LA GENERACIÓ DE 1921... 50.- Isabel Enrica Rico Belda (15/07/1921 – ?)

Naix al carrer Sant Llorenç, 5

Pares: Francisco Rico Calabuig (1893) i Salvadora Belda Giménez (1895).

iaios paterns: Francisco Julián Rico Garcia i Micaela Calabuig Bernabeu.

iaios materns: Faustino Belda Penadés i Vicente Giménez Juan.

L’avi Francisco Julian (Kiko) era algepser, arribaria a Aielo al ser adoptat de l’Hospital de València.

El pare d'Isabel, Kiko, combinava els dos oficis d’algepser i jornaler, i era conegut amb el malnom de  “palleter”.

Kiko, va morir jove, amb 43 anys, a l’abril de l’any 1936, a començament de la guerra civil. I la dona, Salvadoreta, restaria ella sola, criant sis xiquets menudets, en uns temps plens de necessitats, ella i els sis fills del matrimoni: Isabel, Maria, Rafaela, Ximo, Kico (Francisco) i Vicente Rico Belda.

La filla Rafaela, casaria amb José Rodrigo Cisneros, i anaren a viure a Tarragona, moriria a l’any 1943, deixant un fill de quatre anys.

La filla Maria Salvadora, té tota una història d’amor tràgic, com una novel.la romàntica amb un final inesperat i afligit. Maria, desgraciadament, cessaria un mes abans de la seua boda, a l’any 1941, i seria enterrada, coberta, pentinada i arreglada, amb el vestit de núvia que tenia confeccionat, per un dia tan especial com era el seu propi casament.

El fill Ximo, aniria a treballar a València, buscant a la capital més sord i ventura laboral.

El fill Francisco, conegut com a “Kiko palleter”, quedaria a Aielo, i ací tindria la seua família.

El fill Vicente, també conegut pel malnom de “Kiko palleter”, residia al domicili familiar on va nàixer i viurien  els pares, al carrer Sant Llorenç, numero 5. És recordat, encara actualment, sempre assegut a la porta de la casa, a una cadira de boga, qui sap quins serien els records que rememoraria a la fresca del carrer, Vicent moriria a l’Olleria l’any 2011.

La filla Isabel, la nostra protagonista, també seria tràgica la seua defunció i mort. Casada amb un militar, moriria en un complicat part, de l’única xiqueta que va tindre, un desenllaç inesperat, tràgic i dolorós. L’albaeta, desgraciadament, també moriria com la mare. La xiqueta recent nascuda, la col·locaren al mig de les cames, a la falda de la mare Isabel, les dues juntes i unides, vestides i adornades, a la mateixa caixa o taüt de color clar. Les dos soterrades juntes per a tota l’eternitat.

Hui, Isabel, compliria 100 anys!