El Rullete i el Solo, carnissers del poble, junt a Ramón de Modesto, amb un ramat de ovelles en la Serratella.
INTRODUCCIÓ
Es creu que el porc va ser el primer animal que l’home utilitzà com aliment i d’ací el sentit ritual i cerimonial que rodeja en els pobles rurals la mort d’este mamífer.
A València, com a tota la resta dels països d’occident, i no cal dir que des de la conquesta cristiana, el porc fou l’autentica reserva càrnia de la població; una població majoritàriament rural i de ramaderia pobra. El porc ha estat la gran solució camperola perquè d’ell s’aprofita tot. Les famílies amb la matança quedaven abastades per a tot un any de cansalada, pernils o cuixots i embotits de tota classe. Productes que després amb parsimònia es gastaven en els menjars familiars.
La cultura popular sap molt. De generació en generació s’han anat passant i conservant un grapat de refranys que mostren la festa, el treball i l’entramat al voltant de la matança. Al llarg del treball, en intercalem uns quants d’entre molts.
Des de temps antics, tan a Aielo, com a la resta dels pobles de la Vall, es feia matança.
Eren temps en els quals els carnissers del poble solien tenir un ramat de cabres i borregos i de tant en tant mataven algun animal per a vendre’l. Encara recorda la gent del poble un succés de principi del segle XX, quan un dia, el fill de Toni el carnisser, anava pasturant les ovelles i li sorprengué una tronada; es va amagar en l’Alcavó del Barranquet (barranc de la caseta Ortiz) i les aigües del barranc se’n van eixir, emportant-se al pastoret i al seu ramat.
La raó del perquè mataven tan poc els carnissers era perquè les cases d’Aielo, a més a més de fer la matança del porc, tenien el seu corralet on es criaven gallines i conills.
Per Nadal el porc en sal, la gallina a la pastera, i el capó dins del cassó.”
En estos anys de principi del segle XX l’escorxador del poble, estava vora al riu i estava situat just al costat del llavador. Sense condicions higièniques i sense aigua corrent ,dins del mateix escorxador hi havia una corriola amb un poal que anava directa a la sèquia i d’on es treia l’aigua que s’utilitzava per a netejar. Quan l’escorxador fou traslladat i es va construir un de nou ( anys 1950-1954 ), les coses van anar canviant poc a poc. Amb este nou recinte proveït de millors condicions que l’anterior els carnissers començaren a matar més animals, i a matar també porcs. Es va prohibir la matança als carrers del poble i si algú volia matar porcs havia d’anar a l’escorxador. I poc a poc es deixà de fer la matança. Primer es deixà de matar als carrers, desprès es deixà de matar a l’interior de les cases, més endavant qui volia matar anava a l’escorxador i al final la gent d’Aielo va començar a preferir comprar l’embotit i la carn a punt de menjar.
Carnisseria del Rullete als anys 60.
CRIANÇA
A les darreries del segle XlX i principi del XX, els porcs solien costar 3 pessetes. Es recorda que en temps molt antics en Aielo el ti Carmelo Serna venia porcs al c/ la Mestra. El ti Carmelo era un tractant procedent d’Albatera, que al casar-se amb una dona d’Aielo (família dels Peroleros) es va dedicar a portar porcs de la seua terra i vendre’ls. Als porcs els guardava en un local als afores del poble. Alguns els portava de Múrcia a punt de matar, altres es portava menudets i ell es criava. Se sap que anava a altres pobles del voltant a vendre’n, a més a més d’Aielo. Este home estigué venent porcs fins la guerra.
Desprès la guerra civil, continuarien venint a vendre persones procedents de Murcia i d’Extremadura. Es diu que els porcs que procedien de Murcia eren més xaparros i magrosos, els procedents d’Extremadura més grassos. Encara està en la memòria de la gent quan els tractants venien a Aielo amb els camions carregats de porquets. Alguns deixaven el camió a l’entrada del poble, altres a la plaça l’hostal i als 15 o 20 cerdets, els portaven pel carrer a la vista de tots. Als tractants els acompanyaven corredors del poble, que feien d’intermediaris per a les vendes, es recorden noms de persones d’Aielo com Luis de Guitarró (el pare), Pepe el Telefonista, Manolo Tabaquera, Ernesto Tormo... El corredor, que ja havia estat avisat i sabia on volien un porquet, portava al tractant a casa dels possibles compradors, de camí al sentir el barbull la gent s’assomava a les portes. Quan el tractant volia que els animalets pararen per a fer el tracte d’alguna venda, els tirava un poc de menjar que amb esta finalitat portaven sempre dins d’un sac. Hi ha gent que recorda al tractant d’Albatera, Antonio, (anys després acompanyat pel gendre), o a un altre d’Olleria; era gent que venia al poble cada any, una o dos vegades. Al d’Albatera l’acompanyà, durant prou temps i ja fa més de 40 anys Juanito el de baix del Sant. Diumenge i algun dissabte eren els millors dies per a vendre, perquè no es treballava i la gent estava en casa.
El porquet que es solia comprar era el porcellet anomenat en Aielo amb la paraula castellana semanero es a dir el que tenia 7 setmanes de vida i l’acabaven de separar de la mare (desmamar). Si el que es comprava era més gran, era l’anomenat primal i pesava entre 25 i 35 kg. El semanero es comprava en primavera, uns nou mesos abans de matar-lo i el primal en agost o setembre sols dos o tres mesos abans de la matança , perquè el porc ja estava mig criat.
Una vegada estava el porc en casa s’havia d’engreixar, alimentant-lo poc a poc fins el dia d’abans a la matança, donat que l’animal abans de matar-lo havia de passar un dia sense menjar res. Generalment a casa es tenia una porquera en la quadra. Hi era on anava a parar el porc i on rebia tot l’abeuratge que la mestressa de la casa li preparava per tal d’anar engreixant-lo. L’aviaven de matí amb carabasses, farina segó, panís...i per la vesprada sols li donaven panís o carabassa. Per aquells temps es deia que el porc criat amb tots estos aliments tenia la carn millor. També es solia dir que el porc criat amb bellota tenia la carn més eixuta i a la gent d’Aielo no els agradava. Per això quan el porc primal venia a criar-se al poble li canviaven l’alimentació i segons es deia també li canviaven el gust de la carn. Així dia a dia, més a més, anava alimentant-se fins que l’animalet pesava el que tocava per a treure-li partit. A Aielo es solia matar quan pesava al voltant de 10 arroves ( 1 arrova=12 quilos), es a dir de 120 a 150 quilograms. Encara que hi ha pobles arreu d’Espanya on el deixaven engreixar molt més.
“El porc, siga menut o gros, vint llonganisses du al seu cos.”
Així que la vida còmoda i feliç del porquet durava al voltant d’un any, perquè hi havia una època en concret en que calia matar l’animal, tenia que ser en l’època del fred per a l’èxit de la porquejada. (Continuara)
No hay comentarios:
Publicar un comentario