Fa 600 anys... Crim a la Solana de la Serratella (26 d’agost de 1420) prop de l’alt d’Osca i de la fita de termes entre Ontinyent i Aielo. Assassinat del síndic de la vila reial d’Ontinyent, el notari Folc de Montferrer, pel progenitor del futur pontífex Borja, Alexandre VI. Els fets succeïren per certes diferències que tenia la víctima i l’agressor, que és feu acompanyar d’amics, parents i valedors. El pare del papa Roderic de Borja, i un dels autors de l’assassinat, era el xativí Jofre de Borja i Escrivà, senyor de l’alqueria albaidina d’Atzueva (l’Horteta i la casa de Pic o mas de Santa Clotilde, enfront del Molí d’Allà Baix), i és feú acompanyar en l’acció d’armes pel seu cunyat Bertomeu Serra.
Fa 580 anys... Pels anys 1440-1442, Jaime Malferit va cooperar juntament amb el seu fill Francisco en la conquesta de Nàpols. Després de col·laborar en l'administració del regne napolità, Jaime va obtindre del rei Alfons el Magnànim, un privilegi (28 de març de 1445) que li concedia la plena jurisdicció sobre Aielo i Cairent, territoris que es convertien així en baronies feudals, separades del terme de Xàtiva. A partir d'aquest moment, el senyor es va convertir en el fundador de l'actual Aielo de Malferit: no sols va arrasar l'urbanisme islàmic, sinó que va edificar una nova població, entorn d'una plaça, en el centre de la qual va alçar un magnífic palau gòtic (l'actual ajuntament), decorat amb escenes de caça a la italiana. Aquests projectes, a més de l'atracció de vassalls musulmans, van fer que Aielo guanyarà no sols en esplendor artística, sinó també en població i recursos.
El quartet es repetia quatre vegades a la sala noble a manera d’exemple moral.
Fa 510 anys... 1510, primer document sobre Aielo, és un cens de cases i bestiar elaborat a fi de distribuir entre els habitants del Regne de València el donatiu oferit pels valencians a 'Sa Majestat el Rei, Nostre Senyor', en les passades Corts de Montsó. Aquest document atribueix al 'Lloch' d'Ayelo 43 cases, que, a raó de 4'5 individus per casa, serien 193 habitants aproximadament (inclòs el vicari del lloch, Mossén Pere Pasqual). En aquest cens, veïnat o padró, Cayrent apareix com a deshabitat.
Fa 420 anys... En 1599-1600 va haver-hi un brot de pesta del qual Aielo es va lliurar en implantar un cordó sanitari amb guàrdies armats que impedien entrar a forasters –possibles portadors de la malaltia– al poble.
Fa 410 anys... En 1610 es van signar els primers contractes entre el senyor Lucas de Malferit i 57 nous vassalls: Miquel Sanç de Pau, Ventura Joan, Miquel Colomer, Francesc Ortís, Miquel Sanç de la Font, Vicent Belda, Vicent Domènec, Genís Colomer, Francesc Estanric, Vicent Gascó, Josep Aparici, Honorat Mompó, Francesc Joan, Joan Tortosa, Josep Mollà, Josep Mira, Lluís Rico, Francesc Armengol, Josep Bernabeu, Gaspar Ferrandis, Joan Eixea, Lluís Barber, Francesc Ximènez, Joan Beneito, Joan Cerdà, Dídac Ximènez, Miquel Valls, Antoni Cerdà, Diego Puerto, Diego Cano, Bertomeu Lòpez, Andreu Joan, Lluc Ortís, Gabriel Castelló, Bernat Sanç, Jaime Bataller, Francesc Ortís, Jaime Belda, Josep Garrigós, Antoni Martí, Gaspar Ortís, Vicent Baldomar, Joan Galbis, Lluís Sanç, Pere Garrigós i Pere Belda.
Fa 330 anys... El 9 de desembre de 1690, el rei Carles II, va nomenar Marqués de Malferit a Jacinto Roca Ferrer i Ripoll, casat amb Fausta de Malferit Olcina, qui ostentava els senyorius d’Aielo i Cairent. Marquesat de Malferit creat i concedit “Pels repetits serveis en pau i guerra prestats per totes dues famílies que van tindre el seu llustre i esplendor des de la conquesta d'aquell Regne”.
