<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-6011375761311478376</id><updated>2012-03-12T12:38:31.604+01:00</updated><category term='Moriscs'/><category term='El nom &quot;Ayelo&quot;'/><category term='Viatges culturals'/><category term='Efemèrides'/><category term='El Molló de les &quot;Mentires&quot;'/><category term='El Fondo'/><category term='entre dones'/><category term='El Portalet'/><category term='Segle XIX'/><category term='E. López-Chavarri'/><category term='Rafael Belda Ureña'/><category term='Molins'/><category term='Galeria de fotos'/><category term='Any 10'/><category term='Oficis'/><category term='Pobres'/><category term='Llinatges d&apos;Aielo de Malferit'/><category term='Poesia'/><category term='Fototeca'/><category term='Cólera'/><category term='Hilario Martínez'/><category term='Raimundo Goberna'/><category term='Cançons'/><category term='Coca-Cola'/><category term='Pedro Aparici y Ortiz'/><category term='Changlot Real'/><category term='Videos'/><category term='Cardenal Benlloch'/><category term='Luis Laporta Bort'/><category term='Ibers'/><category term='J.R. Juan Cerdá'/><category term='Miguel Ferrándiz'/><category term='El Ensanche'/><category term='Amalio Juan'/><category term='Llorenç Barber'/><category term='Font de l&apos;Agüelo'/><category term='Hemeroteca'/><category term='Patrimoni'/><category term='Carrers d&apos;Aielo'/><category term='Josep Valor'/><category term='Elvira Juan Llovet'/><category term='Mª Ángeles Belda'/><category term='Documents'/><category term='Ceràmica'/><category term='L&apos;Escola'/><category term='Malnoms d&apos;Aielo'/><category term='El rebost de Maruja'/><category term='Contes'/><category term='La Vall d&apos;Albaida tras la Guerra del Francés'/><category term='Festes i Tradicions'/><category term='Les danses'/><category term='Arqueologia'/><category term='Campanes'/><category term='Guerra de Cuba'/><category term='Agricultura'/><category term='Segle XVI'/><category term='Crònica Negra'/><category term='Sobre el Blog'/><category term='La Central'/><category term='La Banda'/><category term='El Paixerell'/><category term='Juan Bta. Bataller'/><category term='Oratori de S. Miquel'/><category term='Leonardo Carreres'/><category term='Llibres'/><category term='Música'/><category term='arxiu dels records'/><category term='Cometa Halley'/><category term='Memòria Històrica'/><category term='Cementeri'/><category term='Carles Salvador'/><category term='La Botelleria'/><category term='Fernando Goberna'/><category term='Ferrer Camarena'/><category term='Julián Juan Mompó'/><category term='Nino Bravo'/><category term='Jocs que s&apos;obliden'/><category term='Degà Ortiz'/><category term='Pintura'/><category term='Festes Patronals'/><title type='text'>Història d'Aielo de Malferit</title><subtitle type='html'></subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><link rel='next' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default?start-index=101&amp;max-results=100'/><author><name>Administrador</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03919545558164131511</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>218</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6011375761311478376.post-3464942329589292211</id><published>2012-03-08T07:30:00.000+01:00</published><updated>2012-03-08T07:30:36.904+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Oficis'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='entre dones'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Segle XIX'/><title type='text'>MÓNICA PÉREZ RICO,  sereno i enterradora al segle XIX.</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-8im1LfWTsoU/T1f_8AIDtEI/AAAAAAAACO4/qAt5rdP4yyo/s1600/Cementeri0002+ma.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-8im1LfWTsoU/T1f_8AIDtEI/AAAAAAAACO4/qAt5rdP4yyo/s400/Cementeri0002+ma.jpg" width="266" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Porta d'entrada a l'actual cementeri, inaugurat l'any 1913.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-size: large;"&gt;Per commemorar el dia 8 de març, dia de la dona, rescatem dels arxius la figura &amp;nbsp;d’una dona i uns oficis, mostrem unes ressenyes d’una anònima &amp;nbsp;lluitadora del segle XIX que va exercir obligada per la necessitat unes tasques destinades als homes: &amp;nbsp;l’ofici de vigilar les nits del poble i el &amp;nbsp;res agradable de donar sepultura als morts .&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-size: large;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Mónica Pérez i Rico, filla de Joaquim Pérez i Francisca Rico, va nàixer a Aielo de Malferit l’any 1828.&amp;nbsp;En 1856 es va casar amb Terencio Sanz Mompo, viudo i de professió jornaler amb qui va tindre cinc fills. Mònica tenia 21 anys.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En morir Terencio, Mónica es va tornar a casar per segona vegada amb Rafael Martí i Calabuig el dia 23 de novembre de l'any 1870, a l’edat de 54 anys. Aleshores Rafael era algepser i tal volta ja exercia també les funcions de sereno i enterrador. Rafael era viudo de Micaela Martínez amb qui s’havia casat l’any 1843 i amb la qual havia tingut 4 fills. Del matrimoni amb Mònica no tingué descendència.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El matrimoni residia a la casa nº 3 del c/Honda, en la casa destinada com a refugi del sereno i que junt a la nº1 formava la casa-asil fundada en 1834 per J. Bautista Calabuig i Rita Castelló.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Rafael Martí es va posar malalt i segons costum d’aquells temps, per conservar el treball, la dona podia substituir al marit. És el que passà també en el cas de Mónica Pérez.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El 20 d’octubre de 1879, després de vuit anys de matrimoni Rafael Martí Calabuig mor de càncer als 62 anys i va ser la seua viuda Mónica la que es faria càrrec de l’ofici de sereno i el d’enterrador que havia deixa vacant el marit.&amp;nbsp;Durant anys exerciria Mónica les dues tasques al poble, fins el 12 d’agost de 1885 que va ser reemplaçada per Rafael Martí i Bataller, que aleshores tenia 50 anys i vivia al carrer Sant Llorenç nº1.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Qualsevol ofici era complicat en temps tan durs com eren aquells anys de finals del segle XIX, però especialment ho era per als enterradors. No va ser fàcil per a Mónica perquè la misèria i pobresa rondava pels carrers, la mort contínuament tocava la porta de les cases. &amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Mónica complint les tasques pròpies dels oficis que feia es va vore obligada a passar situacions penoses i complicades d’assimilar com soterrar al seu propi marit. També el temps del colera de 1885, quan Mónica tenia 57 anys i vivia al carrer Sant Llorenç nº 77 va ser una època dura. Del total de 144 veïns del poble que moriren, 56 veïns foren degudes a esta greu malaltia.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Les famílies encarregaven a Mónica acudir al jutjat per a declarar la defunció del veí del poble i fer constar les dades del mort i els motius que produïren la defunció.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-1xJiSdot6_8/T1eWwaBeSiI/AAAAAAAACOo/ehzv-GlpnTw/s1600/cementeri+vell-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-1xJiSdot6_8/T1eWwaBeSiI/AAAAAAAACOo/ehzv-GlpnTw/s400/cementeri+vell-1.jpg" width="258" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Lloc on s'hi trobava el cementeri vell.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;Imaginem per un moment a Mónica. La situem al cementeri d’Aielo que al segle XIX, estava situat als afores del poble on actualment està el c/ Bocairent, cantó c/ Orient. Al cementeri s’enterrava al terra i sols hi havien uns pocs nínxols.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Imaginem de nou a Mónica preparant una tomba fent un clot al terra, un clot suficientment gran per a rebre el taüt de fusta o simplement per rebre el cos del difunt.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;I si dur seria soterrar un adult imaginem com seria de trist soterrar albats, malgrat que culturalment es volia assumir la pena amb resignació i conformitat dient que els albaets pujaven al cel. Tothom al poble ho vivia amb pesar quan escoltava des del campanar del poble com una menuda campaneta passava el dia tocant avisant de la mort d’un infant. &amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Sepultar adults i joves, coneguts, veïns i familiars... cadascú aportaria pena, amargor i tristesa. Tota tasca és dura però...com s’ha de tenir el cor de fort per fer esta!&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-4FC4xZHheDM/T1eW-ZrcizI/AAAAAAAACOw/8kyqk_tR2lI/s1600/retrato0054-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-4FC4xZHheDM/T1eW-ZrcizI/AAAAAAAACOw/8kyqk_tR2lI/s400/retrato0054-1.jpg" width="283" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Albaet.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Podem imaginar-se esta fortalesa i voluntat de Mónica per subsistir en un segle ple de diferencies socials i dificultats, un segle on la dona estava present en el món del treball però en pèssimes condicions i sempre supeditada a l’home.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Mónica es va vore amb la necessitat d’exercir l’activitat del marit per a subsistir i ho pogué fer perquè coneixia l’ofici, donat que al segle XIX les dones treballaven al costat del marit ajudant-lo. També ho pogué fer perquè complia el requisit de tenir un fill major de 12 anys que poguera continuar l’ofici patern. El fill era Idelfonso, fill del primer matrimoni amb Terencio, Idelfonso &amp;nbsp;nascut el 23 de gener de 1865 a la residència familiar del c/ Honda, 17).&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;De nou imaginem Mónica, però ara en la seua rutina diària de sereno fent la ronda per tot el poble. La imaginem sola per la nit, envoltada amb una capa, enrotllada per a tapar-se dels freds, la pluja i el vent.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La imaginem parant en cada cantó i cantant l’hora i el temps meteorològic que hi havia:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;“La una, sereno..." referint-se a que estava ras o cantava: "plovent, nevant ...." i així avisava a tothom però sobretot als llauradors del poble. Els llauradors esperaven impacients el crit del sereno avisant de l’oratge &amp;nbsp;que tindrien en fer-se de dia perquè si plovia no havien de matinar, encara que dedicaven la jornada a fer altres tasques del camp com picar espart als portals de les cases.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Mónica, vigilava i patrullava els carrers evitant escàndols i prevenint amb la seua presència robaments i altres delictes mes greus. També ajudava els veïns si feia falta anar a buscar el metge quan algú es posava malat o hi havia un accident o altra desgràcia.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En algunes rutes nocturnes Mónica es va trobar xiquets abandonats a les portes de cases. Una demostració més de la pobresa que envoltava la societat del segle XIX.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;L’any 1890, el dia 29 d’octubre, atesa pel metge José Liñana Sales, Mónica va morir víctima d’una apoplexia cerebral a l’edat de 65 anys a la casa Hospital Beneficència d’Aielo. Al moment de morir dels seus 5 fills només li quedava viu Idelfonso.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Idelfonso Sanz Pérez va substituir a la seua mare en l’ofici. El trobem com a enterrador a l’any 1891 quan tenia &amp;nbsp;26 anys i estava casat amb Magdalena Armengol Cabanes amb qui vivia al c/ Honda, 17.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Tambè Idelfonso passà un mal tràngol, com sa mare, d’haver d’enterrar a un ser estimat. L’any 1894 Idelfonso va enterrar un fill de solament 14 dies. En 1896 enterraria un altre fill de 5 mesos.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Curiosament en una acta de defunció datada el 20-2-1898 trobem altra dona qualificada al document com enterradora. Podem assegurar que la dona esmentada com enterradora era la &amp;nbsp;sogra d’Idelfonso, Magdalena Cabanes Aparici perquè coincideix el cognom amb el de la dona de l’enterrador i el lloc de residencia és el mateix on vivia Idelfonso i la dona Magdalena Armengol. Tenim dos hipòtesis potser Magdalena Cabanes va substituir el gendre en alguna malaltia o també està la possibilitat que al poble foren tots coneguts amb el malnom d’ enterradors i li posaren a la partida de defunció este ofici.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Mª Jesús Juan &amp;nbsp;i&amp;nbsp;Mariló Sanz&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&amp;nbsp;. &lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Fotografies: Arxiu Fotogràfic Biblioteca Degà Ortiz.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6011375761311478376-3464942329589292211?l=historiadeaielo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/feeds/3464942329589292211/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2012/03/monica-perez-rico-sereno-i-enterradora.html#comment-form' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/3464942329589292211'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/3464942329589292211'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2012/03/monica-perez-rico-sereno-i-enterradora.html' title='MÓNICA PÉREZ RICO,  sereno i enterradora al segle XIX.'/><author><name>Administrador</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03919545558164131511</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-8im1LfWTsoU/T1f_8AIDtEI/AAAAAAAACO4/qAt5rdP4yyo/s72-c/Cementeri0002+ma.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6011375761311478376.post-5854304448050491766</id><published>2012-02-29T23:57:00.002+01:00</published><updated>2012-03-01T03:09:54.329+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Agricultura'/><title type='text'>Requiem per un vell albercoquer</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/--0QrFB1qQrA/TydbmpcS8-I/AAAAAAAACNQ/f0-kVG1z2S8/s1600/23052011256.jpg" imageanchor="1"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://4.bp.blogspot.com/--0QrFB1qQrA/TydbmpcS8-I/AAAAAAAACNQ/f0-kVG1z2S8/s400/23052011256.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;blockquote class="tr_bq"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;blockquote class="tr_bq"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;b&gt;"L'albercoquer que apareix en la foto el conec de tota la vida. Està junt al polígon S.José, vora a la sèquia i al camí que du al Molí Allà Baix. Es un supervivent d'una plantació en bancals del marqués feta pels anys 60. Segurament es va abandonar a finals dels 70 o principis dels 80, al mateix temps que altres possessions del marqués, com Cayrent. Al llarg de 30 anys han anat morint els albercoquers abandonats i ara tan sols resten en un bancal de unes 50 fanecades quatre o cinc arbres, dels quals el de la foto és el millor conservat. Al no estar podat podem observar el seu port natural, cosa impossible en les plantacions comercials. L'arbre té vigor i es veu sà, jo crec que li ajuda molt la humitat de la propera sèquia i un ramat d'ovelles que solen pastar per allí; al mateix temps que li lleven les males herbes li deixen la terra ben femada. Li desitge una llarga vida a este vell albercoquer, i a vosaltres , que feu un passeig i li feu una visiteta, està molt propet del poble".&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;i style="font-weight: bold;"&gt;Comentari fet per&amp;nbsp;Gafarronet en l'entrada&amp;nbsp;&lt;a href="http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/05/1981-llamada-urgente-sobre-el.html"&gt;"Llamada urgente para el albaricoque"&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;blockquote class="tr_bq"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El vell albercoquer portava mig segle plantat a la vora del camí que du al Molí d'Allà Baix. Quan va donar els seus primers fruits molts de vosaltres encara no&amp;nbsp;havíeu&amp;nbsp;naixcut, el poble tenia el carrers de terra i la carretera passava per la Venta &amp;nbsp;baixant a creuar el riu pel vell pont de ferro, ja desaparegut. &amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El vell albercoquer era un supervivent. Va créixer entre bancals de garrofers i oliveres que ara son naus industrials i carrers d'asfalt i va vore en els anys 90 com l'autovia tallava com una destral les hortes a poques fanecades d'ell.&amp;nbsp;La plantació feia dècades que s'havia abandonat i els seus germans van anar morint en un fatal degoteig que, any rere any, anava desfent les rectes filades.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El vell albercoquer aguantava l'embranzida del temps. Ningú li llaurava la terra, però un ramat d'ovelles, que pastava sovint pel bancal abandonat, el mantenia lliure de males herbes i ben femat. Tampoc necessitava que el regaren; ell era un albercoquer de secà, de peu d'armeler, resistent a la sequera i al "cabeçut". Deixat de la mà del home, ningú el podava i mostrava a tothom el seu&amp;nbsp;magnífic&amp;nbsp;port natural, oferint generosa ombra als que&amp;nbsp;passaven&amp;nbsp;pel camí.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El vell albercoquer no demanava res a l'home i li ho donava tot. Tots els anys, a finals de juny, s'omplia d'albercocs caninos d'un groc ataronjat que destacaven entre la verdor de la copa. I com no tenien amo que anara a collir-los, estaven a l'abast de tots els que passaven pel camí. Jo mateix, en alguna ocasió, els he tastat en un intent de recordar els sabors d'antany.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-mSDK8ROZXi8/T0wl8u-npnI/AAAAAAAACN4/xQDngdhDmt0/s1600/23122011390.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://3.bp.blogspot.com/-mSDK8ROZXi8/T0wl8u-npnI/AAAAAAAACN4/xQDngdhDmt0/s400/23122011390.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-UvKBxaWTsvg/T0wwOy-omZI/AAAAAAAACOg/5cvcOsl_rqo/s1600/23122011394.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://1.bp.blogspot.com/-UvKBxaWTsvg/T0wwOy-omZI/AAAAAAAACOg/5cvcOsl_rqo/s400/23122011394.jpg" style="cursor: move;" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-XSk4zO8nLMM/T0wwK_SAusI/AAAAAAAACOY/cxjUwvSF2vU/s1600/23122011391.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://1.bp.blogspot.com/-XSk4zO8nLMM/T0wwK_SAusI/AAAAAAAACOY/cxjUwvSF2vU/s400/23122011391.jpg" style="cursor: move;" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Però el vell albercoquer ja no ens saludarà quan anem a les hortes. Pocs dies abans de les festes de Nadal un malvat sense entranyes, armat amb una motoserra, va acabar amb la seua vida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ell, indefens, no va oposar resistència, ni un gemec. Tan sols va tenir temps de mirar per última vegada al Benicadell i acomiadar-se així del seu company de mig segle, perquè en pocs minuts el botxí li segava la vida i acabava tombat en terra.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Després el seu cos seria esquarterat, com feien amb els roders ajusticiats, carregat en alguna &lt;i&gt;furgona&lt;/i&gt; i guardat per a fer foc en la llar de l'assassí.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tal volta, la passada nit de Nadal, l'home de la motoserra faria un bon foc amb els gruixuts troncs i amb l'últim alé&amp;nbsp;del vell albercoquer&amp;nbsp;calfaria el seu cos,&amp;nbsp;però no la seua ànima, negra i gelada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Que trist és anunciar la mort d'un amic! Adeu, vell albercoquer!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;i style="font-weight: bold;"&gt;Calabuig&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6011375761311478376-5854304448050491766?l=historiadeaielo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/feeds/5854304448050491766/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2012/02/requiem-per-un-vell-albercoquer.html#comment-form' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/5854304448050491766'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/5854304448050491766'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2012/02/requiem-per-un-vell-albercoquer.html' title='Requiem per un vell albercoquer'/><author><name>Administrador</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03919545558164131511</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/--0QrFB1qQrA/TydbmpcS8-I/AAAAAAAACNQ/f0-kVG1z2S8/s72-c/23052011256.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6011375761311478376.post-3203253649143534043</id><published>2012-02-09T23:59:00.003+01:00</published><updated>2012-02-10T03:05:45.936+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Festes i Tradicions'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Videos'/><title type='text'>LA CASSOLETA:  del passat a l’actualitat</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;object class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://i.ytimg.com/vi/qf365-COV8o/0.jpg" height="266" width="320"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/qf365-COV8o?version=3&amp;f=user_uploads&amp;c=google-webdrive-0&amp;app=youtube_gdata" /&gt;&lt;param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /&gt;&lt;embed width="320" height="266"  src="http://www.youtube.com/v/qf365-COV8o?version=3&amp;f=user_uploads&amp;c=google-webdrive-0&amp;app=youtube_gdata" type="application/x-shockwave-flash"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Video fet per MªJesús Juan i Rafa Ortiz&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Ja hem deixat enrere la festa de la Candelària i la de sant Blai, s’acosta la Quaresma. Cal preparar-se, doncs, per a una època de recolliment, de resos, de processons i d’abstinències.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Però abans de la Quaresma, se celebra una festa d’esplai. A Aielo de Malferit es fa eixint al camp per menjar-se la nostra típica cassoleta envoltada de jocs i cançons i són els alumnes junt al professorat, els treballadors de la vareta i de les fabriques, colles d’amics, associacions i jubilats... els qui s’ajunten per passar un bon dia al camp menjant el plat típic que dóna nom a esta festa, “LA CASSOLETA”: la cassoleta amb fesols i naps o la cassoleta amb pateta.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;A Aielo ve celebrant-se des de temps antics. És una festa que cada any varia en el calendari. Per saber la data exacta es conta dos dijous abans del dimecres de cendra, primer dia de quaresma. La cassoleta se celebra a Aielo dues vegades, una setmana és la dels xiquets, l’altra, el següent dijous, es coneix com la cassoleta de les mares.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-v4COQFkgCEo/TzRxsRl_huI/AAAAAAAACNw/qce8ORiERtw/s1600/Cassoleta.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="283" src="http://3.bp.blogspot.com/-v4COQFkgCEo/TzRxsRl_huI/AAAAAAAACNw/qce8ORiERtw/s400/Cassoleta.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;La Cassoleta és una festa molt arrelada en Aielo de Malferit. Així la celebraven en la dècada de 1920. Foto: Arxiu Fotogràfic Biblioteca Degà Ortiz.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Actualment la cassoleta ha canviat un poc respecte a com la recorden els nostres iaios. Però els canvis no han evitat que continue sent una entranyable festa tradicional que acomboia &amp;nbsp;xiquets i també &amp;nbsp;als seus pares.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;I per il·lustrar esta afirmació presentem un vídeo representatiu.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Escoltant de fons un grapat de cançons tradicionals, tenim per una banda a Pepica Colomer l’any 1999 recordant la festa de la seua infantesa i la d’anys posteriors quan ajudava en l’escola. La ti Pepica, que encara en l’actualitat als seus 91 anys tants records comparteix amb nosaltres i amb tothom que li pregunta, &amp;nbsp;ens conta què es feia el dia de la cassoleta, com se celebrava la festa i què es cantava alhora que ens mostra com aleshores feien el cucurutxo dels xiquets utilitzant calendaris vells, i el llaç de les xiquetes amb papers de seda de molts colors. El gorro i el llaç eren els complements que els més menuts de la casa es posaven al cap i que amb el temps han anat sent substituïts per disfresses més elaborades.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Per altra, i continuant escoltant cançons tradicionals que ens transporten a la infantesa, el vídeo mostra la part actual de la festa amb imatges de les Escoles Velles també de l’any 1999. Així, escoltant a Pepica i mirant esta segona part, ens podem adonar de com ha canviat la festa.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Abans, com conta Pepica, els xiquets anaven desfilant pel carrer camí del Barranc del Joncar o a altre paratge típic del terme per passar el dia.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Actualment els xiquets i xiquetes es mengen la cassoleta al pati de l’escola després d’un divertit mati fent una colorista desfilada de carnestoltes, una cercavila que queda sempre preciosa per l’originalitat de les vestimentes, que han costat als mestres hores i hores de preparació. &amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Per als xiquets és un dia de comboi, un dia festiu.&amp;nbsp;Per a les mares és un dia de molta activitat. Primer han de portar el xiquets a l’escola, ajudar a vestir-los en algunes ocasions, després tornar a casa per fer la cassoleta, però mirant sempre el rellotge perquè al voltant de les onze del matí cal anar a l’Eixample per vore l’alumnat desfilar per la població. És el moment de deixar les presses i angoixes i dedicar-lo a fer la xerradeta amb les amistats i a fer fotos per a recordar en el futur. Una vegada vista la desfilada s’ha d’anar a casa per posar la cassoleta en la cistelleta i de nou tornar a l’escola perquè els xiquets, impacients, esperen el menjar al pati de l’escola, on hi ha preparades taules i cadires per a l’alumnat.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Gaudiu del vídeo, vos agradarà. I tots junts cantem la cançó de la cassoleta, que es remunta a &amp;nbsp;més de 100 anys.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Ja vinguem de berenar&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;s’hem menjat la cassoleta,&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;s’hem begut tot el vi&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;i hem jugat a la replaceta...&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;MªJesús Juan i Mariló Sanz&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6011375761311478376-3203253649143534043?l=historiadeaielo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/feeds/3203253649143534043/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2012/02/la-cassoleta-del-passat-lactualitat.html#comment-form' title='7 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/3203253649143534043'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/3203253649143534043'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2012/02/la-cassoleta-del-passat-lactualitat.html' title='LA CASSOLETA:  del passat a l’actualitat'/><author><name>Administrador</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03919545558164131511</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-v4COQFkgCEo/TzRxsRl_huI/AAAAAAAACNw/qce8ORiERtw/s72-c/Cassoleta.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>7</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6011375761311478376.post-8006016277492344448</id><published>2012-01-31T23:59:00.004+01:00</published><updated>2012-02-13T03:45:30.377+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='El rebost de Maruja'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Festes i Tradicions'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Videos'/><title type='text'>Tradició i Festa de S. Blai a Aielo de Malferit</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;object class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://i.ytimg.com/vi/OsGcKx6z0oc/0.jpg" height="266" width="320"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/OsGcKx6z0oc?version=3&amp;f=user_uploads&amp;c=google-webdrive-0&amp;app=youtube_gdata" /&gt;&lt;param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /&gt;&lt;embed width="320" height="266"  src="http://www.youtube.com/v/OsGcKx6z0oc?version=3&amp;f=user_uploads&amp;c=google-webdrive-0&amp;app=youtube_gdata" type="application/x-shockwave-flash"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Video fet per MªJesús Juan i Rafa Ortiz.&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Seguint el calendari gastronòmic-festiu d’Aielo de Malferit, el dia 3 de febrer és san Blai Gloriós.&amp;nbsp;I com “festa i gastronomia” són alguns dels elements base en el rebost de Maruja, hui en esta secció ens ocupen d’esta tradicional festa pastissera on el protagonista és el ROTLLET DE SAN BLAI, una celebració que té uns costums que amb el temps han anat evolucionant i s’han anat modernitzant.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;És una festivitat completa perquè a més a més de l’ingredient gastronòmic de menjar els rotllets de san Blai, protector dels mals de gola, també està l’ingredient religiós que consisteix en anar a l’església a beneir-los abans de tastar-los. Ambdues parts no van separades, es complementen, van juntes i cadascú ho celebra a la seua manera.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Però anem pas a pas. Primer s’han de fer els rotllets, després beneir-los i al final ja se’ls menjarem.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Antigament els rotllets es pastaven a casa i es portaven al forn per a coure’ls. La majoria de les cases ho feien, i no era una tasca fàcil. Presentem a continuació un vídeo enregistrat a l’any 1999, en el qual podem vore com Maruja Colomer, la persona a qui dediquem esta etiqueta, ens mostra com pastar i elaborar els rotllets dormilons. &amp;nbsp;Ens ho conta a la seua manera, senzilla i casolana. Es veu com pasta la massa, com se li apega la pasta als dits i com “treballant-la” amb constància i paciència, i posant-li força, aconsegueix que la pasta “estiga bona” i tinga la consistència adequada.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El vídeo és un document gràfic que recull expressions lingüístiques en desús, que a poc a poc estan desapareixent perquè Maruja, mentre fa el rotllets, també explica com es celebrava la festa abans.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-2frzJo6mZYo/Ty8t6fcDDtI/AAAAAAAACNg/TNx27gLdg3g/s1600/rotlles.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="295" src="http://3.bp.blogspot.com/-2frzJo6mZYo/Ty8t6fcDDtI/AAAAAAAACNg/TNx27gLdg3g/s400/rotlles.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Amparo Colomer, Aurelia, Maruja Liñana &amp;nbsp;i Pepica Colomer, amb les cistelletes a punt per anar a beneir els rotllets de sant Blai. 3-2-1995. Foto:Arxiu Fotogràfic Biblioteca Degà Ortiz&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Una de les coses que explica és com preparaven la cistelleta per a beneir els rotllets. Cada cistella s’omplia junt als rotllets de garrofes per als “matxets”, panís per a les gallines i un trosset de pa per al gat. I és que abans hi havia molts animalets a casa i es mirava per ells. També conta anècdotes com la que després de beneir els rotllets els xiquets esperaven a la porta de l’església per menjar-se’ls i algunes vegades les cistelles arribaven mitges buides a casa.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;És un vídeo que a la gent de certa edat li pot despertar un sentiment de nostàlgia perquè apareixen imatges, alguna irrepetible i altres quasi perdudes, com la dona portant la llanda dels rotllets al forn.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Per la qual cosa es pot dir que és un document il·lustratiu que serveix per a que no s’obliden algunes costums que van deixant-se de costat. Malauradament són costums, tradicions heretades del passat, que van perden l’arrel.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Tot està canviant amb el temps. Ara ja són poques les dones del nostre poble que pasten rotllets. La majoria de gent els comprem fets als forns del poble, que malgrat fer-los molt bons, no és el mateix.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Al vídeo es veu el contrast entre l’elaboració tradicional i l’actual, on una màquina substitueix el treball manual. Així, apareixen algunes forneres i un forner d’Aielo explicant i mostrant el que fan: Maria del forn de Paquita, Mari Carmen i Toni la "Boba" i la sempre recordada Xaro de "Punxó".&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Des d’ací li fem homenatge especial a Xaro, en estes dates en les quals el treball de pastisseria se li multiplicava, perquè tothom volia rotllets per a beneir seguint la devoció que “san Blai era gloriós i a tothom curava la tos”.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;No val comparacions entre un rotllet fet a la manera tradicional, pastat a mà, “fent la massa bona” que el que està fet industrialment. Sobre tot perquè els fets a mà tenen el component afectiu d’estar elaborat per la mare, la tia o la iaia que, inconscientment, fa que el trobem més bo.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Sortosament no tot està perdut, dins d’esta festivitat el costum d’anar a l’església cistelleta en mà a beneir, no s’ha perdut.&amp;nbsp;És una festa de xiquets. És bonic vore la il·lusió als seus ulls quan acudeixen amb la cistelleta que fa no res han gastat per al Reis Mags. Ara l’han preparada per a sant Blai i la mateixa la gastaran per a celebrar la festa de la Cassoleta.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Per omplir la cistella cal pensar en tots els membres de la casa i al menys posar un rotllet per persona, cal posar el millor mantellet de l’aixovar per lloar al sant i amb tot a punt ja es pot anar cap a l’església, el rector espera. L’església s’ompli de menudalla que en acabar la benedicció se’n va.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;I una vegada beneits...a menjar-se’ls toca...i per molts anys...&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;ROTLLETS DE SAN BLAI “DORMILONS”&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Ingredients i manera de fer-ho:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;3 ous.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;3 llimonades.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;3 càscares d’oli,&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;1 quart de sucre.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Prepareu una safa per a pastar. Primerament s’alcen les clares i aneu incorporant els altres ingredients. Després aneu pastant i afegint la farina que admiteisca: cal pastar-ho bé, fins que ja no s’apegue als dits. &amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Amb la pasta es fan unes boletes i amb el dit es foraden per donar-li la forma de rotllo.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Teniu a punt un plateret amb sucre i un altre amb oli i encareu els rotllets, mullant-los primer en oli i desprès en sucre. Alhora aneu col·locant-los en la llanda de manera ordenada per a que càpiguen tots.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;I així ja estan a punt per a coure’ls al forn. En menys de mitja hora tenim uns saludables rotllets.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El nom de “dormilons” és degut a que antiguament es pastava el dia d’abans i una vegada fets els rotllets es deixaven “dormir” tota la nit. Maruja solia fer-los el mateix dia perquè li ixien sempre bons. I és que Maruja era una experta.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Bon profit i... que sant Blai ens cure la gola!.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;Mª Jesús Juan i Mariló Sanz&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6011375761311478376-8006016277492344448?l=historiadeaielo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/feeds/8006016277492344448/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2012/02/tradicio-i-festa-de-s-blai-aielo-de.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/8006016277492344448'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/8006016277492344448'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2012/02/tradicio-i-festa-de-s-blai-aielo-de.html' title='Tradició i Festa de S. Blai a Aielo de Malferit'/><author><name>Administrador</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03919545558164131511</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-2frzJo6mZYo/Ty8t6fcDDtI/AAAAAAAACNg/TNx27gLdg3g/s72-c/rotlles.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6011375761311478376.post-3014269118735472105</id><published>2012-01-24T23:59:00.004+01:00</published><updated>2012-02-02T02:20:55.945+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Malnoms d&apos;Aielo'/><title type='text'>MALNOMS D’AIELO DE MALFERIT (III)</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-oHc5mu6dA6g/Tx9fd1LBdjI/AAAAAAAACMw/VFoKTNrVXJw/s1600/fabriqu2_picnik.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-oHc5mu6dA6g/Tx9fd1LBdjI/AAAAAAAACMw/VFoKTNrVXJw/s400/fabriqu2_picnik.jpg" width="256" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Boda de Pepa la Fabriquera i Rafael Picuela.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;ESTUDI FORMAL, LINGÜÍSTIC I FONÉTIC (Aproximació)&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Este apartat resulta força complicat a causa, com ja s’ha dit, de les vacil·lacions de les persones consultades en la manera d’articular el malnom. Tanmateix, es pot fer un resum de les característiques més evidents i comunes que hem trobat. També especifiquem alguns dubtes de pronúncia que s’hi donen.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Aspectes fonètics&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Els dubtes en la pronunciació fonètica han estat una de les tòniques generals més habituals en un gran nombre dels malnoms, a excepció d’aquells vocables que tenen una significació clara. Un mateix malnom, l’hem sentit de diverses maneres. A la fi, la família és qui ha assenyalat la manera més adient de pronunciar-lo. Ha estat el cas del malnom Pep de l’haca, hi ha qui diu Pèl o Peu. Ara ja saben la manera correcta. És un exemple entre altres.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Hem tingut dubtes en transcriure els malnoms que inclouen &lt;b&gt;b&lt;/b&gt; i &lt;b&gt;v&lt;/b&gt;. Pel betacisme, cada persona pronunciava d’una manera, com és el cas dels malnoms Vasilisa o Gabira. També en la utilització dels introductors, que de vegades són emprats i d’altres no. I, per acabar, cal dir que hem apreciat algun malnom dit en castellà o en valencià de manera indiferent. Per exemple:&amp;nbsp;&amp;nbsp;Hombre del rifle o Home del rifle.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Així, en definitiva, els aspectes fonètics constitueixen la part on es troben més vacil·lacions. Depèn de la persona, i de vegades del moment, es pronuncia d’una forma o d’altra. Tanmateix podem generalitzar uns aspectes en concret:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;La e atona inicial &amp;gt; en a&lt;/b&gt; ...Ancisam &amp;gt; encisam, anguerino &amp;gt; enguerina, amblanquinadora &amp;gt; emblanquinadora&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Pèrdua de la d intervocàlica&lt;/b&gt;: ballaora , pesaor&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Vulgarismes&lt;/b&gt;, com el cas del malnom Ternetari deformat del nom Trinitario.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Assimilacions&lt;/b&gt;, com per exemple: Lluent &amp;gt; Agullent&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Dissimilacions&lt;/b&gt; &amp;nbsp;com és el cas del malnom Gecinta &amp;gt; de Jacinta o Peregrí &amp;gt; del nom propi Pelegrí, on trobem una dissimilació r&amp;gt;l.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-Uhz4FKroAfI/Tx9hOgAHR7I/AAAAAAAACM4/o2N2LbLe1OY/s1600/SERMO1_picnik.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-Uhz4FKroAfI/Tx9hOgAHR7I/AAAAAAAACM4/o2N2LbLe1OY/s400/SERMO1_picnik.jpg" width="271" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Sermo i Maria la Fortuna.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Aspectes formals &amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En l’anàlisi formal dels malnoms es troben, en molts casos, processos d’economia lingüística. Fonamentalment es fa l’afèresi i l’apòcope.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;L’afèresi&lt;/b&gt;, és la pèrdua d’un fonema o d’una síl·laba, àtons, en posició inicial de paraula. Per exemple, el malnom Mesina &amp;gt; és afèresi de Setmesina , o Mingo &amp;gt; per Domingo.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;L’apòcope&lt;/b&gt; és la supressió d’una part del final d’un mot. Posem per exemple Nati &amp;gt; malnom apocopat del nom propi Natividad.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Altres aspectes formals són:&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Els introductors&lt;/b&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Els introductors són un element sovint utilitzat en els malnoms, bé siga de procedència adjectiva, bé siga referits a tots els elements d’una família o quan es refereixen a oficis, càrrecs...&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En els malnoms d’Aielo hem trobat la utilització dels introductors &lt;b&gt;el&lt;/b&gt;, &lt;b&gt;la&lt;/b&gt;. Per exemple: La Beta, La Brila, la Cacaua, La Caldosa, La Cabota, El Solo, La Gadoia, La Gaia, La Mort, El Curioso, La de Millons, &amp;nbsp;L’Ermitana...&amp;nbsp;L’article personal és propi del llenguatge col·loquial.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;També trobem, en un percentatge alt dels malnoms, com introductors &lt;b&gt;la de&lt;/b&gt;..., &lt;b&gt;el de&lt;/b&gt;... remarcant el lligam familiar. Estan per exemple: El d’Amàlia, El d’Aurelieta, La del Carreró, La de Don Leonardo, De la Sènia...&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Es troben també malnoms amb l’introductor &lt;b&gt;el de la casa&lt;/b&gt;... I així està: Casa la Por, Casa Canyaes...&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;I algun malnom trobem amb l’introductor &lt;b&gt;el ti&lt;/b&gt;, com per exemple: el ti Fèlix, el ti Bollet, el ti Pasqual de Cairent, &amp;nbsp;el ti Bobi...&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Però no es podria traure el percentatge fidel de la utilització dels introductors perquè segons la persona, són utilitzats o no. Encara que sí en trobem alguns en què l'introductor no s’elimina mai, &amp;nbsp;posem per exemple el malnom El Solo.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;La feminització&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Trobem molts casos en els quals originàriament el malnom era en masculí i al passar el malnom a una dona es feminitza. El canvi afecta tant al nucli com a l’introductor, si el té. Per exemple: La Rulla, La Surda, Torteta, La Xata, Vallaïna...&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;També estan els casos en què el malnom es manté en masculí i no varien, per exemple el malnom Genaro no varia a Genara. Este fet no és extensible al malnom Genaro d’altres poblacions, on sí es pot produir la femenització i dir-se Genara.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-bottom: 0.5em; margin-left: auto; margin-right: auto; padding-bottom: 6px; padding-left: 6px; padding-right: 6px; padding-top: 6px; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-trLOHit5bSA/TynhZqljwSI/AAAAAAAACNY/nai_fR6z6wM/s1600/llanterner.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="281" src="http://3.bp.blogspot.com/-trLOHit5bSA/TynhZqljwSI/AAAAAAAACNY/nai_fR6z6wM/s400/llanterner.jpg" style="cursor: move;" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="padding-top: 4px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;El Llanterner reparava llibrells i objectes de llauna. Foto:&amp;nbsp;&lt;a href="http://depoblet.blogspot.com/2010/11/el-llanterner.html"&gt;Memòries de poblet&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;La masculinització&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Contràriament a la feminització, s’hi troben els casos en què originàriament el malnom procedeix d’una dona i al passar a un home adopta la forma masculina. &amp;nbsp;Generalment no es fa sovint però trobem per exemple: El Galliner&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;També hi ha casos que els quals el nom és femení i no varia, per exemple Mongera, en la seua forma masculina no és Monger.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Pluralització&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Són els casos en el quals el malnom adopta la forma plural. Generalment quan els malnoms s’apliquen a una família i passen a ser noms de casa, es pluralitzen seguint les normes gramaticals, Així s’utilitzen anomenant a un grup de gent, per exemple: Les Tomasetes, Les Sapes, Les Tramusseres, Les Tomaques, Les Gabrieles...&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Derivacions per sufixació&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Altra manifestació apreciable en els malnoms són les derivacions realitzades amb l’afegiment de diversos sufixos.&amp;nbsp;Els més corrents són els diminutius &lt;b&gt;–et&lt;/b&gt;,&lt;b&gt; -eta&lt;/b&gt;, aplicats generalment en el pas hereditari del malnom, és a dir en el pas del pare al fill o filla. Però també es troben de menys habituals &lt;b&gt;–ota&lt;/b&gt;, o els sufixos &lt;b&gt;–ico&lt;/b&gt;, &lt;b&gt;-ica&lt;/b&gt; d’influència potser murciana o aragonesa. Posem per exemple: Batistillo, Benitet, Dentoles, la Guapeta, Manuelico, Mestret, Pauet, Porqueretes,.....&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Es podrien incloure en este apartat els sufixos que indiquen oficis : &lt;b&gt;–aor&lt;/b&gt;, &lt;b&gt;-er,&amp;nbsp;-ero-era&lt;/b&gt;. Són molts els malnoms derivats d’oficis que trobem a Aielo, la qual cosa és un fet normal que encara continua produint-se. Posem per exemple: El Pesaor, El Carnisser...&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Malnoms compostos&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Formats per dos elements que poden ser de la mateixa o diferent categoria gramatical, com per exemple: Onze Bollos, Aigua Fresca, Blanco Ros, Coixo Calores, Fati Boleta, Felo Xufa, Guarda Àngel, Mig ull, Moreno Bufes, Panxa Ampla, Set Cadenes, &amp;nbsp;Xato Boto....&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;També en trobem compostos units per un nexe. Baix del Sant, Casa el Pic, Fill del Segle, Llarg de Cinto, Pel de Sac, Peu de l’haca, Roig de Juana, Rull de Mas, Ull de Pèsol...&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Estes fórmules compostes de vegades s’expressen mitjançant una expressió més completa, i així la seqüència es fa més llarga. Posem per exemple: El de Fermin de Pina.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Influx foraster&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Es troben al llistat una quantitat nombrosa de malnoms en castellà: Basurero, Boca de Rayo, Caminero, Corazón, Cubano, Garbancito, Habanero, Hermano, Hombre del Rifle, Indio, Morcilla, Veneno...&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;També se’n troben alguns que barregen valencià i castellà, la qual cosa denota la parla col·loquial d’on procedeixen. Per exemple: Bessó de Sierra, Blanco Cabeça, Mig Cuerno...&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-il9eQ1oPm4Q/Tx9kLtFOM_I/AAAAAAAACNA/jUWqOOSzCdA/s1600/Afilador4.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-il9eQ1oPm4Q/Tx9kLtFOM_I/AAAAAAAACNA/jUWqOOSzCdA/s400/Afilador4.jpeg" width="286" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;L'Esmolaor venia tisores i esmolava ganivets. Foto: Google Imàtges.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;COM EREN CONEGUTS ELS VENEDORS FORASTERS&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Este apartat pretén recordar els venedors ambulants que sovint anaven venent els seus productes pels pobles. Eren transeünts, nòmades que periòdicament acudien als poble per guanyar-se la vida. Alguna gent d’Aielo anava a altre pobles i altra gent dels pobles del voltant hi venien. Cadascú feia el que podia per guanyar-se el pa de cada dia.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;També podem incloure els qui venien a apanyar coses. Ja poca gent recorda els seus crits anunciant el que reparaven o el que venien, sols la gent gran té guardada en la memòria esta part de la història. En l’actualitat, els venedors ambulants continuen mercadejant, però ara estan agrupats als mercats. No és el mateix.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;-&lt;i&gt;El ti &amp;nbsp;Roget de la Regalíssia&lt;/i&gt;, venia purets de regalèssia i alhora arreplegava pells de conill.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;-&lt;i&gt;El venedor d’arrop i talladetes&lt;/i&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;-&lt;i&gt;L’Allero&lt;/i&gt;: l’aller anava pels carrers venent alls tendres i dient: &lt;i&gt;Ehhh¡ l’allero, qui vol alls tendres?.&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;-&lt;i&gt;L’Esmolaor&lt;/i&gt;, que venia tisores i esmolava ganivets dient: &lt;i&gt;“L’esmolaoor! esmole tijeras, cuchillos, que llevó la piedra esmoladora”.&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;-&lt;i&gt;El Paraigüer&lt;/i&gt;, apanyava paraigües trencats.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;-&lt;i&gt;El Granerer&lt;/i&gt;: cridava: &lt;i&gt;“el granereeeeer....”&lt;/i&gt;&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;-&lt;i&gt;El Calciner&lt;/i&gt;: anava pels carrers al crit de: &lt;i&gt;“qui vol calç, xiques?”.&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;-&lt;i&gt;El Somierer:&lt;/i&gt; el somierer, apanyava somiers i catres vells.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;-&lt;i&gt;El Xellero&lt;/i&gt;: era de Xella i venia al poble per a comprar oli.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;-&lt;i&gt;El Llanterner&lt;/i&gt;: apanyaven llibrells&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;-&lt;i&gt;El ti López&lt;/i&gt;: venia xocolate de la marca López&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;-&lt;i&gt;Els porquerisos&lt;/i&gt;: venien porcs per a la matança.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;-&lt;i&gt;El Pellero&lt;/i&gt;: anava pel carrer comprant pells de conill.&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Mariló Sanz i Mª Jesús Juan&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6011375761311478376-3014269118735472105?l=historiadeaielo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/feeds/3014269118735472105/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2012/01/malnoms-daielo-de-malferit-iii.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/3014269118735472105'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/3014269118735472105'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2012/01/malnoms-daielo-de-malferit-iii.html' title='MALNOMS D’AIELO DE MALFERIT (III)'/><author><name>Administrador</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03919545558164131511</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-oHc5mu6dA6g/Tx9fd1LBdjI/AAAAAAAACMw/VFoKTNrVXJw/s72-c/fabriqu2_picnik.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6011375761311478376.post-8183347503349594227</id><published>2012-01-16T23:49:00.014+01:00</published><updated>2012-01-17T23:56:16.224+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Efemèrides'/><title type='text'>Efemèrides de l'any 2012</title><content type='html'>&lt;div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;QUE VA PASSAR A AIELO DE MALFERIT …&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;Fa 250 anys&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;b&gt;1762&lt;/b&gt;. Naix el diputat a les Corts de Cadis, &lt;a href="http://historiadeaielo.blogspot.com/search/label/Pedro%20Aparici%20y%20Ortiz"&gt;Pere Aparici i Ortiz&lt;/a&gt; (Aielo de Malferit 1762- València, 25 de juliol de 1829)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;b&gt;Fa&amp;nbsp;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;220 anys&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&amp;nbsp;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;b&gt;1792&lt;/b&gt;, 25 de novembre. Comencen els plets contra el marqués de Malferit per incorporar el poble d’Aielo a la corona (Abolició del Règim Senyorial)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;b&gt;Fa 200 anys&lt;/b&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;b&gt;1812&lt;/b&gt;. Corts de Cadis. Participa el diputat d’Aielo de Malferit, &amp;nbsp;Pere Aparici i Ortiz.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"&gt;&lt;b&gt;Fa 190 anys&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-YGAD1h1XmDg/TxS6NdVznUI/AAAAAAAACKg/GWhuM-yTJ6I/s1600/Deg+Ortiz+i+Sanz+recortado.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-YGAD1h1XmDg/TxS6NdVznUI/AAAAAAAACKg/GWhuM-yTJ6I/s320/Deg+Ortiz+i+Sanz+recortado.jpg" width="249" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;El Degà Ortiz, un gran savi il·lustrat.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;b&gt;1822&lt;/b&gt;. Mor a València el Canonge-Degà &lt;a href="http://historiadeaielo.blogspot.com/search/label/Deg%C3%A0%20Ortiz"&gt;Jose Ortiz i Sanz&lt;/a&gt; (Aielo de Malferit 1739 – Valencia 1822)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;b&gt;Fa 130 anys&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-WYA2wNilvVE/TxXz8HD27II/AAAAAAAACMI/OvPNMeXphNo/s1600/Rv+Rafael+Juan+Vidal111.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-WYA2wNilvVE/TxXz8HD27II/AAAAAAAACMI/OvPNMeXphNo/s400/Rv+Rafael+Juan+Vidal111.jpg" width="268" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Reverendo Rafael Juan Vidal.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;1882. Naix a Aielo de Malferit el Rvdo. Rafael Juan Vidal (Aielo de Malferit 1882 – Ontinyent 1933). Arxipreste d’Ontinyent.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;b&gt;Fa 120 anys&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-KdkdlbifPGo/TxVnJ066OSI/AAAAAAAACMA/LXN8Rsn8fto/s1600/Casa+Pobres+any+2008.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://2.bp.blogspot.com/-KdkdlbifPGo/TxVnJ066OSI/AAAAAAAACMA/LXN8Rsn8fto/s400/Casa+Pobres+any+2008.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;La Casa de pobres l'any 2008.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;b&gt;1892&lt;/b&gt;. Es posa en funcionament &lt;st1:personname productid="la Casa" w:st="on"&gt;la Casa&lt;/st1:personname&gt; de pobres transeünts &lt;a href="http://historiadeaielo.blogspot.com/search/label/Pobres"&gt;“la Casa dels Pobres”&lt;/a&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;b&gt;Fa 100 anys&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-tkGaREAV0tI/TxS71ptcThI/AAAAAAAACKo/nbBWVtKaOOE/s1600/Carles+salvador.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-tkGaREAV0tI/TxS71ptcThI/AAAAAAAACKo/nbBWVtKaOOE/s400/Carles+salvador.jpg" width="256" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Carles Salvador en Aielo de Malferit&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;b&gt;1912&lt;/b&gt;. &lt;a href="http://historiadeaielo.blogspot.com/search/label/Carles%20Salvador"&gt;Carles Salvador i Gimeno &lt;/a&gt;(1893-1955) es fa càrrec de l’escola de xiquets, es el seu primer destí com a mestre.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;- Aielo tenia banda de musica, en aquell any va tocar en les festes de &lt;a href="http://historiadeaielo.blogspot.com/2010/05/corpus-christi-tradicio-i-festa-en.html"&gt;Corpus Christi&lt;/a&gt; i Sant Pere.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;- Comença la construcció del camí veïnal Aielo-Moixent (carretera del Campello)&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;b&gt;Fa 90 anys&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-SXgg0Sr7tSU/TxTHWsXdjBI/AAAAAAAACLQ/iOQpT4kIDTc/s1600/Pla%25C3%25A7a+Palau-1.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="272" src="http://4.bp.blogspot.com/-SXgg0Sr7tSU/TxTHWsXdjBI/AAAAAAAACLQ/iOQpT4kIDTc/s400/Pla%25C3%25A7a+Palau-1.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;La plaça del Palau en la dècada de 1930.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;b&gt;1922&lt;/b&gt;. El tradicional mercat del dimecres que es feia a la pl. Sant Engraci es va traslladar a la pl. Constitució (hui pl. Palau), el motiu era per ser més espaiosa&lt;/span&gt;&amp;nbsp;i cèntrica&amp;nbsp;la plaça.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;- 15 de gener. Defunció del retor d’Aielo José Català Domenech.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-WvNpNBrU7tk/TxX3PjevJGI/AAAAAAAACMg/U6L-nuTkyYc/s1600/FIL13764.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-WvNpNBrU7tk/TxX3PjevJGI/AAAAAAAACMg/U6L-nuTkyYc/s400/FIL13764.JPG" width="265" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;El panteó de la família Sancho Mompó. Foto: Noelia Vidal.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;- Es sol·licita l&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;licencia&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&amp;nbsp;per part d'Isabel Sanchis per a construir un panteó al cementeri. Es el panteó de la família Sanchis i Capella pública.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;- Problemes per a abastir d’aigua al poble, es va analitzar l’aigua de &lt;st1:personname productid="la Pe￱a Mira" w:st="on"&gt;&lt;st1:personname productid="la Pe￱a" w:st="on"&gt;la Peña&lt;/st1:personname&gt; Mira&lt;/st1:personname&gt; al Barranc de Joncar per a donar servici al municipi.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;b&gt;Fa 80 anys&lt;/b&gt; &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;b&gt;1932&lt;/b&gt;, 27 de març. Temporal de &lt;a href="http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&amp;amp;v=MtMq3NHfbS4"&gt;neu a Aielo&lt;/a&gt;, va coincidir en el novenari del Stm. Crist de &lt;st1:personname productid="la Pobresa." w:st="on"&gt;la Pobresa.&lt;/st1:personname&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;st1:personname productid="la Pobresa." w:st="on"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/st1:personname&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-VXp5N2a0yRU/TxTYusIhOMI/AAAAAAAACLw/Q-LO10dy6Wk/s1600/porta+ferro+biblioteca.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="266" src="http://4.bp.blogspot.com/-VXp5N2a0yRU/TxTYusIhOMI/AAAAAAAACLw/Q-LO10dy6Wk/s400/porta+ferro+biblioteca.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Les portes de ferro de les Escoles Velles ja tenen 80 anys.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"&gt;- Es fan les portes de ferro d’accés al recinte de les Escoles Graduades pel jardí de l'Eixample.&amp;nbsp;Foren confeccionades pel ferrer d’Aielo Vicente Ferri Martí i tingueren un cost de &lt;st1:metricconverter productid="720 pts" w:st="on"&gt;720 pts&lt;/st1:metricconverter&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-DOF9pFrbtnM/TxX1OkrnPXI/AAAAAAAACMQ/PuuDTH_tBdg/s1600/1329.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="296" src="http://2.bp.blogspot.com/-DOF9pFrbtnM/TxX1OkrnPXI/AAAAAAAACMQ/PuuDTH_tBdg/s400/1329.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;La plaça la Font en la dècada de 1960.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;- Construcció de l’abeurador de la pl. l&lt;st1:personname productid="La Font. Per" w:st="on"&gt;&lt;st1:personname productid="La Font." w:st="on"&gt;a   Font.&lt;/st1:personname&gt; Per&lt;/st1:personname&gt; a fer les funcions d’abeurador dels animals, recollir l’aigua sobrant de la font i poder ser utilitzada en cas d'incendi. També s’instalà una aixeta per a la &lt;a href="http://historiadeaielo.blogspot.com/search/label/Font%20de%20l%27Ag%C3%BCelo"&gt;Font de l’Agüelo&lt;/a&gt; (al c/ Sants de la Pedra i hui desapareguda).&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Fa 70 anys&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;1942. Mor a Aielo de Malferit Batiste Aparici Belda (24 d’abril de 1857-25 de març de 1942). Gran emprenedor i benefactor aieloner.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-XfI3I1U2ZHU/TxS_wYQKtuI/AAAAAAAACK4/o7cEUy2N4Gw/s1600/batiste2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-XfI3I1U2ZHU/TxS_wYQKtuI/AAAAAAAACK4/o7cEUy2N4Gw/s400/batiste2.jpg" width="241" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Batiste Aparici, empresari pioner i benefactor del poble.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Fa 60 anys&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;b&gt;1952&lt;/b&gt;. Inauguració de &lt;st1:personname productid="la Biblioteca P￺blica" w:st="on"&gt;&lt;st1:personname productid="la Biblioteca" w:st="on"&gt;la Biblioteca&lt;/st1:personname&gt;  Pública&lt;/st1:personname&gt; Municipal.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;- Comencen a construir-se les cases Barates.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;- S’instal·len, per primera vegada, a l’Eixample els recordats quioscs de Bigot i March.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-ym4xawR77JQ/TxX4vmmitQI/AAAAAAAACMo/sShI4WAyrQs/s1600/Josefa+Juan.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="256" src="http://4.bp.blogspot.com/-ym4xawR77JQ/TxX4vmmitQI/AAAAAAAACMo/sShI4WAyrQs/s400/Josefa+Juan.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Inauguració del camp de futbol de l’Era.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Fa 50 anys&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-Y6wDCRqw72o/TxTFM8duLGI/AAAAAAAACLA/yyCbEgmW1jk/s1600/M.Ferrandiz+ampliat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-Y6wDCRqw72o/TxTFM8duLGI/AAAAAAAACLA/yyCbEgmW1jk/s400/M.Ferrandiz+ampliat.jpg" width="323" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Miguel Ferrándiz, mestre i poeta.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;1962. Mor a Ontinyent &lt;span lang="CA"&gt;el mestre poeta, &lt;a href="http://historiadeaielo.blogspot.com/search/label/Miguel%20Ferr%C3%A1ndiz"&gt;Miguel Ferrándiz Bataller&lt;/a&gt;. (Aielo de Malferit 1877 - Ontinyent 1962).&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Fa 40 anys&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-YYLUNuy-O6U/TxTOuhwaTgI/AAAAAAAACLo/gRiYcmGWz20/s1600/11+Bruno.+Como+ayer.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="319" src="http://2.bp.blogspot.com/-YYLUNuy-O6U/TxTOuhwaTgI/AAAAAAAACLo/gRiYcmGWz20/s320/11+Bruno.+Como+ayer.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Cançons com estes cantaria Bruno en les Festes de l'any 1972. Foto: &lt;a href="http://melopopmusic.blogspot.com/2009/08/bruno-lomas-2-parte.html"&gt;Melopopmusic&lt;/a&gt;.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;1972&lt;/b&gt;. Va vindre a cantar a Aielo, en les festes patronals, el cèlebre roquer valencià Bruno Lomas.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Fa 30 anys&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-LoO3yJMG5uA/TxTMQl5mXzI/AAAAAAAACLg/gf4SYT-CLwo/s1600/portadas+pantana+tous.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-LoO3yJMG5uA/TxTMQl5mXzI/AAAAAAAACLg/gf4SYT-CLwo/s400/portadas+pantana+tous.jpg" width="287" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;La pantanà de Tous va ser el 22 d'octubre. Foto: Google Imágenes.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;b&gt;1982&lt;/b&gt;. Riuada de Tous, a Aielo també es van fer sentir els efectes de la pluja.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;b style="font-style: italic;"&gt;Mª Jesús Juan Colomer. &lt;/b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Les fotos que no es cita procedència són de l'Arxiu Fotogràfic Biblioteca Degà Ortiz.&lt;/span&gt; &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6011375761311478376-8183347503349594227?l=historiadeaielo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/feeds/8183347503349594227/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2012/01/efemerides-de-lany-2012.html#comment-form' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/8183347503349594227'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/8183347503349594227'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2012/01/efemerides-de-lany-2012.html' title='Efemèrides de l&apos;any 2012'/><author><name>Administrador</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03919545558164131511</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-YGAD1h1XmDg/TxS6NdVznUI/AAAAAAAACKg/GWhuM-yTJ6I/s72-c/Deg+Ortiz+i+Sanz+recortado.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6011375761311478376.post-1421833025828984665</id><published>2012-01-03T19:57:00.005+01:00</published><updated>2012-01-03T20:08:04.586+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Fernando Goberna'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Segle XIX'/><title type='text'>La azarosa vida del capitán Francisco Armengol (II)</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-ErsXra19JRE/TwNN9fbBtmI/AAAAAAAACKM/bLT6KUu1hmM/s1600/artillero+tierra.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="277" src="http://3.bp.blogspot.com/-ErsXra19JRE/TwNN9fbBtmI/AAAAAAAACKM/bLT6KUu1hmM/s400/artillero+tierra.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;&lt;b&gt;Años 1808 a 1814&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;La Guerra de la Independencia. Voluntario. Su intervención en la batalla de Alcañiz. Granadero del Regimiento América. Comandante de Cuerpos Francos. Acción de guerrillas en Enguera. Su prisión.&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Como el propio Armengol dice en la citada exposición, él fue uno de los muchos jóvenes que en los primeros meses de la guerra en el año 1808 se presentó voluntario en Valencia. En el &lt;i&gt;Manifiesto que hace la Junta Superior de Observación y defensa del Reyno de Valencia, de los servicios y heroicos esfuerzos prestados por esta desde el día 23 de mayo de 1808, a favor de la libertad é independencia de la Nación y Legítimo Soberano el Sr. D. Fernando Séptimo de Eterna Memoria &lt;/i&gt;(publicado en 1809), en su página 9 se menciona este fervor de muchos jóvenes en los primeros días de la que llama revolución, &lt;i&gt;entraban&lt;/i&gt;, dice, &lt;i&gt;a todas horas en esta capital partidas humanas de jóvenes, que conducidos por sus párrocos se presentaban llenos de fuego y ardimiento á la Junta para que los emplease&lt;/i&gt;; con este alistamiento se organizaron, continua diciendo, los regimientos antiguos que ya existían en el Reino y se crearon otros nuevos. Sin duda Armengol, que tenía veintidós años entonces, fue uno de esos jóvenes que se presentaron de manera entusiasta al alistamiento.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Dicha Junta organizó también los Cuerpos de Milicias Honradas en las poblaciones valencianas, los cuales fueron armados y vestidos a &amp;nbsp;expensas de los mismos voluntarios; además las partidas de guerrillas.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Todos estos cuerpos de voluntarios, no integrados en el ejército, eran los llamados cuerpos francos; en estos primeros momentos de la guerra Armengol fue un voluntario más.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: -webkit-auto;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-SVcvUzbHn9I/Tv5UeZl7YvI/AAAAAAAACIg/Z5_FeevpO9w/s1600/General+D.+Joaqu%25C3%25ADn+Blake.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-SVcvUzbHn9I/Tv5UeZl7YvI/AAAAAAAACIg/Z5_FeevpO9w/s400/General+D.+Joaqu%25C3%25ADn+Blake.jpg" width="295" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;General Joaquín Blake y Joyes (1759-1827), militar español de origen irlandés. Bajo sus órdenes combatió Armengol como voluntario en 1809. Foto: Google Imágenes.&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El bautismo de fuego de Armengol tuvo lugar en la batalla de Alcañiz ocurrida el 23 de mayo del año siguiente 1809 (expediente militar antes citado). Por aquellas fechas formó parte, como voluntario, del Segundo Ejército de Aragón y Valencia que mandaba el general Joaquín Blake. Este ejército se organizó en Tortosa los meses anteriores a esta batalla, y allí debió de estar Armengol recibiendo instrucción. Una vez estuvo en condiciones operativas (lo formaban 8.500 infantes, 500 jinetes y 19 cañones) este ejército se dirigió a Aragón (Zaragoza había sido tomada por las tropas francesas el 4 de marzo de ese año 1809 tras el segundo sitio; por su parte Alcañiz había sido asaltada y tomada el 26 de enero anterior por las tropas francesas mandadas por el general Guatire; por otra parte desde mayo mandaba este ejército francés, es decir el III cuerpo del ejército francés situado en Aragón, el general Suchet el cual había sido nombrado para sustituir al general Junot).&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Estas tropas españolas al mando de Blake, con las cuales iba Armengol, salieron de Tortosa el 7 de este mes de mayo, el día 20 estaban cerca de Alcañiz. Ante la proximidad de este ejército español el general Laval decidió retirar las tropas francesas que ocupaban esta población y retirarse a la de Híjar situada no lejos de allí en dirección a Zaragoza. Allí se le unió Suchet que había salido de Zaragoza con casi toda la primera división. La llegada de Suchet a Híjar fue el 22 de mayo, y el 23 ya estaban las tropas francesas desplegadas frente a Alcañiz. Las españolas por su parte tuvieron tiempo de preparar la defensa situándose por los cerros que circundan a esta población aragonesa.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-bottom: 0.5em; margin-left: auto; margin-right: auto; padding-bottom: 6px; padding-left: 6px; padding-right: 6px; padding-top: 6px; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-zaIq_iGm1E4/Tv5I6LVAMoI/AAAAAAAACII/Ijjymv-x5eQ/s1600/Batalla+de+Alca%25C3%25B1%25C3%25ADz.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="276" src="http://1.bp.blogspot.com/-zaIq_iGm1E4/Tv5I6LVAMoI/AAAAAAAACII/Ijjymv-x5eQ/s400/Batalla+de+Alca%25C3%25B1%25C3%25ADz.jpg" style="cursor: move;" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="padding-top: 4px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Plano de la Batalla de Alcañiz, donde Armengol, con 22 años, tuvo su bautismo de fuego y demostró un gran valor, &amp;nbsp;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"&gt;&lt;b&gt;según consta en su expediente militar&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"&gt;&lt;b&gt;. Fuente:&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.blogger.com/(http://bvpb.mcu.es/cartografia/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=1&amp;amp;path=6918&amp;amp;presentacion=pagina)"&gt;Cartografía de la Guerra de la Independencia&amp;nbsp;&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Al amanecer de ese día comenzó el fuego. Durante toda la mañana se sucedieron los intentos de las tropas franceses de llegar a los cerros defendidos por las españolas que los rechazaron una y otra vez; en estos combates destacó la infantería de cazadores de Fernando VII y voluntarios de Valencia (entre los cuales debió estar Armengol), y la infantería de línea del regimiento América y la del suizo Traxler nº5; las posiciones fueron mantenidas en los cerros de Los Pueyos, de Las Horcas y el del Tiro de Cañón. Tras siete horas de combate, que ocasionaron muchos muertos y heridos, cesó el fuego. Llegó la oscuridad de la noche, y Suchet, dada la imposibilidad de rendir la plaza, decidió retirar su ejército en dirección a Zaragoza, cosa que los españoles descubrieron al amanecer del día 24. Esta fue considerada una gran victoria de las armas españolas, aunque Blake, dada la inferioridad en caballería, decidiera no perseguir a las tropas francesas.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Según el referido expediente militar de Armengol, su comportamiento en esta batalla fue de gran valor, y de hecho, con fecha de 1 de junio de 1809, es decir días después de la batalla, fue incorporado al regimiento América como granadero en las compañías de guías. Las compañías de guías eran las que iban delante en las marchas tratando de descubrir al enemigo y buscando los sitios más seguros por donde debían de pasar las tropas, eran, por lo tanto, compañías expuestas a muchos peligros.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-bottom: 0.5em; margin-left: auto; margin-right: auto; padding-bottom: 6px; padding-left: 6px; padding-right: 6px; padding-top: 6px; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-cWaEZIz3NK4/Tv5LFHr59AI/AAAAAAAACIU/Entgr8Lv148/s1600/Granadero+%252C+del+regimiento+de+Am%25C3%25A9rica+.+%2528A%25C3%25B1os+de+1780+%25C3%25A1+1789%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-cWaEZIz3NK4/Tv5LFHr59AI/AAAAAAAACIU/Entgr8Lv148/s400/Granadero+%252C+del+regimiento+de+Am%25C3%25A9rica+.+%2528A%25C3%25B1os+de+1780+%25C3%25A1+1789%2529.jpg" style="cursor: move;" width="290" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="padding-top: 4px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Granadero del Regimiento de América (finales del s. XVIII), al que perteneció Armengol encuadrado en sus Compañía de Guías. Estas, siempre en la vanguardia y expuestas a múltiples peligros, informaban de las posiciones del enemigo y señalaban las rutas más adecuadas al resto de las tropas. Fuente:&amp;nbsp;&lt;a href="http://digitalgallery.nypl.org/nypldigital/dgkeysearchdetail.cfm?trg=1&amp;amp;strucID=126899&amp;amp;imageID=87689&amp;amp;word=Bayonets%20--%20Spanish&amp;amp;s=3&amp;amp;notword=&amp;amp;d=&amp;amp;c=206&amp;amp;f=2&amp;amp;k=0&amp;amp;lWord=&amp;amp;lField=&amp;amp;sScope=Collection%20Guide&amp;amp;sLevel=&amp;amp;sLabel=Uniforms%20and%20Regimental%20Regalia%3A%20The%20Vinkhuijzen...&amp;amp;total=141&amp;amp;num=0&amp;amp;imgs=20&amp;amp;pNum=&amp;amp;pos=9&amp;amp;print=small"&gt;digitalgallery.nypl.org &lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Desde esta fecha hasta a la del 1 de junio de 1811, en la cual recibe el nombramiento de sargento primero, Armengol debió de intervenir en las siguientes operaciones de este ejército: primero en el avance de Blake hacia Zaragoza, y subsiguiente acción del 15 de junio de este 1809 en las cercanías de la localidad de Maria distante legua y media de Zaragoza; en esta acción las tropas españolas fueron rechazadas. Luego en Belchite, en cuya batalla fueron derrotadas las españolas y dispersado buena parte de este ejército mandado por Blake, cuyas unidades tuvieron que huir hacia Tortosa (también Alcañiz fue recuperado por las tropas francesas por entonces). Y quizá también, meses después, en el intento infructuoso de Blake de socorrer a Gerona sitiada por las tropas francesas, ciudad que finalmente capituló en diciembre de 1809 .&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Durante el año 1810, ocupada buena parte de Cataluña y Aragón, las tropas francesas mandadas por Suchet fueron avanzando hacia Valencia. De hecho entre febrero y marzo de este año 1810, siendo el capitán general de Valencia José Caro, Suchet llevó a cabo una operación militar en la cual, tras tomar Sagunto, consiguió situar sus tropas, el día 5 de marzo, a la izquierda del río Guadalaviar y en los arrabales, próximos a la propia ciudad de Valencia, los de San Pío V y el Palacio Real (Suchet mientras tanto establecía su cuartel general en el Puig); no obstante no pudo hacer capitular la ciudad en esta ocasión al no tener suficientes tropas, y sobre todo artillería; el sitio fue levantado entre el 10 y el 11 de marzo. Armengol seguramente estuvo esos días entre las tropas que defendían la ciudad.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En el verano de este mismo año de 1810 tiene lugar la expedición militar mandada por Caro para tratar de ayudar en la defensa Tortosa, todavía en poder de los españoles pero amenazada de sitio. La expedición estaba compuesta por unos diez mil soldados de infantería (quizá entre ellos Armengol), pero Suchet, con diez batallones, artillería y caballería, le salió al encuentro en Calig obligando a los españoles a retirarse. Las tropas francesas ocuparon Castellón de la Plana el 16 de agosto, y Tortosa capituló finalmente en los primeros días del siguiente año 1811.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-bottom: 0.5em; margin-left: auto; margin-right: auto; padding-bottom: 6px; padding-left: 6px; padding-right: 6px; padding-top: 6px; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-G_vZ32-IAR0/Tv5lH7ahfZI/AAAAAAAACI4/2Th0h6vK6zE/s1600/Tassaert_-_Louis-Gabriel_Suchet%252C_duc_d%2527Albufera%252C_n%25C3%25A9_en_1770_%25C3%25A0_Lyon.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-G_vZ32-IAR0/Tv5lH7ahfZI/AAAAAAAACI4/2Th0h6vK6zE/s400/Tassaert_-_Louis-Gabriel_Suchet%252C_duc_d%2527Albufera%252C_n%25C3%25A9_en_1770_%25C3%25A0_Lyon.jpg" width="291" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="padding-top: 4px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Xilografía del General Suchet en los años de la Guerra de la Independencia, recién ascendido a Mariscal por Napoleón.&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.culture.gouv.fr/public/mistral/joconde_fr?ACTION=CHERCHER&amp;amp;FIELD_1=REF&amp;amp;VALUE_1=50160001328"&gt;Musée National des Châteaux de Malmaison et de Bois-Préau.&lt;/a&gt;&amp;nbsp;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"&gt;&lt;b&gt;Rueil-Malmaison.&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Armengol asciende en el escalafón militar con fecha del 1 de junio de este año 1811 a sargento 1º (continua en el Regimiento América). Poco después de esta fecha tiene lugar otro intento de las tropas españolas de intentar romper el avance de las francesas sobre Valencia. Fue la expedición para liberar Tarragona en la que quizá participó aunque no tengo datos sobre esto. Esta expedición consistió en que una división mandada por el general Miranda (unos cuatro mil infantes) fuera embarcada en Valencia; el desembarco de la misma se produjo en Villanueva de Sitges el 14 de junio de este 1811, no obstante la operación fracasó ya que, tras resistir los ataques de los franceses, tuvo que volver a embarcarse el 8 de julio en Arenys de Mar regresando a Valencia.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El Gobierno Militar y la Junta Superior de Valencia, dada la situación, decidieron utilizar todos los medios para obstaculizar el avance francés, entre ellos el de dar todo su apoyo a las partidas de guerrillas para que llevaran a cabo acciones contra las avanzadillas francesas y, asimismo, en la retaguardia de las mismas. Es por entonces (agosto de 1811) cuando el capitán general de Valencia marqués de Palacio, D. Carlos O`Donnell, nombra a Armengol (en su citado expediente consta la fecha del 18 de agosto) comandante de partida de guerrillas, aunque a efectos militares su grado es de capitán ayudante particular de partidas honradas de guerrillas con el sueldo correspondiente. Sin duda durante el tiempo que ha estado en las compañías de guías ha demostrado un gran valor y decisión, lo cual, ahora que ya era sargento, le ha hecho merecedor de este nombramiento.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Mientras tanto las tropas francesas se acercaban cada más a Valencia; Armengol tiene que darse prisa para organizar su partida. El general Joaquín Blake, a la sazón nombrado por la Regencia jefe del ejército para defender la Ciudad y Reino de Valencia, trata de presentar batalla al ejército de Suchet en las cercanías de Sagunto, va a ser una batalla decisiva para la suerte de la propia Valencia; sin embargo la suerte de la batalla, el 25 de octubre, es adversa para las armas españolas y el general Adriani, que manda las tropas españolas que defienden Sagunto tiene que rendir la plaza tras varios asaltos de las tropas francesas.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-bottom: 0.5em; margin-left: auto; margin-right: auto; padding-bottom: 6px; padding-left: 6px; padding-right: 6px; padding-top: 6px; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-BDm5_q03TSI/Tv5cKqFbp_I/AAAAAAAACIs/s_M1BNpOxxE/s1600/Batalla+de+Sagunto-Atlas_Guerra_Ind.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-BDm5_q03TSI/Tv5cKqFbp_I/AAAAAAAACIs/s_M1BNpOxxE/s400/Batalla+de+Sagunto-Atlas_Guerra_Ind.jpg" style="cursor: move;" width="312" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="padding-top: 4px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Plano de la Batalla de Sagunto (25 de octubre de 1811). De gran importancia estratégica, fue ganada por los franceses al mando de Suchet, que meses después ( el 9 de Enero de 1812) tomaría Valencia. Atlas de la Guerra de la Independencia. José Gómez de Arteche. Fuente:&amp;nbsp;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Sagunto"&gt;Wikipedia&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En los siguientes días las tropas francesas cruzaron el río Turia y comenzaron a tomas posiciones frente a los atrincheramientos que los españoles habían hecho para la defensa de la ciudad; pronto colocarán la artillería que pocos días después bombardeará la ciudad.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La partida que manda Armengol tiene una acción por estos días que merece ser recogida como noticia por la &lt;i&gt;Gazeta de la Regencia de las Españas&lt;/i&gt; (diario que se imprimía en Cádiz), pues esta publicación dice, en su número del jueves 30 de enero de 1812, lo siguiente de su partida, unas de las quince que, compuestas de naturales del reino, trabajaban para incomodar al enemigo. La información estaba fechada en Valencia el 24 de diciembre y decía lo siguiente:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;blockquote class="tr_bq"&gt;Asimismo D. Francisco Armengol comandante de la segunda partida patriótica, salió el día 14 de diciembre á reconocer el campo de los franceses, mató cuatro en la alquería de la Torre, persiguió á otros varios, de los que murieron dos, y se retiró oportunamente cuando le obligó a ello la reunión de los enemigos, y el fuego que le hicieron de artillería. Le acompañaron en esta acción y se distinguieron varios individuos de las partidas de Malferit y de Fuente La Higuera.&lt;/blockquote&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Así pues, Armengol y el grupo de guerrilleros a su mando, entre los cuales estaban individuos de las mencionadas partidas de su pueblo natal y de Fuente La Higuera (pueblo de donde era su madre como he dicho) sorprendieron a unos cuantos soldados de las avanzadillas del ejército francés, soldados que quizá estaban allí en misión de inspección del lugar o quizá descansando, y tras matar a algunos de ellos en el enfrentamiento, y perseguir al resto, tuvieron que retirarse al ver más tropas francesas.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-luy6OXuzIX4/Tv5vmyAGqtI/AAAAAAAACJE/fFBy2BnKVSE/s1600/Bot%25C3%25B3n+Milicia+Honrada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="298" src="http://1.bp.blogspot.com/-luy6OXuzIX4/Tv5vmyAGqtI/AAAAAAAACJE/fFBy2BnKVSE/s400/Bot%25C3%25B3n+Milicia+Honrada.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Botón de la &lt;a href="http://www.royalgreenjackets.org/articulos/miliciahonrada.html"&gt;Milicia Honrada&lt;/a&gt; de Valencia. Estas milicias eran unas fuerzas de orden público que sustituían a la Milicias Provinciales y Urbanas, incorporadas al ejército por las necesidades de la guerra. Este peculiar nombre se debe a que sus componentes debían ser personas que disfrutasen de rentas, sueldos y salarios fijos, es decir, "con lo necesario para el mantenimiento y decencia de su esfera" &amp;nbsp;&lt;a href="http://www.todocoleccion.net/boton-milicia-honrada-valencia-guerra-independencia-1808-napoleon-rebajado-10-%E2%82%AC-solo-1~x11430151"&gt;Foto: todocoleccion.net&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El sitio de la ciudad de Valencia, no obstante, se fue completando mientras las tropas españolas permanecían en la ciudad. En la noche del 28 de este mes de diciembre &amp;nbsp;Blake ordenó que parte de estas tropas salieran por la puerta de S. José aprovechando la oscuridad, pero fueron descubiertas y ante el fuego enemigo tuvieron que retroceder. En los días siguientes los atrincheramientos de Quarte y S. Onofre se evacuaron sin ser atacados, y el de Manises también lo fue a pesar de que tan sólo sufrieron un fuego no muy intenso; en estos atrincheramientos quedaron abandonadas piezas de artillería.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El último reducto de la línea defensiva de las tropas españolas fue el tramo entre S. Vicente y Monteolivete, en este último atrincheramiento estaba Armengol con sus guerrilleros ayudando en la defensa tal y como menciona su expediente militar. Con la pérdida del mismo, el 4 de enero del nuevo año 1812, la artillería del ejército francés se pudo situar a muy corta distancia de los muros de la ciudad a punto para iniciar el bombardeo. Las únicas tropas españolas que habían podido permanecer fuera de la ciudad eran las que mandaba el general Zayas, situadas en Mislata, y las del general Nicolas Mahy que lo estaban en las riberas del Júcar, éstas, desde allí, se dirigieron a Alicante ante la inminencia de la capitulación de Valencia.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El día 5 de este mes de enero, entre la una y las dos de la tarde comenzó el bombardeo de la ciudad, continuando los días 6, 7 y 8, hasta la capitulación que fue el día 9. Armengol debió de estar esos días dentro de la ciudad en la cual había una multitud entre tropas y civiles, y una gran agitación por el temor a las bombas que lanzaba la artillería francesa, y es casi seguro que estaba dentro de la ciudad porque el día anterior al de la capitulación, es decir el día 8 de enero, Armengol recibía la confirmación de su nombramiento, aprobado por la Junta de Valencia y autorizado por Blake, de capitán de Cuerpos Francos y comandante de guerrillas &lt;i&gt;(expediente militar)&lt;/i&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-gZvf8kI31LU/TwNMOLM0XYI/AAAAAAAACKA/NVTP8QZ8V2c/s1600/torres+de+Quart.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="268" src="http://4.bp.blogspot.com/-gZvf8kI31LU/TwNMOLM0XYI/AAAAAAAACKA/NVTP8QZ8V2c/s400/torres+de+Quart.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Las Torres de Quart en Valencia todavía conservan los impactos de la artillería francesa. Francisco Armengol, ya comandante, participó hasta el último momento en su defensa y salió de allí vestido de paisano, ocultando su graduación, para evitar ser deportado a Francia. Foto: Google Imágenes&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Armengol debió de esconder bien su nombramiento ya que las tropas francesas empezaron a entrar en la ciudad el día 9. Por el acuerdo de la capitulación fue permitida la salida de las tropas españolas desarmadas, pero los oficiales, &amp;nbsp;jefes, y el propio general Blake quedaron prisioneros y fueron llevados a Francia. La Junta y las tropas españolas que habían podido permanecer fuera de la ciudad se dirigieron hacia Alicante, para allí continuar organizando la resistencia y mantener la administración del reino de Valencia, administración dependiente de la Regencia y de las Cortes reunidas en Cádiz, de hecho esta ciudad, y Cádiz, fueron las únicas ciudades españolas que no fueron ocupadas en ningún momento de la guerra por las tropas francesas. Armengol, con su nombramiento, vestido de paisano también se dirigió a aquella ciudad.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Cuando llegó a Alicante quizá pudo presenciar la llegada frente a los muros de la misma ciudad de una columna de caballería e infantería francesas al mando del general Montbrun. Esta columna tenía como misión ayudar a Suchet en el sitio de Valencia (venían del ejército del centro), pero al llegar a Almansa y tener noticias de la capitulación se había dirigido a Alicante para tratar de rendirla esperando conseguirlo por el efecto de la &amp;nbsp;sorpresa. Pero en Alicante había concentradas ya muchas tropas españolas y estaba bien defendida, así que Montbrun no tuvo otra opción que retirarse. &amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En Alicante, pocas semanas después, fue nombrado comandante general del Reino de Valencia D. Francisco Copons, mientras que para organizar y dirigir las partidas de guerrillas lo fue D. Francisco Samper, éste con el cargo de comandante general de las mismas. De ambos iba a recibir las órdenes Armengol durante este año y medio que iba a durar la ocupación de las tropas francesas en territorio valenciano . Sus misiones iban a continuar siendo las de conseguir información útil para las operaciones del ejército español, y las de acciones sobre partidas francesas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-4pGkgA1Kj2c/TwHzaJla7yI/AAAAAAAACJ0/BvHTddZp74M/s1600/Francisco+Copons.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-4pGkgA1Kj2c/TwHzaJla7yI/AAAAAAAACJ0/BvHTddZp74M/s400/Francisco+Copons.jpg" width="339" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Francisco Copons y Navia (1764-1842). Fue nombrado Comandante General del Reino de Valencia en 1812 y bajo su mando estuvo Armengol como comandante de guerrillas hasta el fin de la guerra. Foto: Google Imágenes.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;En el referido expediente militar de Armengol se menciona que, como comandante de guerrillas, desempeñó las órdenes recibidas a satisfacción de sus jefes. Y como hecho más destacado cita la acción de Enguera en el año 1812 en la que fue herido gravemente y muerto su padre por el enemigo. Sobre esta acción de Enguera no he encontrado ninguna información, no obstante sí que constan algunos hechos quizá relacionados con la misma; así la llegada a aquella población, el 6 de mayo de este 1812, de algunas tropas francesas del regimiento 121 de infantería y un escuadrón de dragones por órdenes del general Musnier; estas tropas se alojaron en el convento de carmelitas de la población en el cual hubo destrozos por la estancia de las mismas allí; también que durante el mes siguiente, el 4 de junio, llegaron tropas de otro regimiento, el 114 de infantería, el cual se alojó asimismo en el citado convento.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Sobre la actividad de las partidas de guerrilleros en zona valenciana próxima existe un despacho del barón de Monmarie, gobernador militar de San Felipe, para que desde el ayuntamiento fueran enviadas veredas a las justicias de los pueblos de Cofrentes, Ayelo de Malferit y Fuente la Higuera, en las cuales se les dijera que, bajo su responsabilidad, proporcionasen noticias de lo que ocurriera en sus pueblos; que duda cabe que esto se debía a las actividades de las partidas de guerrillas.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;No obstante, quizá la acción de Armengol y su partida fuera entre octubre y noviembre cuando, con motivo del desembarco de tropas anglo-sicilianas en Alicante (ocurrió en agosto de este mismo año), Suchet ordenó el refuerzo de la línea defensiva entre Mogente y San Felipe, estableciendo él mismo su cuartel general &amp;nbsp;en esta última población; por entonces fue fortificado el Castillo también. Otro hecho es el de que, como mencioné en mis escritos que he citado, en octubre del mismo año existe constancia del enterramiento de un soldado de este regimiento 114, y en el mes siguiente el de otros dos &amp;nbsp;enterramientos, el de un soldado de este mismo regimiento y otro del 121; como he dicho tropas de ambos regimientos habían estado alojadas en el convento de Enguera.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Fuera como fuese el hecho es que en las cercanías de Enguera, en cuyo término hay empinados y ásperos montes llenos de pinos y maleza, y &amp;nbsp;profundos barrancos, la partida mandada por Armengol tuvo un enfrentamiento con soldados, quizá de alguno de estos dos regimientos; el resultado no pudo ser peor para él, pues cayó gravemente herido y su padre, José Armengol, fue muerto. Éste debió de ser enterrado en el cementerio de la población, mientras Armengol tuvo que huir como pudo, pues si hubiera caído en poder de las tropas francesas no hay duda de que hubiera sido pasado por las armas. El hecho de la muerte de su padre seguro que le incitó más en su decidido afán de lucha contra las tropas invasoras. &amp;nbsp; &amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-5gZL4xMNzqE/TwHwYkgbooI/AAAAAAAACJo/mBywDL9j9F0/s1600/sierra+de+enguera.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://3.bp.blogspot.com/-5gZL4xMNzqE/TwHwYkgbooI/AAAAAAAACJo/mBywDL9j9F0/s400/sierra+de+enguera.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Una vista de la Sierra de Enguera. Por estos parajes Armengol tuvo un enfrentamiento con soldados franceses. En la acción murió su padre y él resultó herido de gravedad, aunque consiguió huir. Foto: Google Imágenes&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Herido de gravedad buscaría refugio en algún lugar en el cual tuviera seguridad de no ser delatado, y allí esperar la curación. Cuando las heridas curaron, debieron tardar meses en hacerlo, las tropas francesas mandadas por Suchet estaban ya abandonando el territorio valenciano, cosa que ocurrió a principios de julio del año siguiente 1813 (se retiraron hacia Cataluña después de la derrota de sus armas en la batalla de Vitoria, y la huida del rey José a Francia). Armengol, por entonces, quizá estaba ya en Alicante.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;No hay datos sobre si, al final de la ocupación francesa del territorio valenciano, Armengol estuvo en el largo asedio de las tropas españolas a la plaza de Denia, pero bien pudo ser pues en este asedio participaron muchas de las guerrillas que habían luchado durante la ocupación, y además su regimiento, es decir, el América. Dicho asedio comenzó el 15 de junio con la llegada a sus inmediaciones de partidas de guerrilleros y algunas tropas de dicho regimiento. Por su parte las tropas francesas de la plaza, al mando del comandante Brin, se retiraron al castillo y preparaban allí la resistencia (en la población entraban las tropas españolas el 16 de septiembre). En dicho castillo todavía resistieron los franceses hasta el 5 de diciembre; y para conseguir la rendición tuvo que ser bombardeado el mismo. Tras la rendición, tan sólo sobrevivieron ciento cuarenta y un soldados de la tropa francesa, el comandante Brin y éstos soldados salieron en formación ante la admiración de todos; luego fueron llevados prisioneros a las islas de Palma de Mallorca y Cabrera . &amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Por este tiempo y hasta la entrada en Valencia del rey Fernando VII, en mayo de 1814, hay un episodio en la vida de Armengol que no he podido aclarar, pues lo cierto es que estuvo un tiempo en prisión por sentencia de consejo militar. Dicha estancia en prisión viene mencionada en un informe del jefe político de Valencia al de Pamplona en 1822 al que luego me referiré. ¿Cuál fue el motivo?, quizá algún altercado con algún superior militar como consecuencia de la obligatoriedad de la jura de la Constitución del año 1812. ¿Comenzó por entonces el odio de Armengol a los liberales y a esta constitución que defendían?, es posible.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-bottom: 0.5em; margin-left: auto; margin-right: auto; padding-bottom: 6px; padding-left: 6px; padding-right: 6px; padding-top: 6px; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-WK-bG2S0vRQ/Tv52rUG1HDI/AAAAAAAACJQ/AA6mt0vmrOA/s1600/1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-WK-bG2S0vRQ/Tv52rUG1HDI/AAAAAAAACJQ/AA6mt0vmrOA/s400/1.jpg" style="cursor: move;" width="270" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="padding-top: 4px; text-align: center;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Postal que muestra a un oficial del Regimiento de Valencia con uniforme de la época - España 1810.- Pintada por Salas y Editada en 1979.&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.todocoleccion.net/1-postal-uniformes-militares-espana-1810-regimiento-valencia~x15427814"&gt;Foto: todocolección.net&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El decreto firmado por Fernando VII en Valencia por el cual abolía todo lo legislado por aquellas Cortes, y que significaba la vuelta a su poder absoluto, debió de ser el motivo por el cual salió libre Armengol; este hecho le debió de reafirmar en sus ideales de fidelidad al rey. En el mismo informe de dicho jefe político se dice que después de haber estado algún tiempo en la cárcel pasó a Madrid y luego a su tierra.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;A Madrid fue también el rey después de firmar dicho decreto; en su viaje le acompañó el general Xavier Elío con las tropas a su mando. Este general navarro había luchado en el territorio valenciano contra las tropas francesas, y también había sido uno de los militares que apoyaron a Fernando VII en su decisión de volver a gobernar con poder absoluto. Elío regresó después a Valencia ejerciendo su cargo de capitán general con autoridad férrea y tiránica hasta el año 1820, es decir hasta el comienzo del Trienio Liberal. Armengol bien pudo ir a Madrid con las tropas que acompañaron al rey, pero luego, al igual que el general Elío, regresó a su tierra valenciana. &amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"&gt;(continuará)&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Fernando Goberna.&amp;nbsp;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Publicado en la revista Almaig, año 2010. Ilustraciones: Redacción del blog.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6011375761311478376-1421833025828984665?l=historiadeaielo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/feeds/1421833025828984665/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2012/01/la-azarosa-vida-del-capitan-francisco.html#comment-form' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/1421833025828984665'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/1421833025828984665'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2012/01/la-azarosa-vida-del-capitan-francisco.html' title='La azarosa vida del capitán Francisco Armengol (II)'/><author><name>Administrador</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03919545558164131511</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-ErsXra19JRE/TwNN9fbBtmI/AAAAAAAACKM/bLT6KUu1hmM/s72-c/artillero+tierra.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6011375761311478376.post-1089887732452405397</id><published>2011-12-27T23:59:00.032+01:00</published><updated>2011-12-28T02:00:08.634+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Elvira Juan Llovet'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Festes i Tradicions'/><title type='text'>Les Festes de Nadal i Reis. Folklore musical d'Aielo de Malferit</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-ULqngeRC5is/Tvpna0sAoRI/AAAAAAAACH8/w7jVYx3siNw/s1600/Consuelo+Mateu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="261" src="http://4.bp.blogspot.com/-ULqngeRC5is/Tvpna0sAoRI/AAAAAAAACH8/w7jVYx3siNw/s400/Consuelo+Mateu.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Década de&amp;nbsp;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"&gt;&lt;b&gt;1950. Grup d'amics, elles vestides de pastoretes, recorrien el poble&amp;nbsp;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"&gt;&lt;b&gt;amb instruments musicals &lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"&gt;&lt;b&gt;cantant nadales. Foto: Arxiu Fotogràfic Biblioteca Degà Ortiz.&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Estem celebrant les festes de Nadal i Reis, festes fraternals de família i sobre tot festa de xiquets, festa d’innocència i de màgia que es demostra cada any quan s’escolta cantar nadaletes o es segueix la tradició antiga i popular de demanar l’asguinaldo.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Ja no es fa tant com abans i no són tantes les colles de xiquets i xiquetes que van la nit de Nadal a cantar i demanar l’asguinaldo.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Ja no són tants els menuts que canten al Reis Mags quan els veuen baixar des del Campello.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Tal volta són costums que actualment, amb tanta distracció, jocs moderns i tecnològics per altres costats, estan perdent l’arrel i a poc a poc aniran desapareixent. I ho diem amb pesar perquè eren uns costums senzills, sans...i anar oblidant-los pot significar anar abandonat la innocència que comportaven.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Elvira Juan Llovet al primer capítol: “Cantos de Navidad” del seu llibre “Musica i tradición en Ayelo de Malferit desde los orígenes hasta 1990” , &lt;a href="http://historiadeaielo.blogspot.com/2010/08/musica-y-tradicion-en-ayelo-de-malferit.html"&gt;llibre al qual en este blog es va fer una ressenya&lt;/a&gt;, fa recopilació d’este folklore nostre que mostra molt de com som, perquè diu com actuàvem i com érem. Un exemple és la nadala “Aquí venimos cantando” que anomena els instruments que s’empraven: &lt;i&gt;"La pandorga es un perol/ y el reclam un troç de llanda/ y la pell es de conill/ y el tocaor es de canya.”.&amp;nbsp;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;També analitzant el folklore tradicional demostra la parla popular que s’usava i així unes vegades les cançons són en valencià, altra en castellà i altres també barregen les dos llengües.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Siga com siga i per moltes raons, no hem d’oblidar esta deixa del passat i hem de recordar cada any estes nadales per al Jesús recent nascut i cançons dedicades als nostres Reis Mags, els que cada any en estes dates ens visiten: el rei Melcior, el rei Gaspar i el rei Baltasar.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Nosaltres per a que estos mags procedents d’Orient, que venen carregats de regals, no s’obliden d’acudir a Aielo anem cantant-los allò que diu:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Tirorí tirorí&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Senyor rei estic aci...&amp;nbsp;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;Mariló Sanz Mora&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6011375761311478376-1089887732452405397?l=historiadeaielo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/feeds/1089887732452405397/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/12/les-festes-de-nadal-i-reis-folklore.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/1089887732452405397'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/1089887732452405397'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/12/les-festes-de-nadal-i-reis-folklore.html' title='Les Festes de Nadal i Reis. Folklore musical d&apos;Aielo de Malferit'/><author><name>Administrador</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03919545558164131511</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-ULqngeRC5is/Tvpna0sAoRI/AAAAAAAACH8/w7jVYx3siNw/s72-c/Consuelo+Mateu.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6011375761311478376.post-6409186358107142512</id><published>2011-12-27T23:50:00.000+01:00</published><updated>2011-12-28T02:05:57.680+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Elvira Juan Llovet'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Festes i Tradicions'/><title type='text'>Los cantos de Navidad en Ayelo de Malferit</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-cnVm-84Rmew/Tvpgr6tQc2I/AAAAAAAACHk/XZ-l_YvNUDw/s1600/Carmen+Soler.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="268" src="http://3.bp.blogspot.com/-cnVm-84Rmew/Tvpgr6tQc2I/AAAAAAAACHk/XZ-l_YvNUDw/s400/Carmen+Soler.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;"Pastorets" en el escenario del cine Patronato el día de la Cabalgata de Reyes. Año 1966.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Podemos distinguir en Ayelo de Malferit al menos dos tipos de canciones navideñas: una las canciones de aguinaldo y otra los villancicos.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Las &amp;nbsp;rondas de aguinaldo, son canciones festivas e infantiles que se cantan con letra y música adecuada para pedir el "aguinaldo"(1), que suele consistir en frutos secos o monedas. Este tipo de canciones está bastante extendido en la Comunidad Valenciana, en unas zonas más que en otras. En Ayelo y en los otros pueblos del Valle de Albaida es corriente. Se cantan durante los días anteriores a Navidad y el día de Reyes. Los niños van en grupo, de casa en casa, urgiendo con sus canciones, acompañándolos con zambombas y panderetas, para que los dueños les obsequien. Es gratificante escuchar en los pueblos, y concretamente en Ayelo, los cantos alegres que ambientan los días navideños.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El villancico tiene una antigua ascendencia pero &lt;i&gt;"modernamente se entiende por villancico toda canción del folklore tradicional que con carácter marcadamente pastoril es cantada por el pueblo durante el tiempo navideño"&lt;/i&gt;(2). En la Comunidad Valenciana les llamamos "nadalenques" o "nadales". Son de tema religioso, generalmente relacionado con el Nacimiento de Jesús. &lt;i&gt;"Un curioso tipo de villancicos..., nos lo ofrece el maestro de capilla de la catedral valenciana (fines del S.XVII) Antonio Teodoro Ortells quien sobre texto valenciano... compone unos curiosos villancicos de Navidad, existentes en aquel archivo"&lt;/i&gt;(3).&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Es digno de destacar que en estos villancicos hay estrofas en castellano y otras en valenciano, y así ha sido desde tiempo inmemorial, a pesar de que el habla normal de aquí ha sido el valenciano. Esto se observa en gran parte de las canciones.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-VdLxfCF08aw/TvoFXIrtq3I/AAAAAAAACHA/S_3spzTCHss/s1600/portada.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; display: inline !important; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-VdLxfCF08aw/TvoFXIrtq3I/AAAAAAAACHA/S_3spzTCHss/s200/portada.jpg" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;i style="font-weight: bold;"&gt;Mª Elvira Juan Llovet.&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&amp;nbsp;De su libro &lt;b&gt;&lt;a href="http://historiadeaielo.blogspot.com/2010/08/musica-y-tradicion-en-ayelo-de-malferit.html"&gt;"Música y tradición en Ayelo de Malferit"&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;NOTAS:&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;(1) En Ayelo dicen "asguinaldo", y más que en dinero, lo recibían en frutos secos u otras golosinas que luego se repartían entre ellos.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;(2) Crivillé i Bargalló, Josep: Historia de la música española, Tomo VII, pág. 129, Madrid, Ed. Alianza, 1983.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;(3) López-Chavarri Marco, Eduardo: Música Popular Española, Barcelona, Ed. Labor, 1927, pág. 32.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-0eCoV4kg3kw/TvpfX9olJ0I/AAAAAAAACHY/nqRmjg1FZG8/s1600/Carmen+Soler1.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="258" src="http://2.bp.blogspot.com/-0eCoV4kg3kw/TvpfX9olJ0I/AAAAAAAACHY/nqRmjg1FZG8/s400/Carmen+Soler1.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;En los años 60 se hacían festivales de Navidad en el Patronato. Alumnos cantando villancicos en el escenario del cine Patronato el año 1966.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;AQUÍ VENIMOS CANTANDO&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-bsaYyy9CVs0/Tvn_3vpyr2I/AAAAAAAACGc/n9MeKInClkg/s1600/Aqu%25C3%25AD+venimos+cantando.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-bsaYyy9CVs0/Tvn_3vpyr2I/AAAAAAAACGc/n9MeKInClkg/s400/Aqu%25C3%25AD+venimos+cantando.jpg" width="277" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquí venimos cantando&lt;br /&gt;con alegría y placer&lt;br /&gt;que nos saquen aguinaldo&lt;br /&gt;Don Joaquín y su mujer. (1)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Perico, Melchor (2)&lt;br /&gt;lo que tocan los instrumentillos&lt;br /&gt;anuncian al mundo&lt;br /&gt;que ha nacido Dios&lt;br /&gt;el niño Dios, el niño Dios (3)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El Jesuset de Nadal&lt;br /&gt;ha naixcut a mitja nit (4)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La pandorga es un perol&lt;br /&gt;y el reclam un troç de llanda&lt;br /&gt;y la pell es de conill&lt;br /&gt;y el tocaor es de canya&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Perico, Melchor ...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Dones no tingueu perea&lt;br /&gt;de pujar eixes ascales&lt;br /&gt;i baixar la falda plena&lt;br /&gt;de castanyes i avellanes.&lt;br /&gt;Perico, Melchor....&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esta casa sí es casa&lt;br /&gt;casa de buenas paredes&lt;br /&gt;aquí está el oro y la plata&lt;br /&gt;y la flor de las mujeres. (5)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Perico, Melchor ...&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;(1) Se decía el nombre del dueño de la casa.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;(2) También dicen "Manchón".&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;(3) También dicen "otro Dios".&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;(4) Faltan dos estrofas que no se recuerdan.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;(5) Si les daban aguinaldo, cantaban esta estrofa.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;TIRORÍ, TIRORÍ&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Se decía gritando delante de los "Reyes Magos" el día 5 de enero, víspera de la Fiesta de la Epifanía.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-r0FtO3u8TCI/TvoBfwf1kFI/AAAAAAAACGo/pxhursmmZII/s1600/tiror%25C3%25AD.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="255" src="http://3.bp.blogspot.com/-r0FtO3u8TCI/TvoBfwf1kFI/AAAAAAAACGo/pxhursmmZII/s400/tiror%25C3%25AD.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tirorí, tirorí&lt;br /&gt;senyor rei estic ací&lt;br /&gt;tire panses i avellanes&lt;br /&gt;i la palla pal rossi.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tirorí, tirorí&lt;br /&gt;senyor rei estic ací&lt;br /&gt;pose palla i garrofes&lt;br /&gt;pal meu rossí.&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-5JBHA8t1Urw/TvphT7tTdOI/AAAAAAAACHw/szXWNOHrnJk/s1600/Carmen+Soler2.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-5JBHA8t1Urw/TvphT7tTdOI/AAAAAAAACHw/szXWNOHrnJk/s400/Carmen+Soler2.JPG" width="257" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Juan Egea Soler, ataviado de "pastoret", recita una poesía dedicada a los Reyes Magos. Año 1967.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;MADRE EN LA PUERTA HAY UN NIÑO&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-MElC2sGQcP4/TvoBp64G-GI/AAAAAAAACG0/U7EW2JGfe1E/s1600/madre+en+la+puerta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-MElC2sGQcP4/TvoBp64G-GI/AAAAAAAACG0/U7EW2JGfe1E/s400/madre+en+la+puerta.jpg" width="323" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Madre en la puerta hay un Niño&lt;br /&gt;más hermoso que el Sol bello&lt;br /&gt;parece que tenga frío&lt;br /&gt;porque viene medio en cueros.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-VdLxfCF08aw/TvoFXIrtq3I/AAAAAAAACHA/S_3spzTCHss/s1600/portada.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/a&gt;Anda dile que entre y se calentará&lt;br /&gt;porque en este mundo ya no hay caridad.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Entró el niño y se sentó&lt;br /&gt;y cuando se calentaba&lt;br /&gt;le preguntó la patrona&lt;br /&gt;de qué tierra y de qué patria.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mi Madre es del cielo mi Padre también&lt;br /&gt;Yo soy aquel Niño que nació en Belén.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Fotos: Arxiu Fotogràfic Biblioteca Degà Ortiz.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #0b5394; font-size: large;"&gt;*L’equip de redacció del blog d’Història d’Aielo de Malferit desitja a tothom bones festes i millor any 2012.&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6011375761311478376-6409186358107142512?l=historiadeaielo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/feeds/6409186358107142512/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/12/los-cantos-de-navidad-en-ayelo-de.html#comment-form' title='4 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/6409186358107142512'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/6409186358107142512'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/12/los-cantos-de-navidad-en-ayelo-de.html' title='Los cantos de Navidad en Ayelo de Malferit'/><author><name>Administrador</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03919545558164131511</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-cnVm-84Rmew/Tvpgr6tQc2I/AAAAAAAACHk/XZ-l_YvNUDw/s72-c/Carmen+Soler.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6011375761311478376.post-613397816571625834</id><published>2011-12-23T21:45:00.000+01:00</published><updated>2011-12-23T21:45:07.231+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='El rebost de Maruja'/><title type='text'>El Rebost de Maruja: Temps de pebrassos</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-3QTztkjjCUY/TvTbHg89Q3I/AAAAAAAACFg/EBpPedegUtM/s1600/maruja+pebrassos+retallada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-3QTztkjjCUY/TvTbHg89Q3I/AAAAAAAACFg/EBpPedegUtM/s400/maruja+pebrassos+retallada.jpg" width="331" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;A Maruja li agradaven molt els pebrassos&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Estem en temps de pebrassos, després d’una primavera plujosa diuen que se’n fan en quantitat. Encara que tan si se’n fan molts o pocs, no és fàcil trobar-ne, creixen en la humitat a l’ombra dels arbres i solen estar amagats tapats per la molsa, el “musgo”. &amp;nbsp;El pebràs més comú, l’espècie més coneguda, la &amp;nbsp;que més es cull a la Comunitat Valenciana és el Rovelló (lactarius delicious)&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Hi ha qui diu que els pebrassos comporten dos plaers: primer el fet d’anar a buscar-ne i després el menjar-ne.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Hi ha qui afegeix que encara hi ha més. Al plaer d’anar a buscar-ne que sol fer-se sense presses i assaborint el passeig pel camp, olorant a pi i a natura, i trepitjant terra estimada, està la festa que suposa fer-ho en companyia. Este grup de buscadors van directes al lloc on li han dit a cau d’orella o ha escoltat de bona font que se’n poden trobar, generalment és al bar on es comenten les noves al voltant del pebràs, si se’n fan o no, en quin lloc estan...si està ja tot rebuscat.... El simplement aficionat a la micologia no va a soles a buscar-ne, la majoria de les vegades va amb colla d’amics o amb la família. Sovint xiquets i adults s’ajunten, fent després colles separades uns van més de pressa que altres, els “entesos” per una banda, els “acompanyants” per altra, uns van directes a mirar on pensen que s’hi poden trobar els desitjats pebrassos, altres s’entretenen mirant herbetes i jugant pel camí, descansant en cada tram cada dos per tres.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Això és el que li passa a la gran majoria.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-3CHSQ87AeT8/TvTciUe13eI/AAAAAAAACGE/pY98-TyE1zU/s1600/DSCF8544.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://1.bp.blogspot.com/-3CHSQ87AeT8/TvTciUe13eI/AAAAAAAACGE/pY98-TyE1zU/s400/DSCF8544.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Pebrassos trobats i fotografiats fa uns dies per Rafa Morant en un lloc "secret" de les serres d'Aielo de Malferit.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Però el gran “pebrasser”, el pebrasser en lletra majúscula, fa totalment el contrari. Va sense que ningú ho sàpia, directe al lloc com una fona. Cap persona li diu res, ell coneix el rotgle i no ho diu a ningú, i si algú li pregunta o calla &amp;nbsp;o enganya...no vol que altres aficionats li troben el lloc i arriben a casa amb un cabàs més ple que el seu.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Si, és cert. “El gran pebrasser” vol anar a soles a buscar-ne per aconseguir el mèrit i sanament vanagloriar-se. I si va acompanyat busca el moment per “escapar-se’n” dels altres perquè el que al final compta és trobar el rotglet, omplir el cabàs, quan més ple millor, &amp;nbsp;ser l’enveja del veïnat i que la gent diga d’ell: és que és pebrasser de tota la vida... o també allò de: &amp;nbsp;“normal que vinga amb la cistella plena... és que els olora...”&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Tot té el seu debat i en este tema d’anar a buscar-ne, hi ha experts que saben on van i tal volta és cert que els “oloren”, però també hi ha qui té sort, els pebrassos eixen al seu pas sense estar excessivament amagats. Tanmateix quan es va a buscar pebrassos, variant utilitzada a Aielo, o rovellons o esclatasangs, que cadascú els anomene com vulga, només en trobar-ne uns pocs compensa totes les hores dedicades a buscar-ne.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;I este “anar a fer pebrassos” torna cada temporada com un ritual i continua fent-se com es feia abans, cistelleta en mà i corbella per apartar els matolls de romer i petorros, les brosses, les herbes i el matolls que els tapen. Bo, s’usa la corbella, navaixeta, falç, o simplement un bastó fet amb una branca de pi, qualsevol cosa que serveisca per anar apartant de davant tot allò que cobreix el pebràs.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-_KIgZBZX7JA/TvTdDWlINmI/AAAAAAAACGQ/8b9Wl_1WxpM/s1600/DSCF8578.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://3.bp.blogspot.com/-_KIgZBZX7JA/TvTdDWlINmI/AAAAAAAACGQ/8b9Wl_1WxpM/s400/DSCF8578.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Torradets a la planxa o les brasses, amb un raig generós d'oli d'oliva, sal i alls. Una manera senzilla i saborosa &amp;nbsp;de cuinar-los. Ha fet la foto i se'ls ha menjat Rafa Morant.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Després a menjar-se’ls i repartir-ne entre la família i els amics, si és que l’eixideta ha estat fructífera i per la bona sort del dia o el bon ull s’ha omplit la cistella. I si en acabar de repartir-ne encara n’hi ha de sobra, hi ha persones que els posen en conserva amb sal, aigua i al bany de Maria i així en tenen a punt per a menjar-los en &amp;nbsp;qualsevol època de l’any, siga acompanyant arrossos, siga en guisats, que de bon assortiment tenim en Aielo receptes tradicionals on poder-los posar.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Maneres de guisar-los hi ha moltes, ja ho hem dit, tal volta com més habitualment es fan són torradets amb un raig d’oli i sal, hi ha qui afegeix julivert i alls secs.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Nosaltres presentem en esta temporada, que ha vingut tardana, una recepta de les tradicionals, de les que feia Maruja.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;PEBRASSOS AL FORN AMB LLOMELLO I LLONGANISSES&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Ingredients:&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Pebrassos&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Llomello&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Llonganisses&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Alls secs o tendres&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Llorer&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Vi blanc&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Un poc d'oli i sal per condimentar.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-1_UC8I7wjGE/TvTbyfIBXSI/AAAAAAAACFs/unFC6JaSitQ/s1600/PC154586.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://4.bp.blogspot.com/-1_UC8I7wjGE/TvTbyfIBXSI/AAAAAAAACFs/unFC6JaSitQ/s400/PC154586.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Manera d’elaborar-ho:&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En primer lloc s'han de netejar els pebrassos i sencers es col·loquen en una cassola de test, escollint la grandària segons els comensals.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Junt als pebrassos s'afegeix la carn, es fa el compte d’un tros de llomello i una &amp;nbsp;llonganissa per persona. Aconsellem, com no, l’embotit del poble que és el millor amb molta diferència de tots els de la contornada.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Acompanyeu-ho d'una cabeça d'alls o alls tendres i fulletes de llorer, un raig d’oli, un poc de sal i un gotet de vi blanc.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Una vegada condimentat, es recomana cobrir-ho amb paper i poseu-ho al forn. I no aneu molt lluny, vigileu-ho perquè es fa molt ràpid.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Quan prenga color la carn ja està bo, i a més a més se sabrà que ja està fet perquè la bona oloreta avisarà.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-q2gxuDXhMws/TvTcKbtvU6I/AAAAAAAACF4/--pKZGyFkV8/s1600/PC154588.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://2.bp.blogspot.com/-q2gxuDXhMws/TvTcKbtvU6I/AAAAAAAACF4/--pKZGyFkV8/s400/PC154588.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Ja voreu...és una oloreta que obri la gana..i que fa que tothom vaja directe a la taula.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;BON PROFIT!!!!&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i style="font-weight: bold;"&gt;Mariló Sanz i&amp;nbsp;Mª Jesús Juan. &amp;nbsp;&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Fotos: Mª Jesús Juan.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6011375761311478376-613397816571625834?l=historiadeaielo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/feeds/613397816571625834/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/12/el-rebost-de-maruja-temps-de-pebrassos.html#comment-form' title='4 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/613397816571625834'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/613397816571625834'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/12/el-rebost-de-maruja-temps-de-pebrassos.html' title='El Rebost de Maruja: Temps de pebrassos'/><author><name>Administrador</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03919545558164131511</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-3QTztkjjCUY/TvTbHg89Q3I/AAAAAAAACFg/EBpPedegUtM/s72-c/maruja+pebrassos+retallada.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6011375761311478376.post-2420022785925915872</id><published>2011-12-15T23:59:00.004+01:00</published><updated>2011-12-16T02:40:52.961+01:00</updated><title type='text'>Aportación a la historia de Ayelo de M. Cap.XII</title><content type='html'>&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-7sawQ3w35l4/Tt1-ag1WsnI/AAAAAAAACE0/JClGyg3PKZw/s1600/Jofr%25C3%25A92.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="312" src="http://1.bp.blogspot.com/-7sawQ3w35l4/Tt1-ag1WsnI/AAAAAAAACE0/JClGyg3PKZw/s400/Jofr%25C3%25A92.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;El Padre Jofré, defendiendo a un loco. Pintura de &amp;nbsp;Joaquín Sorolla. Foto: Google Imágenes.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;BENEFICENCIA&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Dice Almela y Vives en su obra Valencia y su Reino, al comentar la fundación en Valencia del primer manicomio del mundo (idea lanzada por fray Juan Gilaberto Jofré, en su famoso sermón, donde se dolía cómo en la calle era maltratado un loco), que la ciudad de Valencia era literalmente "muy hospitalaria". Y nosotros añadimos que muy caritativa. Y los ayelenses no lo han sido menos. Porque, desde muy antiguo, Ayelo se preocupó de sus pobres, habilitando espontáneamente lugares donde recogerlos.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Cuando nuestro pueblo apenas contaba, según Cavanilles, con 200 casas, existía un refugio para el sereno, los desvalidos del pueblo y los mendicantes que venían de paso.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;Aquel refugio vino a convertirse en un incipiente asilo cuando, en 1837, un benemérito matrimonio, el compuesto por Juan Bautista Calabuig y Rita Castelló, adquirieron las casas números 1 y 3 de la calle Honda (hoy del Hospital), y después de repararlas las entregaron al Ayuntamiento para «Asilo de pobres y enfermos del pueblo y también para refugio del sereno". Salvo estas dos diminutas casas, cuya pequeñez es patente si miramos hoy el solar que ocupaban (convertido hoy en terraza), en la dicha calle Honda o del Hospital, no hemos encontrado hasta aquí noticia de que el Ayuntamiento colaborara con aportaciones de ninguna clase para el sostenimiento del incipiente asilo. Y fue durante muchos años, desde 1837 a 1882, o sea durante cuarenta y cinco año. Madoz, en su citado Diccionario, lo reconoce así: "Ayelo tiene —dice— un hospital fundado en 1840 para enfermos pobres del pueblo, sin más renta ni emolumentos que las limosnas de los vecinos."&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-bottom: 0.5em; margin-left: auto; margin-right: auto; padding-bottom: 6px; padding-left: 6px; padding-right: 6px; padding-top: 6px; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-CETIem23W-Y/TueqixdhiuI/AAAAAAAACE8/aOLGgq-LuCY/s1600/hospital+solar+pla%25C3%25A7a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="265" src="http://4.bp.blogspot.com/-CETIem23W-Y/TueqixdhiuI/AAAAAAAACE8/aOLGgq-LuCY/s400/hospital+solar+pla%25C3%25A7a.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="padding-top: 4px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: xx-small;"&gt;Jardín empedrado en el que fue el solar del antiguo Hospital, en el barrio del Fondo. &amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Es en el año 1881 cuando el Ayuntamiento de Ayelo toma cartas en este asunto. En sesión de 18 de diciembre se procede al primer nombramiento de un regidor síndico (como se llamaban entonces a los concejales), como depositario y administrador de aquella casa de caridad, nombramiento que recae en don Miguel Juan Bellot. El que se nombrara un administrador indica que los donativos aportados por el vecindario para el sostenimiento de aquel incipiente asilo comenzaban a ser estimables.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Al año siguiente, y en sesión de 4 de enero de 1882, el Ayuntamiento nombra a Magdalena Nadal portera y encargada de aquel asilo, con la dotación de cien pesetas al año. Esta es la primera aportación económica del Ayuntamiento para sostenimiento de aquella casa, aportación que hoy nos asombra por su pequeñez. Sin embargo, Magdalena aceptó y a ella se le entregaron, bajo inventario, los enseres y las ropas de la misma.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Y por último, en sesión de 15 de enero de 1882 se procede a la creación de la primera Junta Directiva del asilo, Junta que se amplía en 5 de marzo del mismo año, en que el Ayuntamiento declara a la institución de simple asilo a Hospital-Beneficencia, de conformidad con la Ley de 20 de junio de 1849 y Reglamento de 14 de marzo de 1852.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Según el artículo 13 del citado Reglamento, se nombra la siguiente Junta:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Presidente: D. Vicente Juan Juan, alcalde.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Vicepresidente: D. Eusebio García García, cura. Administrador: D. Miguel Juan Bellot.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Facultativo: D. Enrique Herráez Aguirre.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Regidor: D. José Galiana Rico.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Vecinos: D. Fermín Vicent Gironés y D. Valeriano Castelló Colomer.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-v7fAsV1C5O0/Tuo93NDcuXI/AAAAAAAACFE/pXTqQUumlro/s1600/Placa+Hospital" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="211" src="http://2.bp.blogspot.com/-v7fAsV1C5O0/Tuo93NDcuXI/AAAAAAAACFE/pXTqQUumlro/s400/Placa+Hospital" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Placa cerámica que recuerda al matrimonio fundador del viejo Asilo Hospital. Se encontraba en la fachada del antiguo edificio.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;A partir del citado 5 de marzo de 1882 tenemos oficialmente creado el Hospital Beneficencia de Ayelo de Malferit. Iniciado como una creación de pura caridad de los vecinos, pasa a ser una institución oficial de carácter local.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Vamos a ver su trayectoria:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El Ayuntamiento, hasta ahora y como hemos dicho, sólo había aportado el sueldo de la portera-enfermera y las casas una y tres de la calle Honda; pero el vecindario seguía aportando donativos, a los que pronto se añadirían los legados testamentarios.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El primero y más importante fue el de las hermanas doña María y doña Rufina Sanz Belda, por testamento de 5 de octubre de 1886 ante el notario de Onteniente, don Guillermo Ruiz, legado dedicado &lt;i&gt;"al establecimiento de una casa de Beneficencia en donde se recojan y alberguen a los pobres de Ayelo de Malferit"&lt;/i&gt;. Importaba once mil seiscientas treinta y cuatro pesetas, y que, seguido por otros legados menos importantes, fueron la base económica de la fundación (en 1875 ambas hermanas habían otorgado otro testamento con el mismo legado).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La Junta de Beneficencia abre, a partir de marzo de 1882, su libro de actas. A través de su contenido vemos que la Junta no tardó mucho en entrar en conversaciones con las religiosas franciscanas que, al fin, vinieron a hacerse cargo de la institución. En el acta número 1, de 8 de marzo de 1888, se planteó el determinar si la administración de la Beneficencia la tenía que llevar el Ayuntamiento a través de un administrador, que a la sazón era don Fermín Vicent Gironés, o las monjas que iban a llegar. Se acordó que fueran las últimas, a las cuales se les entregaría la casa y efectos bajo inventario.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-L7arkx3TpFs/Tuqac5XxauI/AAAAAAAACFU/gV8N1JRmI8c/s1600/hospital+porta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-L7arkx3TpFs/Tuqac5XxauI/AAAAAAAACFU/gV8N1JRmI8c/s400/hospital+porta.jpg" width="283" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Entrada al edificio del Hospital Beneficencia desde los jardines del "Ensanche" en la actualidad.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La reunión de la Junta de 26 de abril de 1889 es importantísima y memorable, verdadera acta fundacional, no ya de la Beneficencia, sino del pequeño convento que iba a regirla. Esta acta nos cuenta que, bajo la presidencia del señor alcalde don Antonio Mompó Vicent, después de celebrarse en la iglesia parroquial la santa misa, oficiada por el señor cura don Eusebio García, ante un gran concurso del pueblo, ocupando la sagrada cátedra don José Fogués, profesor del Seminario Conciliar de Valencia, se hizo entrega, a tenor del acta número 1 y al Instituto de Hermanas Terciarias de San Francisco de Asís de Valencia, y en su representación, la madre general, sor Francisca de la Concepción, del edificio, enseres, administración, etcétera, quedando instalada la comunidad, compuesta de una superiora y tres hermanas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Según lo convenido, y mediante la asignación anual por el Ayuntamiento de 850 pesetas al año, las monjas se comprometían no sólo a cuidar de la Beneficencia propiamente dicha (cuidado de enfermos, impedidos, etc.), sino a organizar una clase de párvulos gratuita para ambos sexos, naturalmente cuando el proyecto de la nueva casa se llevara a cabo. Porque, visto el local de la calle Honda por la comisión que actuaba al efecto (compuesta del señor alcalde, el señor cura y la superiora), pareció insuficiente para los fines propuestos, aceptándose sólo interinamente, acordándose levantar otro.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Preguntado don Miguel Ulldemolíns, director espiritual del Instituto Franciscano, si las monjas podrían salir por el pueblo a pedir limosna, contestó afirmativamente. Los viejos de Ayelo recordamos aquel par de monjitas que encontrábamos a veces por nuestras calles, que visitaban nuestras casas, y aquella simpática hermana Bernarda, tan pedigüeña. En todos los hogares se las atendía con algún donativo en dinero o en especies.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En 1890 se elige el emplazamiento del nuevo hospital, adquiriéndose por mil pesetas a su propietario, don Joaquín Mompó Doménech, un solar de tres hanegadas de secano, sito en las afueras del pueblo, entre el camino de les Forques y las tierras del citado señor Mompó. Y comenzaron las obras, pues... &lt;i&gt;"todos los asistentes a aquella Junta deseaban cooperar a fin de que vivan con más ilustración los párvulos y más comodidad los enfermos".&lt;/i&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El proyecto del nuevo edificio era muy ambicioso; constaba de dos plantas y se levantaron los muros hasta el final del segundo piso, interrumpiéndose las obras al cabo de ocho años, posiblemente por falta de fondos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero en 9 de marzo de 1902, el alcalde, que lo era entonces don Manuel Sancho Ferri, convocó a la Asamblea General de la Junta de Beneficencia, a los principales contribuyentes del pueblo, para animarles a seguir las obras suspendidas desde hacía cuatro años. Los acuerdos fueron:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote class="tr_bq"&gt;1º Declarar de carácter particular el Instituto Beneficencia, con arreglo a la legislación vigente, puesto que contaba con legados suficientes para su mantenimiento.&lt;br /&gt;2º Nombrar una comisión compuesta por el alcalde, el juez municipal y los señores don Enrique Sancho Bernabeu, don Joaquín Belda Doménech, don Bautista Aparici Belda, don Bautista Mompó Vicent, don Enrique Ortiz Garrigós y don Rafael Juan Beneito. Los tres primeros como vocales natos en representación de las autoridades locales, y los restantes como&amp;nbsp;interesados en los donativos, comenzando entonces las aportaciones de particulares (1).&lt;br /&gt;3° Dar empuje a la continuación de las obras bajo la dirección exclusiva de la Junta.&lt;br /&gt;4º Declarar anulados todos los acuerdos y contratos anteriores.&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-bottom: 0.5em; margin-left: auto; margin-right: auto; padding-bottom: 6px; padding-left: 6px; padding-right: 6px; padding-top: 6px; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/--RlepZtluzg/TupSDJmgrKI/AAAAAAAACFM/MlTVCGOGYjg/s1600/mongetes+color.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="295" src="http://2.bp.blogspot.com/--RlepZtluzg/TupSDJmgrKI/AAAAAAAACFM/MlTVCGOGYjg/s400/mongetes+color.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="padding-top: 4px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: xx-small;"&gt;Década de 1960. Las monjas cantando con un grupo de párvulos en el patio del Hospital Beneficencia.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;Las obras se terminaron en el año 1913. Y el acto de inauguración del nuevo edificio fue de lo más solemne, constituyendo para Ayelo un día de fiesta. El acontecimiento se narra en el acta número 7 de la Junta de Beneficencia, que extractamos a continuación (acta del&amp;nbsp;14-12-1913).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Terminadas las obras había que proceder a la bendición de la capilla, antes de su inauguración. El día 2 de enero fueron congregados a la puerta del nuevo hospital, tomando asiento en los bancos previamente colocados las autoridades e invitados y un gran número de vecinos. Se dio principio con la bendición de la campana, fabricada en Adzaneta, apadrinándola doña Clara Sancho Mompó y el señor alcalde; a continuación se bendijo la capilla, terminando estos actos a las cinco de la tarde.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A las ocho de la mañana siguiente la comitiva compuesta por el clero, la Junta de Beneficencia, el Ayuntamiento y numerosos vecinos se dirigieron desde la parroquia a la capilla de la Beneficencia, donde se formó la procesión para trasladar al Santísimo Sacramento, bajo palio, hasta la nueva casa. La custodia era conducida por el señor cura de Adzaneta, don Juan Bautista Colomer Satorres, natural de la villa, al que seguía el Ayuntamiento, Junta, religiosas y asilados; y por imposibilidad de hacerlo a pie (y aquí viene un detalle conmovedor), los asilados Ramón Jorge Pérez y Bautista Aparici Mompó fueron traslados en el carro del molinero Rafael Soler.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La procesión fue por la plaza del Palacio, calles de la Iglesia, de Enmedio, Mayor, hasta el nuevo hospital. Las calles estaban adornadas con arcos de papel de colores. En la nueva Beneficencia se ofició a continuación una misa cantada acompañada de &lt;i&gt;armónium&lt;/i&gt;, que se trajo de Onteniente.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Reunidos a continuación la Junta con la superiora, madre del Corazón de Jesús, se acordó la inauguración de las clases gratuitas para párvulos de tres a siete años para el 26 de enero siguiente. El mueblaje y demás material quedaron de parte de la Junta (2).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Por último, aquel día hubo comida extra para todos los asilados.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Mª Ángeles Belda.&lt;/i&gt;&lt;/b&gt; &lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Las fotos de las que no se cita su procedencia son del Arxiu Fotogràfic de la Biblioteca Degà Ortiz.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;NOTAS:&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;(1) Relación de los señores donantes para la continuación de las obras del Hospital-Beneficencia de esta Villa en virtud de la suscripción abierta con tal objeto por acuerdo de la Junta de 12 de octubre de 1912.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Legado de don Bautista Mompó Vicent .................... . 5000 pesetas&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Señores Belda Hermanos ......................................... &amp;nbsp;1500&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Hijos de don Rosendo Sancho Galiana ....................... &amp;nbsp;1500&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;D. Bautista Aparici Belda ......................................... &amp;nbsp;1000&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;D. Joaquín Juan Mompó .......................................... &amp;nbsp;1000&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;D. Jacinto Ferri Juan ................................................ &amp;nbsp; 375&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;D. Daniel Mompó Doménech ...................................... &amp;nbsp;150&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Señor Márques de Malferit ......................................... &amp;nbsp;500&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;D. Bernardo Vidal Mompó ......................................... &amp;nbsp;250&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;D. Ramón Colomer Ferri ............................................ &amp;nbsp;309&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;D. Ricardo Sanz Ortiz ................................................ &amp;nbsp;300&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;D. Jacinto Colomer Ferri ............................................ &amp;nbsp;150&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;D. Juan Bautista Colomer Satorres .............................. &amp;nbsp;100&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;D. Fermín Belda Sanz ................................................. &amp;nbsp; 50&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;D. Rafael Juan Senabre ............................................... &amp;nbsp; 50&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;D. Vicente Juan Senabre ..................................................50&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;D. Enrique Juan Senabre ..................................................50&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;D. José Simó Besó ...........................................................30&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;D. Miguel Laporta Valls ..................................................25&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;D. Francisco Verdú Verdú ...............................................15&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;D. José Ramón Juan Cerdá ...............................................15&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;D. Juan Bautista Bataller Calabuig ..................................15&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Señores Belda Hermanos (por segunda vez) ................... 1.500&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;D. José Bellot Comenge ...................................................15&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;D. Vicente Colomer Sanz ...............................................125&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;(2) En 27 de enero de 1958, el Ministerio de Gobernación dictó una resolución clasificando al Hospital-Beneficencia de Ayelo, creado por doña Rita Castelló y don Juan Bautista Calabuig en 1837, al que se unió más tarde el legado de las hermanas doña María y doña Rufina Sanz Belda, establecido en su testamento mancomunado, otorgado en Ollería ante el notario señor Ribelles en 3 de marzo de 1875, como fundación benéfico-particular, con el nombre de Hospital de Beneficencia de Ayelo de Malferit, y cuya casa y bienes se inscribieron en el Registro de la Propiedad a nombre de la fundación.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Habiendo el Estado creado varias instituciones de carácter social llegó el momento en que el Hospital-Beneficencia de Ayelo ya no acogía, por inexistentes, a pobres, enfermos, ancianos desamparados, etc., retirándose entonces las Hermanas Franciscanas y quedando la guardería provisionalmente al cuidado del Ayuntamiento.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;En la actualidad (1982), el edificio, sito en la Av. del Santísimo Cristo, propiedad de dicha Fundación, está esperando ser destinado a cualquier otro fin asistencial en favor del pueblo.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6011375761311478376-2420022785925915872?l=historiadeaielo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/feeds/2420022785925915872/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/12/aportacion-la-historia-de-ayelo-de-m.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/2420022785925915872'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/2420022785925915872'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/12/aportacion-la-historia-de-ayelo-de-m.html' title='Aportación a la historia de Ayelo de M. Cap.XII'/><author><name>Administrador</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03919545558164131511</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-7sawQ3w35l4/Tt1-ag1WsnI/AAAAAAAACE0/JClGyg3PKZw/s72-c/Jofr%25C3%25A92.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6011375761311478376.post-4638916686467473048</id><published>2011-12-06T03:04:00.000+01:00</published><updated>2011-12-06T03:04:18.970+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Patrimoni'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Campanes'/><title type='text'>Les campanes d'Aielo de Malferit. (4ª part)</title><content type='html'>&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-kgvb1lWFwXY/Tt1sYvZiGqI/AAAAAAAACDs/urOQu3QLuGE/s1600/20020066.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-kgvb1lWFwXY/Tt1sYvZiGqI/AAAAAAAACDs/urOQu3QLuGE/s400/20020066.JPG" width="250" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Campana de l'antic Hospital Beneficiència l'any 2002, &amp;nbsp;ja restaurada.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;Altres campanes a Aielo de Malferit&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"&gt;&lt;/span&gt;A més a més de les campanes de l’església San Pedro Apòstol, Aielo de Malferit conserva altres campanes: la de l’antic Hospital Beneficència i la de l’ermita de San Joaquín.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Campana de l’antic Hospital Beneficència&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Esta campana, també coneguda com a “Campaneta de les Mongetes”, és una interessant peça creada el 1912 a la casa Roses d’Atzeneta d’Albaida. Va ser batejada, segons documentació conservada a l’arxiu Municipal d’Aielo , el 2 de gener de 1903.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;blockquote class="tr_bq"&gt;“En la villa de Ayelo de Malferit a 13 de Diciembre de 1913, siendo sobre las tres de la tarde, fueron congregándose en la puerta del referido edificio recayente al camino de las huertas que conduce desde la Calle Mayor tomando asiento las autoridades y demas invitados en bancos preparados al efecto, hallándose en alrededor una gran muchedumbre de los vecinos se dio principio al acto del bautizo de la campana; que con este destino habia regalado el fabricante D. German Roses, de Adzeneta, por el clero parroquial de esta Villa y apadrinándola el Sr.Alcalde D. Daniel Mompó y Dña. Clara Sancho Mompó; terminado este se colocó en su sitio y con gran regocijo de los presentes se echó al vuelo quedando sastifechos de la sonoridad de la misma...”&amp;nbsp;&lt;/blockquote&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La campana manté la capçalera de fusta i fou inutilitzada acurtant la corda que la posava en marxa per fer-la voltejar, quan les monges, que eren les que s’encarregaven d’ella, abandonaren l’Hospital. Quan no la tocaven elles ho manaven fer a alguns encarregats com els Salineros, el Ti Manyano, el ti Marta i altres. La seua funció era la de cridar a missa a l’Hospital o celebrar festes particulars de la congregació.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-XcUbPcU7AIE/Tt1uABcQOAI/AAAAAAAACD0/Rnw4KqsebaM/s1600/20020020.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-XcUbPcU7AIE/Tt1uABcQOAI/AAAAAAAACD0/Rnw4KqsebaM/s400/20020020.JPG" width="265" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;La campana en el moment de baixar-la per a ser restaurada.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;És una de les poques peces conservades que, sent originàriament religiosa, és, també un element cívic propietat d’un consistori.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;L’any 2002, quan la Biblioteca Pública d’Aielo, situada aleshores a la part central de l’edifici de Hospital Beneficència, &amp;nbsp;celebrà el 50 aniversari de la seua creació i veient l’estat lamentable de conservació en el que s’hi trobava la campana, que va servir de mascota i logotip durant la celebració, es va demanar a la Colla de Campamers d’Ontinyent la seua col·laboració, ells aconsellaren una retirada immediata de l’espadanya i la seua posterior restauració.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-epE-cwLZgds/Tt1vF6rwYmI/AAAAAAAACD8/OnaIMyTkS_Q/s1600/20020093.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="276" src="http://1.bp.blogspot.com/-epE-cwLZgds/Tt1vF6rwYmI/AAAAAAAACD8/OnaIMyTkS_Q/s400/20020093.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Sergi Gómez, de la Colla de Campaners d'Ontinyent, observant l'estat de la campana abans de la seua restauració.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La colla de campaners va fer un informe exhaustiu de com la trobaren en la seua primera inspecció, gràcies al qual tenim una exacta descripció de la campaneta (1).&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;I així entre altres coses diu que la Campana de les Mongetes té una boca de 41 cm., una alçada de 50 cm., i la vora de 4 cm. que ens ofereix un pes aproximat de 41 kg. Amb tres anses antropomòrfiques unides a una truja de fusta de carrasca, al moment de l’observació totalment podrida, i per tant, insegura i perillosa. Igualment estava perillós el batall. Es va valorar com una peça notable digna de ser restaurada. Segons l’informe, l’epigrafia, simple i elegant, era una sanefa vegetal de tipus modernista amb un seguit d’inscripcions esborrades que envoltaven el bronze, destrossades en data posterior a la de la fosa, i que segurament indicaven la propietat de la peça. Els únics escrits conservats eren els referents a la data de fosa: “AÑO 1913”.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-4NzJHPPfXW8/Tt1wNCHLlNI/AAAAAAAACEE/hMFMklLR4GM/s1600/20020055.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-4NzJHPPfXW8/Tt1wNCHLlNI/AAAAAAAACEE/hMFMklLR4GM/s400/20020055.JPG" width="297" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;La campana restaurada.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El treball de restauració va &amp;nbsp;consistir, segons proposà l’informe, en la neteja de la peça, i la reproducció de la truja de fusta i dels ferratges. A més aconsellava que els tècnics municipals idearen un original sistema manual de volteig que fera útil la campana, sense desbaratar el sostre del que aleshores era la Biblioteca. i desaconsellava l’electrificació.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La campana seria novament hissada al seu lloc durant el Nadal de l’any 2002, i es va col·locar fent una gran festa el dia 2 de gener de 2003, data en què es complien els 90 anys de la seua benedicció i concloïen les activitats del 50 aniversari de la Biblioteca.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-UTVOnjQ-6zc/Tt1xKWbVV9I/AAAAAAAACEM/UNs72YfxvNU/s1600/Campana+Calvari.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-UTVOnjQ-6zc/Tt1xKWbVV9I/AAAAAAAACEM/UNs72YfxvNU/s400/Campana+Calvari.JPG" width="271" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Ermita de San Joaquín o del Calvari abans de la seua restauració en l'any 2004.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Campana de l’Ermita de Sant Joaquín&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La campana de l’ermita de sant Joaquín és molt xicoteta i també conserva la capçalera de fusta. Porta la &amp;nbsp;inscripció JESUS, JOSE, MARIA, año 1725.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Antigament la feien sonar els mateixos encarregats que la campana de l’Hospital, però amb el pas del temps es va deterior i no hi havia corda per poder-la tocar, per la qual cosa es va aprofitar la restauració del Calvari per restaurar també la campana, que es la més antiga conservada a Aielo dins del seu patrimoni campaner.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-7LMVUvw9fSA/Tt1y-YJbhOI/AAAAAAAACEU/ufk_Jj9npAo/s1600/Campana+Calvari0003.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-7LMVUvw9fSA/Tt1y-YJbhOI/AAAAAAAACEU/ufk_Jj9npAo/s400/Campana+Calvari0003.JPG" width="267" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;La campana, baixada de l'espadanya, per a ser restaurada en &amp;nbsp;2004.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La col·locació definitiva de la campana a punt per a ser voltejada el dia de la festa de sant Engraci va ser el dia 5 de gener de l’any 2005.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Consideració final&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;I amb esta aproximació a les campanes d’Aielo finalitzem esta breu incursió en una part del Patrimoni d’Aielo molt interessant que mostra molt del passat i d’una manera de viure que ja no té res a vore amb l’actual: quan la gent pendents de les campanes sabien les hores, les festes, les defuncions, els casaments, els naixements i altres esdeveniments socials.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Encara que les campanes són història, hem de seguir treballant per a que siguen present i futur.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Quan fa més de vint anys parlàrem amb Salvador Juan, este recordava amb enyorança a &lt;b&gt;&lt;a href="http://historiadeaielo.blogspot.com/search/label/Lloren%C3%A7%20Barber"&gt;Llorenç Barber&lt;/a&gt;&lt;/b&gt; quan de xicotet començava a interessar-se per les campanes i pujava dalt de campanar per ajudar-lo. Actualment Llorenç ha aconseguit el que pocs: un renom internacional composant i interpretant concerts amb campanes.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-u9d4xz4k6hk/Tt10XK52swI/AAAAAAAACEc/SOnjvRtsPNQ/s1600/Lloren%25C3%25A7+Barber.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="260" src="http://4.bp.blogspot.com/-u9d4xz4k6hk/Tt10XK52swI/AAAAAAAACEc/SOnjvRtsPNQ/s400/Lloren%25C3%25A7+Barber.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Llorenç Barber. Foto: &lt;a href="http://mediateletipos.net/"&gt;Mediateletipos.net&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;És de ressaltar este èxit a gran escala de Llorenç amb el seu ofici de músic fent parlar les campanes, evolucionant i variant en les maneres de traure la sonoritat i en la utilitat. Gràcies al seu treball &amp;nbsp;campanes d’arreu del món es mantenen vives actualment.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Al passat i a xicoteta escala també les feren parlar tots els antics campaners i acòlits que &amp;nbsp;tocaren les campanes en Aielo emprant el llenguatge universal que tothom sabia. Amb ells, sense oblidar als que les fabricaren, es va perdre una manera tradicional de viure.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Uns i altres, es mereixen el reconeixement i que es valore i no s’oblide el seu treball.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;Mª Jesús Juan i&amp;nbsp;Mariló Sanz .&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Publicat al Llibre de Festes de l'any 1989. Les fotos de les que no es cita procedència són de l'Arxiu Fotogràfic de la Biblioteca Degà Ortiz.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;b&gt;NOTES:&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;(1) Informe sobre l’estat de la campana de l’Hospital de Beneficència-Biblioteca Pública municipal d’Aielo de Malferit (la Vall d’Albaida), Sergi Gómez i Soler, Cap de tocs i Secretari de la Colla de Campaner d’Ontinyent. D’entre tot només transcrivim el que ens mostra com era la campana, obviant els desperfectes que més endavant restaurarien.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6011375761311478376-4638916686467473048?l=historiadeaielo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/feeds/4638916686467473048/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/12/les-campanes-daielo-de-malferit-4-part.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/4638916686467473048'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/4638916686467473048'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/12/les-campanes-daielo-de-malferit-4-part.html' title='Les campanes d&apos;Aielo de Malferit. (4ª part)'/><author><name>Administrador</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03919545558164131511</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-kgvb1lWFwXY/Tt1sYvZiGqI/AAAAAAAACDs/urOQu3QLuGE/s72-c/20020066.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6011375761311478376.post-8161741642707740973</id><published>2011-11-24T23:53:00.003+01:00</published><updated>2011-11-25T04:23:06.872+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Fernando Goberna'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Segle XIX'/><title type='text'>La azarosa vida del capitán Francisco Armengol (I)</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;por&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;Fernando Goberna&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-VHbHMZtYWrI/Ts8FmZAyrSI/AAAAAAAACDc/sbEfQ5dKl7Y/s1600/infanteria+de+linea1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="316" src="http://2.bp.blogspot.com/-VHbHMZtYWrI/Ts8FmZAyrSI/AAAAAAAACDc/sbEfQ5dKl7Y/s400/infanteria+de+linea1.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Francisco Armengol&lt;/b&gt; (Ayelo de Malferit, 1785 - Ontinyent, 1844). Guerrillero en la Guerra de la Independencia. Espía a las órdenes del capitán general Xavier Elío durante el absolutismo. Activo combatiente en la insurrección de los llamados realistas durante el trienio liberal en Navarra, en una de cuyas acciones su partida dio muerte al coronel Juan José Cruchaga. Capitán de infantería en la llamada Década Ominosa.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;Introducción&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En la exposición &amp;nbsp;que el propio Armengol dirigió a &amp;nbsp;Fernando VII, firmada en el Real Sitio de San Lorenzo el 8 de noviembre de 1825, decía lo siguiente:&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;D. Francisco Armengol capitán de la 3a compañía del extinguido batallón de la División Realista de Navarra, postrado a L.R.P. de V.M. con la sumisión debida y más profundo respeto expone: que desde el año de 1808 en que los sucesos han proporcionado ocasiones de dar pruebas de decisión por los soberanos derechos de V.M. y de amor a su Real Persona, ha justificado con su conducta y servicios la resolución de perecer antes que sucumbir a la traición y a la tiranía que en distintas épocas se ha pretendido introducir en la Nación, porque jamás ha conocido otra ley que un Dios y un Rey absoluto. Ni los riesgos ni la muerte misma que había tenido a su vista distintas veces, le han arredrado jamás para sacrificarse en obsequio de su Rey y Señor; ni los tres balazos que tiene en un muslo y un brazo que le han dejado reducido a tener que andar con dos muletas, le impiden a acabar de sacrificar su existencia en defensa de V.M.&lt;/i&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Cuando tenía, en efecto, veintidós años, en 1808, comenzaba la Guerra de la Independencia, él, como otros muchos jóvenes se había presentado voluntario en Valencia para luchar contra las tropas francesas. Durante esta guerra había pertenecido a los voluntarios primero, luego al ejército, como granadero en el Regimiento América, y cuando las tropas francesas mandadas por Suchet llegaron al Reino de Valencia a finales de 1811 había sido nombrado comandante de cuerpo francos, y mandado una partida de guerrilleros, siendo herido en una acción con las tropas francesas en Enguera.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-bottom: 0.5em; margin-left: auto; margin-right: auto; padding-bottom: 6px; padding-left: 6px; padding-right: 6px; padding-top: 6px; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-r9cfmmJBYnI/Ts7_CCnMtvI/AAAAAAAACDU/dUAVckOBsQk/s1600/Mapa_Espana_Portugal_Tomas_Lopez.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-r9cfmmJBYnI/Ts7_CCnMtvI/AAAAAAAACDU/dUAVckOBsQk/s400/Mapa_Espana_Portugal_Tomas_Lopez.jpg" style="cursor: move;" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="padding-top: 4px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Mapa de España y Portugal en 1810 del cartógrafo Tomás López&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Tras muchos avatares, y ya en los años posteriores a dicha guerra, había sido espía a las ordenes del todo poderoso capitán general de Valencia Xavier Elío en su lucha contra el bandolerismo y los liberales, que conspiraban, en aquellos años. Luego su retiro de la vida militar en 1820, al ser empleado en el llamado resguardo y destinado a Navarra. Allí en Navarra tendría &amp;nbsp;lugar la principal insurrección de los realistas (partidarios del rey absoluto y contrarios a la constitución de Cádiz del año doce) ocurrida en España durante el Trienio Liberal. Armengol se unió con entusiasmo a este levantamiento y en esta lucha, entre los año 1821 a 1823, destacó en muchas acciones, aunque la que le dio más celebridad fue en la que él, y su partida, dieron muerte al coronel navarro Juan José Cruchaga, hecho por el cual Armengol es conocido por los historiadores de aquella guerra. Caído herido y hecho prisionero en esta campaña estuvo varios meses sentenciado a muerte en la ciudadela de Pamplona, se salvó por muy poco, por la entrada de las tropas francesas del duque de Angulema y por el subsiguiente sitio de Pamplona por las mismas, y por las de la División Realista de Navarra al mando del conde de España, y capitulación de la ciudad en septiembre de 1823.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Luego Armengol, con la vuelta del absolutismo, recibió la confirmación de su grado de capitán de infantería y varias condecoraciones, aunque lo cierto es que, por su cojera, quedó sin posibilidad del servicio militar activo, o como él mismo dice fueron sus heridas las que le impidieron terminar de acabar su existencia en defensa de su rey.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Sus últimos años los pasó, como comentaré, en su pueblo natal, en Fuente la Higuera y finalmente en &amp;nbsp;Onteniente en donde murió. En los años cuarenta del siglo XIX se le podría ver en esta última población, ayudado de muletas para andar, convencido de haber luchado, hasta el sacrificio, por la religión, por su patria y por su rey.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Muy pocos sabían su historia, quizá los más cercanos a su círculo de amistades, a los cuales narraría alguna cosa de su vida en aquellos momentos en los que, con un vaso de aguardiente en la mano, se animaría a contar.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-5GuwkG3hOIE/Ts8GTsgdM0I/AAAAAAAACDk/7Bj1wZDiYl4/s1600/cromo+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="276" src="http://4.bp.blogspot.com/-5GuwkG3hOIE/Ts8GTsgdM0I/AAAAAAAACDk/7Bj1wZDiYl4/s400/cromo+1.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Cromo del primer centenario de la Guerra de la Independencia&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;Años 1785 a 1808&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;(Sobre su nacimiento, familia y juventud hasta la Guerra de la Independencia)&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En una carta escrita por el propio Armengol firmada en Pamplona el 22 de enero de 1826, carta &amp;nbsp;que más adelante comentaré, el mismo dice que nació en Ayelo de Malferit el 5 de agosto de 1785; este dato concuerda con un índice parroquial hecho en el siglo XIX por el rector Juan Bautista Bataller según los Quinque Libri parroquiales, libros que hoy ya no existen. Su segundo apellido era Bordería, pues fue hijo de José Armengol y Francisca Bordería Vidal, ésta era oriunda de Fuente La Higuera. Al parecer este matrimonio tan sólo tuvo otro hijo llamado Vicente que quizá no llegó a la edad adulta.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Los Armengol se habían establecido en Ayelo en la segunda mitad del siglo XVII, su oficio principal quizá era el de &amp;nbsp;arrieros, aunque también habían sido agricultores y, ocasionalmente, taberneros, al menos a esto es a lo que se dedicaba un tío suyo, hermano de su padre, llamado Francisco, el cual se casó con una hermana de su madre llamada Vicenta Bordería, así que ambos eran tíos suyos por partida doble.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En los protocolos del escribano de Ayelo Francisco José Martínez y Vicente y los de su hijo, también escribano, Manuel Martínez Carreres (cuyos libros están en el Archivo Municipal de Ontinyent), se pueden encontrar estos y otros datos como por ejemplo el de que su abuelo se llamaba José, y el de que otro hermano de su padre, Pedro Armengol, fue religioso mercedario.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;De su tío Francisco, el que fue tabernero, existe un protocolo del 28 de diciembre de 1804 por el cual el ayuntamiento le da la concesión anual de la taberna, con condiciones tales como la de dar al ayuntamiento cinco reales de vellón por cada cántaro de aguardiente que se consumiera. De su padre, en cambio, he encontrado pocos datos, seguramente se ocupaba también de ir por los caminos con el carro para transportar mercaderías; debió de ser de carácter decidido como lo fue el de su hijo, pues, como ahora comentaré, también luchó en la guerra contra las tropas francesas, y fue muerto en la acción de Enguera en la que el propio Armengol fue gravemente herido. De lo poco que he podido encontrar de su padre mencionaré una escritura del 10 de diciembre de 1810, en la cual consta que era labrador y que vendía una pieza de tierra huerta, en la partida conocida por La Lloma, a un arriero del pueblo llamado Vicente Belda y Bernabeu. Esto era ya, por lo tanto, comenzada la Guerra de la Independencia.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;De este mismo año hay otro protocolo de 28 de marzo que hace referencia al que seguramente era un primo suyo, se trata de unos poderes que otorga un José Armengol el cual servía, por entonces, como soldado en el Regimiento de la Maestranza, y estaba con licencia temporal.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(continuará)&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Fernando Goberna&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;. &lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Publicado en la revista Almaig, año 2010. Ilustraciones: Redacción del blog.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6011375761311478376-8161741642707740973?l=historiadeaielo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/feeds/8161741642707740973/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/11/la-azarosa-vida-del-capitan-francisco.html#comment-form' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/8161741642707740973'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/8161741642707740973'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/11/la-azarosa-vida-del-capitan-francisco.html' title='La azarosa vida del capitán Francisco Armengol (I)'/><author><name>Administrador</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03919545558164131511</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-VHbHMZtYWrI/Ts8FmZAyrSI/AAAAAAAACDc/sbEfQ5dKl7Y/s72-c/infanteria+de+linea1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6011375761311478376.post-8910745955746748631</id><published>2011-11-11T00:30:00.000+01:00</published><updated>2011-11-11T00:30:13.899+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Malnoms d&apos;Aielo'/><title type='text'>MALNOMS D’AIELO DE MALFERIT (II)</title><content type='html'>&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-ExaEmpq8yVQ/TrxYqneW8JI/AAAAAAAACCk/qQseOzSavv8/s1600/naps+d%2527Aielo.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="264" src="http://4.bp.blogspot.com/-ExaEmpq8yVQ/TrxYqneW8JI/AAAAAAAACCk/qQseOzSavv8/s400/naps+d%2527Aielo.jpeg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Naps d'Aielo&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;EL MALNOM DELS HABITANTS D’AIELO DE MALFERIT&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Aielo de Malferit és conegut per una curiosa exclamació que sovint diem els seus habitants: JAS¡. Expressió que té com a resposta immediata de l’interlocutor D’AIELO SERÀS¡&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Esta exclamació és tan nostra i peculiar com el MERA¡ que diuen a Ontinyent o PUES¡ de la Font de la Figuera. Però els habitants d’Aielo, també som coneguts com naberos o els del poble del nap.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;De la mateixa manera que la meitat de la gent d’un poble parla de l’altra meitat, una part dels pobles de la vall parlen dels altres. Tal volta és exagerar, però el que sí és cert és que entre pobles veïns sempre han existit unes relacions, que van de l’amor a l’odi en un obrir i tancar d’ulls. Sempre junts i sempre barallats, de vegades parlant bé i de vegades criticant. De les crítiques sorgeixen els malnoms amb els quals es coneixen alguns pobles. I així com les persones s’identifiquen amb un malnom, els pobles també.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-PuLAVrES5T0/TrxXOeEN8nI/AAAAAAAACCc/u4Mcr0z_hCM/s1600/retrato0067.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-PuLAVrES5T0/TrxXOeEN8nI/AAAAAAAACCc/u4Mcr0z_hCM/s400/retrato0067.JPG" width="267" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;María Requena Arabí "la Comadrona"&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Els d’Aielo diem als de L’Olleria: L’Olleria PATAMANOS, L’Olleria PILLERIA o L’Olleria XIRIVIA; i els de L’Olleria ens contesten: AIELO NAP. Però per què?&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;L’origen no es coneix, l’únic que se sap és que els naps cultivats a l’horta d’Aielo de sempre han estat, i són, molt apreciats per tota la vall d’Albaida, la Costera i l’Alcoià. Els llauradors d’Aielo de Malferit anaven per tots els pobles venent les seues fruites i verdures i sobretot es venien els naps, que fet el fet, eren els que donaven més bon gust quan es cuinaven. A Aielo, sobretot es guisaven per fer la cassola d’arròs al forn o l’arròs caldós que s’acompanya de fesols i els gustosos naps.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"&gt;&lt;/span&gt;Miguel Ferrándiz (Aielo de Malferit 1877-Ontinyent 1962), mestre i poeta va escriure alguns poemes deixant constància de l’apreciat nap. Els versos destriats de les Cançons per a ronda diuen així:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;D’un nap molt gran que colliren,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;feren allí el campanar;&amp;nbsp;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;i de les sobres i arrels,&amp;nbsp;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;en el riu feren l’Arca(da).&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;El nap d’Aielo té fama,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;té fama de ser molt bo;&amp;nbsp;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;per quintars fan els encàrrecs&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;tots els que saben açò.&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;El nap d’Aielo té fama,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;té fama de ser molt bo;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;el que menja naps d’Aielo,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;en tota sa vida es mor.&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote class="tr_bq"&gt;&lt;blockquote class="tr_bq"&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-LMVRLYKgfQk/TrxadKRC5II/AAAAAAAACCs/TalCWA9eIkc/s1600/retrato0002.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-LMVRLYKgfQk/TrxadKRC5II/AAAAAAAACCs/TalCWA9eIkc/s400/retrato0002.JPG" width="257" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Pepa Martínez "La Xales" i el seu marit Rafael Aparici.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;També Miguel Ferrándiz fa referència en Cançons per a ronda dels malnoms que s’utilitzaven a Aielo a principis del segle XX. Un poema mostra una anècdota que li ocorregué a un matrimoni d’aieloners format pel Llop i la Rabosa:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;CRIDANT AL METGE&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"&gt; &lt;/span&gt;Un metge anà al meu poble,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;molt jove encara,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;que en la llengua i costums&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;sempre estudiara.&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"&gt; &lt;/span&gt;I a mitjan nit,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;sent que cridant li deien:&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;“Alce’s del llit!&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Vinga-se’n a ma casa,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;senyor doctor;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;vinga prompte i no tarde,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;faça el favor!”&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"&gt; &lt;/span&gt;I ell, complaent,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;s’alca, i a la finestra&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;se n’ix corrent(s).&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;-Qui eres ? – li pregunta&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;al que cridava.&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;I este: -Jo sóc el Llop&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;-li contestava.&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;-Tu el llop? Adiós!&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Em fa més por encara&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;que un gos rabiós.&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;-No tinga por, sóc home&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;com els demés;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;el Llop és un malnom,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;malnom només.&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"&gt; &lt;/span&gt;I al dir així,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;el metge se serena&amp;nbsp;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;i torna a eixir.&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;-A qui tens mal(ament) en casa?&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;-ell li diguè.&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;I el Llop, contestant-li:&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;-Mire vosté,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;molt malaltosa&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;la dona tinc.&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"&gt; &lt;/span&gt;-La dona?&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;-Sí, a la Rabosa!&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;-Què és el que té –pregunta.&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;-El part deu ser.&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Vaig de seguida, espera’t;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;que vull saber,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;recontramon,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;d’un llop i una rabosa&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;què vindrà al món.&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-ruoiLs9X5Ds/Trxb1gbjZbI/AAAAAAAACC0/L4gcVaIUDZo/s1600/retrato0020.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-ruoiLs9X5Ds/Trxb1gbjZbI/AAAAAAAACC0/L4gcVaIUDZo/s400/retrato0020.JPG" width="262" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;José Ramón Martínez "Maquinero"&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En un altre poema mostra el seu desacord per la utilització dels malnoms en el poble. Entenem que com a mestre d’aquells temps, el que &amp;nbsp;pretenia des de l’escola, era evitar la parla col•loquial tan arrelada. Tal volta hui en dia no pensaria igual i consideraria els malnoms com una mostra d’identitat personal. El que està clar és que, de la mateixa manera en temps passats com ara, els malnoms segons com es diguen poden agradar o no. Un malnom bonic dit de manera despectiva pot resultar ofensiu; i al contrari, un malnom lleig dit amb estima, acaba sent bonic. Així, Miguel Ferrándiz, al seu poema pretén cremar-los tots en la foguera de sant Joan. A continuació, transcrivim la part on parla directament dels malnoms:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;PER A LA FOGUERA&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Com la nit de Sant Joan&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;focs s’acostuma a fer,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;a la porta de ta casa&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;mon folklore et portaré;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;així(na) et podràs lluir&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;cremant noms lletjos i vells&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;que se diuen per lo poble&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;perquè no els diguen mai més.&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Els malnoms que vull que cremes&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;són entre altres, els següents:&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Àngel, Bous, Blanco, Bessó,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Bala, Baona, Blanquet,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Bodega, Bellús, Basquetes,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Bo, Borroro, Granerer,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Borreguera, Benissò,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Boix, Cucala, Barranquets,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Conill, Casilda, Coletes,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Carreno, Xorrut, Cepell,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Blaia, Culata, Cabrero,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Xorringo, Xato, Xolet,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Carriculà, De la casa,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Cocentainero, Cerer,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Dau, Coresmo, Quatrerals,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Faixa, Dindon, Cacauet,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Llorença, Serio, Cimolsa,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Selmo, Loco, Portugués,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Mariola, Molla, Nano,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Nàssia, Negrito, Palet,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Puntero, Mossú, La Punta,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Pelón, Cellut, Salomé,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Pistola, Pinyó, Pillaes,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Pelossa, Pando, Botget,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Pelili, Putxol, Penyasco,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Rapantoni, Tramusser,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Rull,Sirrema, Safanòria,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Raspo, Cebolla, Reiet,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Roc, Reverte, Regimiento,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Cigüenya, Soldat, Torrent,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Tòfol, Turballos, Cornero,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Rina, Surdo, Campaner,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Carriles, Esquilaor,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Fusero, Guatla, Gabriel,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Garrofa, Gonçales, Orfe,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Fasseüra, Jolivert,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Marrossa, Mellat, Moreno,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Mal-alma, Macoc, Mansem,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Teularí, Catxo, Cosetes,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Tontorrona i Correndeu.&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Quina foguera més gran&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;que al teu Sant li podràs fer,&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;si en paciència vas cremant&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;malnoms, que passen de cent!&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;De tots els malnoms que Miguel Ferrándiz va cremar sols es salvaren:&amp;nbsp;Blanco,&amp;nbsp;Bessó,&amp;nbsp;Bala,&amp;nbsp;Blanquet,&amp;nbsp;Bodega,&amp;nbsp;Blaia,&amp;nbsp;Cacauet,&amp;nbsp;Campaner,&amp;nbsp;Garrofa,&amp;nbsp;Molla,&amp;nbsp;Moreno,&amp;nbsp;Nàssia,&amp;nbsp;Rull,&amp;nbsp;Reiet,&amp;nbsp;Surdo,&amp;nbsp;Tramusser,&amp;nbsp;Xato i&amp;nbsp;Xorrut.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Mariló Sanz i Mª Jesús Juan&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6011375761311478376-8910745955746748631?l=historiadeaielo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/feeds/8910745955746748631/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/11/malnoms-daielo-de-malferit-ii.html#comment-form' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/8910745955746748631'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/8910745955746748631'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/11/malnoms-daielo-de-malferit-ii.html' title='MALNOMS D’AIELO DE MALFERIT (II)'/><author><name>Administrador</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03919545558164131511</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-ExaEmpq8yVQ/TrxYqneW8JI/AAAAAAAACCk/qQseOzSavv8/s72-c/naps+d%2527Aielo.jpeg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6011375761311478376.post-25033692097625663</id><published>2011-10-29T23:59:00.003+02:00</published><updated>2011-11-01T23:58:58.251+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Cementeri'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Patrimoni'/><title type='text'>Les tombes de la primera dècada del s.XX al cementeri d'Aielo de Malferit</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-DfWRf7qfPws/TrB5kqNxEOI/AAAAAAAACCM/c33gtr407XA/s1600/panteons.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="266" src="http://4.bp.blogspot.com/-DfWRf7qfPws/TrB5kqNxEOI/AAAAAAAACCM/c33gtr407XA/s400/panteons.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;L’any passat, per celebrar la festivitat de Tots Sants, convidàrem tothom a fer un passeig especial&amp;nbsp;(vegeu les entrades&amp;nbsp;&lt;a href="http://historiadeaielo.blogspot.com/2010/10/una-mirada-al-silenci.html"&gt;"Una mirada al silenci"&lt;/a&gt;&amp;nbsp;i&amp;nbsp;&lt;a href="http://historiadeaielo.blogspot.com/2010/10/lapides-de-segle-xix-al-cementeri.html"&gt;"Làpides del s.XIX al cementeri d'Aielo de Malferit"&lt;/a&gt;),&amp;nbsp;era una ruta pel nostre cementeri .&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Volíem donar veu al silenci, mostrant algunes de les làpides més antigues d’aieloners. Volíem fer-los homenatge després de tants anys hi soterrats.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Este any continuem el camí encetat i mostrem les làpides conservades de la primera dècada del segle XX (1900-1910), traslladades des de l’antic cementeri, intentant relatar una xicoteta ressenya de les persones que ocupen estos nínxols que compten amb mes de cent anys d’història, tot un patrimoni funerari d’Aielo que hem de respectar i cuidar.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Celebrem doncs així esta festa de recordatori i memòria dels avantpassats ja difunts, homes i dones que treballaren i visqueren al poble que tots compartim.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-jJ5tHp0ImLM/TqyHRR5D-JI/AAAAAAAACBk/EOncTf1Ly6w/s1600/7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="266" src="http://3.bp.blogspot.com/-jJ5tHp0ImLM/TqyHRR5D-JI/AAAAAAAACBk/EOncTf1Ly6w/s400/7.jpg" style="cursor: move;" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;D. José Vidal Ortiz&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;26 mayo de 1908&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;A los 70 años&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;R.I.P&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Su esposa e hijos&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Sols hem trobat d’esta dècada un total de huit làpides, des de 1902 a 1909. Poques làpides per fer un estudi exhaustiu del l’estil funerari més característic i utilitzat en aquella època, però observant-los ens adonem que la majoria eren gravats austers, predominant com a elements decoratius la representació d’ àngels molt semblants o la decoració vegetal de rams de &amp;nbsp;fulles i flors, i en les altres restants observem simplement una creu (símbol d’eternitat) com a ornament que acompanya les inscripcions que identifica a la persona soterrada al nínxol. També s’aprecia &amp;nbsp;l’ús del vidre com a tancament del nínxol i per a protegir la làpida de les inclemències climàtiques. Este sistema ja el trobem utilitzat en algunes làpides del segle XIX.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-oWi3VhGMHuY/TqyHGBJdhEI/AAAAAAAACBc/ab0fGVWJ59E/s1600/6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="266" src="http://1.bp.blogspot.com/-oWi3VhGMHuY/TqyHGBJdhEI/AAAAAAAACBc/ab0fGVWJ59E/s400/6.jpg" style="cursor: move;" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Dª Teresa Calabuig Castelló&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Falleció 27 julio 1906&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;A los 64 años de edad&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;R.I.P&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Su esposo e hijos&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Totes les làpides tenen les abreviatures “R.I.P”, que formen les inicials de la fórmula litúrgica “Requiescat in Pace”, la traducció seria “Que repose en Pau”. Ninguna d’elles porta fotografia del difunt soterrat.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Dos de les làpides estudiades estan fetes a València i una a Ontinyent, les altres restants no porten marca del fabricant.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Tot el conjunt segueix una formula semblant, D. Dª davant del nom, excepte una, &amp;nbsp;curiosament la del difunt Fulgencio Belda, que sabem era un reconegut empresari de l’època.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;I a l’apartat del record de les famílies, destaca la làpida de Fermin Vicent, la seu esposa anota el seu nom complet i la làpida de Rafaela Sancho a la que s’afegeix el cognom del marit Liñana.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;El costum d’utilitzar el marbre blanc per als difunts xiquets, albaets i joves solters ho trobem representat en la làpida de Maria Colomer, una xiqueta que va faltar amb solament 10 anys.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-TXEbPgidNFM/TqyG2OMjXWI/AAAAAAAACBU/WmE8FVvQ5k4/s1600/5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="266" src="http://4.bp.blogspot.com/-TXEbPgidNFM/TqyG2OMjXWI/AAAAAAAACBU/WmE8FVvQ5k4/s400/5.jpg" style="cursor: move;" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;b&gt;Maria Colomer y Colomer&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;b&gt;Falleció 28 noviembre 1904&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;b&gt;A los 10 años&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;b&gt;R.I.P&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;b&gt;Recuerdo de sus padres&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;L’edat de defunció és aproximada entre tots els soterrats, destacant l’ancianitat, per a aquella època, de Fulgencio Belda, que va morir als 82 anys.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Fulgencio Belda, fabricant d’aiguardents, &amp;nbsp;era el tio de Batiste Aparici, que suposem l’introduiria en el coneixement de la fabricació de begudes alcohòliques &amp;nbsp;portant-lo, així, a ser un dels tres fundadors de la botelleria.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-u-S3au_AGoc/TqyGf6GgVgI/AAAAAAAACBE/B_n5WApKYuM/s1600/3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="266" src="http://3.bp.blogspot.com/-u-S3au_AGoc/TqyGf6GgVgI/AAAAAAAACBE/B_n5WApKYuM/s400/3.jpg" style="cursor: move;" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;b&gt;R.I.P&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;b&gt;Fulgencio Belda Juan&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;b&gt;3 enero 1903&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;b&gt;A los 82 años de edad&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;b&gt;Su sobrino&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;b&gt;B. Aparici Belda&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Cal destacar i fer una paradeta en la làpida de Fermín Vicent, encara recordat pels majors del poble. Conten que era una persona rica, i solia repartir totes les setmanes pa amb xocolate entre els xiquets d’Aielo. Fermín encara que es va casar dos vegades no va tindre descendència.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-EEds5qqwDl8/TqyF98LSSnI/AAAAAAAACA0/iE_XiXm12s0/s1600/1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="266" src="http://1.bp.blogspot.com/-EEds5qqwDl8/TqyF98LSSnI/AAAAAAAACA0/iE_XiXm12s0/s400/1.jpg" style="cursor: move;" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;b&gt;D. Fermin Vicent Gironés&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;b&gt;Falleció 13 mayo 1902&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;b&gt;A los 70 años de edad&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;b&gt;R.I.P&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;b&gt;Su esposa Dª Teresa Vicent Juan&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Curiosament observem que totes les persones soterrades que mantenen la &amp;nbsp;làpida ( moltes s’han trencat per deteriorament i abandonament) són propietaris, com se solia denominar en aquells anys a la gent acomodada i amb moltes propietats. Enrique Ortiz i Balbina Pinter eren també mestres del poble (podeu consultar més informació sobre ells en esta &lt;a href="http://historiadeaielo.blogspot.com/2010/09/escola-dahir-i-de-sempre-1-part.html"&gt;entrada&lt;/a&gt;).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-IQONePUnRRY/TqyHfL4pr8I/AAAAAAAACBs/vQbFHSTPA38/s1600/8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="266" src="http://1.bp.blogspot.com/-IQONePUnRRY/TqyHfL4pr8I/AAAAAAAACBs/vQbFHSTPA38/s400/8.jpg" style="cursor: move;" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&amp;nbsp;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;D. Balbina Pinter Albert&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;30 abril 1907 - a los 55 años&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;D.Enrique Ortiz Garrigos&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;9 octubre 1909 - a los 66 años&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;R.I.P.&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Sus hijos&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per altra banda, Rafaela Sancho era la dona de D. José Liñana Sales, un dels &amp;nbsp;metges que cuidaven la salut dels aieloners en esta primera dècada del segle XX junt a &amp;nbsp;D. Lorenzo Llabres Fornes. A l’any 1908 va morir el pare del metge Lorenzo LLabres, D. Gabriel LLabres que també era de professió metge-cirurgià i accidentalment s’hi trobava a Aielo el dia que va faltar. D. Gabriel era natural d’Inca (Mallorca, Balears).&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-iXA88m9rPTE/TqyGr7-uAoI/AAAAAAAACBM/X5CJs5Kzgqg/s1600/4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="266" src="http://4.bp.blogspot.com/-iXA88m9rPTE/TqyGr7-uAoI/AAAAAAAACBM/X5CJs5Kzgqg/s400/4.jpg" style="cursor: move;" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Dª. Rafaela Sancho Barber&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;de Liñana&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;fallecio 20 abril 1904&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;A lo 47 años&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;R.I.P.&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Su esposo e hijos&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En aquella primera dècada del segle passat, els aieloners, sobre tots els xiquets més menuts, patiren les febres tifoides de 1906-07 i en 1908 els aieloners suportaren el xarampió, una altra malaltia infecciosa que afectaria a tota la població.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;A banda, consultant les partides de defunció, trobem accidents molt greus que costaren la vida, com el de &amp;nbsp;la persona que es va ofegar a la bassa de Santiago, a la Peña Mira i una altra ofegada en el pou del Teularet als Serrans. I va haver altra defunció a conseqüència d’una ferida amb hemorràgia, un homicidi, així com altres malalties comunes que anaven disminuint el nombre d’habitants del poble.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-t78qDbmSQdI/TqyGWJqasII/AAAAAAAACA8/T28FermVNZk/s1600/2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="266" src="http://1.bp.blogspot.com/-t78qDbmSQdI/TqyGWJqasII/AAAAAAAACA8/T28FermVNZk/s400/2.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;D. José Colomer Calabuig&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Falleció 17 agosto 1903&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;A los 65 años de edad&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Su esposa hijos y nietos le dedican este recuerdo&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;R.I.P&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;MªJesus Juan Colomer&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;Mariló Sanz Mora&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6011375761311478376-25033692097625663?l=historiadeaielo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/feeds/25033692097625663/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/10/les-tombes-de-la-primera-decada-del-sxx.html#comment-form' title='4 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/25033692097625663'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/25033692097625663'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/10/les-tombes-de-la-primera-decada-del-sxx.html' title='Les tombes de la primera dècada del s.XX al cementeri d&apos;Aielo de Malferit'/><author><name>Administrador</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03919545558164131511</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-DfWRf7qfPws/TrB5kqNxEOI/AAAAAAAACCM/c33gtr407XA/s72-c/panteons.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6011375761311478376.post-6982559406240085281</id><published>2011-10-27T23:59:00.007+02:00</published><updated>2011-10-28T00:29:48.826+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='El Paixerell'/><title type='text'>De "El Paixerell"</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-DHA7jyfE0tw/TqnW9kbHE9I/AAAAAAAACAs/YopyvUFD55I/s1600/noticies1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="640" src="http://4.bp.blogspot.com/-DHA7jyfE0tw/TqnW9kbHE9I/AAAAAAAACAs/YopyvUFD55I/s640/noticies1.jpg" width="252" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6011375761311478376-6982559406240085281?l=historiadeaielo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/feeds/6982559406240085281/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/10/de-el-paixerell.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/6982559406240085281'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/6982559406240085281'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/10/de-el-paixerell.html' title='De &quot;El Paixerell&quot;'/><author><name>Administrador</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03919545558164131511</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-DHA7jyfE0tw/TqnW9kbHE9I/AAAAAAAACAs/YopyvUFD55I/s72-c/noticies1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6011375761311478376.post-4546661592744708346</id><published>2011-10-17T23:59:00.001+02:00</published><updated>2011-10-18T01:43:52.502+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Mª Ángeles Belda'/><title type='text'>Aportación a la historia de Ayelo de M. Cap.XI</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-W-ASU8uK5xs/TpyoKwU2sZI/AAAAAAAACAM/bx8g391ZQYc/s1600/cat%25C3%25B3n+de+los+ni%25C3%25B1os.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-W-ASU8uK5xs/TpyoKwU2sZI/AAAAAAAACAM/bx8g391ZQYc/s400/cat%25C3%25B3n+de+los+ni%25C3%25B1os.jpg" width="295" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;LA ENSEÑANZA EN AYELO&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;El primer Parvulario&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Por diferentes circunstancias que no vamos a analizar aquí, los llamados parvularios son hoy de una necesidad elemental. Aparte de las consideraciones de orden pedagógico, la madre, antes sólo ama de casa, sale hoy de la misma en busca de otras actividades, las más de las veces remuneradas; necesita, por tanto, encargar a otras personas o instituciones la custodia de sus hijos: de aquí la necesidad de los parvularios.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-2QhK3pxHcyc/TpyobUb4LCI/AAAAAAAACAU/56iPdBCYPT0/s1600/Brigideta+i+p%25C3%25A0rvuls.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="280" src="http://3.bp.blogspot.com/-2QhK3pxHcyc/TpyobUb4LCI/AAAAAAAACAU/56iPdBCYPT0/s400/Brigideta+i+p%25C3%25A0rvuls.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;A finales del siglo XIX y principios del XX existía un parvulario situado en la plaza del Palacio llevado por Doña Josefa "La Castellana" y ayudada por Brigideta "La de les ulleres", que después tendría su propio parvulario en el Raval. En la foto, datada entre 1905-1910, vemos a Brigideta rodeada de niños&amp;nbsp;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"&gt;&lt;b&gt;(d&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"&gt;&lt;b&gt;el libro : &lt;a href="http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/04/aielo-de-malferit-imatges-de-vida.html"&gt;"Aielo de Malferit. Imatges de Vida"&lt;/a&gt;).&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"&gt;&lt;b&gt;&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 14px;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;Hemos conocido en Ayelo una señora llamada doña Josefa. Posiblemente era maestra titular; hablaba siempre el castellano; por tanto, deduzco que no era del pueblo, y tenía su parvulario en la casa de la Plaza del Palacio, hoy número 8, en el rincón formado por esta casa y la de la viuda de don Rafael Colomer. Allí, con las puertas&amp;nbsp;abiertas de par en par, a una y otra parte de la entrada, hemos visto, sentados en diminutas sillas, a aquellos pequeños ayelenses a los que doña Josefa hablaba constantemente, haciéndoles callar y estar quietecitos... Tenía una auxiliar, que era Brigideta Sanchis, &lt;i&gt;"la de les ulleres"&lt;/i&gt;, que casi todo Ayelo recordará todavía hoy y que después también ella tuvo su parvulario en su casita del Raval.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Bastante más tarde apareció el segundo parvulario, el de las Hermanas Franciscanas, que comenzó a funcionar en enero de 1914, después de inaugurada la nueva casa de Beneficencia de la Avenida del Santísimo Cristo o Ensanche.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-eM21KMyvARk/Tpyrs3FX_hI/AAAAAAAACAc/Gp7oU9VmO5w/s1600/mongetes+i+p%25C3%25A0rvuls.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="275" src="http://2.bp.blogspot.com/-eM21KMyvARk/Tpyrs3FX_hI/AAAAAAAACAc/Gp7oU9VmO5w/s400/mongetes+i+p%25C3%25A0rvuls.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Las Hermanas Terciarias de S. Fco. de Asís impartían clases gratuitas a los &amp;nbsp;párvulos de 3 a 7 años en el edificio del Hospital Beneficencia desde su inauguración en 1914. Allí enseñaron las primeras letras e inculcaron el espíritu religioso a varias generaciones de ayelenses. En la foto, de 1932, aparecen la hermana Teresa y la hermana Consuelo junto a un grupo de 38 niños (d&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"&gt;&lt;b&gt;el libro : "Aielo de Malferit. Imatges de Vida").&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"&gt;&lt;b&gt;&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 14px;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Las escuelas graduadas&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Madoz, que como hemos dicho publica su Diccionario en 1848, atribuye a nuestro pueblo dos escuelas de primera enseñanza: Una, frecuentada por 80 niños, y la femenina, por 60 ó 70 niñas. Los maestros percibían 2.500 reales al año cada uno, pagado del fondo de propios, o sea del Ayuntamiento.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Hemos conocido a Ayelo con sólo dos escuelas, al parecer unitarias, para chicos y chicas, y conocimos a los que entonces las regentaban: dos admirables maestros, don Leonardo Carreres y doña María Arabi.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Doña María impartía las clases en su misma vivienda del carrer Vell (hoy San Antonio), vivienda que tenía su fachada a la Plaza del Palacio. Recordamos haber pasado por allí y ver las puertas de la casa abiertas de par en par; a la izquierda, entrando, estaba la mesa de la maestra sobre una alta tarima; a la derecha, las alumnas, que debían ser las mayores, porque aparecían silenciosas y atentas.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;De lo expuesto deducimos que las escuelas graduadas comenzaron a funcionar en Ayelo relativamente tarde, sin que podamos precisar la fecha exacta. Lo que sí parece seguro, según fidedignas noticias, es que cuando se inauguraron las entonces nuevas escuelas (hoy viejas) y tituladas de San José de Calasanz, se impartía la enseñanza dividida en tres grados.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-FbQRuA1Y9l8/Tpy5LXO0Q0I/AAAAAAAACAk/q2wp2qgiBsY/s1600/093+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="296" src="http://4.bp.blogspot.com/-FbQRuA1Y9l8/Tpy5LXO0Q0I/AAAAAAAACAk/q2wp2qgiBsY/s400/093+copia.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Año 1900. Dª María Arabí posa a las puertas de su casa, que hacía de escuela, con un grupo de alumnas que lucen sus mejores vestidos para la ocasión&amp;nbsp;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"&gt;&lt;b&gt;(d&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"&gt;&lt;b&gt;el libro : "Aielo de Malferit. Imatges de Vida").&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"&gt;&lt;b&gt;&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Este grupo escolar no hubiera podido estar situado donde está (en pleno Ensanche) si antes no se hubiera abierto el tal Ensanche. Antes de que esto hubiera tenido lugar, para salir del pueblo por la calle Mayor había de practicarse un zig-zag o ángulo recto, doblando (al salir de la calle), primero a la derecha y después a la izquierda, y pasando por la misma puerta de la Beneficencia, ir a la &lt;i&gt;Creu&lt;/i&gt; a buscar la carretera de Onteniente. De modo que la salida rectilínea de la calle Mayor estaba taponada por un elevado bancal, propiedad de los hermanos Daniel y Joaquín Mompó, que rodeado de tapia, menos en la parte recayente a la dicha calle Mayor, que era de verja, constituía un delicioso huertecillo, donde los dueños recibían a sus amigos. Aquello constituía un estupendo mirador de toda la calle Mayor hasta las cuatro esquinas (cruce de las calles Mayor y En medio).&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Echarles de allí sin un expediente de expropiación era difícil, ya que el pueblo tenía su salida más antigua por la continuación de la calle de la Iglesia. Y fue Joaquín Belda Doménech el que, apelando al bien del pueblo, convenció a sus primos hermanos, Daniel y Joaquín Mompó Doménech, para que consintieran en destruir su querido huerto, que quedó convertido, en parte, en carretera y jardines, que llamamos Ensanche, hoy Av. del Santísimo Cristo.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Pues bien, en parte de aquel lugar, precisamente a la izquierda, saliendo del pueblo, se levantan hoy las citadas viejas escuelas, cuyo solar fue donado al pueblo por el benemérito ayelense don Bautista Aparici Belda.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El día de la colocación de la primera piedra de estas escuelas, el 25 de octubre de 1925, fue un día de gran fiesta para Ayelo, pues, además, se bendijo e inauguró el cuartel de la Guardia Civil, hoy vacío.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-8M5-WrjUOPs/TpteY04n56I/AAAAAAAACAE/Qaoh4eJeew4/s1600/M%25C2%25AAABelda+i+Cardenal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="290" src="http://3.bp.blogspot.com/-8M5-WrjUOPs/TpteY04n56I/AAAAAAAACAE/Qaoh4eJeew4/s400/M%25C2%25AAABelda+i+Cardenal.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Doña Mª Ángeles Belda, además de cronista de la historia del pueblo, también fue protagonista de ella. Aquí la vemos, el&lt;a href="http://historiadeaielo.blogspot.com/2010/08/fototeca-la-primera-pedra-de-les.html"&gt; 25 de octubre de 1925&lt;/a&gt;, como madrina en el acto de colocación de la primera piedra de las nuevas Escuelas Nacionales. Foto: Arxiu Fotogràfic Biblioteca Degà Ortiz.&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Por la mañana las autoridades provinciales y locales (asistieron el presidente de la Diputación y el gobernador civil de la provincia, entre otras), con Su Eminencia, el cardenal Benlloch y los padrinos, marcharon a la iglesia, donde el cardenal ofició una misa por los ayelenses fallecidos. De allí, la comitiva y el señor cardenal, revestido, marcharon al solar predicho, donde tuvo lugar la bendición y colocación, por Su Eminencia, de la primera piedra. Siendo padrinos don Bautista Aparici Belda y la señorita Angeles Belda Soler. En el mismo acto se firmó la correspondiente acta. Era entonces alcalde del pueblo don Miguel Colomer, y cura párroco, don Cipriano Valero.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;A continuación, el padrino, don Bautista Aparici, ofreció una comida a Su Eminencia el cardenal y autoridades en la casa palacio de los marqueses de Malferit, cedido amablemente por sus dueños.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Pero una primera piedra es sólo una piedra; luego había que levantar en él la escuela, y habiendo sido nombrado alcalde de Ayelo don Vicente Barber, consiguió dar un ritmo acelerado a las obras, comprometiendo al vecindario, que aportó gratuitamente jornales y materiales hasta terminar el edificio en breve plazo (1).&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;Maria Ángeles Belda&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;NOTAS:&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;(1) Recientemente, en 14 de junio de 1980, se celebró el cincuentenario de la inauguración de estas escuelas. Comenzaron los actos con una misa en sufragio de los maestros difuntos que ejercieron en el pueblo. A continuación fue descubierta una lápida conmemorativa en la fachada principal de las Escuelas. Por la tarde hubo festival infantil y charla sobre la conmemoración a cargo de la señorita María Angeles Belda, y por último, al día siguiente, comida de hermandad de maestros y autoridades.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6011375761311478376-4546661592744708346?l=historiadeaielo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/feeds/4546661592744708346/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/10/aportacion-la-historia-de-ayelo-de-m.