Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


sábado, 26 de noviembre de 2022

La festa de sant Antoni des del punt de vista del menjar. Mariló Sanz Mora i Mª Jesús Juan Colomer, Sant Antoni 2014.

 

Vicentica Martínez Andrés, la fortuna

Per saber sobre un tema cal conèixer tots els punts de vista, la dels organitzadors és important però també ho és la dels convidats o espectadors. És per això que nosaltres este any per saber sobre les festes de sant Antoni hem buscat a dos dones per a que ens contaren sobre com han viscut i viuen la festa sense ser part organitzadora.

Primer   parlem  amb VICENTICA, (MAGDALENA) MARTINEZ ANDRES, “La fortuna" que viu al carrer sant Antoni des de 1964, des que tenia 27 anys. Quan li preguntem a Vicentica sobre la festa de sant Antoni ens diu que no es festera i poc va participar de la festa. La primera imatge que li ve és la dels animals córrer per passar l'agulla que era una de les activitats que poca gent recorda haver vist perquè fa anys que ha desaparegut.

Entre fotos mirant un àlbum que arranca del passat fins a l'actualitat, ens conta un poc la seua vida, les fotos mostren la festa de la clariana, ella amb amigues quan eren joves fetes quan venia al poble el retratista. També recorda, mirant l'àlbum, les jornades de sarga i altres situacions amb amics i família: batejos, comunions o casaments. I com sovint eixien, i eixen, a la fresca en estiu perquè es un carrer familiar malgrat passar cotxes. A ella particularment li agrada seure al portalet. I recorda com abans, alguna vegada, feien “guitarraes" quan venia algun foraster conegut d'algú i cantava tocant alhora la guitarra.

Enriqueta Andrés, la masera i Vicenteca Martinez, la fortuna

Després incorporem a la conversa a la seua veïna ENRIQUETA ANDRES VIDAL, "la masera", que té 82 anys, tota la vida ha viscut al carrer i recorda la manera de viure tan diferent a la d'ara. Abans s'eixia al carrer no solament a prendre la fresca també fins i tot a pelar creilles i és que les portes estaven sempre obertes i la vorera era una part més de la casa. Fins i tot recorden, un i altra, com hi havia algú del veïnat que passava la nit al carrer gitat damunt la sàrria.

Tot és interessant, però encarrilem la conversa cap a la festa de sant Antoni. Preguntem quin paper tenia la dona i les dos ens conten que les dones eren les que feien cassoles i poc més.

Per a fer la foguera, els homes, i el ti Bobi capdavanter anaven a la serra amb matxos i carregaven unes gran soques. La foguera feia molta fumassa perquè per encendre-la el ti bobi posava una roda de goma i feia molt d'olor.

Vicentica recorda com Carlampio tocava l'acordió i que el ti granerer era molt graciós i ballava, la festa era sempre al carrer. Per la vesprada es preparaven els jocs amb sacs per a xiquets, també feien jocs de trencar el perol pujant-los i baixant-los la corda i amb esta pujada i baixada feien patir la menudalla que els costava trencar el perol i aconseguir el que hi havia dins.

Tot ho acomboiava el Gallo i el ti Bobi, també l'emblanquinadora i les del baix del sant estaven present, la majoria dels participants eren els que vivien al raconet on està el sant. I és que tan una com altra ressalten que la festa es concentrava en un tros en concret del carrer, passava abans i passa ara. El que és fester és i busca la festa on hi ha o se l'inventa i el que no ho és, s'hi queda al marge o fuig d'ella.

En cada casa on es feia cassoles es convidava a dinar a familiars o amics generalment els convidats repetien cada any, hi ha qui estava convidat en dos cassoles i menjava en una i després anava a “complir" en l'altra.

Vicentica baixava a veure la foguera, allí estàvem calfant-se fins les tantes de la nit. Tanmateix Enriqueta no eixia, malgrat tindre-la quasi en la porta. Vicentica i Enriqueta comparen sovint

el que era abans del que és ara. Això de la carpa és nou, ens diuen, la festa era en casa del Gallo o de Bobi, que tenia la casa molt gran. Vicentica ens conta que durant uns anys va fer cassoles en sa casa per al Gallo, però ella no anava a menjar.

ne. Carmen l'emblanquinadora també feia dos o tres cassoles per al rotgle, amics i família, la ti Maria de baix del forn també en feia i la ti Carlampia també feia cassola per a la família i els convidats. Les cassoles les feien al forn de raval, la ti Carmen i el ti Joaquin, també les portaven a coure a casa Paquita de la mateixa manera que ara cada vegada fan les coques en sal per a esmorzar en un forn diferent. I després de festes, a menjar-se-la, molts preferien ficar la cullera directament a la cassola i no volien l'arròs en plat escudellat.

Li preguntem a Vicentica sobre la cassola i els ingredients i ens conta que la cassola té ventret, pitets, os d'esteva, un trosset d'orella, taquets de vedella, botifarra i pilotes. Es fa un sofregit de tomata per fer caldo i es posa a bullir la carn. No hem d'oblidar-nos dels cigrons i un truc que ens conta a cau d'orella és que per a donar-li més gust junt a la tomata ratllada posa una miqueta de ceba ratllada.

La picaeta típica que acompanyava la taula era el cacauet, l'adobat de pimentons i olives trencades o olives de sosa. Vicentica en portava a ca Bobi. Fer adobat és una faenassa, ara tot ha estat substituït per les bosses de papes que fa 50 anys no se sabia ni què era. I la beguda d'abans era vi i “llimonà", begut directament en ampolla, “al gall", i era una diversió anar passant el porró. Ara tot ha canviat, ara tot són pots de coca cola o cervesa.

I per als postres es bevia café o kola, hi havia pastetes, braços de gitano de moniato, coques de llet, ara posen en taula postres moderns de llibre i Internet.

I els esmorzars i sopars en esta festa, que ja podíem qualificar de festa del menjar, també han canviat, coques i entrepans és el que més predomina en l'actualitat.

BON PROFIT I BONA FESTA!

Mariló Sanz Mora i Mª Jesús Juan Colomer

25-Sant Antoni 2014

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario