Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

viernes, 7 de enero de 2011

Perquè tot té un origen. Una devoció perduda

.







Tot comença a la “Villa” d’Aielo de Malferit un dotze de setembre de mil vuit-cents vint-i-cinc, en plena “Década Ominosa” a la península.

S’ha d’imaginar, el poble ple de guirigall i rembombori quan en una visita realitzada per l’arquebisbe Simon Lopez, per donar la confirmació al poble, va alterar els que fers de la població. Totes les persones van anar a rebre’l amb unes ganes impressionants, tots anaren muntats a cavall o a peu al camí de les Forques (1). Un de tants que va sortir a rebre’l a llom del seu cavall va ser Joaquim Gironès i Belda, fill de Joaquim Gironés “el mayor” i Vicenta Belda, sent el segon fill dels catorze que va tenir la família dels Gironès. Fill de llaurador, amb moltes terres i amb gran religiositat, es a qui devem l’escultura que avui trobem a la casa de la plaça Palau que abans i sent de sa família van habitar els seus descendents.

Aquesta imatge que diguem, és la de la Divina Aurora, que conta amb una alçada i grandària ben considerable.

Al començament, hem anomenat i contextualitzat breument, la data del primer quart de segle XIX, doncs bé; aquell esdeveniment va marcar la seva realització.


Com he dit abans, va sortir a rebre a l’arquebisbe com a tants, per la zona del carrer San Roc però, en un de tants trons que es sentiren, a causa de les armes de foc que es disparaven, el seu cavall es va posar nerviós i el seu genet, Joaquim, va perdre el control d’aquest i desbocat va enfilar aquell carrer. Segons conta el codicil, va caure i miraculosament va sobreviure. Com conta el document es va prendre a supliques a “Maria Santisima”(2).

Cite textualment, “ ... cuando tiraba al suelo al otorgante y sucumbía en este estado viéndole el que dicen en gran peligro de parecere le reclamó a Maria Santísima, suplicándola encarecidamente que si le liberaba del peligro de morirse que en aquel acto se hallaba haria construir a sus costas una Imagen en titulo de la Aurora...”




Aquesta la col·locaria en la seva casa per una eterna memòria, i “...dicha soberana señora oyó sus suplicas...”.

Total que, quan va arribar a la casa de Joaquim Alemany, en el carrer Sant Antoni, es va quedar quiet i el nostre Gironès va poder baixar tranquil·lament sense que hagués passat res. Per això, “... visto que con ello habia obrado un milagro la Virgen Santísima, mandó construir a la espensas una ermosa Imagen con el titulo de la Aurora y la coloco en su magnifico Almario de la casa de la Plaza Palacio..” . Allí la família li rendiriria culte i veneració, pel miracle que va obrar al seu mecenes.

Conta també, el document notarial, que amb les seves oracions, costejarien anualment cada diumenge de setembre en una festa de “dobla” (3), per a pagar-la li deixen al fill Leon Gironés i Sancho en testament junt a aquesta “...un campo huerta de como cinco cuartas en este termino partida, esquina del huerto lindante por levante y tramontana con senda del Molino nuevo, por mediodia tierras de José Sancho y por poniente las de Francisco Martinez (...) de sus rentas hayan pagarne anualmente sobre ciento veinte reales vellón (4) (...) los gastos de la fiesta que se compone de tercia (5) misa con revestida si es posible, sermón, visperas, completas, procesión general, cera y vuelo de las campanas...”.

Mes avant, veiem lo que era ser dona en aquestos temps, ja que en dir al codicil , com tenia que passar la imatge en la família, predominaven el homes davant les dones; i el germà major del germà menor, però amb la mateixa responsabilitat, si un dels anteriors moria, i en el seu defecte, de no quedar germans, en el descendent mes pròxim que quedara viu. Si, a la fi, la casa quedava en altres mans, aquestos es deurien fer càrrec d’obrir una porta d’on estava la imatge, com un oratori privat, col·locant-se , “ encima de dicha puerta un retablo de la Imagen de la Aurora de ladrillos finos (...)”.

Allí podrien resar els fidels sense cap obstacle ; i que rarament es podria treure , com es feia amb la imatge en llenç propietat del fill d’un tal Secundo Domenech.

La realitat, és que, la devoció aquesta ha desaparegut al poble com moltes altres més, i s’haurien de recordar i escriure en alguna memòria. La imatge, encara esta pendent de que es puga veure, amb mes deteniment, i realitzar una revisió més profunda.

Així hi tot, encara falta saber el nom de l’autor, que segurament no és el que importa en aquest cas. Almenys, sabem que la polsera, que porta a la seva esquerra, va pertànyer a una besnéta de Joaquim Gironés, quan sent jove va morir.



Destaquem també que a la casa hi havia un “Jesuset de la Boleta”, que moltes persones recorden al carrer en processó, i que trobem a la mateixa casa dels Gironés. I també dos quadres; un de “La huida a Egipto”, i una “Virgen con niño”, d’unes dimensions considerables, i que presenten un greu estat de conservació.

Darrere de la primera pintura esmentada, trobem el nom de “Dª Mª Yrene”, segurament de la família dels Gironés. Ens conta Pilar, la descendent més propera, que aquestos quadres, podrien ser regals de presbiteris, o altres persones religioses que anaven a veure la Verge; altra cosa que ens conta, es que hi havia un Sant Antoni, a l’església que pertanyia també a la família dels Gironès, i que segurament en la guerra va desaparèixer.

Demane, a la gent del poble, que tinga coneixement d’alguna devoció perduda, o qualsevol resta d’obra religiosa ( ja siga una peça trencada sencera), per poder descobrir el seu origen, si no es sap i documentar-lo; o que tinga mes informació sobre aquestes, que hem nomenat.

Donar les gràcies, a Mª Jesús Juan, i Noelia Vidal, a l’arxiu d’Ontinyent, a la família, en el cas de Pilar Sanz i a molta gent que m’ha ajudat en coses petites però importants.

P.D. En un poc més de temps, intentaré realitzar un estudi mes detallat de tot el que es troba a la casa, cosa interessant, i que es deu saber.

Ferran Castelló Domenech.

Notes:
(1) “Horcas”, segons el codicili de 1853 realitzat per Manuel Valls.
(2) “Maria Santisima”, segurament la Verge.
(3) “Dobla”: tipus de misa, que es realitzava a l’imatge.
(4) “Reales de vellón” ; 1 Real de plata = 2,5 Reales de vellón
(5) “Tercia” ; altre tipus de misa que es realitzava.






2 comentarios:

  1. Ferran, m’agradaria conèixer la historia del llinatge Girones a Aielo, deu ser interessant?... i la casona que habiten?...

    ResponderEliminar
  2. La veritat, es que seria interessant... Encara que Maria Jesus, hem va fer un llarguissim llistat de la seva familia. I buscant coses sobre la mateixa talla de fusta, vaig trobar nombrosos tractes en tota la gent del poble, que porta la familia Gironés.

    La casa tambéseria cas, perque està enclavada dins del que es la part mes antiga del poble.

    Es un treball, al cumul que tinc, pero, que está en l'apartat per a l'estiu.

    Gracies per suggerencia.

    :)

    ResponderEliminar