Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


sábado, 13 de septiembre de 2025

HISTORIA DE L’ESCULTURA DE LA NOVA ROTONDA DEDICADA AL BARBAT. Mª Jesús Juan Colomer

 

El dia 28 de juliol de 2025 es va inaugurar una nova rotonda a Aielo de Malferit, a la CV-651, molt a prop del pont d’Aielo sobre el riu Clariano, i també altres obres de millora. Rotonda que dona un nou accés al nucli urbà, al polígon industrial i cementeri municipal. Obres que han estat subvencionades per la Diputació i amb un cost d'1,4 milions de €. Està rotonda ha estat embellida amb una escultura que la corona.

Molts han de preguntar-la raó per la que s'ha posat i què significa.

La Asociación Valenciana de Empresarios Viveristas de Vid (AVEVV), que enguany està celebrant el seu 41 aniversari,  proposà a la Diputació Provincial, Direcció de Carreteres i Ajuntament d’Aielo de Malferit, dedicar-la a la vid americana, un cultiu local que aprovisiona de barbats a tota Espanya, i que és un trosset de la nostra història local.

S'adreçaren a la Biblioteca Municipal per consultar el Fons Fotogràfic i aconseguir alguna imatge per a poder servir com a model a l’escultor ontinyentí Ricardo Morales, ell seria l'encarregat de dissenyar-la, i qui hauria de valorar-la com un homenatge al primer introductor de la vareta a Aielo, Batiste Aparici Belda, així com lloar la tasca de les diferents generacions de viveristes i d’Aielo.

El seu president, Roman Egea Colomer i la junta al complet, triaren una fotografia d’una sèrie del fons fotogràfic d’Emilio Castelló i Isabel Colomer, una bonica imatge d’un treballador d’Emilio. Emilio era empresari viverista, successor de Batiste Aparici, i el seu magatzem instal·lat a l’Era, era conegut com la vareta.

Amb este retrat seleccionat, l’escultor Ricardo Morales, plasmà la idea i presentà l’esbós, una figura abstracta d’un jornaler sostenint les varetes d’una cep mare, una imatge típica del nostre poble.

És una escultura de tres metres d’altura, feta amb acer, instal·lada dalt d’un pedestal on s'hi pot llegir la llegenda “El barbat d’Aielo”. L'escultura ens conta molt sense recórrer a complicades interpretacions, i ens fa un autoretrat d'una vida d'expectatives, de treball d’abans i ara, de tradició i poble, de feina d’homes i dones... I d'ara endavant servirà per a recordar el nostre vincle agrari.

Emblemàtic monument, és un bell gest i homenatge a tots els homes i dones d’Aielo de Malferit, un símbol als aieloners i aieloneres, gent treballadora i emprenedora!!!






domingo, 7 de septiembre de 2025

Enguany es compleixen 140 anys de la greu epidèmia de còlera de 1885. Mª Jesús Juan Colomer

 

Enguany es compleixen 140 anys de la greu epidèmia de còlera que va patir Aielo als mesos de l’estiu de 1885. Moririen 56 persones i l'última víctima seria el dia 3 de setembre. Era l’aielonera Vicenta Belda Mompó, havia nascut l'any 1829 i era filla de Vicente i Rita. Casaria amb José Martí Mira d'ofici algepser, dos anys major que Vicenta. D’este matrimoni naixeren els fills i filles: José, Camila, M Encarnació, Clotilde, Daniel i Vicente.

Vicenta moriria el dia tres de setembre, a les 9 de la nit, tenia 56 anys. Cessaria a la seua casa familiar, al carrer Sants de la Pedra núm. 4. El motiu de la defunció la certificaria el metge titular, Enrique Herráez Aguirre, com a còlera epidèmic.

Enterrada l'endemà en el cementeri del poble. Foren testimonis de la inscripció de la defunció al registre civil, Enrique Ortiz Garrigós, mestre superior, i Miguel Pasqual Doménech, llaurador. Jutge Joaquin Barber Ferri i secretari Camilo Vidal Ubeda. Notificaria la defunció, l’enterrador Rafael Martí Bataller, com encarregat de la família.

