Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

martes, 14 de septiembre de 2010

Escola d'ahir i de sempre. 2ª Part








L'edifici de les escoles, en l'actualitat ocupat per la Biblioteca del poble i el Museu de Nino Bravo

ELS INICIS DELS SEGLE XX, FINS ACONSEGUIR L’EDIFICI ESCOLAR PER A AIELO DE MALFERIT

Encara que era urgent la necessitat de nous locals per a l’escola, des de 1892, data quan es va prendre l’acord en ple de l’Ajuntament de la construcció de l’edifici escolar, van haver de passar 33 anys fins l’any 1925 quan, a la fi, es va col·locar la primera pedra.

Carles Salvador Gimeno, que anys més tard seria reconegut com un il·lustre mestre, escriptor i gramàtic, va nàixer a València el 20 de gener de 1893. Va estar poc de temps exercint a Aielo, sols dos anys, des de la presa de possessió el 5 d’octubre de 1912, amb 19 anys, fins el 15 d’octubre de 1914. Aielo va ser el primer poble en la seua trajectòria docent. Carles Salvador va morir el 7 de juliol de 1955. L’any 1993, en complir-se cent anys del seu naixement, l’Ajuntament d’Aielo de Malferit li va fer un homenatge i recentment, al ple del 28 d’octubre del 2004 es va aprovar dedicar-li un carrer dintre de la zona nova escolar.
Leonardo Carreres Liñana, nascut el 1881, era de Moixent i va estar de mestre de xiquets en dues etapes. Primer amb 23 anys, va arribar a Aielo com a mestre substitut interí i va estar des d’octubre del 1904 fins el setembre de 1911, any en el qual va aconseguir la plaça en propietat al grup Cervantes de València. Durant els anys que Leonardo va estar treballant a València, mai va oblidar Aielo, i així consta en acta de ple d’Ajuntament de 1913 perquè Leonardo va enviar un mapa mundi de regal per a les escoles del poble. I la prova més evident és que va tornar. La segona etapa el portaria de nou a les aules que ja coneixia, el febrer de 1916, on es quedaria fins la seua jubilació en març de 1951. Leonardo es va casar amb una jove del poble, Pepa Liñana i tingueren un fill i una filla.

El 1914 durant una visita de l’instructor de la zona, este assenyala la necessitat de fer obres a l’escola de xiquets i la urgència per aïllar les latrines, que son un perill per a la salut dels alumnes.

El 1924 serà el mestre d’Aielo Miguel Ferrándiz, que encara no estava treballant al poble, qui acudirà al ple de l’Ajuntament del dia 2 de gener de 1924, per intercedir i reclamar la construcció de l’edifici escolar, i proposa mesures com la confecció d’una estadística escolar per conèixer el nombre de xiquets que tenia Aielo compresos entre 6 i 14 anys. Així, conforme a l’estadística, devia construir-se el grup escolar més gran i amb varies aules, i cada mestre no tendria més de 40 alumnes. A més a més, proposa saber, de manera fiable, el nombre de xiquets pobres que no poden assistir a l’escola per l’extrema pobresa dels pares.

Leonardo Carreres en una aula de les noves escoles en els anys 40

Leonardo Carreres va participar activament de la vida del poble. L’any 1924 era regidor i va seguir durant molts anys. El 1943 va ser alcalde i després de nou regidor fins la dècada dels 50. Els seus esforços, junt als que feren els seus antecessors, contribuïren a millorar l’educació d’Aielo, perquè lluitaren insistentment per aconseguir un edifici en condicions. Amb el nou grup escolar es va acabar l’escola unitària passant a ser de tres graus, la primera de la vall d’Albaida, d’eixa manera s’acabava la concentració excessiva d’alumnes. El mestre Leonardo va ser l’encarregat dels xiquets del poble durant 42 anys, es va jubilar el 2 de març de 1951. Com a reconeixement de la seua tasca i dedicació al poble, l’Ajuntament segons consta en acta del 19 de gener de 1951, li va fer un homenatge, el va anomenar fill adoptiu del poble i se li va lliurar una medalla, la medalla de la constancia de primera clase, que va ser costejada pels tots els alumnes. El 24 de març de 1969 de nou l’Ajuntament d’Aielo li va fer un homenatge dedicant-li un carrer de la població i el 1971 li va donar la medalla d’or al treball. Va morir el 21 de juny de 1971.

El mestre Miguel Ferrándiz Bataller, nascut a Aielo el 6 de maig de 1877, fins arribar a exercir al seu poble, va passar per varies escoles abans, l'última seria Atzeneta d’on es traslladaria definitivament en inaugurar-se les aules de les escoles. Aules que ell havia contribuït a portar endavant i on estaria fins la seua jubilació voluntària el 1943. Miguel coincidiria de mestre, en els primers anys de les Escoles amb Manuel Bermúdez i també amb Leonardo Carreres i va morir a Ontinyent el 7 de desembre de 1962. L’ajuntament li va reconèixer tots els anys de dedicació i mostra d’estima pel seu poble, dedicant-li un carrer, segons acta del 10 de novembre de 1975. Miguel al llarg de la seua vida, no sols es va dedicar a ensenyar, era un gran poeta que també va fer molts treballs sobre educació i va demostrar en tot moment ser un amant de la història d’Aielo, mostrant els diversos paratges als alumnes en excursions, on arreplegava, igual que ho feia Leonardo, fòssils, puntes de fletxa, ferramentes de l'època prehistòrica i ceràmica; tot va quedar degudament organitzat en un menudet museu que estava a l’escola i que hui en dia, malauradament, ha desaparegut.


Miguel Ferrándiz amb un grup de xiquets davant les escoles recent inaugurades

Els terrenys on anava a construir-se l’edifici, donats per l’aieloner Bautista Aparici Belda, estaven situats a la partida del Horno de Vidrio, als afores del poble. El solar cedit havia estat abans un cementeri morisc, era un lloc d’esplai, on els xiquets del poble jugaven i sovint es trobaven despulles humanes. El terreny estava apartat de les cases, tanmateix, l’Aielo d’aleshores, estava experimentant un gran canvi urbanístic i no tardaria res en deixar d’estar relativament allunyat del poble; al costat dels terrenys on es construiria l’escola, acabaven de finalitzar-se les obres de la nova caserna de la Guardia Civil. De fet este quarter seria inaugurat el mateix dia què es posà la primera pedra de les escoles. A la part d’enfront, estava l’Hospital Beneficència inaugurat el 1913 i regentat per monges franciscanes, que a més de la seua funció d’atenció als pobres també feien de manera gratuïta escola per a pàrvuls. L’edifici de la caserna, i els terrenys on serien construïdes les escoles, estaven separats de l’Hospital Beneficència per un camí d’eixida cap a les hortes. Tota la zona estava eixamplant-se per fer un gran passeig, segons un dels grans projectes de l’Ajuntament, del qual era aleshores el president-alcalde Miguel Colomer. Les obres del nou passeig duraren anys, i fins el 1925 no es col·locaren els bancs de pedra i plantaren arbres per fer ombra.
La primera pedra a les Escoles Velles

El 25 d’octubre de 1925, va ser un dia històric per a Aielo, per fi anava a posar-se la primera pedra de les necessàries escoles. Alhora també anava a inaugurar-se la caserna de la Guardia Civil que fins ara havia ocupat les dependències de l’antic Hospital, al Fondo.


El cardenal Benlloch en la cerimònia de posada de la primera pedra de les escoles. Any 1925

Començaren els actes pel matí, acudint moltes autoritats rellevants de l’època. El cardenal Benlloc junt als padrins, Mª Angeles Belda Soler i Bautista Aparici Belda, els marquesos de Malferit i tota la comitiva, anaren des de l’Església, acompanyats per la banda de música d’Aielo. Tots junts arribaren al solar de l’escola. Una vegada al lloc es van beneir els terrenys i col·locaren la primera pedra, després firmaren una acta que va ser enterrada, en este moment, junt a la pedra simbòlica

En finalitzar l’acte, Bautista Aparici va oferir al cardenal i tots els convidats, un dinar que es va celebrar al Palau dels Malferit.

La primera pedra va suposar un primer pas, però encara faltaria molta feina per fer. Les obres duraren anys.
Procés de les obres
A l’any 1927, en el ple d’Ajuntament del dia 16 de maig, l’alcalde reitera el mal estat dels locals on es troba instal·lada l’escola pública i la necessitat urgent de construir el nou edifici als terrenys cedits per Bautista Aparici. Aleshores, vistes les facilitats que dóna el Govern de l’Estat, es sol·licita una subvenció per a la construcció de l’edifici que estaria format per dos escoles graduades amb tres seccions cadascuna. Es va acceptar la proposta i es va sol·licitar una subvenció de 60.000 pts, encarregant la confecció del projecte i plànols a l’arquitecte d’Alcoi Vicente Valls Gadea.


Leonardo Carreres i els seus alumnes, 1931. E. Aparicio, Rafael Molla, “Xatet” Castello, (?), Pepe “Surdo”, (?),(?), (?), Vicente Sanz, Leonardo Carreres, (?), “Pantorrilla”, Pepito “Marino” Bernabeu

Els terrenys amb una extensió de 130 metres, 70 centímetres de llarg per 21 metres d’ample, confrontava al nord, amb el carrer Sants de la Pedra, al sud amb el passeig públic, a l’est amb Maria Soler Ortiz i a l’oest amb la Caserna de la Guardia Civil.

