Estiu 1954
GERMANS
DE LLET
─ Com el
Vicent, el Miquel i jo vam nàixer al Carrer De la Mestra que va a parar a
l’església i al mateix mes de maig de l’any 1940, per aquells dies els tres
teníem la mateixa edat; catorze anys acabats de complir ─explicava Rafel al
grup de joves del jardí.
─En Rafel ─em deia ma mare─ tu no oblides mai en la vida que
vas nàixer el 3 de maig, el “Dia La Creu”, i que mentre tu venies al món
plorant, l’oratge també ho feia. Eixe dia plovia a cànters i sense parar. I ja
se sap que “el que fa el dia la creu ho fa quaranta dies arreu”. I així fou climatològicament. En res es
van equivocar. Per tant, dies després, i també plovent, van nàixer els teus dos
germans de llet; el tete Miquel i el
xic Vicent. I clar, el temps va seguir també plujós fins arribar a la segona
quinzena de juny per a complir allò dels
quaranta dies arreu.
I sí,
nosaltres érem germans de llet ─seguia diguen en Rafel─ perquè de xicotets ma
mare ens alletà als tres fins on va poder la dona. A la fi va aguantar quasi
cinc mesos, i així va ajudar a les tietes Pepa i Encarna, que eren les mares
del Miquel i del Vicent respectivament, doncs dissortadament les seues mares no
van poder donar de pit. I mireu que les tietes li van posar moltíssimes ganes!
Fins i tot van beure una caterva d’infusions, entre elles infusions de fenoll,
però res, no hi havia manera. I al remat sols van poder donar al seus fills el
calostre del primer mig mes.
─Menys és
res! ─ van pensar elles.
I així, a
una època en què a totes les cases hi havia molts fills, aquesta condició
familiar regalada feia créixer els germans
de llet de sota de les pedres, i a nosaltres, sense buscar-ho, ens va
possibilitar engrandir els membres de les nostres reduïdes famílies.
De la narració ‘Una Mirada al Passat’ #UMP, escrita per
Inmaculada Aparici Sancho (@InmaAparici) - Llicenciada en Dret i Professora de
Formació i Orientació Laboral (FOL) en FP.
No hay comentarios:
Publicar un comentario