aquell precís moment.
          Res més que incloure, donar les gràcies a l’exel.lentisim Ajuntament d’Aielo de Malferit i a la comissió de festes per acceptar la meua participació en aquest llibret de festes 2016.



          Pablo Clari Hidalgo.
Publicat al programa de Festes 2016


No hay comentarios:

Publicar un comentario