Llegendes i històries i succeïts aieloners: HISTÒRIES I ANÈCDOTES DE POR PER A TOTS SANTS: CEMENTERI

SOBRE CEMENTERIS

-Es conta l’anècdota que hi havia una persona en Aielo que durant prou de temps es dedicà a furtar les figues de la figuera que hi havia en el cementeri vell. 

Després anava a vendre-les al mercat, i la gent les comprava. 

Així va estar un temps fins que el van descobrir i el van denunciar.

-Tots els pobles han tingut lladres i en temps de fam, més. Doncs, conten que un dia un home va robar uns pernils i no li se va ocurrir més que amagar-los en les casetes del cementeri, perquè estava fàcil d’entrar botant per la paret. 

Un altre lladre va saber del robatori i de l’amagatall i, sense més, li’ls va robar. 

Quan el primer lladre va anar a buscar el seus pernils als nínxols, tot espantat va eixir dient: “ Han eixit els morts i me s’han menjat els pernils!”.

-El trasllat del ossos del cementeri vell al nou va durar un temps. En eixe període ens conten que uns burrers anaven sovint al cementeri vell a arreplegar la brossa que creixia. 

Al mateix temps, també hi havia un home que li agradava anar sense cap escrúpol al cementeri vell a gitar-se dins de la caixa dels pobres i fumar-se un cigarret. 

I un dia van coincidir, sense saber-ho, tots quatre. 

Els tres burrers començaren a fer el seu treball: un, dins segava l’herba, feia una garba i la tirava al que estava dalt de la tàpia, que arreplegava la garba i la tirava al de fora. 

Alhora, el del taüt comptava: ”Una!”. 

El burrer de dalt preguntava al de dins: “Has sentit algo?”.
 

Però no havia sentit rés. Seguiren treballant....”Dos!”, deia el del taüt.

“Has sentit algo?”, continuava preguntant el burrer. 

Fins que el de la tàpia es va girar cap a la caixa i va veure alguna cosa que es movia. 

Va avisar els altres i van intentar fugir, però el de dins que ho tenia més difícil, perquè tenia que pujar la paret, diuen que de l’espant es va morir.

-També es conta l’anècdota graciosa que quan en 1.947 van fer la taula de pedra als terrenys del cementeri vell per a que allí descansara el mort, uns forasters que van vindre a Aielo una vesprada, van pensar que era un bon lloc per a berenar. 

La sorpresa va ser quan, de sobte, va aparèixer un enterrament que anava allí a acomiadar el dol.

-El dia de Tot Sants, els xiquets i xiquetes d’Aielo els agradava anar al cementeri a menjar-se la “cofafa” i a jugar, i un dels jocs era arreplegar la cera que hi havia per terra i fer boles amb ella. 

-Hi ha també a Aielo un conte d'una mare que va enviar a la seua filla Marieta a comprar una quarta de fetge. 

Marieta es va enjogassar amb unes xiquetes i quan va anar a comprar la carnisseria estava ja tancada.

Aleshores va pensar anar al cementeri i furtar a un difunt el seu fetge i li’l va portar a sa mare. 

Per la nit, quan estava dormint, una veu la va despertar dient: 

“Marietaaa….., torna’m el fetge que m’has furtat”. 

I Marieta es tapava el cap en el llençol. 

“Marietaaa…. torna’m el fetge que m’has furtat, ja estic en el primer escaló…”. 

“Marietaaa…. torna’m el fetge que m’has furtat, ja estic en el segon escaló…”. 

I Marieta es tapava cap i tot. 

“Marietaaa…, ja estic en el tercer escaló…”.

”Marietaaa…ja t’ha agarrat!!!”. 

En aquest moment, la persona que conta la història agarrava al xiquet per a fer-li por i sobresalt.

Mª Jesús Juan 

Marilo Sanz Mora
http://historiadeaielo.blogspot.com.es/2012/11/festes-tradicionals-daielo-de-malferit.html