Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

viernes, 28 de octubre de 2016

Tradicions, ritus i creencies al voltant de la mort (II part: Cementeri actual)

Cementeri Municipal inaugurat a l'any 1913.


II.-CEMENTERI ACTUAL:

En quedar-se xicotet el cementeri vell, es va construir un cementeri nou. Es guarda a l'arxiu municipal el projecte de 1903 del que seria el cementeri nou.

Queda constància dels tràmits de les obres i de la pressa que hi havia per a la posada en marxa del nou cementeri en Actes de Plens d’Ajuntament[1].

Finalment, el 28 de Març de 1913 va ser inaugurat.

" En la villa de Ayelo de Malferit, a veintiocho de Marzo de mil nove­cientos trece: Siendo sobre las seis de la tarde del mismo día, y previa la oportuna convocatoria, se cosnti­tuyeron el recinto del nuevo cemen­terio católico, recientemente cons­truido, casi en su totalidad con fon­dos municipales y con la ayuda de prestación personal hecha volunta­riamente por el vecindario, bajo la Presidencia del Sr. Alcalde D. Daniel Mompó Domenech, los Sres. del Ayuntamiento anotados al mar­gen, con asistencia del Sr. cura párroco D. Eusebio García, del coadjutor D. Joaquin Garcia, de los cantores y acólitos, y también de una gran parte de los habitantes de esta villa, al objeto de proceder a la bendición del indicado Santo lugar. Colocada en el centro una cruz de madera con tres faroles encendidos delante de la misma, dió principio al acto y revestido el clero con los ornamentos sagrados, por el infras­crito secretario. Se dió lectura a la comunicación siguiente. "Secretaria de cámara y Gobierno del Arzobis­pado de Valencia". Su Excma. El Arzobispo mi Sr. Por Decreto de hoy se ha servido autorizar la bendición solemene del nuevo cementerio católico de esa Villa, delegando a V .E. de que proceda a dicha bendi­ción conforme al ritual, salvándose los derechos que a la Iglesia compe­ten en los lugares sagrados y espe­cialmente el consignado en repeti­das disposiciones civiles en orden a que obren en poder de V. Una de las dos llaves para el ejercicio de cuento corresponde a la jurisdicción ecle­siástica.

Sírvase conservar en el Archivo de la parroquia el acta de dicha ben­dición y dar cuenta de ella a esta Sectretaria todo lo cual comunica a V. para su conocimiento. Dios que a V. ms. As., Valencia, 4 de Febrero de 1913. D. (Ilegible) Rubricado Rvdo. Cuara párroco de Ayelo de Malferit Acto seguido el indicado Sr. Cura, conforme al ritual proce­dió a la bendición del cementerio indicado y sus dependencias, finali­zando dicho acto cerca de las siete; acordando previamente que habiendo fallecido en el día de hoy D. Jacinto Ferri Juan, concejal de este Ayuntamiento, sea el primero a quien se le de sepultura en este sagrado recinto. Del cual se levanta la presente acta que firman los Sres. del Ayuntamiento, el Sr. Cura, y coadjutor de que yo, el secretario, Certifico, Daniel Mompó, Rafael Colomer, José Maria Castelló, Bau­tista Aparici, Francisco Mas, Rosendo Sancho, Vicente Bernabeu, Miguel Barber, Joaquin Belda. Eusebio Garcia, Joaquin Garcia, José Maria Gil, Están rubricados. Es copia."

Es conta l’anècdota que l'esmen­tat D. Jacinto Ferri, el regidor més vinculat en les obres del cementeri va bromejar dient qui seria la persona que estrenaria el cementeri, recent­ment construït, sense saber que al remat, seria ell la primera persona enterrada després de la inauguració.


El regidor va ser enterrat en un primer moment en un nínxol que hi ha a l’entrar a la dreta. Quan al poc de temps es va construir el panteó de l’àngel, van traslladar les despulles del regidor al panteó i en el nínxol que va deixar buit posaren a una familiar.

Plànol del cementeri vell dibuixat per Isabel Martínez Castelló a pròposit d'este treball segons els records de Isabel Colomer Sanchis.











Una vegada inaugurat el nou cementeri, totes les despulles del cementeri vell van ser traslladades al cementeri nou, però no va ser imme­diat el trasllat, va estar fent-se fins l'any 1927. Els familiars que podien pagar van comprar un nínxol i els hi van col.locar, traslladant la làpida també; però la majoria els van deixar en un ossari o fosa comú, just a l'entrar a l'esquerra, al final de la paret. I la gent anava a veure com es feia el desenterrament, perquè era tot un esdeveniment.
Ossari amb les despulles dels difunts traslladats de l'antic cementeri a l'any 1927.
En el cementeri actual, des del principi, es van compaginar les dues formes d'enterraments: en terra i en nínxols; imposant-se més tard sols els nínxols, al ser blocs que amb el temps facilitaven l'ampliació segons les necessitats. Però no hem d'oblidar que els enterraments en terra van tin­dre la seua importància al principi. Encara són recents els records de les tombes en terra amb la seua creu de fusta o de ferro o les plantetes per adornar. En concret, està en la memòria de molta gent una que era diferent: coberta amb rajols de fang i envoltada amb reixat alt.

El cementeri, tal i com es va pro­jectar en un principi no varia molt respecte a l’actual, malgrat les refor­mes i les ampliacions. A l'entrar a 1'esquerra estava i està situada una sala on antigament el metge realit­zava les autòpsies als difunts, de vegades ajudat pel mateix enterrador o la dona d'aquest[2]

A la dreta, just enfront, està situada la capella, hui en dia refor­mada la porta d'entrada.

A banda, al fons a 1'esquerra, junt al cementeri, sense porta de conne­xió, sols separat per una paret de metro i mig d’alçària, estava el cementeri civil per als suïcides, avortaments, amigats.... Algun avort s'ente­rraria, encara que també estaven els casos que eren enterrats en el propi pati de casa. El cementeri civil era anomenat en Aielo "el corralet" i la seua porta d'entrada estava fora del recinte catòlic.
Vicent Vidal Bodí enterrador d'Aieloen els anys 50.
Hui en dia sabem la seua localit­zació exacta gràcies a la memòria de l'enterrador En Vicent Vidal, que recorda l'enterrament d’una persona en esta part civil amb la conseqüent repercussió social. També recorda que almenys cinc o sis persones es lleva­ren la vida i les enterraren a la part catòlica. En tot cas, la decisió del lloc d'enterrament depenia del rector del moment

Prevenint noves ampliacions, en 1958 es va decidir tirar el mur que separava el recinte civil del catòlic i traslladar les despulles de l’única per­sona enterrada en la part civil; des­prés de molta problemàtica, les seues despulles quedaren en terra en un lloc apartat. Al voltant d'aquest fet l'arquebisbat va escriure una carta tot indignat[3]:

"Secretaria de cámara y Gobierno del arzobispado de Valencia= Su Excelencia Reverendísima, El Arzo­bispo, mi Señor, se entera con pro­fundo disgusto de la profanación del cementerio de Ayelo de Malferit, realizado por el Municipio de su presidencia, quien alegando desco­nocer la jurisdicción eclesiástica sobre este lugar sagrado, ha hecho derribar recientemente el muro de separación entre el cementerio cató­lico y el civil. El Rvdmo. Sr. Arzo­bispo espera las explicaciones debi­das de parte de esa Alcaldía, que ha establecido con su proceder, una situación de hecho enteramente insostenible..."

Carta que el Consistori del moment contesto amb respecte i sub­misió[4]:

"...El hecho obedeció al desco­nocimiento del derecho canónico. No hubo malicia... cuando el Rvdo. Cura nos hizo ver el error nos pusi­mos a su disposición para dar al asunto la solución adecuada y para comenzar se ha reconstruido el muro de referencia, quedando el cementerio civil nuevamente ais­lado, con salida independiente al campo, igual que antes. La falta de espacio para fijar nichos y, teniendo pendiente las obras de ampliación del actual cementerio católico muni­cipal, nos movió a actuar como se hizo, con la idea de trasladar al nuevo cementerio civil... Al edificar los nichos, aprovechamos un trozo de terreno del católico y ahora los citados nichos quedan aislados den­tro del civil, hasta construir el nuevo para debidamente autorizado, pro­ducir el cambio..."

En 1960, el cementeri va sofrir una primera remodelació, l'Ajunta­ment comprà els bancals que limitaven per la part de darrere, per tal de fer una ampliació. El rector que va beneir el nou recinte ampliat va ser Rvdo. Juan Sanchís Requena. El cementeri civil es traslladà a la part esquerra del recinte ampliat, separat i amb porta d'entrada per fora.


En els anys 80 es feren de nou reformes; esta vegada no d'amplia­ció, sinó que es va decidir llevar les tombes de terra: unes foren trasllada­des a nínxols de familiars, altres ana­ren a un ossari comú i un altre grup, que no foren reclamades es van que­dar sota terra i damunt es plantaren flors i plantes diverses. Foren tres formes d'acabar amb un vell costum, costum eliminat per a convertir el cementeri en un jardí.

[1] Acta del 15-12-1912 (2/2); Acta del 09-02-1913 (2/3); Acta del 25-03-1913 (2/3) de l’AMAM.
[2] L’enterrador En Vicent Vidal Bodí i la seua dona Na Josefa Penadés Barber ajudaren en moltes ocasions al metge forense en les autòpsies durant els anys 50 o 60.
[3] AMAM 928/2, 1958 d’Aielo de Malferit.
[4] AMAM 928/2, 1958 d’Aielo de Malferit.


 Mariló Sanz Mora
Mª Jesús Juan Colomer

No hay comentarios:

Publicar un comentario