PATRIMONI LINGÜÍSTIC: MONYICOT

Grup escolar 1905-1910, al centre envoltada de monyicots, Brigideta, la de les ullerets, que se ocupava dels escolars més menuts. Arxiu Fotogràfic Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz” Aielo de Malferit. (Col·lecció Isabel Colomer Sanchis)

Este és un terme també no recollit per el DCVB i que es molt emprat en el nostre poble. Els aieloner l’emprenem en el mateix sentit despectiu del castellà niñato referit al comportament infantil impropi d’una persona que volem considerar més o menys adulta. Aplicat este qualificatiu a un xiquet es pretén estimular al menut a un comportament més responsable. L’ús pejoratiu del terme queda reforçat amb la utilització del diminutiu monyicotet de mamella frase típica de la parla d’Aielo.

El DCVB recull el mot MONYICOT i fa derivar la seu etimologia de monyaco o monyeco donat els significats de muchacho, monigote, chico. Mai al nostre poble hem emprat la paraula monyicot en el sentit del castellà muñeca, niño i niña es la manera om denominen a estes joguines infantils lluny del castellà de muñeca i dels seus derivats catalans de monyeca referit a la joguina o monyeco aplicat a un xiquet en el sentit despectiu del nostre monyicot. A Aielo a estes joguines els diguem nina o nino lluny del castellanisme monyeca i monyeco. A més a més a un dibuix mal fet el qualificarem de monigot davant del castellà monigote però mai de monyicot aplicat exclusivament a persones i no a dibuixos ni a joguines.

La meua proposta és que el mot MONYICOT tant característic del nostre poble  pot derivar de MINYO més el sufix COT. El sufix OT és un sufix arcaic amb valor de diminutiu com trobem en l’homònim JOANOT Martorell equivalent a l’ús actual de JOANET. Amb el substantiu MINYO es produiria una metàstasis a l’entrar en contacte amb el sufix OT, resultant MONYI més el diminutiu arcaic OT afegint la C entre la vocal final de MONYI i la inicial de OT. L’expressió MONYICOT DE MAMELLA avala la nostra hipòtesi i l’expressió MONYICOTÀ dels aieloners li donem el sentit d’una acció pueril provinent d’una persona adulta però mai la traduiríem per l’expressió castellana muchachada tal com fa el DCVB.

Francesc Juan Chàfer