El dia 18 de maig va ser un dia tristíssim
per a la Biblioteca Municipal d'Aielo de Malferit. Ens va deixar la primera bibliotecària Josefa Colomer
Sanchis, a l’edat de 95 anys, la
bibliotecària que mai va deixar la Biblioteca!!.
Pepica, iniciadora de la Biblioteca
Parroquial, va ser també la primera
bibliotecària municipal des de la seua fundació a l'any 1953 fins a l’any 1978. Les seues inquietuds, i el seu
continu reciclatge professional, va fer que acudirà a multituds de cursos i
jornades de biblioteques.
La Biblioteca
d’Aielo li deu el seu impuls i treball, la seua lluita al llarg dels anys, on la no seria igual sense el seu impuls i treball, sense la seua lluita al
llarg dels anys on la Biblioteca ha patit moments difícils, i ella a estat al
front, lluitant per a que Aielo sempre tinguera una Biblioteca digna, mantenint viu el record de les persones que fa anys aconseguiren per Aielo
una Biblioteca Pública (Angeles Belda i
Leonardo Carreres), sent la segona Biblioteca inaugurada en la Vall d’Albaida
després de la d’Ontinyent.
Amb vocació i rigor
i de la mateixa manera com havia treballat per a la Biblioteca del Patronat va
treballar per a la Biblioteca Pública. Els primers anys foren durs, eixia pels
carrers del poble recollint llibres per organitzar un fons biogràfic meritori o
portant directament els llibres prestats al domicili de les persones que ho
sol•licitaven. Anys de moltes necessitats i poques inversions, però molta
voluntat.
Des d’esta data, de
1978, quan va deixar de ser la responsable oficial, visitava la Biblioteca setmanalment,
la primera en acudir a les activitats programades, participativa activament en tots
els actes, i com usuària li agradava xerrar amb els xiquets, preguntant-los les
seues preferències. Va ser tota una vida entre llibres, una fervent animadora del Fons
Local de la Biblioteca, al que ha ajudat a fundar i col•laborar amb donacions i
aportant valuosa informació oral. Durant estos anys ha seguit animant, i
segons les seues possibilitats, a les tasques pròpies d’una bibliotecària de
naixement, una de les grans passions de la seua vida.
Sempre, i dia a
dia, treballava per lo que més estimava, els llibres i els lectors. Sempre
animant a la gent que visitarà la Biblioteca i prestarà un llibre, que allí
trobaria la lectura necessària, atenta, i cobrint les necessitats de lectura, i
culturals de tot el veïnat del seu estimat poble, sentia la professió com una
vocació, i amb una actitud d'entrega i implicació exemplar.
Era una persona
d'una generositat sense límits, tots hem pogut gaudir de la seva saviesa i la
seua memòria tant prodigiosa, que ha tingut fins el final.
A la secció de
préstec quedarà inactiu el seu carnet, les seues peticions de llibres i autors
clàssics, les revistes, els comentaris a lectures realitzades, el seu garrot
arrimat al mostrador, el seu abundant cabell blanc, i ja no ressonarà la seua
veu preguntant.. “Manté quin llibre
estàs llegint?”.
Des de la
Biblioteca la trobarem a faltar. Pepica era una veu anòmima peró important. Esperem algun dia registrar a la Biblioteca un
volum especial que relate la vida de
tantes dones anònimes, com ella, que han fet poble i mai oblidarem.
BPM "Degà Ortiz i Sanz"
Aielo de Malferit
18/05/2016