Història d’Aielo de Malferit

CALENDARIS DE LA BOTELLERIA D’AIELO DE MALFERIT

Nova donació al Fons Local de la Biblioteca

Maria Carreres Liñana, filla de l’estimat mestre Leonardo Carreres (Moixent 1881- Aielo de Malferit 1971), ha fet donació al Fons Local de la Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz” d’Aielo de Malferit, de dos originals calendaris publicitaris de la fàbrica de licors, que durant molts anys va guardar el seu pare Leonardo i que ella ha conservat.

En Aielo, per Nadal, era tradició desplaçar-se a la botelleria per comprar aiguardent, anís Ayelo, menta, nuez de kola... licors que acompanyarien les pastes típiques de les festes nadalenques. I al mateix moment sempre s’arreplegava el calendari del nou any, un calendari que s’ajustava a la moda de l’època o al gust del propietari. Era el “marketing” en aquell temps que encara s’utilitza. Així que no hi havia casa al poble en la que faltarà el calendari de la botelleria ocupant una paret del menjador, la majoria de les vegades molt a prop de la llar per tenir-lo a la vista.

La donació que ha fet Maruja consta de dos calendaris amb unes mesures de 30 cm. de llarg per 24 cm d'alt, datats entre els anys 1913 i 1922. Són làmines de cartró dur emmarcades amb una espècie de llistó de fusta fina, amb la nota:

J. Juan Mompó sucesor de Aparici, Sanz y Ortiz.

Licores, Jarabes y Horchatas

Ayelo de Malferit (Valencia).

A més a més, Maruja Carreres en conserva més de gran valor: són els primers calendaris de la fàbrica de licors “Aparici, Sanz i Ortiz”, fàbrica fundada l’any 1880. Els calendaris publicitaris tenen un disseny molt minuciós i Maruja els té emmarcats i hui en dia adornen la seua casa de València. Pròximament intentarem aconseguir fotos d’estos calendaris per poder mostrar-los a tothom, i així donar a conèixer la publicitat que feia esta empresa aielonera de finals del segle XIX i començament del XX, publicitat que era repartida per tota Espanya i l’estranger, perquè com se sol dir “Qui no anuncia no ven”!.

La història de la fàbrica de licors és llarga, al menys 130 anys. A grans trets es pot dir que l’any 1913 la fàbrica va ser venuda per un dels fundadors Enrique Ortiz a Juan Juan Mompó, passant a anomenar-se “J. Juan Mompó” fins la seua mort l’any 1922. Els fills optaren per la continuació de la fàbrica amb el nom comercial “Viuda de Joaquim Juan Mompó”. Però podeu conèixer més, llegint l’article de Joaquim Juan Mompo: “Sobre la fundació de la fabrica de xarops i destil·leria d’aiguardents i licors d’Aielo de Malferit”; publicat a la revista Almaig (Ontinyent, 2003) que trobareu a la Biblioteca i que pròximament editarem ací. També hi ha informació sobre el tema, a l’article de Toni Barber “La botelleria de Aielo de Malferit”; publicat al programa de festes de l’any 2005 i tret de nou a la llum en este blog el 18 de setembre de 2010.

Des d’esta pàgina del blog agraïm a Maruja Carreres la donació feta i l’animen a que continue col·laborant com ha fet fins ara. Sempre que la Biblioteca ha necessitat fotografies, conèixer dades bibliogràfiques del seu pare el mestre D. Leonardo, material per a exposicions... en tot moment hem trobat l’estimable col·laboració de Maruja i la porta oberta de sa casa.

I la seua ajuda i col·laboració va mes lluny. Són molts els investigadors que l’han visitada; el filòleg d’Agullent Emili Casanova per conèixer aspectes filològics, seguint el rumb que en el seu dia faria el germà de Leonardo, el capellà Francisco Carreres (1882-1919), que va ser col·laborador del canonge mallorquí Antoni Mª Alcover per a l’edició del Diccionari Català-Valencià-Balear. També l’ha visitada la doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació Carmen Agulló buscant informació sobre l’escola a la Vall d’Albaida en els anys que Leonardo va ser mestre a Aielo.

Reiterem la nostra gratitud a Maruja i alhora animen a tota la gent per a que aporte material sobre Aielo al Fons Local. Ja sabeu que podeu adreçar-se a la Biblioteca Municipal bibliotecaaielo@hotmail.com, que està oberta tots els dies de 17 h. fins a 20 h. i també els dijous pel matí.

Mª Jesús Juan i Mariló Sanz