Núvol blanquíssim, que en l'espai se'l veu
donant llum al cristià poble de Déu
en negra i fosca nit
d’erros i de maldats de l'humà cor,
i
com raigs, blancs i purs com de pur or,
blanquegen son esperit;
Sentinella avançat, en camp de guerra
que los mals esperits ací en la Terra
li fan a tot cristià,
i com crit els desperta en tot lo món
per tal que vegen, alerta, per on
ve d'aquells l'emboscada.
Trompeta anunciadora, de fort so
que del juí darrer canta lo to
i a l'home, me'l transporta
al camp de Josafat, davant de Déu,
on l'ànima justícia recta veu
que en ses mans Jesús porta.
Flor nascuda en lo nostre bell jardí
de pètals blancs i olor pur i diví,
que embaussama la Terra,
i com fruit de puresa i santedat
dóna força a la pobra humanitat
per a lluitar en sa guerra.
Rossinyol de la terra valenciana,
que fins a la nació més llunytana
li fa oir sa cançó:
"Temeu a Déu, donant-li honor i
glòria",
escrivint d'or la fulla de la història
de València i regió.
Llenguatge universal, que tots entenem;
joia, que els valencians en son cor tenen;
de Jesús, missatger
de València i son Regne, celest mant
l’àngel apocalíptic que triomfant
anuncia al Justicier.
Sa mare, que orgullosa està del fill,
el festeja i mostra com espill
i diu a tot humà:
"Aquest àngel, gran sant, Vicent
Ferrer,
es crià en mon jardí i és del roser
més fragant valencià."
Miguel Ferrándiz
Bataller (1877 -1962)
No hay comentarios:
Publicar un comentario