SOBRE CEMENTERIS
-Es conta
l’anècdota que hi havia una persona en Aielo que durant prou de temps es dedicà
a furtar les figues de la figuera que hi havia en el cementeri vell.
Després anava a vendre-les al mercat, i la gent les comprava.
Així va estar un temps fins que el van descobrir i el van denunciar.
Després anava a vendre-les al mercat, i la gent les comprava.
Així va estar un temps fins que el van descobrir i el van denunciar.
-Tots els
pobles han tingut lladres i en temps de fam, més. Doncs, conten que un dia un
home va robar uns pernils i no li se va ocurrir més que amagar-los en les
casetes del cementeri, perquè estava fàcil d’entrar botant per la paret.
Un altre lladre va saber del robatori i de l’amagatall i, sense més, li’ls va robar.
Un altre lladre va saber del robatori i de l’amagatall i, sense més, li’ls va robar.
Quan el
primer lladre va anar a buscar el seus pernils als nínxols, tot espantat va
eixir dient: “ Han eixit els morts i me s’han menjat els pernils!”.
-El trasllat
del ossos del cementeri vell al nou va durar un temps. En eixe període ens
conten que uns burrers anaven sovint al cementeri vell a arreplegar la brossa
que creixia.
Al mateix temps, també hi havia un home que li agradava anar sense cap escrúpol al cementeri vell a gitar-se dins de la caixa dels pobres i fumar-se un cigarret.
Al mateix temps, també hi havia un home que li agradava anar sense cap escrúpol al cementeri vell a gitar-se dins de la caixa dels pobres i fumar-se un cigarret.
I un dia
van coincidir, sense saber-ho, tots quatre.
Els tres
burrers començaren a fer el seu treball: un, dins segava l’herba, feia una
garba i la tirava al que estava dalt de la tàpia, que arreplegava la garba i la
tirava al de fora.
Alhora, el del taüt comptava: ”Una!”.
Alhora, el del taüt comptava: ”Una!”.
El burrer
de dalt preguntava al de dins: “Has sentit algo?”.
Però no
havia sentit rés. Seguiren treballant....”Dos!”, deia el del taüt.
“Has sentit algo?”, continuava preguntant el
burrer.
Fins que el
de la tàpia es va girar cap a la caixa i va veure alguna cosa que es movia.
Va avisar els altres i van intentar fugir, però el de dins que ho tenia més difícil, perquè tenia que pujar la paret, diuen que de l’espant es va morir.
Va avisar els altres i van intentar fugir, però el de dins que ho tenia més difícil, perquè tenia que pujar la paret, diuen que de l’espant es va morir.
-També es
conta l’anècdota graciosa que quan en 1.947 van fer la taula de pedra als
terrenys del cementeri vell per a que allí descansara el mort, uns forasters
que van vindre a Aielo una vesprada, van pensar que era un bon lloc per a berenar.
La sorpresa va ser quan, de sobte, va aparèixer un enterrament que anava allí a acomiadar el dol.
La sorpresa va ser quan, de sobte, va aparèixer un enterrament que anava allí a acomiadar el dol.
-El dia de
Tot Sants, els xiquets i xiquetes d’Aielo els agradava anar al cementeri a
menjar-se la “cofafa” i a jugar, i un dels jocs era arreplegar la cera que hi
havia per terra i fer boles amb ella.
-Hi ha
també a Aielo un conte d'una mare que va enviar a la seua filla Marieta a
comprar una quarta de fetge.
Marieta es
va enjogassar amb unes xiquetes i quan va anar a comprar la carnisseria estava
ja tancada.
Aleshores
va pensar anar al cementeri i furtar a un difunt el seu fetge i li’l va portar
a sa mare.
Per la nit,
quan estava dormint, una veu la va despertar dient:
“Marietaaa…..,
torna’m el fetge que m’has furtat”.
I Marieta
es tapava el cap en el llençol.
“Marietaaa….
torna’m el fetge que m’has furtat, ja estic en el primer escaló…”.
“Marietaaa….
torna’m el fetge que m’has furtat, ja estic en el segon escaló…”.
I Marieta
es tapava cap i tot.
“Marietaaa…,
ja estic en el tercer escaló…”.
”Marietaaa…ja
t’ha agarrat!!!”.
En aquest
moment, la persona que conta la història agarrava al xiquet per a fer-li por i sobresalt.
Mª Jesús Juan
Marilo Sanz Mora
http://historiadeaielo.blogspot.com.es/2012/11/festes-tradicionals-daielo-de-malferit.html
http://historiadeaielo.blogspot.com.es/2012/11/festes-tradicionals-daielo-de-malferit.html