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/4546661592744708346'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/4546661592744708346'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/10/aportacion-la-historia-de-ayelo-de-m.html' title='Aportación a la historia de Ayelo de M. Cap.XI'/><author><name>Administrador</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03919545558164131511</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-W-ASU8uK5xs/TpyoKwU2sZI/AAAAAAAACAM/bx8g391ZQYc/s72-c/cat%25C3%25B3n+de+los+ni%25C3%25B1os.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6011375761311478376.post-8445874264344624265</id><published>2011-10-09T22:18:00.000+02:00</published><updated>2011-10-09T22:18:07.745+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Galeria de fotos'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Festes Patronals'/><title type='text'>Aielo de Malferit. Festes Patronals 2011</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;object class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://i.ytimg.com/vi/alf1JWW6-Qg/0.jpg" height="266" width="320"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/alf1JWW6-Qg?version=3&amp;f=user_uploads&amp;c=google-webdrive-0&amp;app=youtube_gdata" /&gt;&lt;param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /&gt;&lt;embed width="320" height="266"  src="http://www.youtube.com/v/alf1JWW6-Qg?version=3&amp;f=user_uploads&amp;c=google-webdrive-0&amp;app=youtube_gdata" type="application/x-shockwave-flash"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un reportatge fotogràfic de les nostres Festes Patronals fet per &lt;b&gt;Rafael Morant Requena&lt;/b&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6011375761311478376-8445874264344624265?l=historiadeaielo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/feeds/8445874264344624265/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/10/aielo-de-malferit-festes-patronals-2011.html#comment-form' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/8445874264344624265'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/8445874264344624265'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/10/aielo-de-malferit-festes-patronals-2011.html' title='Aielo de Malferit. Festes Patronals 2011'/><author><name>Administrador</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03919545558164131511</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6011375761311478376.post-1129747308075269332</id><published>2011-09-30T23:59:00.003+02:00</published><updated>2011-10-02T03:25:43.884+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Patrimoni'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Campanes'/><title type='text'>Les campanes d'Aielo de Malferit. (3ª part)</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-bSxwyvCSW2s/ToY3_vXLJRI/AAAAAAAAB_s/Pqi3qkd8M9o/s1600/DSC_0227.JPG" imageanchor="1"&gt;&lt;img border="0" height="265" src="http://2.bp.blogspot.com/-bSxwyvCSW2s/ToY3_vXLJRI/AAAAAAAAB_s/Pqi3qkd8M9o/s400/DSC_0227.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;El llenguatge de les campanes&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Amb el pas del temps el llenguatge peculiar de les campanes ha anat perdent-se, la tradicional manera manual de tocar-les s’ha anat substituint pel volteig elèctric.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;L’any 1963, la Casa Roses d’Adzeneta presentà un projecte per mecanitzar el volteig, sumant el total de l’electrificació unes 80.000 pessetes. S’arribà a completar la mecanització de tres campanes, totes menys la campana de sant Pere, més coneguda per Maria Petra, la Gran o la Grossa. Juan Nácher fou un dels encarregats de dur endavant el treball i ens contà que una de les coses a fer era la substitució de la capçalera de la campana de fusta per ferro dolç, a més s’instal·lava junt &amp;nbsp;a la campana una palanca mecanitzada que servia per al repic i un motor amb corriola que tenia per funció el volteig.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Amb la mecanització desaparegué l’ofici de campaner, tanmateix continuava sent necessària una persona per als dies de volteig general perquè la campana de Sant Pere o Petra no estava mecanitzada. Encara s’hi conserven les cordes per al maneig manual. Juan Juan Martí, el "Fill del Segle", s’encarregà uns anys d’esta tasca i després, fins la mecanització de la campana Petra, serien els mateixos acòlits els que la tocaven quan calia.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Hi ha una creença general que el so de les campanes és diferent des de la mecanització. Segons Juan Nácher, que les fabricava i les mecanitzava, és un error. Es creu que en canviar la capçalera de fusta per la de ferro, el so de la campana cascàrria, però no és així &amp;nbsp;perquè hi ha fusta encastada dins d’una bigueta, per la qual cosa la campana no està en contacte amb ferro sinó amb fusta.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El que si és cert és que l’estil propi i peculiar de cada campaner així com la velocitat dels tocs si marquen diferència.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El llenguatge de les campanes, tan el civil com el religiós, ens l’explicà Savador Juan, "Bollet".&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-6nOyscfQ-dw/ToY6NR9PSEI/AAAAAAAAB_w/W1UdujYfsFA/s1600/P1010015.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://1.bp.blogspot.com/-6nOyscfQ-dw/ToY6NR9PSEI/AAAAAAAAB_w/W1UdujYfsFA/s400/P1010015.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Funció religiosa&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Hi havia festes religioses classificades en festes de primera i festes de segona. En les de primera es portava de fora un o diversos predicadors i es feia volteig general de campanes que consistia en posar en funcionament &amp;nbsp;les &amp;nbsp;quatre campanes. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Les festes eren:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;- Dijous Sant, Divendres Sant i Dissabte de Glòria. Fins les deu del matí del Dissabte de Glòria no es podien tocar les campanes. En el seu lloc es tocava la Matraca, situada en la part superior del cos de les campanes principals junt a la més xicoteta de totes.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;- Diumenge de Pasqua.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;- El dia de sant Vicent. La campana que més treballava en eixe dia era la del Santíssim Crist de la Pobresa, la dels Quarts, per la qual cosa es coneguda també amb el nom de la campana dels combregars.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;- El dia de l’Ascensió, festa dels ocells, totes les gàbies del poble es portaven a l’església i la tradició conta que quan el retor elevava el calze els pardalets cantaven tots alhora.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;- Sant Pere, era una gran festa ja que és patró de l’església d’Aielo.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;- Corpus Crist.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;- Durant les festes patronals: el vespre es tocava tot el dia, el dia del Cristo de la Pobresa, el dia de sant Engraci i l’últim dia eren tocs a mig vol.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;- Festa de la Mare de Déu d’agost, malgrat no haver processó es voltejaven les campanes a mig vol.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;- Nadal, el vespre ja tocaven i al segon dia de Nadal a l’alba s’acabaven els tocs.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;- El primer dia de l’Any. Es tocava amb la campana Grossa. Era costum fer en este dia la vela nocturna a l’església. La festa alegre es reservava per a la nit de Nadal.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-RBjEbwyC6kw/ToY7Ei3vmXI/AAAAAAAAB_0/_0unIsGjE14/s1600/P1010103.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-RBjEbwyC6kw/ToY7Ei3vmXI/AAAAAAAAB_0/_0unIsGjE14/s400/P1010103.JPG" width="300" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;En les festes de segona, hi havia un volteig de campanes on es tocaven només tres ja que la campana Petra es reservava per a les grans ocasions. Estes festes eren les que es celebraven al carrer sant Antoni, sant Llorenç, sant de la Pedra...&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Hi havia també misses i enterraments de tercera, en estos casos les campanes es tocaven des de baix estirant les cordes.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Els tocs religiosos eren:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;- El toc de l’Ave Maria, quan es feia de nit i constava de tres tocs de la campana Petra estirant la corda des de baix.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;- El toc d’Ànimes. Es tocava deu minuts abans de tancar l’església i era el rector l’encarregat de tocar-lo. Consistia en tres tocs i dos més seguits.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;- Rogatives. Tocaven quan feia molt de temps que no havia plogut. Utilitzant la campana de Sant Miquel o Mitjana es feia un toc, es parava amb les mans i es feia un toc, parada i toc, així durant 10 o 15 minuts. Estos tocs els demanaven fer la junta de l’església.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;- En els batejos es tocava amb la de Maria dels Dolors o Xicoteta, fent tres tocs de la mateixa manera que es toca a missa i quan el xiquets o xiqueta eixia de casa camí de l’església es feia un toc al vol.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;- En els enterraments, segons el toc se sabia l’edat, sexe i categoria social del difunt: una dona eren dos “drancs”, un home 3 “drancs”, un cura d’Aielo o amb família al poble, 7 “drancs” . Es tocaven senyals a mig vol a l’alba i a migdia. En les misses d’aniversari tocaven senyals.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;- El toc conegut com “cel cel” anunciava la mort d’un xiquet xicotet, un albat. Eren tocs més ràpids i produïts per la campana dels Quarts.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-Dssmi032zzA/Toe5RRN5JGI/AAAAAAAAB_8/WASJNV_zhnA/s1600/P1010070.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-Dssmi032zzA/Toe5RRN5JGI/AAAAAAAAB_8/WASJNV_zhnA/s400/P1010070.JPG" width="300" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;- En les misses dels diumenges i dies laborables, la campana Grossa no s’utilitzava i des de baix del campanar es feia el toc de les altres tres. En els grans dies festius per convocar als fidels a missa hi havia repic de campanes: el primer toc es feia amb la campana dels Quarts,el segon amb la campana Mitjana i el tercer amb la campana Grossa o Petra.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;- En les processons es tocava primer la Xicoteta, minuts abans d’eixir el sant. Després hi havia voltejos generals: quan el sant eixia de l’església, quan arribava davant del retaule de la Verge dels Desemparats i per últim al cantó de sant Miquel es feia un volteig que no parava fins que el sant no entrava a l’església.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Funció civil&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"&gt; &lt;/span&gt;A més de la funció religiosa, les campanes han tingut una funció civil.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"&gt; &lt;/span&gt;El toc a foc es feia per mig de colps seguits a la campana amb el batall. Indistintament s’usaven 2 campanes, la Mitjana o la dels Quarts, o una solament. Era el mateix rector el que les tocava en cas de no estar el campaner.&amp;nbsp;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"&gt; &lt;/span&gt;Este toc era una alerta al poble avisant que a la serra o en alguna casa hi havia foc. Curiosament, els adults en sentir l’avís eixien de casa amb poals d’aigua mentre que per als xiquets era un moment de festa.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-rt01FaOY4N0/Toe8ItBc4TI/AAAAAAAACAA/DDMKu6PVVGU/s1600/DSC_0181.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-rt01FaOY4N0/Toe8ItBc4TI/AAAAAAAACAA/DDMKu6PVVGU/s200/DSC_0181.JPG" width="132" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"&gt; &lt;/span&gt;En acabar la guerra civil es va fer un volteig general de campanes utilitzant-les totes.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"&gt; &lt;/span&gt;Amb el pas del temps moltes festes s’han deixat de celebrar i han sorgit &amp;nbsp;de noves. El dia 9 d’octubre de 1988 els valencians celebrarem el 750 aniversari. El campanar d’Aielo per a commemorar-ho va fer un volteig general que posaren totes les campanes en funcionament per ressaltar la data que se celebrava.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b style="font-style: italic;"&gt;Mariló Sanz i MªJesús Juan.&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Fotos: Noelia Vidal i Rafa Morant.&lt;/span&gt;&lt;b style="font-style: italic;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Publicat al Llibre de Festes de 1989.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6011375761311478376-1129747308075269332?l=historiadeaielo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/feeds/1129747308075269332/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/09/les-campanes-daielo-de-malferit-3-part.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/1129747308075269332'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/1129747308075269332'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/09/les-campanes-daielo-de-malferit-3-part.html' title='Les campanes d&apos;Aielo de Malferit. (3ª part)'/><author><name>Administrador</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03919545558164131511</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-bSxwyvCSW2s/ToY3_vXLJRI/AAAAAAAAB_s/Pqi3qkd8M9o/s72-c/DSC_0227.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6011375761311478376.post-6116485326902838540</id><published>2011-09-26T22:37:00.000+02:00</published><updated>2012-01-17T13:07:32.179+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Fernando Goberna'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Degà Ortiz'/><title type='text'>SEMBLANZA DEL DEÁN ORTIZ</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #ffcc66;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #ffcc66;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;...&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_E3cjw8Sm0q8/S9yXxujO1kI/AAAAAAAAARA/tdbO7Guir4I/s1600/Deg%C3%A001.jpg"&gt;&lt;img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5466410928286127682" src="http://3.bp.blogspot.com/_E3cjw8Sm0q8/S9yXxujO1kI/AAAAAAAAARA/tdbO7Guir4I/s400/Deg%C3%A001.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 400px; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; margin-right: auto; margin-top: 0px; text-align: justify; width: 296px;" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;ORTIZ Y SANZ, José Francisco (Ayelo de Malferit, 1739 - Valencia, 1822). Eclesiástico, traductor y comentarista de la obra de arquitectura de Vitruvio, y de Paladio, historiador, anticuario y literato.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;De familia de labradores estudió con los padres jesuitas en Ontinyent. Continuó sus estudios en la Universidad de Valencia y en la de Orihuela en la cual obtuvo el doctorado en derecho canónico y civil en 1764. Durante su primera residencia en Valencia, de 1757 a 1759, acudió a aprender dibujo en las aulas que la propia universidad tenía dedicadas para este fin bajo la advocación de Santa Bárbara. Después de este periodo y antes de reiniciar sus estudios en la dicha Universidad de Orihuela, regresó a su pueblo por decisión de sus padres para ayudar en los trabajos propios de la agricultura.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Tras obtener el doctorado en la de Orihuela regresó a Valencia para los estudios de preparación para ser ordenado sacerdote. Durante esta segunda residencia en Valencia fue participe de la creación de la Real Academia de Nobles Artes de San Carlos (lo cual ocurrió en 1768) siendo, de hecho, alumno de los primeros cursos organizados por la Junta preparatoria de la misma. En este mismo año de 1768 recibió las órdenes mayores del sacerdocio. Durante los siguientes años fue ecónomo en las parroquias de Genovés, Alcolecha, Mislata, Manises y Cárcer.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_E3cjw8Sm0q8/S9yWzQJAudI/AAAAAAAAAQ4/CCZPnxYJZak/s1600/500px-X%C3%A0tiva,_1786.jpg"&gt;&lt;img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5466409854971197906" src="http://4.bp.blogspot.com/_E3cjw8Sm0q8/S9yWzQJAudI/AAAAAAAAAQ4/CCZPnxYJZak/s400/500px-X%C3%A0tiva,_1786.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 196px; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; margin-right: auto; margin-top: 0px; text-align: justify; width: 400px;" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444; font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444; font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;En 1774 fue nombrado vicario mayor de la iglesia parroquial de Santa María en la propia colegiata de la entonces llamada San Felipe (Xàtiva). Siendo vicario en esta ciudad comenzó la traducción y comentarios de la obra de arquitectura de Vitruvio (el cual vivió en la época del emperador Augusto y escribió este tratado que es fundamental para entender la arquitectura clásica; la versión española de esta obra era muy necesaria para los estudios que, sobre la misma, intentaban llevar a cabo las Reales Academias por aquellos años en España, y así lo entendió Ortiz en los comienzos de su empresa). Sin embargo, comprendiendo que era muy difícil llevar a buen término la misma sin el estudio de los monumentos de la antigüedad de Roma y otras ciudades italianas, así como la de los códices vitruvianos que se hallaban en sus bibliotecas, sobre todo las del Vaticano, decidió viajar a Italia, cosa que hizo en 1778 después de obtener los permisos de sus superiores eclesiásticos en el arzobispado de Valencia y del propio rey Carlos III.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444; font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Durante su estancia en Italia, que duró seis años, residió la mayor parte del tiempo en Roma, recorrió muchos lugares del territorio de los Estados vaticanos y también viajó en dos ocasiones a Nápoles, visitando las ciudades enterradas por la erupción del Vesubio en la antigüedad y excavadas por aquellos años, eran las de Pompeya, Herculano y Estabia; así como las ruinas de antiguas construcciones romanas que se encontraban en la costa del golfo de Nápoles, y también los célebres templos de la antigua ciudad de Pesto de fundación griega. Todos estos viajes le fueron muy útiles para sus comentarios de la obra de arquitectura de Vitruvio.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_E3cjw8Sm0q8/S9yVTfpXEEI/AAAAAAAAAQw/snYm8AjU-sI/s1600/Coliseum.jpg"&gt;&lt;img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5466408209865969730" src="http://3.bp.blogspot.com/_E3cjw8Sm0q8/S9yVTfpXEEI/AAAAAAAAAQw/snYm8AjU-sI/s400/Coliseum.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 279px; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; margin-right: auto; margin-top: 0px; text-align: justify; width: 400px;" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Plaza del Coliseo en Roma, según un grabado de la época&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;En Roma publicó, en el año 1781, un opúsculo latino con comentarios sobre algunos temas difíciles de entender en la obra de Vitruvio. Ese mismo año el rey Carlos III, por medio de su ministro el Conde de Floridablanca, le concedió una pequeña pensión para que pudiera continuar en Italia hasta terminar sus trabajos relacionados con la versión española del Vitruvio. Antes de regresar a España en 1784 escribió en Roma una carta de repuesta al erudito padre italiano Ireneo Affo, el cual, en una obra sobre Bernaldino Baldi (escritor italiano del siglo XVII) publicada por entonces, había comentado su opúsculo latino. Esta carta se publicó, ya durante su estancia en Madrid, impresa por la Imprenta Real en 1785.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444; font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Una vez en España comenzó la que sería su residencia en la Villa y Corte, es decir Madrid, durante veinte años y en la cual fue publicada la mayor parte de su importante obra. Quizá una de las obras que más celebridad le dieron fue esta versión española del Vitruvio, en la cual incluía sus comentarios fruto de sus seis años italianos. Fue impresa también en la Imprenta Real bajo los auspicios del rey Carlos III a quien Ortiz dedicó la obra. Fue una edición magnífica en la cual se cuidaron todos los detalles desde el papel de impresión hasta los grabados hechos por los mejores grabadores de entonces en España según los dibujos que Ortiz había hecho en Italia. Esta versión española de la obra de arquitectura de Vitruvio ponía a España, sin duda y así ha sido reconocido posteriormente. a la altura de las naciones más importantes de Europa en cuanto a tener una buena edición comentada de esta importante obra de la cultura universal.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_E3cjw8Sm0q8/S9yVM3ZmpCI/AAAAAAAAAQo/R4FvgC2ktUw/s1600/Diario+de+Madrid+.jpg"&gt;&lt;img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5466408095983248418" src="http://4.bp.blogspot.com/_E3cjw8Sm0q8/S9yVM3ZmpCI/AAAAAAAAAQo/R4FvgC2ktUw/s400/Diario+de+Madrid+.jpg" style="cursor: pointer; float: right; height: 400px; margin-bottom: 10px; margin-left: 10px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify; width: 271px;" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444; font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Después de la publicación de su versión española de la obra de arquitectura de Vitruvio el conde de Floridablanca le mandó, en nombre del rey, que se ocupara en trabajar en aquellos proyectos que considerara de mayor utilidad a la nación. Su traducción y comentarios de los diez libros de Diógenes Laercio sobre los filósofos de la antigüedad de la grecia clàsica fueron publicados en dos tomos, impresos también por la Imprenta Real, en los años 1791 y 1792. Asimismo es de interés mencionar sus colaboraciones en la prensa periódica del Madrid de estos años, sobre todo en el&lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;"&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Diario de Madrid"&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt; y en relación con esto la carta que publicó, en 1788, de temática teatral bajo el seudónimo de Escenófilo Ortomeno; su traducción y comentarios de&lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;"&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Il Teatro"&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;del conocido autor italiano Francesco Milizia (en la Imprenta Real en 1789; y su traducción, también del italiano, de un sermón escrito por un eclesiástico y publicado en Italia a propósito de la beatificación del valenciano Nicolás Factor (esta obra la tradujo a instancias de sus amigos en Valencia y fue publicada en la imprenta valenciana de Orga en 1790).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Otra de sus obras más importantes fue el &lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;"&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Compendio cronológico de la Historia de España"&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;, cuyos siete tomos, en esta primera edición, fueron publicados en Madrid entre los años 1795 y 1803. Fue una obra en la cual quisó escribir una historia de España limpia de las fábulas y fantasias en la que muchos de los historiadores anteriores habían caído, incluido el padre Mariana. Ortiz seguía, de esta manera, la línea marcada por Gregorio Mayans, y otros autores del siglo XVIII predecesores suyos, de trabajar una historia de España que fuera crítica con todo lo que no estuviera sustentado con la verdad documental. Al mismo tiempo, y con un sentido social absolutamente nuevo por entonces, pretendió escribir una historia de España que fuera útil a la población española en su conjunto, es decir dirigida a todos independientemente de su distinción social.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Tahoma, Verdana, Arial, sans-serif;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Otras obras que publicó en estos años de su residencia en la Villa y Corte fueron la tragedia, escrita en verso, teniendo como modelo las tragedias clasicas de la antigua Grecia, titulada&lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;"&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Orestes en Sciro"&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;, la cual tuvo dos ediciones con el texto diferente, la primera impresa en 1790, y la segunda, muy reformada para adecuarla a su representación en los escenarios (suprimió gran parte de los coros que tenía la primera edición, y algunos cuadros de las escenas), fue impresa y publicada en 1803; no obstante nunca se llegaría a representar.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Quizá la más popular de cuantas escribió fue la obrita de titulo largo que comienza así: &lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;"&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;El azote de tunos holgazanes y vagabundos"&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;, pues tuvo cuatro ediciones en vida de Ortiz, siendo la primera el año 1793. Es una obra en la que pretendió instruir a los lectores sobre las distintas maneras que tenían para engañar los que con este fin corrían por el mundo para beneficierse de la ingenuidad y credulidad de las gentes. Para escribir esta obra, en la que narra muchas historias ejemplarizantes, tuvo presente una obrita italiana de parecido título de la cual tomó algunas de estas historias, aunque otras son de su propia experiencia, y en dos de estas menciona hechos ocurridos en su pueblo de nacimiento, &lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Ayelo de Malferit&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;, una cuando él era un muchacho de unos trece o catorce años, pues por entonces presenció la llegada allí de unos impostores que decían postular para rescatar a cristianos que estaban cautivos en la costa de la Berbería; la otra historia no la presenció pero se la contaron cuando regresó de Italia en 1784, pues hacia 1780 llegó al pueblo un viajero que aseguraba ir de peregrinación a Santiago de Compostela para visitar al apóstol, al hablar con su padre y decirle que era italiano, y oirle decir que tenía un hijo hacía mucho tiempo en Italia, éste, dándose cuenta de la bondad e ingenuidad de su ya anciano padre, le dijo que claro que le conocía y que habían estado muchas veces juntos en la Iglesia de Santiago de los Españoles allá en Roma; ni que decir tiene que este astuto embaucador estuvo comiendo y bebiendo varios días a costa de la despensa de su crédulo padre.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444; font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Tahoma, Verdana, Arial, sans-serif;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_E3cjw8Sm0q8/S9yQ0OtjApI/AAAAAAAAAQY/AmKWHVI6Ebk/s1600/hufa-mariana.jpg"&gt;&lt;img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5466403274697671314" src="http://2.bp.blogspot.com/_E3cjw8Sm0q8/S9yQ0OtjApI/AAAAAAAAAQY/AmKWHVI6Ebk/s400/hufa-mariana.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 400px; margin-bottom: 10px; margin-left: 0px; margin-right: 10px; margin-top: 0px; text-align: justify; width: 274px;" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444; font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Otra de las obras ímportantes que le fue encargada a Ortiz fue la traducción y comentarios de los tres últimos tomos de la &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;"Historia de España"&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt; del padre &lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Juan de Mariana&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;. Fue una empresa iniciada años antes por la imprenta valenciana de Monfort. Se trataba de una edición crítica de esta fundamental obra de historia escrita a finales del siglo XVI. Fue una edición muy celebrada en la cultura española de su tiempo y posteriores, por su altísima calidad tipográfica, los grabados y, por supuesto, los estudios, notas y comentarios que, como digo, Ortiz trabajó para estos tres últimos tomos (de nueve en total que tenía la obra completa) los cuales se publicaron entre los años 1791 y 1796.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;La traducción y comentarios que hizo de &lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;"Los Cuatro Libros de Arquitectura de Andrea Paladio"&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;engrandeció la cultura española en cuanto a la arquitectura y en general de las llamadas por entonces Nobles Artes. Ni que decir tiene que se necesitaba una buena versión española de la fundamental obra de este conocido arquitecto italiano del siglo XVI el cual, por sus proyectos y buen entendimiento de la obra de Vitruvio, dio las bases de lo que luego ha sido la arquitectura neoclásica en todo el mundo civilizado. Lamentablemente, por dificultades económicas en la Real Imprenta, sólo se público el primero de los dos tomos de que constaba la obra, lo fue en 1797, quedando manuscrito (hoy, y ha sido un descubrimiento bastante reciente por mi parte, se encuentra en una biblioteca fundación de la ciudad de Cuenca. Este manuscrito yo lo he podido ver y doy testimonio de su importancia).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: black;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444; font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_E3cjw8Sm0q8/S9x30oEXbAI/AAAAAAAAAQQ/sblVSfQLQBg/s1600/palladio.jpg"&gt;&lt;img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5466375793713572866" src="http://4.bp.blogspot.com/_E3cjw8Sm0q8/S9x30oEXbAI/AAAAAAAAAQQ/sblVSfQLQBg/s400/palladio.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 400px; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; margin-right: auto; margin-top: 0px; text-align: justify; width: 296px;" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444; font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444; font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Mención aparte merece su&lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt; "Noticia y plan de un viaje arquitectónico anticuario encargado por S. M. el año 1790 a D. Joseph Ortiz de la Real Biblioteca"&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;. Fue una obra que publicó (impresa por la Imprenta Real) en 1797 porque quería dar a conocer su proyecto de un viaje por España para estudiar sus antigüedades arquitectónicas, para lo cual se precisaba, en muchos casos, llevar a cabo excavaciones para descubrir los restos de los edificios del pasado.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444; font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444; font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;La intención de Ortiz era recuperar, bien estudiados, estos edificios y de esta manera proporcionar buenos modelos para los arquitectos; también la de proporcionar a los historiadores información sobre estas antigüedades, y por último mostrar la riqueza del patrimonio artístico-arquitectónico español, ayudando así a su conservación. Fue, pues, un proyecto que incluía postulados arqueológicos mucho antes de que esta ciencia estuviera presente en la ciencia española cosa que ocurrió en el siglo XIX. Ortiz daba en esta obra consejos y métodos para la conservación de estas antigüedades, y una lista de lugares que pensaba visitar por toda España, algunos de estos lugares hoy son conocidos pero otros lo son poco en la actualidad e incluso, de algunos, ni siquiera se ha conservado memoria, de ahí el grandísimo interés de esta obra de Ortiz.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444; font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444; font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;El proyecto tuvo su origen en 1788, poco después de la publicación de su &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;"Vitruvio"&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;, pues en aquel año lo presentó al Conde de Floridablanca; éste a su vez pidió informes al Conde de Campomanes a la sazón presidente de la Cámara de Castilla, el cual informó favorablemente y así Ortiz obtuvo el permiso. Quiso iniciar su viaje por su tierra valenciana con estudios del castillo de la entonces ciudad de San Felipe (actual Xátiva) y también del teatro romano de Murviedro (actual Sagunto), y otras antigüedades de estas dos ciudades. Pero, estando en San Felipe a finales de este año de 1788, enfermó de unas calenturas palúdicas (posiblemente contagiadas durante su estancia en Italia), las cuales le tuvieron postrado durante mucho tiempo, y en los primeros momentos hasta se temió por su vida.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444; font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444; font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Coincidió su enfermedad con la muerte del rey Carlos III y el cambio de reinado (comenzó el de su hijo Carlos IV), así que Ortiz desistió de llevar a cabo su inicio de viaje por entonces, regresando a Madrid para convalecer de la enfermedad (fue entonces, durante los siguientes dos años cuando trabajó y dio a la imprenta su&lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;"Diógenes Laercio"&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444; font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_E3cjw8Sm0q8/S9x3QdH4hLI/AAAAAAAAAQI/ixwKhonC35M/s1600/Diogenes_Laercio_1792_II.jpg"&gt;&lt;img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5466375172300244146" src="http://4.bp.blogspot.com/_E3cjw8Sm0q8/S9x3QdH4hLI/AAAAAAAAAQI/ixwKhonC35M/s400/Diogenes_Laercio_1792_II.jpg" style="cursor: pointer; float: right; height: 325px; margin-bottom: 10px; margin-left: 10px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify; width: 200px;" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444; font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Coincidió su enfermedad con la muerte del rey Carlos III y el cambio de reinado (comenzó el de su hijo Carlos IV), así que Ortiz desistió de llevar a cabo su inicio de viaje por entonces, regresando a Madrid para convalecer de la enfermedad (fue entonces, durante los siguientes dos años cuando trabajó y dio a la imprenta su&lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;"Diógenes Laercio"&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444; font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444; font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Entre los honores y distinciones que recibió están la de que fue nombrado académico de honor de la Real Academia de las Nobles Artes de San Fernando (Madrid), hecho que ocurrió en 1787 al publicarse su &lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;"Vitruvio"&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;, en dicha academia coincidiría con buena parte de los personajes más importantes de la cultura española de esta época, entre ellos, por no hacer una lista, el pintor Francisco de Goya, pues ambos fueron académicos, y acudieron a las juntas de la academia, durante unos años, entre 1792 y 1796.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: black; font-family: Georgia, serif;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: black; font-family: Georgia, serif;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Por último mencionaré, respecto de las obras que publicó durante su residencia en la Villa y Corte, su traducción y comentarios de la obra: &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;"Diálogos sobre las artes del diseño"&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt; del erudito autor italiano J. C. Bottari (impresa en la Imprenta Real en 1804), la cual tiene un gran interés para entender el pensamiento de Ortiz sobre las artes tales como la arquitectura, el dibujo, o el teatro, pues sus comentarios, como siempre ocurre en sus traducciones comentadas, son siempre inteligentes y críticos, y unas veces está de acuerdo con el autor, y en otras en desacuerdo; así, en sus notas a pie de página, va explicando, de manera clara, el porqué de sus opiniones.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;En la Real Biblioteca, como oficial bibliotecario, entró en 1792, y al servicio de la misma estuvo hasta 1799, año en el que se le concedió el título de bibliotecario honorario con una pensión, y el motivo fue su deseo de poder llevar a cabo su mencionado proyecto de viaje por España para estudiar sus antigüedades.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;En 1801 obtuvo el de académico supernumerario de la Real Academia de la Historia (su discurso de entrada fue sobre el lugar en el que ocurrió la celebre batalla de Munda en la cual venció Julio Cesar a los hijos de Pompeyo, un tema que aún hoy en día es objeto de debate); en el gabinete de antigüedades de esta real academia Ortiz trabajaría hasta 1804, año en el cual pasó a residir en San Felipe (Xàtiva); y así, fueron muy destacados los informes que preparó por encargo de la academia, y fundamental su aportación sobre legislación que debía aplicarse para la protección del patrimonio arqueológico, y de esta manera pudo publicarse, en 1803 reinando Carlos IV, la famosa Real Cédula sobre esta materia, una de las primeras del mundo.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Fue también miembro de la diputación que la Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia quiso crear en Madrid para tener una mayor influencia en la Corte. Su creación fue en 1802, y entre sus componentes estaba, el también valenciano y célebre botánico, Antonio José Cavanilles.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Otro honor que recibió fue el ser nombrado académico honorario, por la arquitectura, de la Real Sociedad de Nobles Artes de San Carlos en 1803; en la solemne sesión para la entrega de premios que esta real sociedad celebró en esta ciudad, Ortiz pronunció una importante oración (discurso) sobre el progreso de las nobles artes y en especial de la arquitectura, en la cual vertió sus pensamiento al respecto, analizando por épocas esta noble arte, haciendo, además, un balance crítico de cada época y dedicando una parte de ella a aconsejar a los futuros arquitectos, ilustrándolo todo con interesantes ejemplos; esta oración fue impresa, junto con las actas de esta solemne sesión, en la imprenta valenciana de Monfort.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Antes de ocurrir esto, en 1802, el rey Carlos IV le concedió el deanato de la iglesia colegial de San Felipe (Xátiva), pues por el concordato con la Santa Sede era uno de los beneficios que eran de otorgamiento real; no obstante su residencia en esta ciudad no tuvo lugar hasta 1804, comenzando entonces una nueva etapa en su vida, ya lejos de la Villa y Corte, sin poder acudir a las sesiones de la reales academias, ni a la Real Biblioteca; Ortiz esperaba que con la renta de este beneficio eclesiástico podría continuar su proyectado viaje arquitectónico anticuario por España, y para esto consiguió cartas reales firmadas por, el a la sazón Primer Secretario de Estado, Luis María de Urquijo.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444; font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;El período de su residencia en San Felipe (Xàtiva) comprende los años 1804 a 1816, la Guerra de la Inpendencia la pasó, pues, en esta ciudad siendo deán de su colegiata. Allí continuó trabajando en sus obras de historia, arquitectura, de erudición y traducciones, lo que no pudo es llevar a cabo su proyectado viaje arquitectónico - anticuario por España, y, definitivamente tuvo que dejarlo por la Guerra de la Independencia, la cual fue desastrosa para España y para proyectos como el de Ortiz.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444; font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444; font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Lo único que pudo hacer de este proyecto fue su descripción del Teatro romano de Sagunto, magnífica obra sobre este monumento de la antigüedad en la que luego se han basado todos los estudiosos que han tratado sobre el mismo. Tres viajes hizó el deán a la ciudad de Murviedro para llevar a cabo su estudio, el primero fue en el viaje a Roma allá en el año 1778, el segundo a finales de 1799 y comienzos de 1800 que fue en que estuvo mas tiempo (unos díez días) y en el que llevó a cabo las mediciones en el mismo, y el tercero a mediados de 1803 aprovechando un viaje a San Felipe para preparar su residencia en esta ciudad. En este tercer viaje realizó las comprobaciones de sus mediciones hechas en el anterior viaje; incluso llegó a utilizar la llamada cámara oscura para hacer sus dibujos lo más exactos posibles.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444; font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_E3cjw8Sm0q8/S9xx7jdyGPI/AAAAAAAAAPo/QpuDD98X1O4/s1600/teatro+romano+Sagunto.jpg"&gt;&lt;img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5466369315667319026" src="http://3.bp.blogspot.com/_E3cjw8Sm0q8/S9xx7jdyGPI/AAAAAAAAAPo/QpuDD98X1O4/s400/teatro+romano+Sagunto.