Entre la foscor i el silenci, així vam viure l'eclipsi a Aielo.

 

Un dia després de l'eclipsi total, toca fer balanç. Al poble no hem pogut veure el moment exacte, un gran núvol es va situar just a l'estret d'Aielo, a la Serra Grossa, tapant el punt precís per on es ponia el sol. Tanmateix, vam experimentar altres sensacions úniques.

El primer que es va notar va ser la baixada de la temperatura, acompanyada d'un gran silenci i una foscor brusca que va inundar els camps. Les xitxarres van deixar de cantar a l'instant. Els gats, els gossos i les gallines no feien molt de cas, però això sí, estaven tots ben calladets i mudes, els pardalets van desaparéixer del cel...

I, de sobte, a poc a poc, va començar a tornar la llum! Aquella "poqueta nit" feta a mida es va fer sentir, els animals van començar a moure un poc desorientats, i ràpidament va tornar la calor habitual i la llum del dia.

 

Com a curiositat, les llums solars que tinc al jardí van detectar la baixada lumínica i es van encendre totes de colp. En finalitzar l'eclipsi i tornar la normalitat, es van tornar a apagar soletes.

 

No el vam veure amb els ulls, però el vam sentir amb tots els sentits. Una vivència inoblidable!

 

 

Quina llàstima que a Aielo el gran núvol no deixarà gaudir de l'espectacle en directe. Mentrestant, a Cabanes (la Plana Alta), un col·laborador sí que va tindre sort i privilegi de gaudir-lo.