Aielo de Malferit present en l'exposició regional valenciana de 1909.

 

Targeta postal de l'Exposició Regional Valenciana de 1909, col.lecció d'Ester Egea Molla.

L’any 1909, ara fa 100 anys, es va organitzar a València una Exposició Regional de comerç i d’indústria,  que marcaria un abans i després de modernitat i progrés en la ciutat de començament del segle XX.

L’Exposició Regional va ser inaugurada l’1 de Maig pel rei Alfons XIII i va durar 7 mesos. L’organització va ser a càrrec de l’Ateneu  Mercantil sent l’ ànima mater de tot, el promotor i president Don Tomás Trenor,  Marques de Túria.

Va ser un esdeveniment de gran envergadura que va donar peu a la creació d’un ric patrimoni per a la ciutat. L’ocasió ho mereixia. S’esperaven molts expositors, la qual cosa implicava la necessitat de construir nous edificis on industrials i capitalistes de l’època, haurien de mostrar els seus productes. La vintena d’edificis sumptuosos i les desenes de pavellons menuts construïts, ocupaven un espai de més de 150.000 metres quadrats. Tot, junt a la creació d’accessos als recintes, contribuïren entre altres coses a millorar la fesomia de la ciutat.

Targeta postal de l'Exposició Regional Valenciana de 1909, col.lecció d'Ester Egea Molla.

Malauradament després de l’exposició, molts dels edificis construïts per a l’ocasió  s’enderrocaren i només es van lliurar el Pavelló de la indústria (La Tabacalera), el Palau Municipal  actualment anomenat Palau de l’esport i el Palau de la lactància, adossat a l’anterior.

L’Exposició Regional donava l’oportunitat de mostrar els productes locals i a més a més, conéixer altres de fora, era com un catàleg de novetats agrícoles, industrials i també metal·lúrgics.

Per això les autoritats competents no dubtaren en programar activitats que feren ressò del que s’estava fent. Organitzaren actes que fins el moment mai s’havien vist a València: es van enlairar globus aerostàtics des del recinte ferial, es va exposar la primera escala mecànica, es va fer el primer vol aeri en Paterna, es va instal·lar una gran muntanya russa, realitzaren proves automobilístiques, concursos hípics, atlètics, competicions ciclistes... conferències... i el 14 de novembre feren uns actes coronant a Teodoro Llorente com a poeta oficial.

 

Targeta postal de l'Exposició Regional Valenciana de 1909, col.leccio d'Ester Egea Molla.

També amb motiu de l’exposició, l’Ateneu Mercantil va encomanar al mestre José Serrano una composició musical amb lletra. L’himne va rebre tanta acceptació a l’Exposició que vint anys després es convertiria en  l’Himne Regional de València.

Al certament exposaren 1.500 expositors dels quals 754 pertanyien a la branca industrial i 282 a l’agrícola. Alguns  procedien de diferents països com França, Bèlgica o Àustria. Altres venien de diferents províncies espanyoles. Dels expositors espanyols 998 eren valencians, procedents de 110 diferents localitats valencianes.

 

Targeta propagandistica de la famosa i coneguda “FABRICA DE LICORES Y ANISADOS APARICI, SANZ Y ORTIZ”  fundada en 1880, de l'any 1902.

I una de les localitats valencianes presents va ser Aielo de Malferit amb els seus licors, ja aleshores coneguts i afamats per tot arreu.

A les actes dels plens d’Ajuntament d’Aielo de l’any 1909, hi ha referències a esta destacada i important exposició que  demostra que  des del poble se seguia amb molt d’interès l’organització d’este gran esdeveniment.

La primera referència data del 18 d’abril, on  s’especifica que la Corporació Municipal va assistir a una reunió en Ontinyent per tractar la participació en l’exposició dels pobles de la Vall d’Albaida i concretar quins serien els productes que exposarien al pavelló del districte d’Ontinyent.

“...El Señor presidente manifesto que por el Señor Alcalde de Onteniente habian sido citados los de distrito judiacial ha una reunión en dicha ciudad al objeto de tratar sobre la instalación en el recinto de la Exposición Regional Valenciana, proxima de un pabellon para todos los pueblos del partido con el fin de que todos los expositores de productos del mismo aparezcan agrupados, y hecho el presupuesto de los gastos que ello pueda ocasionar, corresponde a este municipio la cantidad de doscientas peseta, lo cual ponen en conocimiento de esta Corporación para que manifieste si se halla conformes en realizar este citado gasto. Enterados los Sr. Reunidos por unanimidad se acordó contribuir con la cantidad indicada para el pabellon que se proyecta...”  (acta de ple 18-4-1909).

Altra referència detallada en acta d’ajuntament del dia 7 de novembre, és un acord de la Corporació Municipal, adherint-se a l’homenatge que s’estava preparant per al poeta valència D. Teodoro Llorente y Olivares i que s’anava a  celebrar el diumenge 14 del mateix mes.

