Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


martes, 8 de mayo de 2018

EL BURRET SABUT. (Conte aieloner)


El ti Vicent Albert amb el seu burret, al portal del Carme per on vivia, anys 50. AF Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz. (Col. José Ramon Juan  Juan “Pelletes”)
                                                     
Fa ja molt de temps hi havia en el nostre poble un llaurador molt ric que tenia un burret que estava tant malalt que no es podia ni mantindre’s de peu. El seu amo (diré el pecat però no el pecador) pensava que ja no mereixia la pena gastar-se diners en un veterinari. Així  és que va manar al seu criat que el matara i el tirara al riu.

                           

Anant de camí vers la fabrica de la llum, el criat es va entretindré xarrant amb uns amics en la font de l’auelo. El burret que havia sentit les paraules de l’amo, ranquejant i sense que s’adonara el criat, xino-xano,  se’n va anar cap al carrer del Forn on havia, en una casa cantonera, una imatge del sant Antoni. Eixe és el motiu per el qual els amos d’esta casa són coneguts per la gent del poble, amb l’alies “Els de baix del sant”.

                                          

Quan el criat girà el cap i  vorer que el burret havia desaparegut, tot preocupat se’n va anar a buscar-lo. Un veí del Raval li va dir que  l’havia vist passar, més mort que viu, girant pel cantó del forn de Ximo. El trobà finalment  agenolladet  davant de la imatge de sant Antoni. Amb molta devoció i en el llenguatge dels ases li dirigia al sant la següent pregaria: 



                                           Sant Antoni,

                                           Sant Antoni del porquet

                                           Tingues pietat

                                           D’este pobre burret

                                          

Quan l’animal va vorer al criat anar cap a ell eix què corrent com si haguera vist al mateix dimoni. El criat suant més que un burro, el perseguia per tal d’alcançar-lo. En la Barceloneta amb un pam de llengua fora i ofegant-se a causa de la inútil carrera, va deixar d’acaçar al burret. Este sense parar de córrer se’n va anar molt lluny i pareixia que mai en la vida havia estat malat ni havia ranquejat.

Dionisio Pastor amb el seu burret, carregat de sacs de garrofes, per la carretera de Moixent a l’altura de Purçons, anys 80. AF Biblioteca "Degà Ortiz i Sanz". (Col. José Ramon Juan Juan “Pelletes”)
                                                        
El sant l’havia curat i és des d’aleshores que la gent té a sant Antoni com a protector de tots els  animalets: dels que volen i dels que viuen en l’aigua, dels que s’arrastren per terra i dels que caminen  amb dos potes o amb quatre... i fins i tot dels cucs que tenen cent-peus.


Francesc Juan Cháfer
Programa de sant Antoni 2018


No hay comentarios:

Publicar un comentario