Del jardí bell de València és Ayelo ermosa flor que escampa, arreu, les fragàncies que despedeix lo seu cor. Miguel Ferrándiz."Himne a Ayelo"
Últim dia del Solemne Novenari del Santíssim Crist de la Pobresa, besada dels peus a la venerada imatge del Crist, patró d'Aielo de Malferit. Fotografia de Rafael Belda Ureña, dècada dels anys 70.
Piedad, Santísimo Cristo,
con todos los pecadores.
Cuando se ven afligidos
los habitantes de Aielo,
en Vos buscan consuelo,
porque están persuadidos
que siendo de Vos queridos
no deben sufrir temores.
Piedad, Santísimo Cristo,
con todos los pecadores.
La gent d’abans sempre estaven cantant d’alegria i bon humor, cantaven durant el treball, en la festa, al caminar, en els jocs, fins i tot al viatjar!... Els feia sentir-se bé, este motiu, moltes vegades servia per a expressar sentiments, alegries, penes, fins i tot cantaven anècdotes i moments quotidians... de vegades, les cançons populars canviaven de lletra com la coneguda “El Micalet de la Seu”, i l’adaptaven fent-la servir per a dedicar-la i nomenar al ti Tiró.
L’escoltem cantada per Marifina Calabuig Requena de 90 anys.
Link audio
https://drive.google.com/file/d/1OwpOmYeNQRcAxwikPP9xnFYOwtW9FwpO/view?usp=sharing
“El campanar de l’Aljorf, s’ha obert com una magrana
la culpa la té Tiró, que la fet de mala gana...”
Q
-Quedar-se com un ou quan sua
-Quedar-se en bajoqueta
-Quedar-se en el cul a l’aire
-Quedar-se de pedra
-Quedar-se més net que xona
-Quedar-se mocat
-Qui t’ha vist i qui et veu, mateta de fenoll!
R
S
-Ser botijós/a (tartamut/da)
-Ser de carrasca (molt dur)
-Ser de l'ou rollat
-Ser del muntó
-Ser del que no han de parir
-Ser dels canyars
-Ser Maria curruixes (sempre amb presses)
-Ser més gos que un pont
-Ser més lleig que pegar-li a un pare
-Ser més valent que les pessetes
-Ser un caldós/sa
-Ser un casporro, un cagamandurrio
-Ser un/a envisca menjars
-Ser un estira jaquetes
-Ser un esquifet, un anguisna, un queferós/sa
-Ser un faristol
-Ser un gilipolla
-Ser un llepó/na
-Ser un manifesser/a
-Ser un maxaca (ajudant)
-Ser un mig esguit
-Ser un milotxa (bobo/a)
-Ser un moniato, un albercoc, un badoc, un anficós
-Ser un pollós/a
-Ser un pudent/ta (mal geni)
-Ser un sompo/a
-Ser un saltabarrancs
-Ser una figa, mitja figa, bacora, bajoca, fava, bleda, fleuma
-Si no vols pols no vatjes a l’Era
T
-Tindre dos putes i un tambor
-Tindre l’aixeta fluixa
-Tindre l’alé d’androna
-Tindre la cara rata, cara de caixó, pàmpols de figa
-Tindre la “ramalà” (d'algú que li sembla)
-Tindre més por que un lladre
-Tindre més merda que un palo del galliner
-Tindre més cara que esquena
-Tindre pàmpols de figuera (les orelles molt grans)
-Tindre poca xixa, ni xixa ni llimona
-Tindre un apaga ciris (el nas molt gran)
-Tindre una mà com una forca, la garra curta
-Tindre una “ramanxola” (eixida espontània i sense trellat)
-Tindre tripes de lleó
-Trencar el bull (rebaixar el tò de la discussió)
-Trobar-se empastrat/da
-Trobar-se espés/sa
V
-Vindre de repel (que no et ve bé)
-Vindre “rollaes” (tampoc venen bé)
X
-Xarrar per a 15
-Xixo! Solta el tros!
Molts xiquets i xiquetes d’Aielo la conegueren i contaren que, de lluny i de prop, pel seu aspecte i pels fets, feia por. Era una dona grandota i molt apersonada, que anava vestida amb la indumentària típica de l’època: llargues faldes negres i amples i brials on podia amagar de tot lo imaginable. I també deien que duia un cinturó d’on penjava una pistola...i que per la nit anava a la Venta a distraure’s i eixia de sobte als confiats i tranquils carreters i arriers, donant-los “un susto de mort”. No és per a menys.
Aiii mare la cama!
Mª Jesús Juan Colomer
Mariló Sanz Mora