“...adherirse al homenaje de D. Teodoro Llorente y Olivares que se ha de celebrar el domingo 14 del mismo mes en la gran explanada de la exposicion regional valenciana...”.  (acta de ple 7-11-1909)

Cal afegir la importància de l’homenatjat Teodoro Llorente que va nàixer a València l’any 1836, va morir en 1911 i va destacar com   poeta, periodista, polític, historiador i traductor.

A més a més de la documentació trobada a les actes dels plens d’Ajuntament que constata la participació aielonera a l’Exposició Regional, hem consultant l’Hemeroteca Nacional d’Espanya, on hem trobat una ressenya en un periòdic que fa referència a la producció d’anís i altres licors amb els quals va participar Aielo.  La noticia en concret procedeix del periòdic La Ilustración Artistica, del  dia 27 de juliol, on es publicaven noticies sobre l’exposició.

“...Albaida presenta sus fabricaciones de cera, al lado de los licores y anisados de Jativa, Ayelo de Malferit y de la propia Valencia...”

I esta presencia d’Aielo a l’Exposició va ser un èxit demostrat pel fet que la fàbrica de licors va aconseguir un diploma de premi.

Targeta propagandistica de la famosa i coneguda “FABRICA DE LICORES Y ANISADOS APARICI, SANZ Y ORTIZ”  fundada en 1880, de l'any 1902.

L’Exposició Regional tingué tan bona acollida que l’any següent, 1910, es va convertir en Exposició Nacional i de nou Aielo va participar i l’èxit dels licors fou reconegut. L’empresa d’Aielo va  aconseguir en esta ocasió una medalla d’or.

Mentre València, a partir de l’Exposició Regional, s’estava donant a conèixer com un nucli modern i reformat,  a Aielo també es produïen fets rellevants  i es promovien obres públiques que encara hui en dia es poden observar i que també li van donar uns aires nous al poble.

En 1909 s’autoritzaren als propietaris de l’horta Vella la construcció d’un pont sobre el riu Clariano. Les obres es portaren endavant entre els mesos de juliol, agost i setembre, i les despeses de l’obra que ascendiren a un total de 2.407 pessetes, es repartiren entre els propietaris de les hortes, més una persona anònima que va entregar un donatiu. 

També 1909, va ser l’any de constitució d’una comissió encarregada d’aconseguir subvencions per al projectat nou cementiri. Amb l’empenta feta en este any es van iniciar els tràmits de les obres i al final s’inauguraria l’any 1913. 

Però les decisions de la Corporació Municipal de pressupostar en infrastructura no van acabar ací. Urgien unes escoles noves i 1909 va ser l’any en què s’aconseguí el solar necessari, acordant-se en desembre, la construcció del desitjat edifici que hauria d’acollir els xiquets per a la seua educació. Però l’edifici encara es faria d’esperar uns anys més i no va ser fins 1925 quan es posaria la primera pedra i l’any 1930 quan l’edifici de les escoles s’inauguraria.

Però un fet va enterbolir l’alegria existent entre les millores al poble i l’èxit per part de la fàbrica de licors a l’Exposició: va morir Don Enrique Ortiz Garrigós una persona implicada en l’Exposició per partida doble. 

Enrique Ortiz Garrigos (1853-1909). Col.lecció de Fernando Goberna Ortiz.

Per una banda per ser l’alcalde que va recolzar els actes en els quals Aielo va participar activament en l’Exposició a València, i per altra banda per ser un dels tres fundadors de l’empresa assistent: la “Fàbrica de licores y anisados Aparici, Sanz y Ortiz”  fundada en 1880.

I és que Enrique Ortiz Garrigós, aieloner nascut l’any 1853, era una persona que va contribuir a millorar el poble implicant-se i treballant, no només des de l’Ajuntament, també va ser durant deu anys mestre de l’escola d’Aielo, concretament  des de 1881, quan va substituir al mestre Francisco Bordás.

Com a persona estimada la Corporació Municipal expressava en acta del 28 de novembre el sentiment de condol per la seua pèrdua.

El 22 de desembre va finalitzar l’EXPOSICIÓ REGIONAL VALENCIANA i actualment, 100 anys després, s’estan fent a València, molts actes commemorant el fet: mostres fotogràfiques, concerts, xerrades... Tot per reconèixer la importància de l’exposició per a la ciutat de València que des d’eixe moment va obrir les portes al món, donat imatge de progrés i modernitat.

            Mariló Sanz Mora

Mª Jesús Juan Colomer
Publicat al programa de festes de Moros i 
Cristians de l'any 2009.

 La Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz” ha aconseguit ampliar el seu fons local amb la corporació de dos inèdites targetes propagandistes de la famosa i coneguda “FABRICA DE LICORES Y ANISADOS APARICI, SANZ Y ORTIZ”  fundada en 1880.  Estes targetes estan datades en 1902, quan la fabrica estava amb tot el seu apogeo.

*Actes del Ple de l’Ajuntament d’Aielo de Malferit de 1909.-AMAM

*Hemeroteca de la Biblioteca Nacional [consultada 30 de març de 2009]