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 267px; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; margin-right: auto; margin-top: 0px; text-align: justify; width: 400px;" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;i&gt;&lt;/i&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-style: normal;"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Ruinas del Teatro Romano de Sagunto &lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444; font-family: georgia;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #ffcc66; font-family: Georgia, serif;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444; font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Con motivo de la impresión de esta obra y de los grabados para la misma (se imprimió en la Real Imprenta), realizó dos viajes a Madrid, uno en 1806 y el otro al año siguiente en 1807, este último ya para presentar la obra impresa, la cual dedicó a Godoy cuando éste estaba en la cima de su poder; poco después ocurriría la revuelta popular contra este ministro de Carlos IV, su detención en el Real Sitio de Aranjuez y, a las semanas, el comienzo de la Guerra de la Independencia, dando al traste, todo esto, a las aspiraciones del deán de continuar con su empresa del viaje.   &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444; font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;  Él, esta obra sobre el teatro romano de Sagunto, la escribió en latín y castellano página a página (lo hizo para que pudiera ser leída por la mayor parte de los eruditos, pues aún por entonces el latín era la lengua común de la comunidad científica en toda Europa). Llevaba hermosos grabados con vistas del teatro, varios de estos hechos por su sobrino Tomás López Enguídanos (casado con su sobrina Josefa como ya he dicho), y uno por el grabador Esteve. Es también una obra en la cual estudia el tiempo en el cual fue construido el teatro, descartando que fuera de origen griego tal y como habían dejado a entender varios estudiosos del teatro con anterioridad, entre ellos Enrique Palos y Navarro, juez conservador de las ruinas de Murviedro, el cual no tenía la erudición del deán en materias arquitectónicas. También critica el deán otras obras de célebres eruditos por las equivocaciones que habían tenido en sus explicaciones sobre el teatro, entre estos el deán Martí.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;También se puede destacar de estos años de su residencia en Xátiva, el encargo que le hizo la Real Academia de la Historia para estudiar el hallazgo de unas monedas íberas y romanas en Liria, hecho ocurrido en 1805; este encargo lo llevó a cabo conjuntamente con el conocido escritor y político José Canga Argüelles, que a la sazón estaba en Valencia, pues tenía un cargo en la administración y era también académico correspondiente de la citada Real Academia de la Historia; ambos fueron los autores de la memoria que fue presentada allí sobre las referidas monedas.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;De la correspondencia del deán con otros eruditos de su época hay pocas noticias, por haberse perdido en algunos casos y otros por estar en archivos particulares; sin embargo sí que se encuentra (en la Biblioteca Valenciana fondos Nicolau Primitiu) el borrador de una larga carta que el deán dirigió a un erudito, amigo suyo, fechada en 1806, en la cual trata sobre la inmortal obra de D. Miguel de Cervantes, D. Quijote de la Mancha. Se trata de algunas observaciones que Ortiz va anotando corrigiendo en parte la obra de su compañero en la Real Biblioteca D. Antonio Pellicer, el cual había ilustrado con notas y comentarios dicha obra cervantina en una edición de unos años antes. Es un hecho que esta obra cervantina fue objeto de gran atención por los ilustrados españoles, lo cual revirtió en la recuperación, ya para siempre, de esta obra como una de las más importantes del acerbo cultural español.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Otro hecho significativo de estos años fue su correspondencia con Melchor Gaspar de Jovellanos. El ilustre asturiano estaba por entonces, año 1807, recluido en el Castillo del Bellver (Palma de Mallorca) desde hacia algunos años (por decreto de Godoy, el cual le responsabilizó de ciertos hechos durante el tiempo que Jovellanos estuvo de ministro). En ese año hay constancia de que escribió a Ortiz, desde dicho castillo de Bellver, a propósito de ciertos temas de historia de la época de los Reyes Católicos, y casi con toda seguridad Ortiz le contestó (en sus diarios Jovellanos menciona esta correspondencia con Ortiz); además tenía en su biblioteca, y en sus diarios lo menciona también, la obra de Ortiz: "Compendio Cronológico de la Historia de España"; asimismo ambos pertenecían a la Real Academia de la Historia. Cuando comenzó, poco despues, la Guerra de la Independencia, y Jovellanos estaba en la Junta Suprema, Ortiz también le escribió en relación a la pensión que debía recibir de la Real Biblioteca.   &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt; Durante la Guerra de la Independencia, entre 1808 a 1814, Ortiz residió en Játiva. Durante estos años se ocupó de sus funciones en el cabildo de la Colegiata, y también en continuar trabajando en algunas obras que tenía pendiente de concluir para poderlas imprimir, entre estas el tomo octavo de su&lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt; "Compendio Cronológico de la Historia de España"&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;, y el que tituló: &lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;"Instituciones de arquitectura Civil"&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt; que era una obra en la que trataba de establer un canón arquitectónico teniendo en cuenta lo escrito por Vitruvio y otros tratadistas como el mismo Paladio, obra que pensaba que sería muy útil para la buena arquitectura en España; para esta obra, además, el deán estaba haciendo dibujos explicativos cosa que no hacía desde el tiempo en el cual se ocupó de la traducción y comentarios de la obra de Vitruvio.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;En estos años ocurrió también la ocupación de Játiva por las tropas franceses (de hecho fue ocupado gran parte Reino de Valencia). Dicha ocupación duró todo el año 1812 y la mitad del de 1813. En este tiempo el deán también publicaría una obra de gran interés, se trata de su Carta de respuesta a D. Enrique Palos y Navarros, el anteriormente citado juez conservador de los monumentos de Murviedro (Sagunto), el cual había publicado poco antes un escrito en el que vertía ciertas acusaciones a Ortiz por sus críticas a varios autores, entre ellos el deán Martí y el propio Palos en su obra sobre el teatro romano de Sagunto; así que el deán se vió obligado a responder con esta carta en la cual demostraba que sus críticas eran acertadas pues tanto el deán Martí, como Palos y otros autores estaban equivocados en sus juicios sobre el teatro. Es obra además de gran interés porque amplia las explicaciones y comentarios de su anterior obra sobre dicho teatro. Fue impresa en Valencia, en 1812, en la imprenta de Monfort, en la cual, como ahora comentaré, también se imprimieron otras dos obras, pero ya en sus últimos años de vida cuando ya residía en Valencia.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Cuando las tropas francesas abandonaron en junio de 1813 el Reino de Valencia se celebró en la Colegiata de Játiva una solemne misa, oficiada por el deán, en acción de gracias y, también, para llevar a cabo el acto de juramento, de las autoridades y público en general, de la Constitución promulgada en Cádiz el año anterior, es decir en 1812. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt; En el año 1816, por motivos de salud y también por estar con su sobrina Josefa que había quedado viuda al morir el grabador Tomás López Enguídanos dos años antes, Ortiz se traslada a Valencia. Desde entonces será el deán de la colegiata de Játiva ausente de aquella iglesia, de hecho enviará allí, periodicamente, partes médicos para justificar dicha ausencia. El motivo de querer ayudar a su sobrina es porque ésta se encuentra desamparada para la educación de los numerosos hijos fruto de su matrimonio con el citado grabador. Todavía hay otra razón añadida y es la de publicar algunas de las obras que tiene manuscritas, cosa que hará en parte como ahora comentaré.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;La primera de estas obras es el &lt;b&gt;"Manual de Epicteto"&lt;/b&gt;. Es una obra que tenía acabada desde hacía años, al menos desde 1797, pues de entonces es la solicitud de su amigo el canónigo y rector de la Universidad Vicente Blasco para que escribiera un libro que fuera útil para la enseñanza del griego, y esto dentro de la reforma de la enseñanza de la Universidad de Valencia que Blasco proponía en aquel tiempo. Este libro de Ortiz era la traducción del griego de esta obra de la filosofía de la antigua grecia; la traducción tenía, pues, un sentido didáctico, con notas explicativas y con el texto latino también para que se pudieran comparar las tres lenguas. La imprenta a la que llevó el manuscrito para la imprensión fue también en la de Monfort, con la cual trabajaría el deán durante estos ultimos años de su vida.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;La segunda obra, publicada en dicha imprenta al año siguiente, es decir en 1817, fue &lt;b&gt;"Discurso histórico sobre la Legión Fulminante"&lt;/b&gt;. Era también una obrita que tenía acabada hacia tiempo, en la cual trataba sobre un asunto controvertido de la historia antigua, cual era lo ocurrido con la legión romana conocida por el nombre de "Legión Fulminante" en tiempos del emperador Marco Aurelio. Dicha legión estaba guerreando con las tribus bárbaras de centroeuropa y, en una situación de gran dificultad, pudo salir victoriosa merced a la intervención divina. Sobre la veracidad de las fuentes documentales que trataban el suceso es sobre lo que trata Ortiz en esta obra, en la cual demuestra su gran erudición y la solidez de sus argumentaciones, pues siempre se basa en la crítica de dichas fuentes, todo lo cual es una característica de su obra de historia.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Hasta la llegada del llamado Trienio Liberal en 1820 el deán, aparte de publicar las obras mencionadas, mantuvo correspondencia con la Real Academia de la Historia a propósito de la censura del octavo, y último tomo, de su &lt;b&gt;"Compendio Cronológico de la Historia de España"&lt;/b&gt;; su intención era que se imprimiera en dicha imprenta de Monfort y se publicara cuanto antes, pues hay que tener en cuenta que dicho tomo octavo era esperado por todos que habían adquirido el resto de la obra, la cual se vendió bien hasta la llegada de la Guerra de la Independencia. Dicha correspondencia fue sobre todo con el secretario de la academia Francisco Martínez Marina, y finalmente el censor del manuscrito enviado por Ortiz fue el padre agustino, y académico, De La Canal, el cual manifestó a los miembros de la academia sus opiniones sobre las dificultades que encontraba para que el manuscrito de Ortiz pasara la censura eclesiástica, por contener algunos comentarios que, dado el momento que se vivía por entonces de absolutismo y merma de libertades, no creía conveniente informar favorablemente. Como consecuencia de todo esto, y atendiendo a la petición de la academia, Ortiz tuvo que mutilar su obra de algunos comentarios, y aún así se demoraron tanto los trámites para la autorización de dicha impresión que, para su digusto, no pudo ver en vida la publicación de dicho tomo octavo, aunque sí lo fuera, como ahora comentaré, postumamente.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Otro asunto que motivó el escribir cartas a dicha academia fue el envio del manuscrito de una importante que tenía terminada aunque no tenía medios para que fuera impresa, de tal manera que fue un regalo que hizo a esta real corporación. Se trataba de su &lt;b&gt;"Discurso histórico legal sobre el privilegio llamado de Santiago" &lt;/b&gt;el cual era un estudio crítico sobre dicho diploma y privilegios económicos que tenía algunas iglesias en España, entre ellas y principalmente la de Santiago, a propósito del llamado voto hecho al apóstol Santiago por su milagrosa aparición en la batalla de Clavijo y, como consecuencia de la misma, la victoria de las tropas cristianas sobre las musulmanas. Ortiz demostraba en su estudio la falsedad histórica del diploma, y la conveniencia, como ya habían votado los diputados en las Cortes de Cádiz, de su abolición. No obstante, no eran tiempos apropiados para plantear otra vez dichos argumentos, pues todo lo legislado en aquellas cortes había quedado nulo desde la vuelta al absolutismo con la llegada de Francia del rey Fernando VII, este fue otro de los motivos de no intentar publicar la obra por aquellos años. El manuscrito de su mano de esta obra, un grueso volumen en cuya portada consta la fecha en la que lo terminó, 1819, se conserva hoy en día en la Biblioteca Valenciana de San Miguel de los Reyes, procedente de los fondos bibliográficos donados por Nicolau Primitiu.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;También con la Real Academia de Nobles Artes de San Fernando mantuvo correspondencia; su secretario y amigo de Ortiz era Fernández de Navarrete, y, en general, el motivo de la misma fue otra obra que tenía manuscrita y terminada en 1818 tal y como también consta en la portada del manuscrito; era su &lt;b&gt;"Instituciones de Arquitectura Civil"&lt;/b&gt; según la doctrina de Vitruvio y otros tratadistas de la arquitectura clásica, la cual es otra de las obras importantes del deán pues en ella vierte sus muchos conocimientos sobre la arquitectura incidiendo en aspectos críticos sobre la misma y sobre los estudios llevados a cabo hasta entonces, y asimismo con enseñanzas fundamentales para los arquitectos. Para esta obra realizó dibujos de gran valor tal y como ya he comentado con anterioridad. Hoy en día este manuscrito se conserva en la biblioteca del Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid, la cual, con muy buen criterio, llevó a cabo, en 1986, una edición facsimilar con un interesante estudio del profesor Delfín Rodríguez.  &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;Durante estos años de residencia en Valencia, y hasta la llegada del "Trienio Liberal", el deán publicó algunos escritos en el Diario de Valencia, siempre firmando con las iniciales J.O.; en uno de estos breves escritos comentaba algunas de las medidas ordenadas por el capitán general de Valencia Xavier Elío para evitar la miseria que se podía apreciar en la gente que vivía en las calles de la ciudad. No obstante él mismo sufrió los rigores de la censura poco antes de la llegada del citado Trienio Liberal. Fue en 1819, y lo que ocurrió fue lo siguiente: se publicó en dicho diario un escrito de un conocido suyo, Vicente Plá y Cabrera, en el cual, éste, ponía en duda la interpretación que fray Bartolomé Ribelles (dominico del convento de Valencia, archivero del mismo y también cronista de la ciudad de Valencia) había hecho de una lápida antigua con inscripción latina encontrada en la calle de la Almunia en 1807, tiempo en el cual fray Bartolomé había publicado un opúsculo con dicha interpretación. Los comentarios de Pla y Cabrera en el diario dieron pie a que el dominico, bastante molesto, escibiera varios escritos de replica en dicho diario. Ortiz que los leyó y que tampoco estaba de acuerdo con la interpretación que de dicha lápida había hecho el dominico, escribió unos comentarios que quiso publicar a su vez en el diario, pero en esta ocasión tropezó con la censura ejercida, seguramente a instancias del dominico, sobre su escrito en la Real Audiencia. De todo esto se enteró el deán con posterioridad, pues extrañado de que no se publicara su escrito lo reclamó al diario, allí se lo devolvieron y pudo ver escrito que no se autorizaba su publicación por contener algunas expresiones no convenientes. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;A los pocos meses ocurrió el alzamiento de Riego y el comienzo del mencionado Trienio Liberal, tiempo en el cual el deán pudo publicar una obra sobre este asunto en la cual narra todo lo acontecido. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444; font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;(Continuará)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Fernando Goberna&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6011375761311478376-6116485326902838540?l=historiadeaielo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/feeds/6116485326902838540/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2010/03/semblanza-del-dean-ortiz.html#comment-form' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/6116485326902838540'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/6116485326902838540'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2010/03/semblanza-del-dean-ortiz.html' title='SEMBLANZA DEL DEÁN ORTIZ'/><author><name>Administrador</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03919545558164131511</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_E3cjw8Sm0q8/S9yXxujO1kI/AAAAAAAAARA/tdbO7Guir4I/s72-c/Deg%C3%A001.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6011375761311478376.post-9173368674882986087</id><published>2011-09-22T22:40:00.001+02:00</published><updated>2011-09-22T22:40:47.151+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='El rebost de Maruja'/><title type='text'>El Rebost de Maruja. Raïm en aiguardent</title><content type='html'>&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-mBSC3HkPmHQ/TnuaPsqyYPI/AAAAAAAAB_Q/czGg72_Ejpk/s1600/P9104059.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://3.bp.blogspot.com/-mBSC3HkPmHQ/TnuaPsqyYPI/AAAAAAAAB_Q/czGg72_Ejpk/s400/P9104059.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;RAÏM EN AIGUARDENT&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;El raïm en aiguardent és una recepta tradicional i molt popular al nostre poble, una recepta que en moltes cases encara ve elaborant-se seguint la mateixa formula dels avantpassats.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;Antigament Aielo de Malferit contava amb una producció de vinya i fabricació d’aiguardents important, els nostres avantpassats aprofitaven tots els productes que els proporcionava la terra i enginyaren la manera de conservar-los el més temps possible i amb totes les propietats.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;Tradicionalment este menjar es feia durant l’estiu amb el raïm que sovint tenien les famílies de collita pròpia. &amp;nbsp;Era conservat a la despensa i com un present, es treia a taula quan es rebia una visita.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-8Ts7TQGJsN0/TnuacyxRpSI/AAAAAAAAB_Y/3DekisjR0wQ/s1600/PA033015.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://3.bp.blogspot.com/-8Ts7TQGJsN0/TnuacyxRpSI/AAAAAAAAB_Y/3DekisjR0wQ/s400/PA033015.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Ingredients:&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: center;"&gt;&lt;i&gt;Xanglots de raïm de planta&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: center;"&gt;&lt;i&gt;Aiguardent&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: center;"&gt;&lt;i&gt;Un pot de vidre&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Elaboració:&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: center;"&gt;&lt;i&gt;Talleu els peçonets del raïm&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: center;"&gt;&lt;i&gt;Renteu-lo i poseu els granets en el pot de vidre&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: center;"&gt;&lt;i&gt;Afegiu-li l’aiguardent fins cobrir-los.&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: center;"&gt;I després d’unes setmanes... ja esta bo per a menjar.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-5EDKefJNTIo/TnuaV5oSivI/AAAAAAAAB_U/gKiOw-xzY2A/s1600/P9114064.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://1.bp.blogspot.com/-5EDKefJNTIo/TnuaV5oSivI/AAAAAAAAB_U/gKiOw-xzY2A/s400/P9114064.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;Consells:&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;Encara que recomanem raïm de planta per fer esta recepta, actualment hi ha altres classes de raïm noves que no tenen pinyol i també es poden fer servir. Estes noves variants son: El moscatell italià sense pinyol i el rosetic. (Antigament també es feien panses de la classe de raïm de moscatell, deixant els granets de raïm a secar sobre canyís).&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;El truc per a fer un bon potet de raïm en aiguardent està en una bona selecció dels granets, que han de tenir una bona presencia i grandària, i han de ser sempre de color blanc perquè el raïm colorat no aprofita.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;Quan es tinga el pot tapat aconsellem unes idees per a fer-lo més vistós i presentable per a ser guardat en la despensa i després traure’l a taula: s’agafa un retall de tela més gran que la tapa i se li dóna forma. Després es col·loca damunt i amb un cordonet es nuga envoltant la tapadora amb una llaçadeta. Es pot posar una paper apegat amb el nom del raïm i data de fabricació i si també, per què no, alguna dita popular.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;Els granets de raïm es mantindran sempre blancs fins el dia que s’enceta el pot. A partir del moment en que es destapa, els granets comencen a adquirir color, però no li fa res al raïm, este no caduca encara que estiga encetat anys.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;La gent d’abans solia prepara-ho per estes dates, per tindre’l apunt per a les festes de Nadal, ja que és un excel·lent complement a les pastes nadalenques i dona força per a suportar el fred.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;BON PROFIT!!!&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"&gt;        &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"&gt;&lt;/span&gt;Mª Jesús Juan i&amp;nbsp;Mariló Sanz&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 22px; font-weight: bold;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6011375761311478376-9173368674882986087?l=historiadeaielo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/feeds/9173368674882986087/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/09/el-rebost-de-maruja-raim-en-aiguardent.html#comment-form' title='14 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/9173368674882986087'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/9173368674882986087'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/09/el-rebost-de-maruja-raim-en-aiguardent.html' title='El Rebost de Maruja. Raïm en aiguardent'/><author><name>Administrador</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03919545558164131511</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-mBSC3HkPmHQ/TnuaPsqyYPI/AAAAAAAAB_Q/czGg72_Ejpk/s72-c/P9104059.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>14</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6011375761311478376.post-6184649298425113981</id><published>2011-09-17T23:59:00.003+02:00</published><updated>2011-12-11T23:08:20.275+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Fernando Goberna'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Patrimoni'/><title type='text'>Riquezas que tuvo la Parroquia de Ayelo de Malferit (II)</title><content type='html'>&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: center;"&gt;&lt;b style="mso-bidi-font-weight: normal;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-Fkst5FCqIvo/TnUwfmK-_wI/AAAAAAAAB-0/i1tzjGBrrnY/s1600/DSC_0093.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-Fkst5FCqIvo/TnUwfmK-_wI/AAAAAAAAB-0/i1tzjGBrrnY/s400/DSC_0093.JPG" width="265" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Imagen actual de la&lt;i&gt; Dolorosa&lt;/i&gt; en la parroquia de Ayelo. Foto: Noelia Vidal&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;b style="mso-bidi-font-weight: normal;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;b style="mso-bidi-font-weight: normal;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: center;"&gt;&lt;b style="mso-bidi-font-weight: normal;"&gt;DESTRUCCIÓN DE &lt;st1:personname productid="LA IMAGEN A" w:st="on"&gt;LA IMAGEN A&lt;/st1:personname&gt; FINALES DE JULIO DE 1936&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b style="mso-bidi-font-weight: normal;"&gt;&lt;/b&gt;No es lugar aquí para entrar en demasiados detalles sobre lo acontecido en Ayelo hacia finales del mes de julio de 1936, y tan sólo queremos hacer referencia a dos hechos concretos: la destrucción de la imagen de &lt;st1:personname productid="la Dolorosa" w:st="on"&gt;la Dolorosa&lt;/st1:personname&gt; de Esteve, y el porqué se salvó el manto de terciopelo azul que actualmente lleva la nueva imagen y que era uno de sus mantos, seguramente el de más solemnidad.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;Como en otros muchos pueblos de España, en Ayelo la tirantez política entre las derechas y las izquierdas había ido creciendo de forma alarmante desde las elecciones del 16 de febrero de ese año de 1936, elecciones que habían dado la victoria a la coalición de izquierdas agrupadas bajo el nombre de Frente Popular. En Ayelo las agrupaciones políticas principales de entonces eran &lt;st1:personname productid="la Derecha Regional" w:st="on"&gt;la  Derecha Regional&lt;/st1:personname&gt;, los Republicanos Radicales, y los Socialistas.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;Hay que decir que &lt;st1:personname productid="la Espa￱a" w:st="on"&gt;la España&lt;/st1:personname&gt; de entonces era un país que arrastraba un gran atraso económico y cultural, más si cabe en los pueblos, en los que como Ayelo, el empleo era casi exclusivamente agrícola y se dependía de los jornales que los propietarios de tierras iban dando según las faenas en el campo, además había en general en todo el país un gran índice de analfabetismo.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;En aquel Ayelo del 36 los jornaleros solían juntarse en las llamadas &lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;Cuatro Esquinas&lt;/i&gt;, que era el cruce de la calle Mayor con la del Medio, con el fin de que los propietarios fueran llamándoles para las labores del campo si las había. Era asimismo un Ayelo en el que había una débil luz eléctrica en las casas (bastantes horas al día en comparación con otros pueblos) suministrada por los generadores de &lt;st1:personname productid="la Hidroel￩ctrica Ayelense" w:st="on"&gt;la Hidroeléctrica  Ayelense&lt;/st1:personname&gt;; había algún vehiculo como el que tenía el propietario de la fábrica de licores, algunos aparatos de radio casi todos en casas de la calle Mayor, y seguramente en el Ayuntamiento, los cuales funcionaban cuando había luz eléctrica, y una rudimentaria centralita de teléfonos en la calle de San Pedro. El &lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;paseo del Ensanche&lt;/i&gt; no estaba, y, cerca de la salida del pueblo hacia Valencia, una vez pasada &lt;st1:personname productid="la Venta" w:st="on"&gt;&lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;la Venta&lt;/i&gt;&lt;/st1:personname&gt;, había una casa de peones camineros que algunos todavía hemos conocido. Las noticias llegaban con algunos diarios que traía el peón de correos o por la radio. Los propietarios o terratenientes se reunían en el casino de la calle del Medio, en la parte de arriba del mismo estaba el Círculo Industrial Ayelense, y también tenía Ayelo los dos bares de la&amp;nbsp;calle Mayor, el cafe de Hilario y uno que había donde hoy está la panadería, y luego, por otro lado, estaba la sede de la sociedad obrera El Progreso, en la calle Mayor más allá de las &lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;Cuatro Esquinas&lt;/i&gt; hacia &lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;el Raval.&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-eFLMjKsDUgM/TnU12yTptsI/AAAAAAAAB-4/osY1ovJQSAQ/s1600/Casa+del+pueblo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-eFLMjKsDUgM/TnU12yTptsI/AAAAAAAAB-4/osY1ovJQSAQ/s1600/Casa+del+pueblo.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;b&gt;Comienzos de&amp;nbsp;&lt;st1:personname productid="la Guerra" w:st="on"&gt;la Guerra&lt;/st1:personname&gt;&amp;nbsp;civil del 36. Casa del Pueblo C.N.T-FAI &amp;nbsp;en lo que parece un edificio religioso (no localizado pero seguramente de Onteniente). Fotografía obtenida de una película de la época de propiedad particular&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px;"&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;Existe constancia de que en mayo de 1936 hubo en Ayelo una huelga de carácter revolucionario organizada por esta sociedad obrera El Progreso de signo político socialista, la cual coincidió con la festividad del Corpus Cristi; pues bien, uno de los dos médicos que entonces ejercían en Ayelo, D. Vicente Albelda, el cual además tenia responsabilidades municipales en el Ayuntamiento (era republicano radical), llamó a Gobernación en Valencia solicitando que se enviaran al pueblo refuerzos de guardia civiles, los cuales llegarían en efecto poco después. También, por parte del Ayuntamiento, de mayoría de izquierdas tras las elecciones de febrero, se adoptó la medida de prohibir la procesión del Corpus Cristi, que en Ayelo se hacía con mucha solemnidad, u otras manifestaciones religiosas con el fin de evitar altercados. Todo esto da idea de los momentos que se vivían por entonces en el pueblo.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;Los asesinatos en julio del 36 del teniente Castillo (guardia de los llamados de Asalto) por grupos falangistas, y sobre todo la del lider derechista Calvo Sotelo días antes del 18 de julio, debieron de ser bastante comentados en el pueblo. Luego el 17 de julio por la noche y sobre todo el día 18 sábado fueron llegando a través de la radio las primeras noticias de que había habido un alzamiento militar en la zona del protectorado de Marruecos. En el Ayuntamiento se estaba a la espera de acontecimientos, pero pronto, cuando se vio el cariz que tomaba el asunto se empezaron a convocar sesiones extraordinarias.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-7A-OJBZApLg/TnU6U7fDESI/AAAAAAAAB_A/BHvv7wvJhQw/s1600/Santa+Maria+Elche.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-7A-OJBZApLg/TnU6U7fDESI/AAAAAAAAB_A/BHvv7wvJhQw/s400/Santa+Maria+Elche.JPG" width="345" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Basílica de Sta. María de Elche, incendiada el 20 de febrero de 1936. &amp;nbsp;Tras el triunfo del Frente Popular en &amp;nbsp;las elecciones del mismo mes, comenzó una oleada de violencia anticlerical que llegaría a su máximo en la coyuntura revolucionaria de los primeros meses de la guerra. Foto: Archivo Miguel Ors, en "La Guerra Civil en la Comunidad Valenciana".&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;La sublevación militar del 18 de julio, ya desde sus inicios extremadamente violenta, con fusilamientos etc.., iba a desencadenar el odio contenido hasta entonces con mucha dificultad. Sin embargo los primeros días todavía fueron de incertidumbre por no saber exactamente en que quedaría la intentona militar. En Ayelo, como hemos dicho, hay sucesivas sesiones extraordinarias en las cuales se trata de tener controladas y vigiladas a las personas destacadas de derechas a la espera de lo que suceda en Valencia, ya que en aquellos momentos la situación de la capital no está nada clara, y las noticias siguen siendo confusas.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;El templo parroquial mientras tanto permanecía cerrado. El cura ecónomo de entonces en la parroquia de Ayelo era D. Salvador Oltra Martínez (habia nacido en Quatretonda en 1897), el cual en vista de la situación decidió irse a su pueblo, y lo mismo hizo uno de los dos vicarios coadjutores de la parroquia, D. Heliodoro Clerigues Mari (había nacido en Benifayó en 1903), el cual era apreciado entre los jóvenes del pueblo por su afición al deporte, ya que organizaba competiciones deportivas(6) (desgraciadamente ambos serian asesinados semanas después). Quedaron en Ayelo el otro vicario coadjuntor, D. Joaquín García Dobón, que vivía en la calle de &lt;st1:personname productid="la Iglesia" w:st="on"&gt;la Iglesia&lt;/st1:personname&gt;, y otro religioso que era beneficiado de la parroquia, Juan Bautista Requena Juan, que además era natural de Ayelo (había nacido en 1875)(7). También se fueron las monjas franciscanas.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;Hacia finales de julio las emisoras de radio informaban, en medio de proclamas revolucionarias, del fracaso de la sublevación en las principales ciudades de España como Barcelona y Madrid, y que lo mismo estaba sucediendo en Valencia, en donde las fuerzas populares comenzaban a entrar en los cuarteles. Es a partir de entonces cuando se va a desencadenar una situación de extrema violencia y de persecución de las personas de derechas y eclesiásticos, es entonces cuando tienen lugar los asaltos a los templos y edificios religiosos en casi todos los pueblos valencianos. En los ayuntamientos, siguiendo órdenes de los sindicatos y partidos de izquierda, se hacen cargo de los municipios los llamados Comités (esto venía del tiempo de&amp;nbsp;&lt;st1:personname productid="la Revoluci￳n Francesa" w:st="on"&gt;la Revolución Francesa&lt;/st1:personname&gt;, los llamados Comités de Seguridad Pública).&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-RfTu2OcaIaM/TnU-FZuLuII/AAAAAAAAB_E/wi2ny2rlFbU/s1600/fusilan+imagen+Cristo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="306" src="http://4.bp.blogspot.com/-RfTu2OcaIaM/TnU-FZuLuII/AAAAAAAAB_E/wi2ny2rlFbU/s400/fusilan+imagen+Cristo.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Unos milicianos disparan al monumento al Sagrado Corazón de Jesús en el Cerro de los Ángeles, Getafe. Las autoridades sublevadas utilizaron la violencia anticlerical como justificación a su actuación represora. La Iglesia llegó a calificar la lucha franquista como cruzada. Foto extraida de&amp;nbsp;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"&gt;&lt;b&gt;"La Guerra Civil en la Comunidad Valenciana".&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"&gt;&lt;b&gt;&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;En Ayelo el 31 de julio y siguientes días es también cuando tienen lugar la destrucción de imágenes y destrozos en el templo, el oratorio de San Miguel y ermita del Calvario. Una vez sacadas las imágenes, cuadros, reliquias, vestiduras sagradas etc... se les prende fuego allí en la plazoleta de la puerta de la iglesia, en el mismo interior del templo, o en el antiguo cementerio donde hoy hay unos cipreses. También se entra en la casa-palacio de los marqueses de Malferit en donde se establecerá el Comité, y, posteriormente, estarán las oficinas del Ayuntamiento durante el transcurso de la guerra. Es también en estos días cuando se detiene a las personas destacadas de derechas, encerrándolas tanto en el oratorio de San Miguel, como en el Calvario o el propio templo parroquial; se requisan los pocos vehículos del pueblo, e improvisados milicianos con alpargatas y escopeta de caza al hombro hacen guardia por el Calvario, o a la entrada del pueblo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;Adela Juan, que tenía unos veinte años, recuerda como fue por entonces al oratorio de San Miguel a ver a un familiar que estaba allí encerrado, y como desde allí vio como sacaban de la iglesia un gran lienzo de más de dos metros, y que en la sacristía había un cuadro no muy grande que su abuela le decía que era un retrato del canónigo Ortiz, el cual debió de tener el mismo fin. También tiene recuerdos en este sentido Josefa Colomer, que era una chica de l5 años, según ella todo ocurrió en aquellos calurosos días de principios de agosto (los jazmines, según Josefa, estaban florecidos y por eso sabe qué ocurrió en esos días), el templo parroquial, según su testimonio era bastante rico en imágenes y cuadros, y que oía decir que en la sacristía&amp;nbsp; había un cuadro pequeñito de un valor extraordinario, y también recuerda, que en los cuartos de arriba de lo que fuera capilla al lado izquierdo del altar mayor estaban alineados lo que serían posiblemente las imágenes alegóricas que salían en &lt;st1:personname productid="la Procesi￳n" w:st="on"&gt;la Procesión&lt;/st1:personname&gt; del Corpus, y con respecto a &lt;st1:personname productid="la Dolorosa" w:st="on"&gt;la Dolorosa&lt;/st1:personname&gt;, recuerda que su manto fue troceado y los trozos repartidos entre las chicas del pueblo. También se perdió, aparte de la reliquia de San Engracio, un San José al parecer nada menos que de Vergara (aquel Ignacio Vergara que fuera maestro de Esteve), y que sería el que debía de estar en el altar de San José, un altar precioso que era el que albergaba la reliquia de San Engracio (este altar es mencionado en el conocido Diccionario de Madoz de la primera mitad del siglo XIX). También fueron al fuego vestiduras eclesiásticas: dalmáticas, casullas etc..., de gran antigüedad y valor, así como gran parte del archivo parroquial que debía de estar en los armarios de la sacristía, el magnífico órgano, y todos los altares.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-6mH44vpA0fk/TnVI5iGqTSI/AAAAAAAAB_M/Z3hU4-LSMKU/s1600/iglesia+del+Salvador+Elche.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="281" src="http://2.bp.blogspot.com/-6mH44vpA0fk/TnVI5iGqTSI/AAAAAAAAB_M/Z3hU4-LSMKU/s400/iglesia+del+Salvador+Elche.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Iglesia del Salvador, en Elche, antes y después de su quema en febrero de 1936.&amp;nbsp;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"&gt;&lt;b&gt;Foto: Archivo Miguel Ors, en "La Guerra Civil en la Comunidad Valenciana".&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;Los días siguientes a estos destrozos fueron los que más riesgo corrieron las personas de derechas, sobre todo por la llegada al pueblo de vez en cuando de vehículos con individuos de muy mala catadura que presentaban al Comité papeles y órdenes de detención. En general no consiguieron sus objetivos por la oposición del comité local, el cual, hay que decirlo, días después liberó a las personas de derechas con la condición de que se fueran del pueblo por lo comprometido que era que estuvieran en aquellas circunstancias en el pueblo. (8)&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;Como hemos dicho anteriormente pudo salvarse el otro manto de &lt;st1:personname productid="la Dolorosa" w:st="on"&gt;la Dolorosa&lt;/st1:personname&gt; que estaba en la casa-palacio, en donde parece que los marqueses tenían también una capilla. Recuerda Matilde Ortiz, que por entonces tenia 20 años, que alrededor del mes de octubre le avisaron para que junto a otras chicas colaborara en la limpieza de la casa-palacio, en donde, como hemos dicho se había instalado el Comité. Cuando llegó, y mientras limpiaba, vio en un armario y plegado el manto de terciopelo azul de &lt;st1:personname productid="la Dolorosa. Estaba" w:st="on"&gt;la Dolorosa. Estaba&lt;/st1:personname&gt; por aquellas dependencias de la casa-palacio un chico que vivía por el Raval y que era conocido por el &lt;i&gt;espardenyer&lt;/i&gt;, al cual, comentó Matilde el valor del manto y que debería de guardarse con cuidado. Lo que ocurrió luego con el manto no está claro, al parecer, alguien durante el transcurso de &lt;st1:personname productid="la Guerra" w:st="on"&gt;la Guerra&lt;/st1:personname&gt;&amp;nbsp;lo pudo sacar de la casa-palacio y acabó escondido en cierta cueva cerca de Xátiva en donde también fueron ocultados otros objetos religiosos de distinta procedencia y al terminar la guerra pudo ser de esta forma recuperado y es el que actualmente lleva la imagen (últimamente ha sido restaurado en un taller de Moncada).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-bottom: 0.5em; margin-left: auto; margin-right: auto; padding-bottom: 6px; padding-left: 6px; padding-right: 6px; padding-top: 6px; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-Gjjqf9jGoT4/TnUwT3sUBcI/AAAAAAAAB-w/12AP8d2KeD8/s1600/DSC_0089.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-Gjjqf9jGoT4/TnUwT3sUBcI/AAAAAAAAB-w/12AP8d2KeD8/s400/DSC_0089.JPG" style="cursor: move;" width="265" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="padding-top: 4px; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Detalle del manto de la &lt;i&gt;Dolorosa&lt;/i&gt;, recientemente restaurado, que es uno de los que tenía la imagen antigua. Foto: Noelia Vidal&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;En noviembre el Comité se disolvió dando paso a un ayuntamiento más común (el gobiemo republicano instalado en Valencia pudo de nuevo controlar la situación, aunque siempre en una situación excepcional como la de una guerra). A partir de entonces la situación ya no fue tan dramática como en estos primeros meses, no hubo persecución religiosa como tal, e incluso el gobiemo de la república dio órdenes respecto a la protección de la libertad de culto. En Ayelo, durante buena parte de la guerra se instalaron soldados pertenecientes al centro de reclutamiento y apoyo logístico del sector cuya sede principal estaba en Albaida.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;Después de la guerra, vinieron años terribles en todos los sentidos. Respecto a las imágenes religiosas, el cura de entonces D. Manuel Castelló Quilis tuvo que hacer en varias ocasiones una relación de lo destruido en el templo, oratorio de San Miguel, ermita de San Joaquín y Calvario. En una de estas relaciones, la del 8 de febrero de 1940, que es quizá la más completa (9), hace mención de la destrucción de la virgen de los Dolores y sus andas procesionales. También, y esto es muy importante ya que no existía ninguna noticia hasta esta mención de Castelló Quilis, la destrucción de una imagen de ese San José de Vergara que ya hemos mencionado. Ayelo contaba, pues, antes de la guerra con dos imágenes excepcionales.