Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

martes, 16 de agosto de 2016

LA NOVENA A SANT ROC






Cavalcada de la festa de sant Roc, anys 50. Arxiu Fotogràfic Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz” Aielo de Malferit, (Col•lecció Maria Ferri)

 Avui en dia tot està regulat incloent el títol de… ”animador(a) soci-cultural”. Les Mongeres sense cap títol expedit en esta especialitat eren en la pràctica unes animadores soci-culturals nates. Elles van organitzar  una sonora cavalcada gitana que va recórrer tot el poble amb la finalitat d’arreplegar diners per la construcció del Patronat.

En esta col·lecta popular anava un vell carro reblit de menuts “xurumbels”, gitanes fent sonar els panderos i gitanos amb el seu tradicional barret negre i garrot. La tribu gitana anava demanant  a la gent una  “llimosneta” per la construcció del Patronat  mentre tots els seues membres, grans i xicotets  cantaven:

                                           I mi madre una gitana
                                           I mi padre un caballero
                                           de esos que se gastan
                                           Muchísimo dinero…etc.
                                           Dios os pide ayelenses
                                           Levantar un edificio
                                           Y él os pagará con creces
                                           Todo vuestro sacrificio
                                           Dale que dale que dale
                                           Dale que dale al pandero….
                                   
Aporte el present comentari  per ampliar l’apartat del blog dedicat a les festes de carrers en Aielo i en particular a la festa del carrer l’Església dedicada a sant Roc. 

Esta va ser una gran festa de carrer junt a la dels sants de la Pedra i la de sant Llorenç… festa gran mentre van estar com organitzadores d’ella les Mongeres: Carolina, Visantica, Fina… 

Els carros per la cavalcada els transformaven en vistoses carrosses, emprant cartons per cobrir-los i decorats estos, amb menuts papers de seda que s’encolaven de sobre amb  gatxes de farina. Amb estos papers de colors aconseguien vistosos dibuixos i artístiques  greques. 

En esta cavalcada participava tot el carrer i era esperada i aplaudida per els veïns del poble. El ti Carlampio  amenitzava el seu trajecte fent sonar el seu acordió.


El ti Mongera i el ti López, a la dècada dels anys 50. Els dos veïns del carrer Església feien teatre i molta festa baix dels taulellets de Sant Roc i sant Sebastià. Arxiu Fotogràfic Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz” Aielo de Malferit, (Col•lecció Mª Carmen Mateu Calabuig)
El novenari era el preludi d’esta festivitat de sant Roc el qual junt a sant Llacer (1) és  advocat dels llebrosos. 

Cada nit els xiquets arreplegàvem de casa del retor una campana de mà i anàvem, d’una banda a l’altra del carrer, anunciant el resar de la novena. Una vegada divulgat el primer toc al llarg de tot el carrer, tornàvem sobre els nostres passos i iniciàvem el segon toc i, refent de nou el nostre camí cantàvem acompanyats sempre del so de la campaneta, l’últim dels tocs. 

Este cor de xiquets avisant al veïnat la novena estava obert a totes les criatures del carrer que anàvem sumant-se a mesura que el grup passava per davant de les cases… i cantàvem tots junts…  

“El primer toc a resar-li la novena a sant Roc”. 

Cantinela repetida per al segon i tercer toc.

(1) Quan  tornàvem a casa bruts i desarreglats els nostres mares ens marmolaven i deien que un anava fet un “senllace”. Sempre he pensat que era un simple adjectiu sense parar esment que esta expressió tan usual en Aielo estava construïda a partir de la forma arcaica de sent per sant i del nom Llacer: sent Llacer  que dona pas a la paraula “ senllace” amb la caiguda de la t de sent

El nostre …”vens fet un senllace “ equival a la castellana  “vienes hecho un san Lazaro”. Esta expressió no la he trobada registrada en el diccionari Català, Valencià, Balear d’Alcover i Moll.

El temor popular als llebrosos degut a una infundada creença de contagi per, simplement tocar-los, provocava que molts enterradors es negaren a soterrar-los. Es este el motiu, segons escriu Amades en el seu costumari, per el qual els antics enterradors tenien a sant Roc per patró i li demanaven que els protegira d’este mal que, per raó del seu ofici, podien fàcilment contraure.

Les dones també li pregaven a sant Roc que, mentre cuinaven, vigilara el foc per que no s’apagara ni que s’avivara massa i es cremara el menjar. En aquest últim cas ho pagava la pobra santa Anna…

                                                         Quan la olla és al foc
                                                         se’n cuida sant Roc,
                                                         i quan es socarrada
                                                         se’n cuida santa Anna.

Segurament la referencia a santa Anna es deguda a que la seua festivitat va unida a la de sant Roc (16 d'agost sant Roc i la de santa Anna 17 d'agost).

Processó de sant Roc pel carrer Major, a la dècada dels anys 60. Els portadors son Tomasin Malchirant i Juan Juan Martí. Arxiu Fotogràfic Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz” Aielo de Malferit, (Col•lecció Juan Juan Martí)

 També sant Roc en molts llocs li demanen que intercedísca contra els incendis en general…

                                                         Gloriós sant Roc,
                                                         guardeu-nos de pesta i de foc.

Així mateix es considerat com patró dels gossos i per això qui els maltracta s’atrau contra ell l’antipatia del sant. En la iconografia popular del sant apareix sempre amb un gos llepant-li les seues ferides i ell amb un basto de peregrí. 

Sant Roc era també el patró dels bataners i dels moliners de drap establerts a la vora de corrents d’aigua. Un bon exemple de molí de drap és el nostre molí d’ Allà-baix Este topònim que senyala una distancia és un antònim de molí Propet, molí este dedicat a moldre blat.

 
Paco Juan Chàfer.


Publicat al programa de sant Llorenç 2016

 




 

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada