Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

sábado, 22 de octubre de 2016

Malnoms d'Aielo de Malferit: Consuelo l'ESTANQUERA



Consuelo era una de les empleades de la fabrica de licors d'Aielo, companya de treball de la meua germana Pilar i de Maria la dona del botiguer Ramon de Quintina.

Quan jo de menut la vaig conèixer vivia en una casa al costat de la font del Mig. Al entrar a la seua casa, a la ma dreta estava encara intacte el vell estanc ja tancat: un mostrador de fusta i una tela metàl·lica de galliner com vegem en alguns armaris antics, deixava com obertura una xicoteta finestra per on es despatxava antigament els segells per a les cartes i el tabac. Al fons, a la paret, unes xicotetes caselles en una prestatgeria de fusta on segurament es col·locaven els paquets de caldo i de cigarrets. 

Jo de menut anava de vegades a esta casa i Consuelo al vore’m  travessar la porta  ja sabia a que anava. Allí en el vell estanc, sobre la finestreta de despatxar hi havia un rellotge de cuco i jo bocabadat esperava que s’obriren de bat a bat les seues finestretes i que apareguera màgicament del seu interior un ocell de mil colors i escoltar el seu cant.

Tots els dissabtes i diumenges dies sense escola, a mig dia, i sempre que podia apareixia en casa de Consuelo l’estanquera, per vorer i escoltar dotze vegades seguides al pardalet... i encara els meus ulls i els mes oïts retenen aquell concert que gratuïtament m’oferia el cucú.


 Francesc Juan Chàfer
Aportacions i comentaris al llibre 
“Malnoms d’Aielo de Malferit” 
de Mariló Sanz Mora i Mª Jesús Juan Colomer.


No hay comentarios:

Publicar un comentario