Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

sábado, 29 de octubre de 2016

Tradicions, ritus i creencies al voltant de la mort (III part: Panteons i estudi de les làpides)



A) PANTEONS

A Aielo hi ha construïts quatre panteons. El de l'entrada, anomenat "el de 1'ángel de la mort" és de la família Ferri.
Darrere es troba situat el panteó de la família Juan.


Enfront està l'ocupat per la família Belda.
I per últim, just front a 1'entrada del cementeri està el panteó de la família Sancho, que és Capella Pública, amb un camí vorejat de xiprers que va directe a la seua entrada.
El constructor d'estos panteons va ser Joaquín Barber Castañeda, obrer del poble, minuciós i artesà en el seu treball, que està enterrat prop dels "seus" panteons des del 29 de Setembre de 1950.

B) ESTUDI DE LES LÀPIDES

En una visió general de les làpides més antigues, fins 1'any 1950, s'observen característiques que marquen diferències amb les actuals. Alguns aspectes persisteixen, altres canvien i altres evolucionen, per això es important que les làpides més antigues no es perden. Actualment, l'Ajuntament retira les despulles i les làpides dels nínxols d'aquells que les famílies deixen de pagar la taxa corresponent i estan llevant moltes d'aquestes làpides antigues (malgrat que en el seu dia pagaren eixos nínxols a perpetuïtat). Les despulles van a un ossari comú. És un consol pensar que les làpides no les estan destruint, les estan emmagatzemant, potser per a recol.locar-les algun dia en un altre lloc, i que facen la sena funció històrica.

1.- Sobre les làpides més antigues conservades del cementeri vell.

D'aquells temps, abans de 1913, poques làpides es conserven, ja que la majoria foren destruïdes; i les despulles traslladades a un ossari comú, en el que hi ha una làpida que diu:

"D.O.M.
Aquí esperan la resurrección de la carne los restos de los fallecidos antes de 1913
 fueron trasladados del cementerio viejo a este osario el año 1927.
Rogad por sus almas. R.LP."

Es conserven algunes làpides traslladades de l'antic cementeri: algunes sense data, altres especificant que varen ser traslladades del cementeri vell en l'any 1927 i una de les més antigues amb escuts nobiliaris de la família. La més antiga que es conserva, data del 18 de Juny de 1872.


D. Bartolome Tudela Gallinas
+ 31 agosto 1887
A los 56 años

Dª Amparo Tudela Fabra
+ 3 junio 1886
a los 3 años

Dª Ramona Fabra de Tudela
+ 20 julio de 1910
A los 71 años
R.I.P

D. Esteban Tudela Fabra
+ 28 febrero de 1913
a los 51 años
R.I.P
2.- Sobre oficis.

En les làpides més antigues s'assenyalava la professió, si era important, que exercia el difunt: si era metge, jutge, farmacèutic, mestre, militar, rector o monja.

 La tendència a posar 1'ofici ha anat desapareixent, però encara en 1'actualitat es posa en alguns casos. 

Destaquem una làpida a manera d'exemple: la de dos mestres d'Aielo del segle XIX:

"A La memoria de Francisco Bordas
Gil, maestro nacional que fue de
este pueblo
R.LP.
Sus hijas le dedican un recuerdo
A la memoria de Patricia Gironés
Penalba, maestra nacional que fue
de este pueblo.
R.LP.
Sus hijas le dedican un recuerdo"

3.- Sobre les representacions de les làpides.

Josefa Marti y Ferrandis.
Falleció el 18 de junio de 1872.
A los 54 años y 9 meses de edad.
R.I.P
Les làpides més antigues són majoritàriament de pedra obscura, de marbre ó pintades, amb un gravat geomètric i una simple creu de decoració; conservant-se la làpida blanca en els casos de xiquets i joves. En els anys posteriors, les ratllés geomètriques deixen pas a flors i rams sense molta ostentació. Més tard, s'esculpeix la pedra però en un relleu baix i senzill. Amb el temps, el relleu és més ressaltat. La tendència actual toma a la simplicitat.
L'evolució del format extern també és clara, en les més antigues, la làpida no és quadrangular, sinó amb forma corva en la part de dalt. Hui en dia se'n conserven unes poques amb esta forma peculiar

Altra cosa a ressaltar és que en la majoria del casos la representació en la làpida es correspon al nom del Sant del difunt. A banda estan, és clar, els casos en que el difunt tenia veneració especial per algun Sant concret i li'l posen en la làpida. També s'hi veuen reflexats motius bíblics, i és curiós el cas dels xiquets anomenats generalment angelets i que tenen representats àngels.



4.-Sobre les maneres de decorar la làpida.

Es de remarcar les miniatures decoratives que tenen algunes làpides a la part de dins del cristall. Trobem excepcional i curiosament un xicotet rellotge de paret, una làmpara de ciris i una làmpara també de ciris però de peu; com si d' una caseta de ninetes es tractarà.

Més corrent és la col·locació de búcars xicotets i angelets plantats o agenollats al costat d'un crucifix central. Anys després s'afegiria una foto del difunt o difunta.

5.- Sobre els epitafis.


Analitzant el text de les làpides, no observem molta originalitat. Tanmateix, de les més antigues en ressaltem unes poques:

*Dña. Justina Vidal Ortiz enamorada del Ssmo. Cristo de la Pobreza y modelo de madres, 
vivió para sus hijos, olvidándose de sí propia y murió a los 79 años de edad 
el 22 de Diciembre de  1919. 

*Aquí yacen los restos de B.J. vivió cristianamente 80 años y murió santamente el 19 de Febrero de 1920. 
Haz señor que sus hijos todos tengan la dicha de cantarte eternas alabanzas en su compañía.

*C.L.S. descansó en el seno de su divino esposo el 18 de Abril de 1923.

*F.M.J. falleció el 24 de Diciembre de 1899 a los 73 años de edad. 
Solo os ruego, solo os encargo un padrenuestro por mi descanso.

*El que de mi se acordare y para mi redención un padrenuestro rezare, 
que (ilegible) premie su caridad.
*¡Pepita! Te has llevado contigo la felicitad de tus padres. 
Tus hermanos no te olvidan ... 1.918

Y altres epitafis de guerra, que especifiquen el lloc de la mort:

*S.C.S. que dió su vida por Dios y por la Patria 
a los 21 años como soldado de Santiago de Compostela... 06.09.1938.

* Rvdo. E.J., presbítero, recibió la palma de martirio el dia 29 de Diciembre de 1936 
en el picadero de paterna a la edad de 29 años.

Per últim, cal assenyalar que totes les inscripcions de les làpides estan encapçalades i rematades per "Descanse en paz" o frases similars en forma abreviada: R.LP. - S.G.G.A. - D.O.M. - Q.D.G. - D. E. P - D.E. P. A.



No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada