Com ser part important de les festes tot i no ser fester.
Quantes vegades ens han fet la pregunta: I tu de qui eres? I nosaltres contestàvem orgullosos: sóc el net de Pepe “Rissetes”! I com tot el poble et coneixia, ja ens situaven de quina família érem!
Com ens has explicat moltes vegades, vas nàixer l’any 1934 en la “Casa la Garrofera” d’Olleria i en anar ton pare a la Guerra Civil, vau decidir tornar a Fontanars, d’on era tota la teua família. Allà vas passar la teua infància amb la família d’Antonio i Maria, els pares de l’antic retor d’Aielo, Don Antonio. Sempre ens has explicat que de ben jove t’encarregaves tu sol de cuidar el “ganao” de cabres que tenia la família d’Antonio. D’aquells anys va nàixer una gran amistat que s’ha mantingut en el temps. Ja de gran hem anat a les festes de Fontanars i ells venien a les d’Aielo. Eren com una segona família pel nostre auelo i per nosaltres.
Quan tenies 14 anys vas vindre amb tota la família a Aielo: els teus pares Fernando i Maria i els teus germans/es: Pilar, Maria i Fernando, vivint en una casa al carrer Sant Llorenç i treballant en companyia de ton pare per a “Pascual el Melero”. Un any més tard ja portaves una “mula mecànica” per llaurar els camps i als 16-17 anys te’n vas anar voluntàriament a fer la mili a Manises, tot cuidant els fills del tinent coronel Don Abel.
Com ens deies orgullós, quan encara tots llauraven en “burros i matxos”, tu vas conduir el primer tractor d’Aielo i és que sobre l’any 1955 ja treballant per a la Cooperativa Agrària, van comprar un Mc Cormick roig en què llauraves els bancals dels socis de la Cooperativa. I ens explicaves com a anècdota que no va ser fins uns anys després quan et vas treure el carnet per poder conduir tractors!
En 1961, la junta festera encapçalada per l’alcalde Rosendo Sanz Belda va proposar renovar les festes de Moros i Cristians i van plantejar que cada comparsa aportara una dama i que l’Ajuntament estaria representat per la Regina de la Festa. Un any més tard, l’any 1962 Salvador Castelló “El Fuster” va construir una carrossa pintada i decorada per José Mª Juan Sanz “La Cacaua” perquè pogueren desfilar el dia de l’Entrada. Veient les teues habilitats al volant del tractor et varen proposar per portar la carrossa i tu vas acceptar amb un somriure i de forma totalment gratuïta!.
Així doncs, vas començar a portar la carrossa de la Regina i la seua Cort d’Honor l’any 1962, amb la primera Regina de festes: Maria del Pilar Juan Mompó. Qui anava a dir-te en aquell moment que ho faries durant 44 anys seguits! I és que ja era tota una tradició en el poble que Pepe “Rissetes” s’encarregara de portar la carrossa de la Regina. Recordem quan t’esperàvem al carrer Major per fer-nos fotos i tu ens pujaves al tractor! Que orgullosos i il·lusionats estàvem! I com la gent deia que, tot i que la carrossa era cada any més gran, tu t’espavilaves per portar-la sense cap contratemps, sobretot pels quatre cantons! Aquesta tradició va tocar a la fi l’any 2005 amb la darrera Regina (temporalment): Blanca Borrás Martínez.
A més de portar la carrossa el dia de l’Entrada, també vas eixir molts anys el dia de l’Alardo en la comparsa Caníbals, per l’amistat amb “Pepe el Barber” i “Patricio”.
Fins aleshores han sigut uns 50 anys al volant de diferents tractors i treballant primer pels socis de la Cooperativa i després de forma autònoma llaurant bancals de molta gent del poble. Cada matí anaves al Bar la Bicicleta i allà, entre cafè i partideta al dòmino, la gent et buscava perquè li llaurares el seu terreny!
També recordem quan anàvem a caçar amb les gosses i el garrot o, quan tocava, amb l’escopeta. Alguns dies no vèiem cap conill i altres dies els vèiem de lluny, però el temps que passàvem amb tu no tenia preu, tot i les cançons de “Los Chichos” i “Manolo Escobar” que ens feies escoltar al cotxe!
De més xicotets anàvem al barranc a agafar crancs o quan plovia anàvem a buscar caragols pels marges de la caseta, on tantes estones hem passat junts! I què dir quan anaves a buscar pebrassos amb el tio Felo Cacauet i portaveu les cistelles i povals plens? Una gran amistat que ha durat fins l’últim dia!
Ens venen al cap molt moments junts com quan anàvem al “Bar Bigot” a vore els partits del Barça tot fent-se un vermut amb olives, boquerons i capellans; quan venies a buscar-nos a l’Institut quan plovia; quan vas portar aigua i menjar als bombers que intentaven apagar el foc aquell juliol del 94 o quan els 19 de març s’omplia ta casa amb familiars i veïns/es que anaven a felicitar-te pel teu Sant!
També trobarem a faltar les teues habilitats per als jocs de taula: hores i hores de partides a la brisca i al dòmino on ens tancaves el joc per fer-nos passar i guanyar la partida!
Si nosaltres et trobem a faltar, més encara l’auela Amparin i la nostra mare, o com vosaltres li dèieu: la xiqueta. I és que volem aprofitar l’escrit per reconèixer públicament la generositat, la feina incansable i la plena dedicació de la nostra mare Mª Amparo amb la cura i estima dels seus pares. Com sempre ens diu: “qui millor que jo per cuidar als meus pares...” Ets la millor!
La teua família et vol agrair tot el que has fet pel poble d’Aielo i en particular per les festes de Moros i Cristians, ja que tot i que mai no va ser un fester, et senties orgullós d’haver participat activament en les nostres festes!
Ens sentim orgullosos d’haver tingut un auelo com tu,
Els teus nets. Santi Requena Micó.
Programa de festes 2023
No hay comentarios:
Publicar un comentario