Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

viernes, 30 de septiembre de 2011

Les campanes d'Aielo de Malferit. (3ª part)




El llenguatge de les campanes

Amb el pas del temps el llenguatge peculiar de les campanes ha anat perdent-se, la tradicional manera manual de tocar-les s’ha anat substituint pel volteig elèctric.
L’any 1963, la Casa Roses d’Adzeneta presentà un projecte per mecanitzar el volteig, sumant el total de l’electrificació unes 80.000 pessetes. S’arribà a completar la mecanització de tres campanes, totes menys la campana de sant Pere, més coneguda per Maria Petra, la Gran o la Grossa. Juan Nácher fou un dels encarregats de dur endavant el treball i ens contà que una de les coses a fer era la substitució de la capçalera de la campana de fusta per ferro dolç, a més s’instal·lava junt  a la campana una palanca mecanitzada que servia per al repic i un motor amb corriola que tenia per funció el volteig.
Amb la mecanització desaparegué l’ofici de campaner, tanmateix continuava sent necessària una persona per als dies de volteig general perquè la campana de Sant Pere o Petra no estava mecanitzada. Encara s’hi conserven les cordes per al maneig manual. Juan Juan Martí, el "Fill del Segle", s’encarregà uns anys d’esta tasca i després, fins la mecanització de la campana Petra, serien els mateixos acòlits els que la tocaven quan calia.
Hi ha una creença general que el so de les campanes és diferent des de la mecanització. Segons Juan Nácher, que les fabricava i les mecanitzava, és un error. Es creu que en canviar la capçalera de fusta per la de ferro, el so de la campana cascàrria, però no és així  perquè hi ha fusta encastada dins d’una bigueta, per la qual cosa la campana no està en contacte amb ferro sinó amb fusta.

El que si és cert és que l’estil propi i peculiar de cada campaner així com la velocitat dels tocs si marquen diferència.

El llenguatge de les campanes, tan el civil com el religiós, ens l’explicà Savador Juan, "Bollet".



Funció religiosa

Hi havia festes religioses classificades en festes de primera i festes de segona. En les de primera es portava de fora un o diversos predicadors i es feia volteig general de campanes que consistia en posar en funcionament  les  quatre campanes.
Les festes eren:

- Dijous Sant, Divendres Sant i Dissabte de Glòria. Fins les deu del matí del Dissabte de Glòria no es podien tocar les campanes. En el seu lloc es tocava la Matraca, situada en la part superior del cos de les campanes principals junt a la més xicoteta de totes.

- Diumenge de Pasqua.

- El dia de sant Vicent. La campana que més treballava en eixe dia era la del Santíssim Crist de la Pobresa, la dels Quarts, per la qual cosa es coneguda també amb el nom de la campana dels combregars.

- El dia de l’Ascensió, festa dels ocells, totes les gàbies del poble es portaven a l’església i la tradició conta que quan el retor elevava el calze els pardalets cantaven tots alhora.

- Sant Pere, era una gran festa ja que és patró de l’església d’Aielo.

- Corpus Crist.

- Durant les festes patronals: el vespre es tocava tot el dia, el dia del Cristo de la Pobresa, el dia de sant Engraci i l’últim dia eren tocs a mig vol.

- Festa de la Mare de Déu d’agost, malgrat no haver processó es voltejaven les campanes a mig vol.

- Nadal, el vespre ja tocaven i al segon dia de Nadal a l’alba s’acabaven els tocs.

- El primer dia de l’Any. Es tocava amb la campana Grossa. Era costum fer en este dia la vela nocturna a l’església. La festa alegre es reservava per a la nit de Nadal.


En les festes de segona, hi havia un volteig de campanes on es tocaven només tres ja que la campana Petra es reservava per a les grans ocasions. Estes festes eren les que es celebraven al carrer sant Antoni, sant Llorenç, sant de la Pedra...

Hi havia també misses i enterraments de tercera, en estos casos les campanes es tocaven des de baix estirant les cordes.

Els tocs religiosos eren:

- El toc de l’Ave Maria, quan es feia de nit i constava de tres tocs de la campana Petra estirant la corda des de baix.

- El toc d’Ànimes. Es tocava deu minuts abans de tancar l’església i era el rector l’encarregat de tocar-lo. Consistia en tres tocs i dos més seguits.

- Rogatives. Tocaven quan feia molt de temps que no havia plogut. Utilitzant la campana de Sant Miquel o Mitjana es feia un toc, es parava amb les mans i es feia un toc, parada i toc, així durant 10 o 15 minuts. Estos tocs els demanaven fer la junta de l’església.

- En els batejos es tocava amb la de Maria dels Dolors o Xicoteta, fent tres tocs de la mateixa manera que es toca a missa i quan el xiquets o xiqueta eixia de casa camí de l’església es feia un toc al vol.

- En els enterraments, segons el toc se sabia l’edat, sexe i categoria social del difunt: una dona eren dos “drancs”, un home 3 “drancs”, un cura d’Aielo o amb família al poble, 7 “drancs” . Es tocaven senyals a mig vol a l’alba i a migdia. En les misses d’aniversari tocaven senyals.

- El toc conegut com “cel cel” anunciava la mort d’un xiquet xicotet, un albat. Eren tocs més ràpids i produïts per la campana dels Quarts.


- En les misses dels diumenges i dies laborables, la campana Grossa no s’utilitzava i des de baix del campanar es feia el toc de les altres tres. En els grans dies festius per convocar als fidels a missa hi havia repic de campanes: el primer toc es feia amb la campana dels Quarts,el segon amb la campana Mitjana i el tercer amb la campana Grossa o Petra.

- En les processons es tocava primer la Xicoteta, minuts abans d’eixir el sant. Després hi havia voltejos generals: quan el sant eixia de l’església, quan arribava davant del retaule de la Verge dels Desemparats i per últim al cantó de sant Miquel es feia un volteig que no parava fins que el sant no entrava a l’església.

Funció civil

A més de la funció religiosa, les campanes han tingut una funció civil.

El toc a foc es feia per mig de colps seguits a la campana amb el batall. Indistintament s’usaven 2 campanes, la Mitjana o la dels Quarts, o una solament. Era el mateix rector el que les tocava en cas de no estar el campaner.  Este toc era una alerta al poble avisant que a la serra o en alguna casa hi havia foc. Curiosament, els adults en sentir l’avís eixien de casa amb poals d’aigua mentre que per als xiquets era un moment de festa.

En acabar la guerra civil es va fer un volteig general de campanes utilitzant-les totes.

Amb el pas del temps moltes festes s’han deixat de celebrar i han sorgit  de noves. El dia 9 d’octubre de 1988 els valencians celebrarem el 750 aniversari. El campanar d’Aielo per a commemorar-ho va fer un volteig general que posaren totes les campanes en funcionament per ressaltar la data que se celebrava.

Mariló Sanz i MªJesús Juan. Fotos: Noelia Vidal i Rafa Morant. Publicat al Llibre de Festes de 1989.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada