Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

sábado, 16 de enero de 2016

Els Martínez de “baix del sant”




Rafael Sanz Martínez és l’últim descendent de la saga dels Martínez que porta el cognom. Hui li dedique este escrit del programa de festes de Sant Antoni, perquè des de mitjans del segle XIX els Martínez han estat vinculats de manera directa al carrer per viure a la casa que hui en dia porta el número 53, i on a més a més,  està el retaule ceràmic del sant que dóna nom al carrer. Este carrer també s’anomena popularment, carrer Vell per ser un dels més àntics del poble.
La seua mare, Concepció Martínez Penalba, va nàixer en esta casa el 25 de Desembre de 1898. Era la major de quatre germans i va viure en la casa de Sant Antoni fins que es va casar amb Ernesto Sanz Ortiz, tots dos als 27 anys el 10 d’Octubre de 1925 a l’església parroquial de sant Pere Apòstol. Després fixarien la seua residència al carrer Major a dia de hui en el número 16 (raval).



Rafael va nàixer el 23 de Maig de 1935, és el quint fill de sis que varen tindre els seus pares; Juan en 1927, Ernesto en 1929, Josefa en 1931 (aquesta xiqueta moriria als set dies de nàixer a conseqüència d’una infecció al melic), Josefa en 1933 i José en 1937. Rafael i els seus cinc germans no varen nàixer al carrer Vell però tots es criaren a la casa dels iaios, degut a que la iaia Josefa Penadés Sanz va morir als 62 anys el 26 d’Agost de 1931 i la seua filla Concepció es va fer càrrec del seu pare Rafael Martínez Mira i de dos germans que no eren casats, Ramón i Vicente, per això passaven tot el dia a la casa del iaio i a la casa del raval sols anaven a dormir.

Tothom recorda la festa de Sant Antoni des de sempre: foguera, cucanyes, jocs de carrer i el més important, la devoció de tota la gent i l’obligació el 17 de Gener d’haver de passar l’animal de càrrega per baix del sant per tal de demanar-li protecció.

A l’arxiu parroquial es troba el “Arancel de derechos parroquiales” el qual ens dóna fe que a l’any 1837 ja se li feia festa gran a Sant Antoni, amb “tercia, misa, sermón, revestida, visperas completas y procesión”.

Durant la Guerra Civil (1936-1939) el retaule ceràmic de Sant Antoni que hi havia a la façana va ser destruït, i degut a la devoció que la família dels Martínez li tenia, i coneixedors de la veneració de tot el poble, a principi dels anys 40, el iaio Rafael Martínez Mira, també conegut com Rafelet de Clara, va agarrar un quadre del sant que tenia a la quadra (era costum tindre on estaven els animals un retrat del sant) i se n’anà a Manises per tal d’encomanar una copia exacta. Unes setmanes després va rebre l’encomanda en una caixeta de cartró. Les 12 manisetes que formen el retaule, venien arreglades amb palla per tal de que no es feren malbé, després seria Rafael Vidal Rafelito l’obrer l’encarregat  de col·locar-les i fer l’ornament per tal embellir-lo un poc més.



A partir d’eixe moment  va tornar el costum d’anar a encendre-li la llanterna al sant, la qual es feia baixar amb una cordeta d’espart i una curriola. La llanterna funcionava amb oli i una torçuda i l’encenia aquell que tinguera algun animal malalt a casa per tal de suplicar al sant una ràpida cura de la malaltia. Eren poques les nits que els devots no anaven a encendre el cresol però si això ocorria em conten que Concepció ho feia, ja que mirava cada dia abans de gitar-se. I eren molts els devots que li deixaven oli per tal de tindre totes les nits el retaule il·luminat.

La teulada de llanda és d’eixa època i la posaren per tal de protegir la llanterna de la pluja. El fanal que veiem en l’actualitat és la llanterna original de principi dels anys 40 la qual va ser adaptada quan es va posar la llum elèctrica als carrers.

Uns anys després, a mitjans dels anys 40, Rafael Martínez Mira va voler que a l’església hi haguera una imatge del sant per tal de traure-la en processó i ho proposà a la gent del carrer dient-los que es faria càrrec de les despeses emprant els donatius que voluntariament aportara altra gent a més d'ell. Tots li donaren el vist i plau i la imatge es va fer realitat.

Eixe any va ser singular, coincidint amb la festivitat mossèn don Manuel Castelló Quilis va beneir la imatge, com a padrins estaven Remedios Mollá la cuernà, veïna del carrer, i Rafael Martínez Mira. La gent bromejava dient que tants joves que hi havia al carrer, havien de  ser dos dels més vells i que prompte el sant es quedaria sense padrins. Remedios tenia 64 anys i Rafael 70 anys, mes o menys.

Tirant enrere en l’arbre genealògic, trobe a Clara Gironés Belda, iaia de Rafael Martínez Mira i de qui li vindria el malnom de Rafelet de Clara. Clara va ser l’última dels 14 fills que tingueren Joaquin Gironés i Vicenta Belda. Clara es va casar amb Rafael Martínez Calabuig i entre els seus 9 fills, tres xiques i sis xics, estava Rafael Martínez Gironés nascut al carrer Sant Antoni en 1844 i pare de Rafael Martínez Mira. També se sap que la família Gironés Belda era propietària de distintes imatges religioses entre elles d’un Sant Antoni que hi havia a l’església i que segurament a la Guerra Civil es va destruir.

Per això no és d’estranyar l’estima i devoció de la família Martínez per Sant Antoni, ja que porten vivint al carrer des dels anys 40 del segle XIX (per aquell temps el carrer principal del poble) i l’interès amb el panell ceràmic i la imatge del sant que el iaio Rafelet tenia, tal volta fora per continuar el que la saga dels Martínez va començar o impulsar molts anys enrere.



Rafael Sanz Martínez es va casar el 21 de Juliol de 1963 amb Lola Morant Martí, van tindre tres filles; Inma, Lolin i Mª José. Rafael i les seues filles, pertanyen a la quinta i sexta generació de la mateixa família, que al llarg dels anys ha viscut a la mateixa casa, i que per això, s’han guanyat el malnom, els de baix del sant.

A dia de hui, la festivitat de Sant Antoni al nostre poble esta més viva que mai, és una de les millors festes de carrer al poble, i com mana la tradició, any rere any concentra centenars de veïns amb els seus animals per tal de demanar-li protecció al sant.





                                                                                                 Rafael Morant.
                                     Publicat programa festes sant Antoni 2012

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada