Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

sábado, 28 de mayo de 2016

Josefa Colomer Sanchis (1921-2016). Bibliotecària d'Aielo de Malferit


El dia 18 de maig va ser un dia tristíssim per a la Biblioteca Municipal d'Aielo de Malferit. Ens va deixar la primera bibliotecària Josefa Colomer Sanchis, a l’edat de 95 anys, la bibliotecària que mai va deixar la Biblioteca!!.

Pepica, iniciadora de la Biblioteca Parroquial, va ser també la primera bibliotecària municipal des de la seua fundació a l'any 1953 fins a l’any 1978. Les seues inquietuds, i el seu continu reciclatge professional, va fer que acudirà a multituds de cursos i jornades de biblioteques. 

La Biblioteca d’Aielo li deu el seu impuls i treball, la seua lluita al llarg dels anys, on la no seria igual sense el seu impuls i treball, sense la seua lluita al llarg dels anys on la Biblioteca ha patit moments difícils, i ella a estat al front, lluitant per a que Aielo sempre tinguera una Biblioteca digna, mantenint viu el record de les persones que fa anys aconseguiren per Aielo una Biblioteca Pública (Angeles Belda i Leonardo Carreres), sent la segona Biblioteca inaugurada en la Vall d’Albaida després de la d’Ontinyent.

Amb vocació i rigor i de la mateixa manera com havia treballat per a la Biblioteca del Patronat va treballar per a la Biblioteca Pública. Els primers anys foren durs, eixia pels carrers del poble recollint llibres per organitzar un fons biogràfic meritori o portant directament els llibres prestats al domicili de les persones que ho sol•licitaven. Anys de moltes necessitats i poques inversions, però molta voluntat.

Des d’esta data, de 1978, quan va deixar de ser la responsable oficial, visitava la Biblioteca setmanalment, la primera en acudir a les activitats programades, participativa activament en tots els actes, i com usuària li agradava xerrar amb els xiquets, preguntant-los les seues preferències. Va ser tota una vida entre llibres, una fervent animadora del Fons Local de la Biblioteca, al que ha ajudat a fundar i col•laborar amb donacions i aportant valuosa informació oral. Durant estos anys ha seguit animant, i segons les seues possibilitats, a les tasques pròpies d’una bibliotecària de naixement, una de les grans passions de la seua vida. 

Sempre, i dia a dia, treballava per lo que més estimava, els llibres i els lectors. Sempre animant a la gent que visitarà la Biblioteca i prestarà un llibre, que allí trobaria la lectura necessària, atenta, i cobrint les necessitats de lectura, i culturals de tot el veïnat del seu estimat poble, sentia la professió com una vocació, i amb una actitud d'entrega i implicació exemplar. 

Era una persona d'una generositat sense límits, tots hem pogut gaudir de la seva saviesa i la seua memòria tant prodigiosa, que ha tingut fins el final.



A la secció de préstec quedarà inactiu el seu carnet, les seues peticions de llibres i autors clàssics, les revistes, els comentaris a lectures realitzades, el seu garrot arrimat al mostrador, el seu abundant cabell blanc, i ja no ressonarà la seua veu preguntant..  “Manté quin llibre estàs llegint?”.

Des de la Biblioteca la trobarem a faltar. Pepica era una veu anòmima peró important. Esperem algun dia registrar a la Biblioteca un volum especial que relate  la vida de tantes dones anònimes, com ella, que han fet poble i mai oblidarem. 

BPM "Degà Ortiz i Sanz"
Aielo de Malferit
18/05/2016




1 comentario:

  1. Hoy es un día triste, el sol calienta pero su luz palidece, la arboleda no tiene su verde brillante de otros días, hoy he recibido una noticia muy triste, casi increíble pensando en la grandeza de su vitalidad y de su corazón. En Octubre pasado visite Aielo por motivos de compromiso de sentimientos y fue entonces cuando conocí a JOSEFA,saliendo de la Iglesia y caminando hacia nosotros con esa energía que emanaba toda ella,con gran amabilidad me invito a pasar a su casa, fiel reflejo de su gran personalidad y fue allí, sentadas en su salita, donde me regalo con su memoria el volver a la niñez, el conocer anécdotas y peculiaridades de mi familia, con tanto cariño y detalle como si hubieran sucedido "ayer",escuchar "hablar en presente" de mis seres mas queridos creo en mi unos momentos inolvidables que perduraran siempre en mi corazón.Ni que decir del "reposa vasos" de punto de gancho que saco de sus labores y tanto insistió que "tuviera un recuerdo de ella" porque mi tía Conchita su maestra le había enseñado las labores, para mi desde ese momento lo guardo como lo que es una joya.Hoy es un día sin luz porque ella era la "luz".El Señor la habrá recibido como ella merece y la tendrá a su derecha,si es verdad que mientras "te recuerdan estas viva", entonces ESTA VIVA porque su recuerdo esta vivo en mi y en su adorado AIELO. Gracias MªJesus por el gran regalo de conocer a tu tía.Concha Miralles.

    ResponderEliminar