LA GENERACIÓ DE 1921... 22.-Pedro Benjamin Juan Doménech (31/03/1921 – 17/03/2004).

Naix al carrer Sant Llorenç, 40. 

Pares: José Ramon Juan Sanz (1886) i Mª Desamparados Domènech Nadal (1886).

Iaios paterns: José Ramon Juan Castañeda i Rafaela Sanz Orta. Iaios materns: Salvador Domènech Colomer i Dolores Nadal Martí.

El pare, José Ramon, treballava la terra de jornaler.

De la unió de José Ramon i Maria Desamparados naixeren 4 fills i 3 filles: Pedro, Ramon, Salvoret, Edelmiro, Maria, Consuelito i Amparito.

Pedro era jornaler, i de la mateixa manera que ho feia el pare, també treballava al camp. Passats uns anys, treballant de sol a sol, es buscaria feina a una fàbrica a Ontinyent “la Paduana”. Pedro marxava a treballar, totes els dies, amb la seua bicicleta, acabaria deixant aquesta feina, per l’inestable i fràgil que era desplaçar-se al lloc de treball i suportant les inclemències del temps tant hivern com estiu, fred o calor, pluja o vent, muntat a la bicicleta, era molt pesat.

 L'any 1948, casaria amb Mª Vicenta Asunción Mompó Sanz, curiosament nascuda també l'any 1921.

El matrimoni va tindre dos fills, batejant-los amb els mateixos noms d’ells, Pedro i Vicenta.

Pedro era un home xarrador i agradable, assegut a la porta de la seua casa a l’Era, sempre tenia a punt bones xarrades per a tothom, un bon sentit de l’humor!. Una de les dites que més solia recitar era “En Espanya cada u s’apanya” o “La família és un fandango”... i li divertia gastar bromes als menuts “xiquet!, està nit anem a caçar gamossins?” i altres ocurrències. Pedro ens va deixar l’any 2004, a 83 anys. 

Hui compliria 100 anys.