Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

sábado, 27 de agosto de 2016

FOTOTECA: Casetes de camp




Abans eren poques les persones que podien estiuejar fora del poble, a les disseminades casetes arreu del terme d’Aielo.

Aquelles casetes de primeries del segle XX, a les que s’acudia buscant passar un estiu fresquet i amb família, eren casetes menudes, modestes, d’una planta, no calia tantes habitacions, ni menys tanta comoditat.



Però allò que no podia faltar era la parra de raïm, planta de vinya de tronc llenyós que s'aguantava sobre una branca i s’enganxava a la paret amb fils de ferro formant un emparrat. A l’ombra del parral es parava la taula per a menjar, buscant el punt fresc d’un estiu calorós, i s’escoltaven les rialles i jocs dels xiquets, la conversa i enraonaments dels adults... i corria entre el plat d’arròs l’ampolla de vi fresc, el plat de figues i una bona tallada de meló d’Alger.

Caseta de la família “Portalet” a la Bassa la Cava. Baix la parra trobem reunits a la família Portalet, junt a uns familiars de Barcelona (núm. 1 Ernesto i Teresa Egea Ortiz núm. 2), als anys 40. També es pot vore, entre altres i asseguda, a Teresa Ortiz “Taruga” (núm. 7). I el jove plantat amb el núm. 13, amb tant sols 20 anys d’edat, es Rafael Egea Vicent conegut com “Rafael l’acòlic” i també com Rafael "el Pigat".



Esta caseta pintada de blanc, era propietat d’Ernesto Egea Castelló “Portalet”, la va construir als anys 20. Poc abans es va edificar la caseta Botja propietat de Salvador Colomer Sanz “Botja”, a la veïna partida de la Cria Vella. Poc a poc anava canviant el paisatge d’Aielo. Abans sols hi havien Cases de camp i algunes casetes com la de la Penya Mira, construïda en temps del colera al segle XIX, i molts corrals... a partir d’esta dècada començava a vores un altre tipus de construccions al nostre terme, cases menudes construïdes amb les lloses dels bancals per passar el dia, refugi per l’estiu o abric per als jornalers del camp.



Hui, esta caseta centenària, es propietat de la mateixa família, heretada per la filla major de Rafael, Mª Carmen Egea Bataller, que s’ocupa d’ella i la mima amb gran carinyo, respectant aquell estil de vida de fa un grapat d’anys i mantenint la vella figuera que solien tindre totes les cases del secà.



Arxiu Fotogràfic BPM “Degà Ortiz i Sanz”, 
Aielo de Malferit, 
(Col•lecció Mª Carmen Egea Bataller)


No hay comentarios:

Publicar un comentario