Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


domingo, 28 de enero de 2024

JUGAR A PASSAR L’AGULLA.

 

Dibuix de Inma Aparici Sancho

Des de no se sap quan, el número ‘tres’ sempre ha estat associat a atributs màgics, a més de ser un número especial per a la ment humana. El ‘tres’ el podem trobar en moltes estructures i patrons de la naturalesa i societat. Per exemple, a l’esquema del temps: passat, present i futur; i a les edats cronològiques bàsiques: infància, adolescència i edat adulta.

En aquest relat ens centrem en el passat, on les veïnes i els veïns del nostre poble de totes les edats, any rere any celebraven les festes del nostre Sant Antoni. Un Sant Antoni que sempre ha estat acompanyat pel seu llibre, el seu gaiato i el seu porquet i, per això, més que sant, sempre ens ha mostrat públicament com el que és i serà: ‘un sant màgic per a tot el veïnat’.

Així que l’altre dia, i curiosament com si el ‘tres’ no ens volguera abandonar, el meu sogre Juan Martí Penalba (més conegut com a ‘Juanito Carinyo’) ens va contar que ell encara recordava com, amb menys de tres mitges dotzenes d’edat, jugava amb els seus amics del poble al ‘joc de passar l’agulla en les festes de Sant Antoni. I ens anava contant sense parar, que a les festes del Sant Antoni d’allà dels anys 1950 i tants, i al carrer que porta el nom d’aquest sant, els joves jugaven a pujar a l’haca, al matxo o al burro a pèl; sense parell i a peu pla. I corrents pujats damunt de l’animal, i amb el sucós propòsit de guanyar el premi guardat, els joves llançaven a l’aire l’agulla de ferro que portaven a les seues mans. La finalitat era encertar-la a l’anell ferrós que, a la meitat del carrer de darrere del Palau dels Malferits, i en travessera al mateix ajudat d’un ramal, estava penjat en altura.

Com la grandària de l’anell no era més gran que la boca d’un got d’aigua de vidre dels d’ara, als joves es deixaven cavalcar i fer diversos intents per passar l’agulla i aconseguir la difícil meta final. Els que arribaven a passar l’agulla, obtenien el premi anhelat. I els que no ho aconseguien, sempre s’ho passaven molt bé, ja que bona mostra d’allò va ser i sempre serà que, arreplegant l’agulla, el ramal i el cércol de ferro després de jugar, els joves ho arrimaven tot ben guardat a fi de poder traure els tres elements d’aquest joc a la propera celebració del nostre màgic sant.

 

Inma Aparici Sancho.
 https://sites.google.com/view/nuestrosproyectosbyinmaaparici/inicio  

 @inmaaparicisanchocrea-cuen7543

 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario