Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


sábado, 4 de abril de 2020

Malnoms d'Aielo de Malferit: BOTIFARRA



Recorde el dia en que Vicent va ser batejat amb este malnom. Era la vesprada d’un diumenge, jugaven en un dels bancals de garrofers que estaven a la ma dreta de la carretera mirant des del poble a la venta bancals ocupats avui en dia per les “cases del retor”.Els bancals estaven prou més baixos que la carretera i en un dels marges, ja sense pedra, existia una baixada molt pronunciada que semblava un tobogan.

No teníem bicicletes però qualsevol xiquet podia llogar-ne una al ti biciclero pagant-li a l'hora de tornar-la segons el temps emprat. El Biciclero tenia el local darrere  de les escoles, en el carrer sants de la Pedra. Una de les diversions era llançar-nos amb la bicicleta per esta rampa de terra. Casi sempre hi havia espectadors esperants que caiguera algú dels qui es llençaven per esta rampa i que pegant mitja volta amb la bicicleta es pegarà una bona “baquinà”.

              Eixa vesprada d'un diumenge d' hivern, jugàvem en este lloc. Cadascú de nosaltres portàvem el nostre berenar i un del grup de xiquets portava de companatge una botifarra. El de la botifarra va fer una xicoteta foguera apegada al marge per torrar-la, la va clavar en un bastó i va començar à donar-li voltes com un pollastre a l’ast.

Vicent la mirava i el que estava torrant la botifarra al foc li va gastar la broma de comparar-lo amb ella a causa dels seus cabells i cutis obscur. L'ocurrència va fer fortuna i al dia següent en l´escola va  continuar la broma i es va escampar el malnom.

Vicent rebatejat ha  passat a ser conegut per tots nosaltres com Vicent Botifarra i carinyosament Botifarreta. És un alies unipersonal de Vicent i que no porta cap dels seus germans, mal nom que hereta també el seu fill Vicent.
Francesc Juan Chàfer
Aportacions i comentaris al llibre 
“Malnoms d’Aielo de Malferit” 
de Mariló Sanz Mora i Mª Jesús Juan Colomer.

No hay comentarios:

Publicar un comentario