Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

sábado, 22 de abril de 2017

Pasqua i la cançó de La Tarara en Aielo de Malferit




Pasqua és temps de cants alegres, d’eixir al camp on es menjava la mona acompanyada de llonganissa  seca típica del poble, xocolate o una taronja, i la mona portava un ou dur enmig.
Les quadrilles de joves cantaven, ballaven i jugaven a les casetes de camp, al riu o a la serra. Una de les cançons més populars d’este temps era La Tarara, con un joc, es feien gest al·lusius a lo que es portava: manteleta, pirri, polvos ect.... Segons recorda Elvira Juan LLovet, al seu llibre “Música y tradición en Ayelo de Malferit desde los orígenes hasta 1990”.


 
Tiene la tarata
una manteleta
que se la ha ganado
haciendo calceta.

La tarara sí
la tarara no
la tarara madre
que la bailo yo.

Ella porta pirri, (bis, bis)
també en porte yo.

La tarara sí...

Ella se menea (bis, bis)
me meneo yo.

La tarara sí...

Ella porta polvos (bis, bis)
També en porte yo.

La tarara sí...

Els fadrins d’Aielo
ja no pinten res
els que pinten ara
son els forasters.

La tarara sí...

Versió de La Tarara recopilada a Aielo de Malferit 
per Elvira Juan Llovet.
Vídeo de Rafa Ortiz i Mª Jesús Juan

No hay comentarios:

Publicar un comentario