En març de l’any 1928, l’Ajuntament es reuneix per sol·licitar un préstec a la caixa de Prevenció Social del Regne de València per a les despeses. Es va demanar un total de 60.000 pts. oferint com a garantia la hipoteca del solar, l’edifici que anava a construir-se i tots els ingressos del pressupost municipal.

I la necessitat d’un edifici cada vegada era més patent. El 15 d’agost de 1929, en un ple, el president exposa el mal estat de l’edifici, segons els informes del tècnic municipal, perit aparellador, referents a l’estat de recinte destinat a escola, situat a la Pl. de la Constitució, 2 (avui Pl. Palau). El tècnic manifesta el mal estat de l’edifici, degut als roïns materials utilitzats i l’obligació de procedir a la seua reparació immediata. S’han de suspendre les classes mentre duren les obres, i fa constar, a més, les males condicions higièniques que són un perill per a la salut dels xiquets. Alhora expressa la necessitat urgent que es porte a cap la construcció del grup escolar que té concedit l’Ajuntament. Vist l’informe l’Ajuntament tanca les classes per temps il·limitat per tal de reparar les escoles i acorda de manera urgent finalitzar les obres del grup escolar.

L’ex-alumne Vicente Sanz Belda, recorda com era aquella escola:

Allò era molt miseriós, en entrar a l’escola hi havia uns quants bancs a un costat i a l’altre i en una tarima molt alta estava la taula del mestre. Al fons de la classe hi havia una gerra que servia de water, no tenia porta ni tapadora, quan un alumne anava a l’excusat era motiu de festa i broma per a tots.

En aquells anys no hi havia “recreo”, així que els xiquets solien anar junt a la gerra a jugar un poc.


Vista de les escoles en la dècada de 1940

1930 L’Escola acabada

El 1930 van finalitzar les obres de les noves escoles.

El 26 de febrer de 1930 es va formar un nou Ajuntament i va ser designat alcalde, Vicent Barber Calabuig. Estava ja pròxima la inauguració de les escoles, i l’Ajuntament va comprar mitja acció d’aigua potable de la bassa la Cava per als nous locals. Altra mesura presa pel consistori seria sol·licitar a la Direcció General de Primera Ensenyança que decretara la creació de dos grups graduats de tres graus cadascú, els quals devien funcionar en els nous locals.

I així va ser, es van crear les dues escoles graduades, una per a cada sexe, amb tres aules cadascuna, perquè el cens d’habitants d’este municipi així ho exigia. L’Ajuntament també es va comprometre a subministrar el material necessari per a les escoles i a proporcionar casa en condicions per als mestres.

Acabades les obres, sols restàvem els certificats corresponents. Estos arribaren el dia 31 de gener de 1931:

-L’Inspector Provincial de primera ensenyança diu “que los salones para clases y demás dependencias del grupo escolar reunen magnificas condiciones pedagogicas. El edificio cuenta con agua potable está situado en punto, relativamente elevado y la fachada principal orientada al mediodia es bañada por el sol dando a todas las clases abundancia de luz y alegria. Circundan al norte y al sur del edificio patios de recreos y pasos convenientes de aislamiento”.

-L’arquitecte En Vicente Valls Gadea certifica ”..la garantia y seguridad para poderse ocupar inmediatamente..”.

-I els metges de la població, també certifiquen “..reunen las debidas condiciones de capacidad, luz, ventilación y el estado de sus paredes y suelos hallandose construidos con magnifico material hidraulico".

L’1 de febrer de 1931, ja finalitzat l’edifici, al ple de l’ajuntament es presentarà una relació de despeses derivades de les obres, i es demana una ampliació del crèdit, per poder concloure definitivament les obres.

El 14 de març de 1931, al ple de l’Ajuntament es va presentar una instància de Leonardo Carreres Liñana, sol·licitant que es remataren les obres i que es posara data per a la inauguració. S’acorda, doncs, fora la inauguració el diumenge 22 de març a les 11 del matí, i s’anomena una comissió composta pels regidors, Ortiz, Tudela i Castelló Juan, per a que s’encarreguen d’organitzar la festa. El ple continua acordant l’adquisició dels mobles que faltaven per a les dependències de l’edifici. Tot el treball de fusteria havia estat realitzat pels fusters d’Aielo, Salvador i Emilio Castelló.


Primers Alumnes que van inaugurar l’Escola amb el mestre Leonardo Carreres, 1931

La inauguració del grup escolar

Com va constar en acta, diumenge 22 de març de 1931, a les 11 del matí, es va procedir a la inauguració de l’edifici. Per fi Aielo tenia escoles noves. Van ser valuosos els esforços finals per aconseguir-ho, de l’alcalde Vicente Barber Calabuig i dels predecessors que van iniciar els tràmits. Cal ressaltar l’ajuda desinteressada de Bautista Aparici, que va fer donació dels terrenys i en 1931 va lliurar un important donatiu de 10.000 pts. També tots els aieloners col·laboraren en la construcció d’este edifici, alguns amb mà d’obra i altres aportat la seua cavalleria o donatius en metàl·lic.