Si voleu saber més sobre el còlera de 1885 ací us deixe l’enllaç a l’article íntegre

EL COLERA DE 1885 A AIELO DE MALFERIT. Mariló Sanz Mora i Mª Jesús Juan Colomer. https://historiadeaielo.blogspot.com/2020/05/el-colera-de-1885-aielo-de-malferit_9.html

sábado, 23 de agosto de 2025

Relíquies de sant Engraci Màrtir. Mª Jesús Juan Colomer

 

Enguany, per primera vegada en la història del nostre copatró Sant Engraci, les seues relíquies desfilaren en la solemne processó del dia 5/8/2025, portades pel rector Xesco Vañó amb molta devoció i respecte, juntament amb el canonge aieloner Juan Damián Gandía Barber. 


 Els orígens del nostre sant màrtir comencen a mitjan segle XIX, en concret a 1840, amb l’arribada de les relíquies. A més, este 2025 es complixen 185 anys de la seua vinguda. A este enllaç podeu llegir l'interessant treball de Fernando Goberna explicant l’arribada de les relíquies des de Roma, gràcies a les gestions del frare José Soler i el rector Juan Bautista Bataller.


 

 “En el archivo parroquial existe un escrito, con el sello del Gobierno Eclesiástico del Arzobispado de Valencia, dirigido al propio Juan Bautista Bataller; iba firmado por el citado D. Joaquín Ferraz con la fecha del 31 de julio de 1840. 

Dicho escrito es muy importante para establecer el día en el cual llegó al pueblo el busto con la reliquia; decía lo siguiente: 

Sr D. Juan Bta. Bataller Pbro Cura Párroco de Ayelo de Malferit: Comisionamos á V. Para la traslación á Ayelo de Malferit y colocación en su iglesia, del Cuerpo de San Engracio Mártir, y del vaso manchado en sangre de que hace mención la auténtica, debiendo proceder con el mayor cuidado y escrupulosidad en su trasporte y colocación, dándonos aviso de haberse así verificado para unir la contestación al expediente que se ha formado sobre este particular. Dios que á V m’.a.' Valencia y Julio 31 de 1840. Joaquin Ferraz. (Gobierno Eclesiástico del Arzobispado de Valencia). 

Al final de la carta, de puño y letra de Juan Bautista Bataller escribió lo que sigue:

Se entró en esta el domingo 2 de Agosto y se colocó en su sepulcro ó urna el 17 por la tarde. Con fecha del 18 del mismo cumplo lo que se me previene en este oficio y letra de comisión”.

 https://historiadeaielo.blogspot.com/2012/10/la-traida-de-la-reliquia-por-fray-jose.html.

jueves, 21 de agosto de 2025

CAPITANIA MORA 2025. Comparsa Garbellàrabes

 

0

Presentació grup percussió Armonia

Banderins

 

 

1

Present, passat i futur

Versadora Cristina Soler

Ballet Somnis

Filà Joventut Divina

Banda d’Alfarassí

Carrossa de xiquets

Cavall batedor

Homanatge als nostres difunts

Filà del Passat

Banda la Gramola

 







2

Camp i terra

Ballet Ohana

Filà Gerard, cosins i amics

Filà Mukhtalit

Banda Agrupació Musical d’Agullent

 

















3

Ambaixador Vicent Almiñana Mas

Músics heralds

Torxes

Carrossa ambaixador

Filà de la nit

Banda Unió Musical d’Atzeneta

 4

Foc i vidre

Versadora Cristina Soler

La revolució del vidre a l’època àrab

Filà amics capità

Filà Alshabab Gharbil

Banda artistico cultural de Montaverner

 





5

Ensenyança i Capitans 

Ensenyament: les madrasses dels àrabs

La filà Mora

Filà Cabuts

Banda de Planes

Ballet Ópera

Estandarts

Guardia dels capitans

Carrossa capitans: Carles Soler Mas i Laura Almiñana Mas

Agrupació musical “la Banda” d’Alfarrasí

 Text: Comparsa Garbellarabes

 



martes, 19 de agosto de 2025

CAPITANIA CRISTIANA 2025. COMPARSA CONTRABANDISTES. De quan els bandolers buscaven l’or líquid més apreciat.

 Aielo de Malferit, 2 d’agost a finals del segle XIX.

 El sol comença a amagar-se pel Campello: les muntanyes de la Serra Grossa que envolten el poble.