Fa 320 anys… Arriba a Aielo en 1700, Vicent Ribes i es va establir com a cirurgià al carrer Sant Antoni. En 1700 Aielo de Malferit comptava ja amb 144 cases.
Fa 310 anys... II Marqués de Malferit (1710-1723), Ceferino Roca i Malferit, casat amb Mariana Ortiz i Cebrián. El matrimoni no tindria descendència.
Fa 260 anys… l’any 1760, mor el IV Marqués de Malferit Carlos Roca i Malferit, casat amb Mariana Pertusa i Milà d’Aragó.
Fa 280 anys... L'any 1740 aproximat, comença a construir-se, per un rectilini carrer Major (Sant Francesc), cases grans de llauradors a continuació de les cases menudes de jornalers de la part del Raval, iniciant una trama urbanística amb traçat de carrers rectes i llargs. Decorant en aquelles dècades, els carrers amb plafons devocionals de Manises.
Fa 260 anys… En 1760 es firmava en la Reial Audiència de València el document que declarava que per la mort sense testar del marqués de Malferit, veí que havia estat de València, devia succeir en el referit vincle el seu fill major D. Salvador Roca i Pertusa. La mare, que quedava com a administradora a causa de la minoria d’edat de D Salvador, va encomanar la presa de possessió de la Baronia d'Ayelo a D. Ceferino Ortiz, veí de Xàtiva. I així D. Ceferino acompanyat de persones distingides i autoritzades va vindre a Aielo el 3 de març del mateix any i en dos dies va prendre possessió en nom del marqués de la població i del terme.
Fa 200 anys… En 1820 mor el V Marqués de Malferit, D. Salvador Roca Pertusa i Milà d’Aragó, casat amb Rafaela de Castellví i Ferrer de Próxita. Marqués de Malferit des de 1760 a 1820.
Fa 200 anys… Als 50 anys, Maria Ignasia Roca i Castellví, VI Marquesa de Malferit (1820-1834), casada amb José Mercader i Onofrio (XIV Baró de Xest al Campo y X de Montitxelvo).
Fa 180 anys... Mor l’alcalde i advocat Tadeo Castelló Alonso (1758-1840). Hisendat aieloner, advocat des de 1788, havia participat activament en els processos judicials contra el marqués, germà de la fundadora de l’asil Beneficència Rita Castelló al costat del seu marit Joan Batiste Calabuig i membre d’una de les sagues familiars més importants a Aielo en aquella època. Tadeò va portar l’aigua al poble des del naixement de Belitroies fins a l’actual plaça la Font, i perseguiria als roders del terme.
Fa 180 anys... Les relíquies del Sant Engraci Màrtir són rebudes al poble el 2 d’agost de 1840, portades per fra José Soler. El retor D. Juan Bautista Bataller, retor en aquells anys a Aielo, encarregaria a un escultor per a què confeccionarà una imatge-jacent del Sant, que servirà de reliquiari i en la que es depositarien el vas tacat de sang i els ossos del màrtir, tot dins d’un ric sepulcre. Des de 1840 se celebren en Aielo les festes majors en honor al patró Sant Engraci Màrtir.
Fa 180 anys... En memòria a Sant Engraci es va posar el seu nom al primer xiquet que batejaren en Aielo després de rebre la notícia sobre la vinguda de les restes del Sant, segons consta al marge de la partida de bateig del xiquet Engració Belda Vidal a març de 1840: "... Este dia 7 de marzo, se recibió la notícia del Santo cuyo Cuerpo Santo se esperaba de Roma en cuya memória se le puso el mismo nombre al primer niño que se bautizó”. Els pares Joaquin Belda Colomer (arrier) i Francisca Mª Vidal Colomer, que vivien al carrer la Font núm. 19. Encetaren una nova tradició, posar el nom del patró als xiquets del poble, costum que ha perdurat fins als nostres dies en algunes famílies.
Fa 160 anys… Al Llibre de Baptismes de la Parròquia d'Aielo de Malferit, de l’any 1860, trobem una nota al marge de la partida de bateig del xiquet, Juan Rafael Colomer Sanz. Primer batejat a la pica baptismal nova el dia 30 de març de 1860, següent retor D. Francisco Martínez.
Fa 130 anys... En 1890 es tria l'emplaçament del nou hospital Beneficència, adquirint-se els terrenys per mil pessetes al seu propietari, Joaquim Mompó Doménech, un solar de tres fanecades de secà, situat als afores del poble, entre el camí de les Forques i les terres del citat senyor Mompó. I van començar les obres "tots els assistents a aquella Junta desitjaven cooperar a fi que visquen amb més il·lustració els pàrvuls i més comoditat els malalts".
 Fa 140 anys... La fàbrica de xarops i destil·leria d'aiguardents i licors d'Aielo de Malferit va començar a elaborar productes cap a l'any 1880, però va ser constituïda oficialment pels senyors Bautista Aparici, Ricardo Sanz i Enrique Ortiz el 2 d'abril de 1895, davant del notari Francisco Maylín Galbis, de l'Il·lustre Col·legi de València, que era veí i residia en la vila d'Aielo. La raó social era "Aparici, Sanz y Ortiz", establida a "Ayelo Malferit". Cada soci feu un lliurament de 5.000 pessetes, de manera que sumaren per a iniciar un capital de 15.000 pessetes. Consta que el 1899 s'anunciaren en premsa, possiblement en el diari "Las Provincias". Aquesta fàbrica va ser la primera o segona inscrita en la província i destacava per la cura en l'elaboració dels seus productes i el reconeixement que aconseguí en tot el mercat espanyol. |
|
 |
Fa 130 anys... Pont d’Allà Baix, l'any 1890 s’hi començaren a construir sobre els pilars els cinc arcs i la barana del pont, hi ha constància en acta de Ple d’Ajuntament. Per decisió consistorial es tallaren els garrofers i oms del llavador per a proporcionar fusta i fer les cimbres dels cincs arcs rebaixats: “...que los corten e inviertan su madera, en el Puente de paso que se haya construyendo en el rio de esta villa”. Col·laboraren en les despeses el veïnat i l’ajuntament, que aportà una subvenció. (Ple d'1/4/1890).
Fa 110 anys... “La crisi de l’any 10” i fil·loxera, Aielo comptava amb 2. 895 habitants i molta emigració entre els aieloners. El 30 de juny de 1910, en la secció dedicada al senat, just al final quan tracten altres assumptes diu: “...Así mismo se ocupa de la triste situación en que se encuentran los distritos de Albaida y Onteniente, por efecto de la sequía y de la filoxera. Reclama algunas obras para aliviar la situación de los pueblos de aquellos distritos...... El señor ministro de Fomento ofrece atender este deseo...”. El dia 15 de juliol, des del mateix periòdic, es tornen a reiterar les demandes.
Fa 110 anys... L’any 1910-1912, les famílies més benestars d’Aielo s’associaren per a finançar la portada d’aigües del naixement de la Bassa de la Cava, a 2 km del poble, aquesta acció d’aigua era coneguda popularment com “l’aigua dels rics”.
Fa 110 anys... Exposició Nacional 1910, Aielo va participar amb els afamats licors i xarops de la botelleria, i l’èxit fou reconegut. L’empresa de licors d’Aielo va aconseguir, en aquesta ocasió, una medalla d’or.
Fa 100 anys... En 1920 adquiriren els terrenys propietat de Daniel Mompó Domènech i altres, a la partida del Forn de Vidre o de les Forques, per a construir un bonic parc, actual passeig de l’Eixample.
Fa 90 anys... L’any 1930, finalitza la construcció de les conegudes, actualment, com les Escoles Velles. A càrrec de l’arquitecte alcoià, Vicente Valls Gadea. Preciosa mostra de l’arquitectura escolar, eclèctica, de la dictadura de Primo de Rivera, inaugurades el 22 de març de 1931.
Fa 55 anys… Agost de 1965. Es recupera, gràcies l’interés i voluntat del president de festes, Rafael Belda Ureña, i amb tota solemnitat, la baixada i posteriorment pujada del patró sant Engraci Màrtir al Calvari, com es realitzava antigament.
Fa 25 anys… L’any 1995, el veïnat del carrer Sants de la Pedra recupera l’antiga i tradicional festa en honor als Sants de la Pedra.
Mª Jesús Juan Colomer
No hay comentarios:
Publicar un comentario