Els actes que es feren aquell assenyalat dia són contats per l’ex-alumne Vicente Sanz de 84 anys:

Els xiquets vam eixir de l’escola vella que estava en els baixos de l’Ajuntament, i en la plaça esperarem junt a les xiques que havien partit formades des de l’escola on estaven elles (a casa de D.Maria la Mestra), a que s’uniren a nosaltres les autoritat. Tots junts partirem cap a l’Eixample, pujaren pel carrer del Mig, fins el carrer Major fins arribar a la nova escola.

A cada xiquet dels mes majors, el mestre D.Leonardo ens havia donat un arbre, jo portava el més gran per ser el major, quan vam arribar a l’escola el mestre ja tenia fets els clots; nosaltres van posar l’ arbre i van tirar la terra. I encara està allí.

Pepica Colomer Sanchis, ex-alumna de 84 anys que també va inaugurar l’escola, recorda:

No sé per quin motiu vam partir a les alumnes, unes es van quedar en casa de Dª.Maria al carrer vell i altres ens dugueren a la classe de l’Hospital Beneficència, junt a una mestra que no recorde el seu nom però estigué poc de temps. Nosaltres a la inauguració de l’escola eixirem des de l’Hospital.

Tots els actes foren acompanyats per la banda de música d’Alfarrasí

Començava una nova etapa per als alumnes i mestres d’Aielo. Ja es disposava d’un nou grup escolar, molt ben equipant i amb una bona i seleccionada biblioteca escolar, i a més, es contava amb un nombre necessari de classes per poder augmentar la plantilla de mestres. Ara en serien més, a l’escola de xiquets estarien els mestres Leonardo Carreres com a director, Alejo Ferri Llagana i Eduardo Garcia. Estos dos mestres estarien poc de temps, i foren rellevats pel mestre d’Aielo Miguel Ferrandiz Bataller i per Manuel Bermúdez Fuentes, que va vindre a Aielo en 1933.

Com a mestres de les xiques estarien, Maria Arabi Molina fent les funcions de directora, amb Elvira LLovet Ferrer i Joaquina LLorens Casamajó. Encara que en 1933 ja trobem a Conxa Miralles Ramón, dona del mestre D.Manuel Bermúdez.

Malgrat inaugurar-se les escoles, les obres encara no havien acabat i no seria fins el 1932, quan es va tancar tot el recinte de l’escola amb reixes, per a protegir-lo dels xiquets que anaven després de les classes a jugar allí.
Mariló Sanz i Mª Jesús Juan. Article publicat en el Llibre de Festes de l'any 2005. Fotos: Arxiu fotogràfic de la Biblioteca Degà Ortiz
Bibliografia- documentació:

-Arxiu R.S.E.P.V. C-4III
-Actes de plens de l’Ajuntament d’Aielo de Malferit a l’arxiu municipal.
-Fons oral: Vicente Sanz Belda i Josefa Colomer Sanchis.
-BELDA SOLER, Mª Angeles.- Aportación a la história de Ayelo de Malferit.
-Premsa de 1925, conservada a la Biblioteca Publica Municipal Degà Ortiz i Sanz.
-Index de Juan Bautista Bataller (1662-1835) a l’Arxiu Municipal.
-AGULLÓ, Mª del Carmen.- Agullent i Aielo de Malferit: l’escola pública en 1880 Revista Almaig,’Ontinyent 1995.
-SANZ, Josep i NADAL, Tere.- 1912-1914, Carles Salvador en Aielo de Malferit. Programa de festes de moros i cristians d’Aielo de Malferit, 1994.
-JUAN, Mª Jesús i SANZ, Mariló.- Don Miguel Ferrandiz Bataller (1877-1962),. Programa de festes de moros i cristians d’Aielo de Malferit, 1996.




1 comentario:

  1. Bona vesprada companyers
    Acabe de entrar a la pagina i no podeu imaginarse la sensació que he sentit al vorer les fotografies de Don Leonardo perque, precisament ara, estava escrivint sobre ell.
    Tinc ja el esborrany de tot el relat, pero no vos el vull pasar encara, está ple de notes.
    He repasat cent anys del vostre poble i m'he clavat molt dins, encara que la meua visio es molt particular. Ara sí que veig el poble i la gent quan escric. I ara vos entenc quan feu estos treballs que sense ells no haguera pogut anar en lloc.
    Segiu aixi.

    ResponderEliminar