LA GENERACIÓ DE 1921... 23.-José (31/03/1921 – 01/04/1921) i Josefa Martínez Alemany (31/03/1921 –2012)

 Naixen els germans bessons al carrer Sant Llorenç, 27.

Pares: José Martínez Juan (1893) i Josefa Alemany Belda (1893). 

Iaios paterns: José Martínez Juan i Pilar Juan Vicent.

Iaios materns: José Alemany Ureña i Adriana Milagros Belda Calatayud.

El pare José, era jornaler, sempre ha treballat en la terra. Conegut amb el malnom de Botja. I la mare era Josefa La parpalloca, malnom heretat de la seua mare Adriana que ja era coneguda amb aquest àlies.

El matrimoni va tindre de fills a José Ramon, Mercedes, Ramon, i els bessons Josefina i José. També tingueren 4 xiquets més, però tristament naixeren morts, i no els posaren nom propi.

Tots els germans de Josefina, són coneguts amb el malnom de la matriarca, “Parpalloca”.

El dia que van nàixer els bessons, José i Josefina, ens compta la família, que José moriria poques hores després de vida, perquè el deixaren una estona damunt del banc de pedra de la cuina, per atendre a la mare i a la xiqueta que estava naixent, i segons opinió i record familiar, sembla que el nadó es va gelar.

L'any 1947, Josefina es casà amb José Penadés Juan, Bessó de Sierra, a les sis de la matinada, un dia que havia nevat, el pare de José, havia faltat i encara no feia més de dos anys, la família encara estava de dol, i el "convit" va ser a la caseta que tenen al terme de l'Olleria i el plat principal, paella valenciana. A aquella celebració n'eren ben pocs.

La mare, era modista i cosia a casa, estava especialitzada a cosir roba masculina, pantalons i camises d’home. Ella va ensenyar a cosir a les filles Josefa i Mercedes. Mercedes encara rememora hui en dia, i conserva aquella màquina de cosir de l'any 1925 comprada per la mare i que tanta roba repuntaren amb ella. Josefina va aprendre a una casa situada en la plaça de l'Hostal.

Josefa era molt bona cosint, no debades la mare ja tenia una certa reputació com a modista.

Josefa, es va mudar a viure del carrer sant Llorenç, on havia nascut, a un nou domicili al carrer Reverend Rafael Juan Vidal per estar prop de la seua germana Mercedes. La compra del solar per construir la nova casa va ser gràcies a la informació del cunyat, Juan Domènech Mateu, el ti Moreno Brila. En l'actualitat és propietat de l’única filla del matrimoni María José Penadés. 

Josefa ens va deixar l’any 2012, a 91 anys. Hui compliria 100 anys.

LA GENERACIÓ DE 1921... 22.-Pedro Benjamin Juan Doménech (31/03/1921 – 17/03/2004).

Naix al carrer Sant Llorenç, 40. 

Pares: José Ramon Juan Sanz (1886) i Mª Desamparados Domènech Nadal (1886).

Iaios paterns: José Ramon Juan Castañeda i Rafaela Sanz Orta. Iaios materns: Salvador Domènech Colomer i Dolores Nadal Martí.

El pare, José Ramon, treballava la terra de jornaler.

De la unió de José Ramon i Maria Desamparados naixeren 4 fills i 3 filles: Pedro, Ramon, Salvoret, Edelmiro, Maria, Consuelito i Amparito.

Pedro era jornaler, i de la mateixa manera que ho feia el pare, també treballava al camp. Passats uns anys, treballant de sol a sol, es buscaria feina a una fàbrica a Ontinyent “la Paduana”. Pedro marxava a treballar, totes els dies, amb la seua bicicleta, acabaria deixant aquesta feina, per l’inestable i fràgil que era desplaçar-se al lloc de treball i suportant les inclemències del temps tant hivern com estiu, fred o calor, pluja o vent, muntat a la bicicleta, era molt pesat.

 L'any 1948, casaria amb Mª Vicenta Asunción Mompó Sanz, curiosament nascuda també l'any 1921.

El matrimoni va tindre dos fills, batejant-los amb els mateixos noms d’ells, Pedro i Vicenta.

Pedro era un home xarrador i agradable, assegut a la porta de la seua casa a l’Era, sempre tenia a punt bones xarrades per a tothom, un bon sentit de l’humor!. Una de les dites que més solia recitar era “En Espanya cada u s’apanya” o “La família és un fandango”... i li divertia gastar bromes als menuts “xiquet!, està nit anem a caçar gamossins?” i altres ocurrències. Pedro ens va deixar l’any 2004, a 83 anys. 

Hui compliria 100 anys.