JOC PATRIMONI: Detall núm 5. Resposta: Casa de Lola Castelló

Joc “DESCUBRIM EL NOSTRE PATRIMONI AIELONER”: SOTA BALCÓ DEL CARRER MAJOR, CASA DE LOLA CASTELLÓ (Mig, 14  - cantó c/Major).

Passejant pels carrers, simplement alçant la vista podem vorer preciosos detalls que passen desapercebuts, com per exemple, els balcons amb una riquíssima ornamentació en ceràmica, variada en dissenys plens de colorit, com este sota balcó ubicat a la casa del carrer del Mig, 14 i cantó amb el carrer Major (4 cantons).

Al ser una casa que mira a dos carrers, el balcó que presentem esta ubicat al carrer Major, decorat amb unes magnífiques rajoles de ceràmica, de 20x20 cm.  Destaquen els colors, blau fosc i tènue, el groc i verd oliva. La seua procedència es de València i cronològicament cal datar-los entre els anys 1840-1850. Una composició o disseny  coneguda  com taulellets de sanefa, una cinta ampla amb franges blaves i un fil groc en els bordes amb gir en espiral asimètric, enllaçat amb un tall arquejat de rametes de fulles menudes i flors grogues, semblem narcís. 

Està casa es un perfecte allotjament replet de vivències i històries en totes les altures, Començant pel subsòl, una gran cova excavada al tap, ocupa tota l’extensió de la casa, i conten els familiars que abans, el dia del Crist, els amos convidaven al retor i al predicador de les festes a dinar en la cova, allí paraven la taula de dia de festa gran, era l’emplaçament més fresc i apreciat de la vivenda, un perfecte segon menjador d’estiu.

Al primer pis, al començament dels segle XX, estava instal·lat el casino “Circulo Ayelense”, fundat per un nombre reduït de socis. L’entrada era per una escaleta situada al carrer Major, decorat amb estil de la bella époque, disposava d’un piano.  Al seu càrrec estava un home que li deien el ti Lleó, diuen, que a la seua casa situada front a la casa del Ferris, feia el cafè, i el portava en una gran cafetera al casino per a servir als socis. Este casino estaria funcionant fins a la dècada dels anys 20.

Al mateix cantó, un guarda cantons, una pedra cilíndrica més menuda i damunt un bloc de pedra cordellera picada i ben treballada pel pedrapiquer del poble, col·locada allí amb tota la intencionalitat per resguardar i protegir la façana dels carros i altres elements que podien fer malbé a la paret. 
 

Si la mirem amb atenció descobrirem una creu gravada a la pedra de manera tosca... Per que? Que vol dir? Que marca? Un recordatori, una senyal del lloc on va ocorre un greu crim que alguna vegada contarem. Recordeu que els 4 cantons era el punt de reunió diari de la gent del poble per a compartir noticies i recerca de treball pels jornalers fins a la meitat del segle XX.

Mª Jesús Juan Colomer 

Desembre