Segons i al programa de festes de 1943 (propietat de Juanjo Tudela), a la primera fulla ens informa dels dies de festa i actes tradicionals programats. I el que resulta interessant i ens crida l’atenció, és la BENEDICCIÓ DEL NOU ALTAR MAJOR I LA NOVA IMATGE DEL PATRÓ SANT ENGRACI MÀRTIR. L’església era rectoria dels germans Francisco i Manuel Castelló Quilis, rector i vicari, originaris de Gata de Gorgos, i ambdós es distingiren per la preocupació en satisfer als necessitats però també portaren endavant, la restauració del temple.
El dia 5 d’agost de 1943, s’iniciaren les festes patronals anunciant-ho per un volteig de campanes. El compassat volteig s’hi feia a la matinada i al mig dia, tothom al poble havia de saber que les festes començaven. Era un goig sentir la sonoritat harmoniosa de totes les campanes al vol, en aquella època tocades a mà per la família de campaners coneguts com El ti Salvador Juan “Bollet”, que amb el seu domini i mestria, feia parlar les campanes.
I els carrers s’engalanaven per a la festa, especialment el carrer major. A l’entrada es posava un arc de fusta cobert amb baladre, altre als 4 cantons i també se’n posava a la façana de l’església emmarcant la porta. Els balcons de les cases que estaven situades per on passava la cavalcada s’adornaven amb cobertors i fanals ho il·luminaven tot.
L’any 1943, les festes religioses concentraven a molta gent que acudien al solemne ofici religiós de Visperes i Completes. Però tal volta en eixa ocasió encara n’hi hauria més persones perquè l’acte religiós es completava amb la BENEDICCIÓ SOLEMNE DEL NOU ALTAR MAJOR, amb l’assistència de les autoritats municipals (La corporació municipal d’aquell any estava formada per l’alcalde Ernesto Egea Castelló i els regidors Leonardo Carreres Liñana, Emilio Castelló Silvestre, Rafael Colomer Barber, Bautista Barber Ferré i Francisco Mas Juan), festers i fidels. Finalitzaria amb el cant dels gojós al Santíssim Crist.
El retaule de l’altar major fet amb fusta de pi, era d’estil neobarroc, les imatges vindrien més tard, la Puríssima de Bertomeu Garcia Boluda sufragada per Maria Soler a l’any 1944, sant Pere d’Antonio Royo Miralles i Josep Rabasa Pérez a despeses de Pere Colomer Sanz l’any 1946. Al primer cos hi ha un quadre de Salvador Joan de Joanes, al segon cos les tres imatges Puríssima, sant Pere i sant Josep i coronant el retaule la Puríssima.
El retaule de l’altar va estar sufragat per tot el poble segons ens conta Juan Dordá que aleshores era sagristà. Juan recorda que passava la safata i recollia les almoines dels feligresos, cadascú donava el que podia, i perreta a perreta, xavo a xavo s’aconseguia pagar totes les millores mampreses per a restaurar l’església.
També, afegeix Juan que les almoines de la gent del poble sufragaren la imatge del Crist de la Pobresa, mentre que la resta d’altars i imatges foren sufragades per persones i famílies d’Aielo a títol particular.
Juanito recorda que l’escultor era d’Oliva i tenia taller a Gandia. Segurament l’escultor seria Ramón Porta Francés daurador d’Oliva (València) i el seu fill Ramón Porta Llorca.
Juan recorda que va vindre el mateix escultor i dos jornalers més i que el muntaren peça a peça, també sap que va costar 21.000 pessetes, que no era poc per a l’època.
A continuació, a les 20 hores de la vesprada estava prevista una cavalcada. Al programa de festes anunciaven que s’atorgarien premis a les millors carrosses, a la parella d’adults i a la parella infantil, i tot aniria precedit per la banda de música de Banyeres de Mariola.
No hay comentarios:
Publicar un comentario