Del jardí bell de València és Ayelo ermosa flor que escampa, arreu, les fragàncies que despedeix lo seu cor. Miguel Ferrándiz."Himne a Ayelo"
Últim dia del Solemne Novenari del Santíssim Crist de la Pobresa, besada dels peus a la venerada imatge del Crist, patró d'Aielo de Malferit. Fotografia de Rafael Belda Ureña, dècada dels anys 70.
Piedad, Santísimo Cristo,
con todos los pecadores.
Cuando se ven afligidos
los habitantes de Aielo,
en Vos buscan consuelo,
porque están persuadidos
que siendo de Vos queridos
no deben sufrir temores.
Piedad, Santísimo Cristo,
con todos los pecadores.
La gent d’abans sempre estaven cantant d’alegria i bon humor, cantaven durant el treball, en la festa, al caminar, en els jocs, fins i tot al viatjar!... Els feia sentir-se bé, este motiu, moltes vegades servia per a expressar sentiments, alegries, penes, fins i tot cantaven anècdotes i moments quotidians... de vegades, les cançons populars canviaven de lletra com la coneguda “El Micalet de la Seu”, i l’adaptaven fent-la servir per a dedicar-la i nomenar al ti Tiró.
L’escoltem cantada per Marifina Calabuig Requena de 90 anys.
Link audio
https://drive.google.com/file/d/1OwpOmYeNQRcAxwikPP9xnFYOwtW9FwpO/view?usp=sharing
“El campanar de l’Aljorf, s’ha obert com una magrana
la culpa la té Tiró, que la fet de mala gana...”
