Nieves Soler Andrés “la Molinera”, el malnom li venia del pare, el ti Molina, Rafael Soler Insa. El ti
Molina, era el moliner del molí d’Agrillent,
situat a la vora dreta del riu Clariano, baix la finca la Clariana. Al molí fariner
i de lloguer, van viure molts anys. El matrimoni format per Rafael i Vicenta, tindria
dues filles: Vicenta i Nieves.
Al molí es criaren les dues xiquetes, anaven a l’escola a
Ontinyent, al col.legi de la Milagrosa. En aquells anys, totes les heretats
del terme d’Ontinyent estaven habitats, i els xiquets anaven junts per la
carretera a l’escola, a peu. Nieves
comptava el sistema que utilitzaven per a comunicar-se entre ells. A l’entrada
dels camins, els xiquets deixaven montonets de pedretes, per indicar, als
altres xiquets i xiquetes que ja anaven fent camí. Si hi havia més temps, s’esperaven
uns a altres i caminaven tots junts, ploguera, nevarà, fera fred o calor. Tots junts
en comboi, i amb la coixinera amb el menjar, perquè passaven tot el dia a
l’escola. Després calia tornar, a poc a poc, camí a camí anaven els xiquets tornant
cap a casa. Vicentica i Nieves, encara els quedava un bon tros, havien de
travessar el pont del Mig, allí solien acampar famílies de gitanos, carros,
matxos, xiquets... la mare acostumava a regalar-los algun conill o gallina, i
els deia “cuideu-me a les xiquetes!”, aquests agraïts, quan les germanetes agafades
de la maneta arribaven al pont, ells, valorant la donació, les acompanyaven
fins al molí.
A vegades, Vicentica li contava a la mare que Nieves no tastava el menjar de la coixinera, era poc menjadora. El molí, tenia una menuda basseta, que servia per al bany en estiu, tots els xiquets de les rodalies anaven a banyar-se i el molí s’omplia de jocs i rialles.
El ti Molina treballava molt amb els cacaus i les moles. Era l’època de la fam i l’estraperlo-lo. Els moliners tenien atorgats un cupó per a moldre el gra. La família era nombrosa i les necessitats moltes. De vegades, el ti Molina molia amagat algun talecó de farina. La guàrdia civil visitava el molí, i palpava les moles, si estaven calentes deien “Molina ja has molt!”, llavors el denunciaven. El treball era molt, i sols dues filles; el nebot, Pepe, aniria a ajudar-lo i viuria anys amb ells, sent a partir d’aquest moment, conegut al poble com “Pepe Molina”.
Vicentica, va conèixer a Gerardo i es casaria amb ell. Eixint de novia des del mateix Molí. A partir d’aquest instant la coneixerien com Vicentica la de Gerardo.
En sentir-se major, el ti
Molina, deixà el lloguer del molí, adquirint una casa al carrer Major. Ja habitant
al nou domicili, la filla, Nieves coneixeria al jove i templat Luis “Guitarró”,
casant-se amb ell. D’aquesta unió naixeren també dues filles: Nieves i Ivana.
Ara, la filla major ha heretat un bonic testimoni familiar; és coneguda a tot
el poble com Nieves la Molinera, com la mare. Amb molt d’orgull no deixarà
morir el record de la mare, una xiqueta moreneta, filla de moliners i criada en
un molí, un ofici extingit.
D.E.P.
Nieves la Molinera, nascuda un 14 desembre de 1937, en plena guerra civil, i en
82 anys ens ha deixat, el 27 maig 2020, en confinament pel coronavirus, covid-19.
No hay comentarios:
Publicar un comentario