Vegen baixar per la Serratella cap al riu Clariano, als cavalls portadors dels banderins per anunciar que algo gran està per arribar.




 Creuant el pont d’Allà Baix escoltem les dolçaines dels jornalers que, amb els seus rucs, tornen carregats de plantes d’anís, fenoll, timó i romer, recol·lectades als peus de la serratellà.

El seu destí: les destil·leries del poble, on aquestes herbes aromàtiques es transformen en essències per a elaborar els licors que han fet cèlebre al poble d’Aielo.


 Entrem al cor del poble pel majestuós PORTAL DEL CARME per a dirigir-nos cap a la plaça del Palau.








 
Les treballadores i treballadors de la Botelleria gaudixen del seu merescut descans.

Entre rialles, danses i cants, celebren el fruit del seu esforç. A pocs metres, l’alambí continua la seua llavor, bombejant sense parar per a poder traure el millor dels alcohols.


 Però no tot és alegria. Per la PORTA DE SANT FRANCESC, que dona pas al Raval, s’albiren unes figures sombries acompanyades d’un imponent cavall: és la primera patrulla de joves bandolers i bandoleres que, entre les ombres de la vesprada, es dirigeixen cap a les destil·leries del poble. El seu objecte és clar: robar l’alcohol que allí es destil·la. Aquest premiat or líquid pot canviar el seu destí.

Endinsem-nos per la xicoteta porta de la Botelleria del poble.





Dins de l’ampli pati descansen els cavalls de l’ambaixadora CAROLINA SANZ SOLER, que ha arribat acompanyada pels seus familiars i amics. Carolina, amb port digne i mirada ferma, custòdia la cova de l’anís, on és guarda el licor més volgut del poble. La seua bondat fa compartir-lo amb el veïnat, que es reuneix en la plaça per la seua degustació.





















Obrint pas als joves bandolers, escoltats pels més veterans, una jove contrabandista a lloms del seu cavall.

Hui, els més jóvens, aprendran l’art de l’estraperlo, no per condícia, sinó per necessitat.

La necessitat, l’astúcia i l’oportunitat teixen un mode de vida al marge de la llei.















 I pel PORTAL DE SANT ROC, passat per l’església del poble, fa la seua entrada l’escolta de la nostra Capitana MARIOLA SOLER JUAN. Acompanyada pels balls dels majestuosos cavalls i escoltada per les dones Contrabandistes. Totes elles avançant amb valentia. Són dones decidides, mares, germanes, filles, que arrisquen tot el pa dels seus. Els seus ulls reflecteixen lluita, coratge i dignitat.

 Sempre escoltades per dues monumentals navalles, símbol de la Capitania.

La tensió creix. El poble està en suspens. Aconseguirà l’ambaixadora Carolina defensar la cova d’anís?

Aconseguiran els bandolers fer-se amb el licor? O aconseguirà la Capitania que tot acabe en una dansa conjunta sota les estreles, unint tradició, necessitat i esperança?

Aielo bateja al ritme de l’anís, la pólvora i la música. Una història d’aroma forta, com el licor que la inspira.

 GUIÓ

BANDERINS CONTRABANDISTA I CRSTIÀ.

1.CAMI AL POBLE PEL PORTAL DEL CARME

.Carro escut Capitania

.Jornalers que tornen a casa

.Xirimites

.Burrets amb herbes aromàtiques

.PORTAL DEL CARME

.Ballet “La veu de les postisses” (Essència Ballet)

.Carossa cantant i alambí

 2.PORTA DE SANT FRANCESC-EL RAVAL

.Cavall Doma

.Esquadra Bandolers de la Vega

.Esquadra Trabuqueros de la Vega

(Banda de Música Alfarrasí)

 3.PRESA DE LA BOTELLERIA

.Frisons de l’Ambaixadora

.Filà Salameras

.Esquadra cosins Ambaixadora

.Cova de l’Anís, custodiada per l’AMBAIXADORA

(Banda Música Planes)

.Degustació de “canari”

.Cavall batidor

.Esquadra Andalusos de la Basseta

.Esquadra “Veterans de què?”

(Banda Música Fenollet)

4.PORTA DE SANT ROC

.Ballet Cavalls Capitania

.Escolta Capitana

.Carrossa CAPITANA

(Banda Música d’Aielo)

 Text: Comparsa Contrabandistes