Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


domingo, 18 de abril de 2021

L’AUTORIA DE LA TOPOGRAFÍA MÈDICA D’ONTINYENT DE 1916. Qui era Marino Herráez García, natural d’Aielo de Malferit i autor d’aquesta obra?

 

El 5 març 2021, el periòdic Loclar publicava un interessantíssim article del cronista ontinyentí Alfred Bernabeu, sobre l’autoria de la Topografía médica de Ontinyent de 1916, obra presentada a la Real Acadèmia de Medicina de Madrid revelant qui era l’autor d’una obra 105 anys d’anonimat. https://loclar.es/va/opinio/identificada-lautoria-de-lanonima-topografia-medica-de-ontinyent-de-1916/

Llegint, m’assabentaria que ja, en un article publicat a la revista Almaig de 2004, es pensava que l’autor seria el metge Ventura Mompó Sais. Curiosament, els pares i avis descendien d’Aielo de Malferit. Però Bernabeu demostra que Ventura no era l’autor, era Mariano (Marino) Herráez, no detallant ni explicant qui era aquest metge.

Jo tenia referències del metge Marino Herráez. Fa uns anys, vaig rebre la visita de Cristóbal Sarrió i m’explicaria, amb entusiasme, qui era este  personatge aieloner, un gran metge poc conegut i oblidat, aportant a l’arxiu municipal d’Aielo una valuosa documentació d’ell i el germà Antonio, també metge, documents obtinguts en les investigacions que estava realitzant sobre els germans Herráez.

El cognom Herráez, no és comú a Aielo de Malferit, i cal preguntar-se què feien els pares de Marino a Aielo.

Doncs, el pare, Enrique Herráez Aguirre, natural de València, llicenciat en Medicina i Cirurgia, vindria a Aielo per a ocupar les dues places, de metge i cirurgià interí, signant el contracte amb l’ajuntament l'1 de desembre de 1874, per a 4 anys i un sou de 1000 ptes. A Aielo exerciria fins a 1886 (acta de 12/09/1886), quan l’ajuntament nomenaria com metge titular interí, al facultatiu aieloner Juan Bautista Juan Juan,

El metge-cirurgià Enrique, quan va arribar al poble, instal·laria la residència familiar a una de les principals cases del poble, a la plaça Palau núm 7. Arribaria acompanyat de la seua dona, Mercedes García Aguirre, i la filla Amparo. A Aielo nasqueren la resta de fills: Francisco (1878), Enrique (1881-1884), Roberto (1882-1882), Marino (1883-1844)), Antonio (1885-1951) i Adrián (1886). Enrique i Roberto moriren albaets, enterrats al cementeri d’Aielo. Actualment encara es conserva el nínxol del xiquet Enrique.

Després Enrique passaria com a metge a Biar (pren possessió l'11 maig  1885). Sembla que a Aielo encara va estar exercint fins l’any 1886. Segurament, seria a partir de l’any 1886, quan la família partiria al nou domicili i s’instal·laria a Biar.

Dos xiquets barons, Marino i Antonio, cursaren medicina seguint les empremtes del progenitor. Arribaren a ser grans i reconeguts metges. Curiosament, Antonio (Aielo de Malferit 1885-Biar 1951), també practicaria la medicina com a metge titular a Biar, com el pare, i contrauria matrimoni amb una xica biarense, Gràcia Gonzalbes Quilez. Moriria a Biar a l’edat de 66 anys.


El metge Marino Herráez Garcia (Aielo de Malferit 1883-Algimia de Almonacid 1944), es casaria amb Candida Esteban, sense descendència. Excel·lent metge i literat, editaria l'obra especialitzada “La auscultación en las enfermedades cardio-pulmonares” (1909).

L’any 1915, es presentaria al premi convocat per la Fundació Faustino Garcia Roel amb el treball d’investigació “La Topografía Médica de Biar”. Guanyant el guardó Faustino García Roel (1915), que consistia en un premi en metàl·lic de 1.500 ptes. medalla de plata i la publicació del treball.

Així escriu la premsa de l’època, del treball premiat “Memória que además de lo notable de su texto, fue presentada con verdadero lujo de fotografias, planos, mapas, estadísticas etc. Leido el nombre del autor resulto ser D. Mariano Herraez Garcia, que fue ovacionado y felicitadisimo por sus compañeros, por la gallarda muestra de talento y laboriosidad que acabava de ser premiada con tan honrosa distinción”.

La junta directiva acordaria imprimir aquest magnífic treball, però donat l’elevat cost, que ascendia a 4.000 pts., no es duria a terme. Consta la queixa de l’autor, que havia sigut nomenat soci d’honor de la institució, i després d’aquest incident acabaria dimitint.

Donada la trajectòria literària i d’investigació d’aquest facultatiu aieloner, segurament tindria algun tipus d’unió amb Ontinyent, i el fet d'haver guanyat el premi Roel, que premia treballs sobre la topografia mèdica de municipis, l’ajuntament d’Ontinyent li encomanaria aquest tema sanitari titulat “La Topografía Médica de Ontinyent”, per a presentar-lo a la Real Académia de Medicina de Madrid (1916), un any després de guanyar el de Biar. La descripció de les dues topografies són semblants. Es clara la mà de l’autor que comenta el patrimoni metge, història, tradicions populars de cada població, tot acompanyat per material gràfic excel·lent.


Marino (Mariano) moriria al poble d’Algimia de Almonacid (Castelló de la Plana), el primer dia de l’any de 1944, als 60 anys, on exercia com a metge titular.

 

 Mª Jesús Juan Colomer

Bibliotecària / arxivera

Aielo de Malferit (01/04/2021)

No hay comentarios:

Publicar un comentario