LA GENERACIÓ DE 1921... 92.- Mª Teresa Borderia Soler (22/12/1921 – 08/06/1925).

Naix al carrer del Mig, 12.

Pares: Francisco Borderia Penalba (1891-1953) i Maria Soler Landes (Carcaixent 1890).

Iaios paterns:  Juan Ramon Borderia Soler (Albaida) i Rafaela Penalba Egea (Aielo de Malferit).

Iaios materns:  Juan Soler Soler (Bèlgida) i Francisca Landes Pallares (Alzira).

Els Borderia/Soler són originaris dels pobles veïns d’Albaida i Bèlgida. L’avi Juan Ramon Borderia Soler (Bèlgida) era moliner, igual que l’anterior generació, el seu pare José.

El pare de la nostra protagonista, Francisco, nascut a Aielo, ja no seria moliner, elegiria la professió de panader. Treballava d’oficial de panaderia a un forn de Carcaixent. Allí, entre talecons de farina, paneres repletes de barres de pa i molta jovialitat a la boca del forn, i envoltant de l’aroma de pa acabat de coure, s’enamoraria de la ben plantada filla de l’amo. Com la xicona Teresa, també li va correspondre al seu galanteig, prompte es casaren per formar una nova família.

El novell matrimoni, es traslladaria a viure a Aielo de Malferit, fent-se càrrec d’un forn de pa que hi havia al carrer Major. El negoci funcionava molt bé, així que al cap de poc temps, adquiriren una casa enfront del forn, just a l'altra part, al carrer principal de la població. A aquesta casa de recent propietat, muntaren el mateix forn de coure pa i negoci, una panaderia i un casino, tot un repte per al novençà matrimoni.

Francisco, va començar a ser conegut al poble com “Paco el panader”. De la unió d’aquesta parella formada per Paco i Teresa, naixeren cinc fills, Paco, Ramon, Antonio, Juanito, Pepito, i dues filles, Carmen i Mª Teresa.

Mª Teresa, la nostra protagonista, naixeria el dia 22, just el dia del sorteig de la loteria, arribaria com un gran present nadalenc. Desgraciadament la seua vida seria breu, moriria albaeta amb només 4 anys de curta existència.

L'any 1932, un dels membres de la família va contraure una greu malaltia, aquesta circumstància transformaria rotundament la vida de tots per a sempre, quedant marcada aquesta data a la història familiar. El fill Juanito, va contraure el tifus, malaltia prou comú en aquells temps. El metge del poble, Vicente Albelda, al reconéixer al xiquet, els informaria que calia vacunar urgentment a tota la família. La primera a presentar-se per a rebre-la va ser la mare Maria, dona treballadora, arriscada i valenta, donaria lliçó als fills. Després de posada la vacuna, es va posar el davantal blanc immaculat, nugat i amb gràcia formant la típica llaçada, arromangant-se les mànigues, i tota arriscada, va continuar atenent a les parroquianes sense més complicacions, continuant les seues tasques diàries i quotidianes.

Maria estava de nou encinta, no ho havia mencionat a ningú, i malauradament desconeixia que la vacuna era incompatible amb l’embaràs. En contar-li al metge la bona nova, i la il·lusió pel nou fill que esperava, el metge es va espantar i va exclamar “ja està morta”. El metge sí que era entés dels greus efectes de la vacuna en les dones prenyades, incompatible en la seua situació de bona esperança. Les prediccions del metge es compliren ràpidament, i Maria moriria just 48 hores després de ser vacunada contra el tifus. Maria, tenia 42 anys i deixaria un espòs molt afligit i pesarós, i cinc xiquets de curta edat, el fill Pepito, que era el menut, sols tenia un any i mig d’edat.

Donades les circumstàncies familiars, i pràctica d’aquell temps, per necessitat, el pare Paco, es casaria per segona vegada amb una dona soltera del poble, Josefa Juan Faus “la ti l’orxana”, es casarien l’any 1934. Traslladant-s’hi tota la família a viure a casa de la nova mare, o madrastra com deien en aquells anys. Un domicili gran, propietat de gent adinerada, situat al carrer Canonigo Ortiz, allí naixeria un nou i últim germà panader, batejat amb el nom de Vicente.

Hui, la xiqueta Teresa compliria 100 anys!