NOTICIES PREMSA ANTIGA: còlera 1855

Corria l’any de 1855, una epidèmia de còlera afectava a moltes poblacions del territori valencià.

Rescatant noticies d’aquell any sabem que a causa de la mateixa el Sr. Rector d’Aielo de Malferit D. Antonio Roselló, que era presbiteri, missioner apostòlic i ecònom de Carcaixent degut a la mort del anterior Rector el Sr. Espinós, també va morir de forma fulminant a causa d’aquesta malaltia en la esmentada vila de Carcaixent.Aquesta noticia apareixia recollida el 13 de novembre d'aquell any en Diario de Palma i en El palmesano: periódico político-literario del 12 del mateix mes. (MCU Prensa histórica).

L'aparició de la noticia en aquests medis ens fa pensar que D. Antonio Roselló deuria ser fill de l'illa de Mallorca. 

 En 1885 des de Xàtiva es va transmetre la malaltia a València per via del ferrocarril tal com ho descriu en un interesant article publicat a Levante-El Mercantil Valenciano el 21 de juny de 2009, la investigadora de la Universitat de València Mª José Bágena. L'article està signat per Rafel Montaner: ("El vibrión vino en el tren de Xàtiva).

 

El cólera asiático de 1885 entró a Valencia desde Xàtiva a través del tren, ya que según informa Bágena el primer caso que se anotó en la ciudad, el 12 de abril en la plaza Pellicers, era el de un empleado de del ferrocarril que unía la capital de la Costera con la ciudad del Túria.

Esta última gran pandemia colérica, que se extendió por Francia en 1884, habría llegado a Xàtiva "posiblemente a través de jornaleros que habían estado trabajando en la vendimia en territorio galo", resalta la historiadora, quien añade que el primer caso se registró a principios de noviembre".

Jaime Peralta Aparicio

Gener 2017 

AMPLIACIÓ de noticies relacionades amb l’epidèmia del còlera i el que fou rector d’Aielo de Malferit en 1855. Gràcies a la informació facilitada per Maria Jesús Juan Colomer, la qual ha aprofundit en la investigació per conèixer amb més detall el perfil biogràfic del rector d’Aielo de Malferit, D. Antonio Roselló mort a causa de l'epidèmia de còlera de 1855 que va afectar a aquestes terres valencianes, podem afirmar que es deia Antoni Roselló i Sureda amb un currículum ampli de dedicació a la vida de l’Església. 

En aquest cas podem establir un debat historiogràfic entorn en aquest personatge ja que en la informació trobada por María  Jesús  Juan Colomer al blog antoniosabatermira http://antoniosabatermira.globered.com/categoria.asp?idcat=24 (*) no indica que fos rector d’Aielo. 

En la noticia apareguda en els dos diaris d’informació (Diario de Mallorca i El palmesano) esmentats en el article anterior si el cita com a rector d’Aielo de Malferit de forma molt clara.

També gràcies a aquesta immersió en la cerca de documents als respecte disposem del perfil biogràfic del rector de Carcaixent, D. Joan F. Espinós mort el 9 d’octubre de 1855 i a qui malauradament D. Antoni Roselló va substituir sobrevivint-lo menys d’un mes en el càrrec de pastor d’ànimes al resultar afectat de forma fulminant del còlera morbo-asiàtic el 3 de novembre del mateix any.

(*)

“1855 Antoni Roselló i Sureda. Ecònom. Nasqué a Palma de Mallorca, l’any 1785, fill de Gabriel i Margarida, naturals de Sòller (Mallorca). Ingressà en l’Ordre dels Trinitaris a Mallorca (1802), passant en 1816 a València. L’any 1821 demanà la secularització i tornà a Mallorca, ara bé amb la restauració absolutista de 1824 va tindre que fugir de la illa motivat per les seues idees lliberals i es refugià a Madrid. Va abraçar el credo conservador i aplegà fins i tot a ser predicador de l’arquebisbe de Toledo i honorat com missioner apostòlic. El 1846 va guanyar unes oposicions a rector de l’Arquebisbat de València, sent nomenat rector de Sollana (1846-1849). El 10 d’octubre de 1855 fou nomenat ecònom de Carcaixent. És dedica a la escolàstica i a l’apologètica i deixà una abundant bibliografia. Morí víctima del còlera morbo-asiàtic, el 3 de novembre del mateix any.”

“1847-1855 Joan Francesc Espinós i Rubió. Rector. Nasqué a Cullera el 8 d’octubre de 1804, fill de Joan i Caterina. Va ser rector de Benimaclet. Posteriorment exercí el mateix càrrec a Carcaixent, atorgat per la Reina d’Espanya, el 15 d’abril de 1847. Prengué possessió mitjançant procurador el 26 de maig. El rector Espinós s’encarregà d’organitzar la defensa de la nostra Vila enfront de les coaccions d’un grup d’alzirenys  amb motiu del pronunciament que tingué lloc a Alzira, el 5 de juliol de 1854. Segons Fogués Juan “(...) fué orador elocuentísimo, teólogo profundo y eminente filósofo”. Morí a Carcaixent el 9 d’octubre de  1855”.