Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


domingo, 16 de junio de 2024

912-1914, Carles Salvador en Aielo de Malferit. Per Josep Sanz i Tere Nadal

 

L’any 1993 l’ajuntament d’Aielo de Malferit amb la col·laboració del col·lectiu L’Olla de l’Olleria, va dedicar un homenatge a l’il·lustre mestre, escriptor i gramàtic valencià Carles Salvador i Gimeno (1893-1955). Al programa de festes de 1994, Pepe Sanz i Tere Nadal escriviren un article molt recomanable: “1912-1914, Carles Salvador en Aielo de Malferit”. Us deixen dos anècdotes tretes d’este treball...  [extracte] A l’any 1912 Carles Salvador pren possessió com a mestre interí de l’escola de xiquets d’Aielo, és la seua primera escola (tenia 19 anys quan va vindre) i dos anys després deixa aquest poble per a prestar el Servei Militar.

Consultats alguns dels majors del poble, pràcticament ningú recordava amb certesa el nom d’aquest mestre. Una excepció ha sigut el cas de Presentació Juan Castelló, que va nàixer en 1902 i ens recordava entre altres, una anècdota d’aquells anys:

“...recorde que per entonces anaven a costura, érem tres amigues i estàvem molt enjogassades, la més espavilada tenia de malnom “la boba” i ens agradava molt tocar la campana a les mongetes (que encara estaven en el fondo) per a ferles eixir al carrer. Un dia “la boba” va tocar a la porta de l’escola de xiquets i el mestre que hi havia, que li deien don Carlos -era jove, un poc baixet i moreno- va eixir a preguntar qui era, els alumnes li van dir: “és la boba” i ell va contestar: “ah, si està boba deixeu-la...” però de boba no tenia res”.

No hay comentarios:

Publicar un comentario