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;La actual imagen fue realizada por el escultor José Casano Pinter (10) en los años cuarenta, el cual tenía su taller en la calle Navellos de Valencia (11). Fue el marqués de Malferit, Pascual Mercader, quien le hizo el encargo en 1943, presentando, al escultor, el boceto de la actual imagen en el Arzobispado de Valencia el 28 de Agosto de 1943; en él precisaba que era de medidas de &lt;st1:metricconverter productid="150 cm" w:st="on"&gt;150  cm&lt;/st1:metricconverter&gt;., tallada en madera para vestir, y su importe dos mil pesetas de la época. En el actual altar, nada más entrar en el templo a la izquierda, se puede ver en la parte superior el escudo de los Mercader.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;Posterior a esta relación sobre imágenes destruidas de febrero de 1940, Castelló Quilis debió de recibir la carta de Antonio Igual Úbeda sobre &lt;st1:personname productid="la Dolorosa" w:st="on"&gt;la Dolorosa&lt;/st1:personname&gt; de Esteve, enterándose entonces de que la autoría de la imagen destruida era del célebre escultor. La&amp;nbsp;contestación de Castelló Quilis a esta carta de Igual Úbeda nos la podemos imaginar, en el sentido de que, desgraciadamente, la imagen había sido destruida.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;i style="font-weight: bold;"&gt;Fernando Goberna Ortiz. &lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Publicado en el Libro de Fiestas del año 1998.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;NOTAS:&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;(6) Debo esta información a Angeles Martí Vidal que entonces era muy joven pero así lo recuerda.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;(7) El cual había pertenecido a la orden Franciscana yendo en labor misionera al Brasil en 1914, pero con posterioridad dejó el hábito franciscano e ingresó en el clero secular En 1928 regresó a España y se le concedió un beneficio en la parroquia de Ayelo ( celebrada la misa de once los domingos y días de precepto).&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;(8) Sin embargo, el 19 de agosto sé que consiguieron, uno de estos grupos de pistoleros, llevarse detenidos a los dos eclesiásticos que quedaban en el pueblo, D. Juan Gracía Dobón y D. Juan Bautista Requena Juan, quizá asegurando al Comité local que se los llevaban a Valencia para que allí dispusieran, pero lo cierto es que fueron asesinados en el trayecto, pues sus cadáveres aparecieron en la cuneta en las cercanías de Villanueva de Castellón.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;(9) Archivo Histórico Nacional: &lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;Causa General&lt;/i&gt;, leg. 1380 ( l).&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;(10) Archivo Diocesano de Valencia: véase la documentación sobre la reconstrucción de imágenes religiosas en los años 40.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;(11) Es también una buena imagen pues José Casanova debió de ser, seguramente, algún oficial del escultor José Maria Ponsoda (que tenia un taller en esta calle), el cual fue quien restauró la virgen de los Desamparados de Valencia.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6011375761311478376-6184649298425113981?l=historiadeaielo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/feeds/6184649298425113981/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/09/riquezas-que-tuvo-la-parroquia-de-ayelo.html#comment-form' title='13 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/6184649298425113981'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/6184649298425113981'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/09/riquezas-que-tuvo-la-parroquia-de-ayelo.html' title='Riquezas que tuvo la Parroquia de Ayelo de Malferit (II)'/><author><name>Administrador</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03919545558164131511</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-Fkst5FCqIvo/TnUwfmK-_wI/AAAAAAAAB-0/i1tzjGBrrnY/s72-c/DSC_0093.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>13</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6011375761311478376.post-9096674885781875364</id><published>2011-09-14T23:59:00.002+02:00</published><updated>2011-12-16T02:53:41.306+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Coca-Cola'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='La Botelleria'/><title type='text'>La cola compleix anys</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-GaSAxt1GQfo/TnFDYSZSE0I/AAAAAAAAB-k/DfDw-wsUR5U/s1600/coca+cola+El+Temps.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-GaSAxt1GQfo/TnFDYSZSE0I/AAAAAAAAB-k/DfDw-wsUR5U/s400/coca+cola+El+Temps.jpg" width="292" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;Coca-cola està d'enhorabona. La marca més universal i símbol de l'hegemonia nord-americana al segle XXI celebra 125 anys de vida més o menys els mateixos que ara tindria la Nuez de Cola-coca, la germana bastarda de la Coca-cola. EL TEMPS recupera la història d'aquell licor amb origen a Aielo de Malferit.&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: xx-small;"&gt;&lt;b&gt;VIOLETA TENA&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"&gt;Cent vint-i-cinc anys de trajectòria bé mereixen una celebració, més encara quan l'interessat en qüestió ha esdevingut no només un producte vendible en si mateixa, sinó el símbol més identificable de l'adveniment de la societat de consum. Coca-cola epitomitza millor que qualsevol altra marca l'American Way of Life i les seues ampolles Counter Bottle, repartides arreu del món, testimonien l'hegemonia nord-americana al llarg del segle XX. Es tracta de la marca més valuosa del món i s'ha convertit en el producte matriu d'una companyia que factura 3.100 milions d'euros anuals i que ven 1.600 milions de begudes cada dia, entre coca-coles, fantes i la resta de begudes que s'han creat al seu recer. Avui la beguda més famosa del món està present a 206 països. El 8 de maig es celebraven 125 anys des que es va vendre la primera ampolla de Coca-cola en una farmàcia d'Atlanta i la multinacional ho ha celebrat arreu del planeta amb tot d'actes.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"&gt;Lluny dels grans fastos, l'efemèride ha passat desapercebuda a Aielo de Malferit, per bé que hi ha qui afirma que la famosa formula secreta de la Coca¬cola té el seu origen en aquest municipi de poc més de 4.500 habitants. I és que és en aquest poblet de la Vall d'Albaida que va nàixer l'any 1888 una destil·leria ---popularment coneguda com la Botelleria--- on, entre molts altres productes, va veure la llum la Nuez de Kola-coca, un licor que se semblava per gust i per ingredients amb la tan vanagloriada Coca-cola. Els paral·lelismes, en un determinant període històric, són tants que han alimentat el mite que diu que la llampant Coca-cola és, en realitat, una beguda inspirada en la molt més humil Nuez de Kola-coca. Posar llum sobre el tema en tot cas, resulta impossible, doncs els documents de finals de segle XX que podrien certificar la connexió - o, igualment, desmentir-la - es van convertir en pasta de paper durant la guerra civil espanyola. La qüestió, doncs, queda oberta a les conjectures.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;b&gt;Licors que fan fortuna.&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"&gt;Expliquen els qui coneixen la història local del municipi que van ser tres els veïns d'Aielo que van fornir la destil·leria en aquell municipi, eminentment agrícola. Eren Enrique Ortiz, Bautista &amp;nbsp;Aparisi i Ricard Sanz homes que o bé treballaven de la terra o bé vivien d'ella. A la darreria del segle XIX es confabularen per tal de posar en marxa una fàbrica de licors, en la que, segons explica avui Fina Ortiz, neta d'Enrique Ortiz, de 89 anys, "es va convertir en la primera empresa creada al poble, que fins aleshores només s'havia dedicat a l'agricultura". Cadascú dels promotors tenia una funció: Ortiz va posar els quartos; Sanz incorporà els seus sabers d'alquimista; i Aparici es féu càrrec d'obrir vies de comercialització.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"&gt;Bé fora perquè els temps eren propicis, bé perquè el seu producte s'ho valia ---o bé per totes dues coses alhora---, el cas és que les begudes espirituosos d'Ortiz, Aparisi i Sanz van fer diana. Eren temps on, a falta de refrescos com els que &amp;nbsp;avui copen l'oferta hostalera, la gent dotorejava i discutia al voltant de begudes molt més nostrades com ara els anisats o els xarops. És ahí que els nostres tres intrèpids trobaren un nínxol de negoci que els va permetre millorar la seua oferta de productes. A costa de barrejar ingredients i variar mesures, es forniren d'un catàleg de begudes que els van valdre el reconeixement públic. Tant és així que, l'any 1892, la reina regent María Cristina li va concedir l'honor de ser proveïdor reial de begudes espirituosos.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"&gt;Els reconeixements envers la Botelleria també arribaren des de l'estranger on productes com ara Placer de Dama o Leche de Vieja havien fet fortuna. La presència en exposicions internacionals i els premis en concursos com ara els d'Alexandria, Marsella, Brussel·les o Esmirna no feien més que incrementar la seua fama. Entre els licors que van obtindre guardó hi havia la Nuez de Kola-coca, fet a base d'anou de cola i fulles de coca de Perú, que va aconseguir un diploma d'honor l'any 1889 a Londres. Les semblances, en quant a ingredients i sabors, amb la Coca-cola que aleshores s'havia començat a comercialitzar a Atlanta són força patents. Això sí, mentre l'una duia aigua carbonatada, l'altre presentada una mínima quantitat d'alcohol.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;b&gt;Una relació en nebulosa.&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"&gt;Pot la Coca-cola estar inspirada en la Nuez de Kola-coca? Van estar mai en contacte els seus promotors? La possibilitat no hauria de refusar-se. "És difícil saber si va hi haure algun tipus de contacte comercial ---explica Ferran Goberna Ortiz, besnét d'Enrique Ortiz--- però sí sabem que els productes de la destil-leria van estar presents a fires com ara les de Chicago o Filadèlfia". Les fires servien com aparadors on mostrar productes, intercanviar coneixements, ... així que no es pot descartar que en alguna d'aquelles John Pemberton, considerat inventor de la Coca-cola, s'interessara per la Nuez de Kola-coca. I tampoc no és improbable que la relació fora just la inversa. La solució a l'enigma queda per als misteris de la història, doncs, com explica Ferran Goberna Ortiz, durant la guerra civil, la fàbrica va quedar ocupada per un comitè de treballadors que va enviar els documents de l'empresa a València per convertir-la en pasta de paper, tot responent així als requeriments del govern republicà.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-bGeDW4iE-u8/TnFEWuDE4lI/AAAAAAAAB-s/MN_itI3R7zo/s1600/coca+cola+El+Temps+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-bGeDW4iE-u8/TnFEWuDE4lI/AAAAAAAAB-s/MN_itI3R7zo/s200/coca+cola+El+Temps+2.jpg" width="145" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"&gt;Amb tot, cal no passar per alt que la companyia nord-americana va tindre molt en compte l'existència de Nuez de Kola-coca quan es va instal-lar a casa nostra, l'any 1953. Sabedors que hi havia un producte molt semblant al seu en el mercat -per poca presència que tinguera en els mercats generalistes-, Coca-cola va comprar la patent de nuez de Kola-coca, tot guarint-se de possibles problemes comercials que pogueren sorgir. Avui la Nuez de Kola-coca encara es pot trobar a la destil·leria fundada per Aparici, Sanz i Ortiz -que avui porta per nom destil·leria Juan Micó- i continua hi havent que assegura que, barrejada amb una miqueta d'aigua, la Nuez de Kola-coca és idèntica a la&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"&gt;Coca-cola.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;b style="font-style: italic;"&gt;Violeta Tena.&lt;/b&gt;&amp;nbsp;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Publicat a &amp;nbsp;&lt;b&gt;El Temps&lt;/b&gt;, setmanari d'informació general. 17 de maig de 2011.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6011375761311478376-9096674885781875364?l=historiadeaielo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/feeds/9096674885781875364/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/09/la-cola-compleix-anys.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/9096674885781875364'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/9096674885781875364'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/09/la-cola-compleix-anys.html' title='La cola compleix anys'/><author><name>Administrador</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03919545558164131511</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-GaSAxt1GQfo/TnFDYSZSE0I/AAAAAAAAB-k/DfDw-wsUR5U/s72-c/coca+cola+El+Temps.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6011375761311478376.post-955207086671908374</id><published>2011-09-12T04:07:00.000+02:00</published><updated>2012-01-17T13:09:34.652+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Degà Ortiz'/><title type='text'>El Deán arqueólogo</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: center;"&gt;...&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_E3cjw8Sm0q8/S7JsOZRIUNI/AAAAAAAAAIw/57-v_kdYb7w/s1600/Deg+Ortiz+i+Sanz.JPG"&gt;&lt;img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5454541093255794898" src="http://2.bp.blogspot.com/_E3cjw8Sm0q8/S7JsOZRIUNI/AAAAAAAAAIw/57-v_kdYb7w/s400/Deg+Ortiz+i+Sanz.JPG" style="cursor: hand; cursor: pointer; float: left; height: 400px; margin: 0 10px 10px 0; width: 231px;" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En mis primeras búsquedas a través de la red rastreando referencias sobre el Deán Ortiz recuerdo que  uno de mis mejores hallazgos fue el artículo que ahora os quiero presentar y que desde aquí pretendemos divulgar entre los asiduos al blog, que, dicho sea de paso, cada día es más visitado tal y como muestra el contador puesto hace una semana.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El trabajo está escrito por &lt;b&gt;Alicia Mª Canto,&lt;/b&gt; catedrática de Arqueología, y nos presenta un Deán arqueólogo al que las adversidades le habían impedido realizar el proyecto de su vida: un viaje arqueológico donde descubriera y catalogara el numeroso patrimonio arquitectónico de siglos que, por aquel entonces, estaba sumido en el abandono.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Nuestro famoso Deán años antes tomó la gran decisión de su vida cuando, vendiendo parte de su hacienda, emprendió su viaje a Roma y allí permaneció 6 años traduciendo a &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Marco_Vitruvio"&gt;Vitrubio&lt;/a&gt;. Esta larga estancia en Italia le proporcionó no sólo una sólida cultura clásica, sino que contribuyó a moldear su carácter y a que a lo largo de su vida fuera un clerigo muy singular y fuera de lo común. Su pasión por Vitrubio y la arquitectura clásica era tal que la misma persona que le consiguió el dinero para proseguir su estancia en Roma, tras agotar sus caudales al año y medio, le calificaba de fanático &lt;i&gt;" ...Incluyo el informe que hizo Azara acerca de este &lt;/i&gt;pobre clérigo&lt;i&gt; y de su obra, se le debe proteger porque desde Felipe II acá España quiere tener una traducción del Vitruvio (...) segun dice Azara, el tal valenciano es capaz de hacerla mejor que la italiana y la francesa, y ha entendido y explicado muy bien cosas que ellos no entendieron(...) Parece difícil que se halle en mucho tiempo otro &lt;/i&gt;fanático&lt;i&gt; como éste, y así juzgo muy conveniente proporcionarle algún medio de que lleve adelante su &lt;/i&gt;manía&lt;i&gt;, y su obra se corrija y se imprima..."&lt;/i&gt;, como muy bien dice A.Canto no sólo consiguió la protección real, sino que con su obra de los cuarenta años siguientes, se ganó bien su fama posterior y demostró que no era, en definitiva, el pobre clérigo que el diplomático habia diagnosticado.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Estuvo excavando en Pompeya cuando tan solo hacia  años que se habia descubierto y no dudo de que el barro y el polvo ensuciarían su sotana, ya que a sus 39 años tenía fuerzas para cavar y acarrear escombros y debió tener las manos encallecidas , pues de joven ayudaba a su padre en el campo; llamaría sin duda la atención ver al &lt;i&gt;pobre clérigo&lt;/i&gt; metido en los trabajos y sacrificios del arqueólogo, que según sus palabras son: &lt;i&gt;" desmontar ruinas, descubrir suelos, subir sobre los acueductos, paredones y demás monumentos, hacer indagaciones, tomar medidas, levantar planos, perfiles y vistas, combinar partes, averiguar proporciones, dibujar cuanto convenga, sacar partido de cada miembro, de cada moldura; con otras muchas cosas que las circunstancias aconsejen".&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El trabajo de A. Canto incluye, además de una reseña de la vida del Deán destacando su faceta arqueóloga, la trascripción de su obra &lt;b&gt;" Noticia y plan de un Viage Arquitectónico-Antiquario, encargado por S. M. a Don Joseph Francisco Ortiz el año de 1790"&lt;/b&gt; y un interesante comentario sobre las aportaciones de este proyecto a nuestros conocimientos actuales, donde defiende la vigencia de nuestro ilustre ayelense. Y es que este folleto del deán detalla con minuciosidad la ubicación de 275 yacimientos con ruinas visibles o hallazgos de su época, que a dia de hoy han sufrido vicisitudes variadas; desde los que se han estudiado y recuperado, hasta los que se ha tragado el crecimiento urbano 200 años después o los que han desaparecido literalmente de la historiografia y de los hallazgos.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Finaliza A. Canto planteando la necesidad de volver sobre las noticias antiguas acerca de todos estos lugares, comprobando todas las fuentes que el Deán Ortiz tuvo presentes para elaborar su itinerario de ruinas notables españolas y para ello propone un estudio en los fondos de la Real Biblioteca, de la Real Academia de la Historia y la Real Academia de S. Fernando, porque según sus palabras: &lt;i&gt;" En todos estos lugares, puedo adelantarlo, quedan las huellas del trabajo de nuestro deán arqueólogo, cuya explotación por la arqueología contemporánea ha sido en general casi nula".&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Y no quisiera terminar esta reseña sin mencionar las numerosas referencias que la autora hace a los trabajos realizados por F. Goberna, colaborador de este blog y autor de una excelente biografía del Deán publicada en la colección de la &lt;b&gt;Biblioteca Degà Ortiz i Sanz de Aielo de Malferit&lt;/b&gt; el año 2000. Nos consta que la autora se puso en contacto con nuestra archivera y bibliotecaria, Mª Jesús Juan ( a quien también menciona y agradece su colaboración), que fue quien le presentó a nuestro destacado erudito local y cuyas investigaciones tan profusamente cita.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Calabuig&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Leer &lt;a href="http://dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?codigo=748617&amp;amp;orden=0"&gt;"El&lt;/a&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?codigo=748617&amp;amp;orden=0"&gt; Viaje Arquitectónico-Anticuario&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;a href="http://dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?codigo=748617&amp;amp;orden=0"&gt; de Fray José Ortiz y Sanz: una &lt;/a&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?codigo=748617&amp;amp;orden=0"&gt;Carta Arqueológica de España&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;a href="http://dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?codigo=748617&amp;amp;orden=0"&gt; a fines del XVIII"&lt;/a&gt; de Alicia Mª Canto.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6011375761311478376-955207086671908374?l=historiadeaielo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/feeds/955207086671908374/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2010/03/el-dean-arqueologo.html#comment-form' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/955207086671908374'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/955207086671908374'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2010/03/el-dean-arqueologo.html' title='El Deán arqueólogo'/><author><name>Administrador</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03919545558164131511</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_E3cjw8Sm0q8/S7JsOZRIUNI/AAAAAAAAAIw/57-v_kdYb7w/s72-c/Deg+Ortiz+i+Sanz.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6011375761311478376.post-7625777550386227919</id><published>2011-09-06T02:19:00.001+02:00</published><updated>2011-09-06T02:22:03.566+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Arqueologia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='El Molló de les &quot;Mentires&quot;'/><title type='text'>La Lloma de Bleda o Molló de les Mentires</title><content type='html'>&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-DmUs4O5U8GU/TmVlFM33CHI/AAAAAAAAB-U/bptuqWxiWOk/s1600/DSC_0063bis.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="265" src="http://4.bp.blogspot.com/-DmUs4O5U8GU/TmVlFM33CHI/AAAAAAAAB-U/bptuqWxiWOk/s400/DSC_0063bis.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;El molló de les Mentires vist des de la part d'Aielo de Malferit. Foto: Redacció del Blog.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;“Una estació Arqueològica de l’Edat del Bronze Valencià”&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: center;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&amp;nbsp;per &lt;i&gt;Agustí Ribera &lt;/i&gt;(1)&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;L'any 1976, poc després d'iniciar les nostres recerques arqueològiques més o menys sistemàtiques de la zona d'Ontinyent i, en general de la banda occidental de &lt;st1:personname productid="La Vall" w:st="on"&gt;La Vall&lt;/st1:personname&gt; d’Albaida, ens adonarem de seguida de les possibilitats de la clusa que obri el Riu d'Ontinyent entre la veïna població d’Aielo de Malferit i Ontinyent mateix. Fruït de les prospeccions en aquesta zona fou la localització, tot seguit, d'un important despoblat, o jaciment arqueològic, fàcilment adscrivible&lt;span style="color: red;"&gt; &lt;/span&gt;a L’Edat del Bronze, que en un principi designàrem amb el nom de «&lt;st1:personname productid="La Lloma" w:st="on"&gt;La Lloma&lt;/st1:personname&gt; de Bleda», per ser aquest el topònim amb que es denomina, a grans trets, el sector on està enclavat el jaciment.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;Després de moltes visites i prospeccions al llarg d'aquest temes, poguérem deduir, per la sena situació i al repassar l’escarida bibliografia arqueològica comarcal, que aquest jaciment era el mateix que un altre, ja conegut d'antic, si bé amb un nom diferent: «El Molló de les Mentires» i que curiosament sempre havia estat recollit com a pertanyent únicament a Aielo de Malferit; i mai no a Ontinyent, quan en realitat, el límit de termes entre ambdues poblacions reparteix el jaciment entre els dos municipis veïns.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;Hem cregut convenient aclarir de partida aquesta qüestió per a eliminar així les possibles confusions derivades de la duplicitat de noms i termes municipals que afecta al jaciment.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;b&gt;SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT.&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;El Molló de les Mentires es troba a uns 4 Qm al N-NE. del nucli urbá d'Ontinyent, en un alt situat en el marge esquerre del Riu d'Ontinyent, al seu pas per la clusa o estret que aquest riu ha excavat en les calisses, poc abans d'obrir-se a les hortes d"Aielo de Malferit. Les seues coordenades (U.T.M.) són: 30SYJO87047, essent la seua altura sobre el nivell del mar d’uns 380 mts. (2)&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;El lloc és molt abrupte, amb grans desnivells i de dificultosa accessibilitat, combinant en ells el factors de facilitar de defensa i un bon camp visual, cosa prou correnta en els jaciments de L’Edat del &amp;nbsp;Bronze Valencià. Caldrà remarcar en canvi un factor poc habitual en la majoria de jaciments d'aquesta època i&amp;nbsp; d'aquesta comarca, com és la llunyania, tot i que relativa, del Molló de les Mentires respecte de les zones &amp;nbsp;aptes per al conreu agrícola, car, normalment es troben en zones molt pròximes o immediates al que seria la seua principal font d’existència, cosa que, com ja s’ha dit no passa amb el jaciment que ens ocupa.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;Encimbellat a més d'un centenar de metres per sobre del llit del riu, la superfície que deuria ocupar és relativament gran si la comparem amb els més nombrosos jaciments d'aquesta època, que solen ser de molt reduïdes dimensions, encara que tampoc són estranys els de proporcions semblants i àdhuc més grans al Molló.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;Ocupa una breu extensió quasi plana i, pel que sembla, es deuria extendre, sobre aterrassaments, per la vertent septentrional, sobretot.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;Encara que l’'erosió ha actuat fortament, i que les restes soterrades correspondran a les bases de les «cases», ací i allà es veuen indicis de murets que segueixen línies rectes. Al punt culminant, un gran amuntegament de pedres ens indica la possible existència d'una torre o altra construcció de més envergadura que les correntes que, tot i l'aventurat del cas i contradictòriament amb la planta que venen a mostrar les «cases o habitacions, s'intueix de planta circular.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-loTt13OTiwE/TmVRLuNYkNI/AAAAAAAAB98/pQL5yQXRl2Y/s1600/materials3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="197" src="http://1.bp.blogspot.com/-loTt13OTiwE/TmVRLuNYkNI/AAAAAAAAB98/pQL5yQXRl2Y/s400/materials3.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;En el seu entorn més immediat es troben dues cavitats molt aptes per a l'habitació humana, que reben el nom de Coves del Puntal (a Ontinyent) i/o de &lt;st1:personname productid="La Fos" w:st="on"&gt;La Fos&lt;/st1:personname&gt; (a Aielo). Ambdues són coves naturals, si bé poden haver-se modificat artificialment en algun extrem. Són de galeria única i molt amplia, que de segur formaven part en major o menor grau, del nucli poblacional que tractem, encara que no sabem de cert la seua funcionalitat ja que no conserven cap dipòsit sedimentari al seu interior.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;b&gt;BREU HISTORIA DE LES INVESTIGACIONS.&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;/span&gt;Junt al Castellet del Porquet de L’Olleria, segurament va ser aquest jaciment del Molló de les Mentires, un dels primers en coneixer's i prospectar-se de tota la comarca i fins&amp;nbsp; i tot del País Valencià.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Pel seu interès capital, al ser una de les primeres referències directes i fiables de la nostra bibliografia arqueològica comarcal, creguem adient traslladar la cita que d'aquest jaciment fa l’il·lustre Vilanova i Piera, cap a mitjans de la segona mitat del segle passat:&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;blockquote style="text-align: justify;"&gt;&lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;«En el monumento de Ayelo,..., sólo encontré en la visita que hice en el verano de 1867, algunos cacharros en fragmentos toscos v ordinarios, idénticos, según el guía que nos acompañaba, a los que también habían aparecido en el Castellet del Porquet. Mas habiendo llegado a conocimiento del rector de &lt;st1:personname productid="la Universidad" w:st="on"&gt;la  Universidad&lt;/st1:personname&gt; de Valencia, por las conferencias que dí en aquella Sociedad Económica, afanoso de ganar gloria á poca costa, mandó una comisión, costeada de fondos de aquel centro científico y literario, para que descubriera los tesoros que pudiera encerrar. Fueron á Ayelo, en efecto los comisionados, pero hubieron de desistir de su empeño en vista de que los resultados no correspondían ni a las esperanzas que se habían formado ni al dinero que iban &lt;/i&gt;&lt;i&gt;gastando&lt;/i&gt;. &lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;Encontraron, no obstante, varios tiestos de barro tosco i &amp;nbsp;mal labrados, huesos de diferentes animales domésticos, una laja de piedra pizarreña agujereada en uno de sus extremos, y otros varios objetos que indican claramente ser aquella una estación bastante antigua... (3).&lt;/i&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-style: normal;"&gt;Aquesta nota il·lustra molt bé la idea que aleshores es tenia de l'arqueologia a la vegada que ens informa del que deuria ser la primera excavació arqueològica d'Ontinyent i probablement de tota&amp;nbsp;&lt;st1:personname productid="La Vall" w:st="on"&gt;la Vall&lt;/st1:personname&gt;&amp;nbsp;d'Albaida, per bé que no ens done massa dades especifiques dels objectes trobats ni cap de les estructures que es van &amp;nbsp;destrossar. En canvi creem que, anecdòticament, ens dona la causa originària del seu nom «Molló de les Mentires», per la frustració que produiria en «los comisionados».&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-A8XaJ-ZR5Rw/TmVbeAuFhUI/AAAAAAAAB-Q/pQXu5JI_kUQ/s1600/nicolau_primitiu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-A8XaJ-ZR5Rw/TmVbeAuFhUI/AAAAAAAAB-Q/pQXu5JI_kUQ/s320/nicolau_primitiu.jpg" width="240" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Nicolau Primitiu Gómez Serrano. Foto: Google Imágenes.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-style: normal;"&gt;Avançant en el temps tenim algunes referències més d'aquest jaciment, degudes totes a en Nicolau Primitiu Gómez Serrano (4). D'entre elles transcriurem la més extensa, car és també la més interessant:&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-style: normal;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-style: normal;"&gt;&lt;i&gt;«Molló de les Mentires, d’Aielo de Maferit.- Alguns autors el citen com a Muntó de les Mentires i altres com a Mollonet rònegament. Es conegut de fa temps. El nostre Vilanova i Piera ja el cita. El prop passat estiu fou visitada per En J. J. Senent acompanyat&amp;nbsp;&amp;nbsp;per En Lleonard Carreres mestre de la població. Del Senent són els dats que segueixen. El Molló de les Mentires&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;es troba a l'extrem W del mont dit de &lt;st1:personname productid="La Umbria" w:st="on"&gt;La Umbria&lt;/st1:personname&gt; a dos kilòmetres al S. d'Aielo i separat de &lt;st1:personname productid="la Serratella" w:st="on"&gt;la  Serratella&lt;/st1:personname&gt; per l'Estret de l'Arcà, on a ú i a altre costat apareixen varis abrics i coves ab indicis d’ndustria prehistòrica. El Molló és un amuntonament cònic de terra i pedres, col·locades aquestes intencionadament formant alineacions curves per a sostindre el con. Té aquest uns catorze metros de diàmetre a la base, per altres sis, més &amp;nbsp;o menys &amp;nbsp;d’ altura. S’ha suposat que aquest con, excavat superficialment a la cúspide, puguera ésser una torre de defensa: la opinió del Senent, emperò s’inclina a creure que es tracta d'un túmul donada la disposició d' ell, sense mostrar aparell de fortificació defensiva, i per les troballes d’ossos humans, ceràmica del principi dels metalls i pedra foguera treballada ... » (5)&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;Una altra cita menor d'aquest jaciment la fa l’insigne Valldalbaidí&amp;nbsp;&amp;nbsp;N'Isidre Ballester Tormo, fundador del S.I.P. i avançat de l'arqueologia valenciana, en un articlet sobre vies de comunicació antigues, que tampoc ens aporta gran cosa per al coneixement del jaciment(6).&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;Des d'aleshores ençà, han segut diversos els autors que han citat o s'han referit a Molló d'una manera o altra (7), encara que tot són cites escarides i no s'han fer estudis en detall, ni sondejos ni excavacions que ens pugnen donar mes informació.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;b&gt;MATERIALS.&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;A banda dels materials que cita En Vilanova i Piera, tant dels que ell va trobar en 1867: «&lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;algunos cacharros en fragmentos toscos y ordinarios&lt;/i&gt;», com dels que diu que van trobar els de la comisió de &lt;st1:personname productid="la Universitat" w:st="on"&gt;la Universitat&lt;/st1:personname&gt; de Valencia pocs anys després «&lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;varios tiestos de barro tosco&amp;nbsp; y mal labrados, huesos de diferentes animales domésticos, una laja de piedra pizarreña y, otros objetos...»,&lt;/i&gt; encara tenim noticia d'uns altres materials que, procedents de la col·lecció Vilanova i Piera, estaven dipositats en el Museo Antropológico Nacional de Madrid i que relaciona en Doménec Fletcher (8): «&lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;Hallazgos del «Molló de les Mentires»: —Pedernales toscos (nº 191). Fragmentos de cerámica tosca (nº 192). —Cerámica tosca (nº 459). —Dos cuchillos de pedernal y fragmentos de hueso de cráneo humano (nº 193).&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;&lt;/i&gt;D'altra banda en les prospeccions de J.J. Senent, pels anys trenta, es van fer «&lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;troballes d'ossos humans, ceràmica del principi dels metalls i pedra foguera treballada&lt;/i&gt;« així com «&lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;una punta de sageta de bronze&lt;/i&gt;» (9).&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-TOnCi6cenjc/TmVRMwBH1NI/AAAAAAAAB-A/4W6zNtp_LdM/s1600/materials4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="212" src="http://2.bp.blogspot.com/-TOnCi6cenjc/TmVRMwBH1NI/AAAAAAAAB-A/4W6zNtp_LdM/s400/materials4.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;Per la nostra part, en les diverses prospeccions superficials realitzades en temps recents, hem arreplegat els següents materials (10), dels que adjuntem dibuixos i fotografies:&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;1/ Fragment de ganivet metàl·lic, extrem distal, probablement en bronze.Ample: &lt;st1:metricconverter productid="11 mm" w:st="on"&gt;11 mm&lt;/st1:metricconverter&gt;. Gros: &lt;st1:metricconverter productid="2 mm" w:st="on"&gt;2 mm&lt;/st1:metricconverter&gt;. LI conservat: &lt;st1:metricconverter productid="20 mm" w:st="on"&gt;20 mm&lt;/st1:metricconverter&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;2/ Martell, percutor o matxacador en roca, diorita probablement, color verd fosc, polimentada. Lla &lt;st1:metricconverter productid="70 mm" w:st="on"&gt;70  mm&lt;/st1:metricconverter&gt;. Ample: &lt;st1:metricconverter productid="60 mm" w:st="on"&gt;60  mm&lt;/st1:metricconverter&gt;. Gros: 40 mm.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;3/ Element de falc sobre ascla sílex. Tall amb tres dents. Notablement alterat per exposició al foc&amp;nbsp;mesures: 26 x 17 x &lt;st1:metricconverter productid="6 mm" w:st="on"&gt;6 mm&lt;/st1:metricconverter&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;4/ Element de falç sobre ascla sílex melat. Tall amb dues&lt;span class="Apple-style-span" style="color: red;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;dents&amp;nbsp;Mesures: 18 x 17 x &lt;st1:metricconverter productid="6 mm" w:st="on"&gt;6 mm&lt;/st1:metricconverter&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;11 / Conxa marina —Cardiu Edule— molt desgastada, amb nantex perforat. Penjoll o element collar.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;14/ Fragment ceràmic a mà, pertanyent al llavi superior i inici del coll&lt;span class="Apple-style-span" style="color: red;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;d'una olla o vas. Pasta negra, desengreixant bast, calcari i orgànic. Cocció irregular, predominantment oxidant.. Vora recta.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;15/ Fragment ceràmic a mà, pertanyent al llavi superior —recte— d'un vas. Pasta rogenca. Cocció predominantment oxidant.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;16/ Fragment ceràmic a mà del llavi&amp;nbsp;superior —obert— d'un vas. Pasta&amp;nbsp;rogenca, desengreixant mig calcàri.&lt;span style="color: red;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;Cocció oxidant.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;18/ Fragment ceràmic a mà, corresponent al llavi superior —recte¬d'un vas. En cara externa i a uns ctms. per davall del cantell presenta&lt;span class="Apple-style-span" style="color: red;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA"&gt;un mamellonet aproximadament troncocónic. Element de prensió. Pasta grisa i ocre, desengreixant mig, calcari i orgànic. Cocció irregular.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Altres&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span lang="CA"&gt;: Nº 6/ al 10/: Materials lítics diversos, ascles de sílex i altres. 12/ Fragment de conxa marina. 12/ i 13/ fragments d'ossos. 17/ 19/ i del 20 al 31/: Fragments ceràmics a mà corresponents al cos de diversos vasos. Grossors i coccions diversos, tots típica del Bronze.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-JLtYOw_NdkA/TmVZQCElOII/AAAAAAAAB-M/hTVce8rO_Ng/s1600/DSC_0175bis.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-JLtYOw_NdkA/TmVZQCElOII/AAAAAAAAB-M/hTVce8rO_Ng/s400/DSC_0175bis.jpg" width="265" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Vista del "Tambulló" de les Mentires des de les proximitats del Pont de l'Arcà. Foto: Redacció del Blog.&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;b&gt;CONSIDERACIONS.&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Atenyent als materials que s'han relacionat més amunt, que malgrat formar un conjunt apreciable, estant mancats de moltes informacions complementàries avui del tot imprescindibles per a arribar a algunes conclusions interessants, podem dir que el Molló de les Mentires és un pobladet típic de l'Edat del Bronze Valencià, a grans trets enquadrable dins el segon mil·lenari abans de nostra Era. Les restes ceràmiques, fetes a mà, bastes, de cocció irregular i sense ornamenta, junt a les dents &amp;nbsp;de falç i altres possibles &lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;—«cuchillos de pedernal» &lt;u&gt;i&lt;/u&gt; «pedra foguera treballada»—,&lt;/i&gt; així com els nombrosos fragments de molí de mà que es veuen al jaciment, en son elements més que suficients per a afirmar-ho, a la volta que per a constatar la seua profunda base agrícola. &amp;nbsp;En altres jaciments contemporanis, i en molt distintes proporcions, s'ha detectat la presència de blat, d’ordi, de fabes, òbviament productes de conreu, així com l'aprofitament de garrofes i de grans (&lt;st1:metricconverter productid="1 l" w:st="on"&gt;11&lt;/st1:metricconverter&gt;), aquests darrers també confirmats en un jaciment proper com és el Cabeçó de Navarro del mateix Ontinyent.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;/span&gt;La llunyania dels espais més idonis per al conreu agrícola, a que hem al·ludit abans, no és un factor del tot determinant, si tenim en compte que el tipus d'agricultura predominant deuria seguir essent la ignicultura (12), el que implica una certa mobilitat o, el que és el mateix, la necessitat de desplaçar-se — sempre en distancies relatives— per a cultivar noves torres mentre unes altres es refan d'una explotació anterior. Ultra acó, &amp;nbsp;un bon exemple de que la distancia no serà factor determinant el tenim en els poblats posteriors, d’època ibèrica, on el factor defensiu prevaleix clarament a l’hora d'elegir el lloc d'assentament, sobre la major o menor proximitat dels camps de conreu.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;Si la ramaderia, primordialment d'ovicàprids, seria l’activitat econòmica més important de la majoria dels poblats de L’Edat del Bronze Valencià, i potser l'activitat bàsica en algunes comarques, és segur que al Molló de les Mentires també en seria una activitat econòmica molt important.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-fqu5vL3OR-E/TmVOq-J1VZI/AAAAAAAAB94/_F55EG5rRus/s1600/materials2.jpg" imageanchor="1"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-fqu5vL3OR-E/TmVOq-J1VZI/AAAAAAAAB94/_F55EG5rRus/s400/materials2.jpg" width="365" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;A d'aquest supòsit ens acosta especialment la dada de Vilanova i Piera, quan diu que es va trobar «&lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;huesos de diferentes animales domésticos&lt;/i&gt;»; Seria massa demanar el poder disposar de les proporcions d'aquestes restes d'animals, cosa que ens haguera permés de comparar-lo amb altres poblats i, de totes formes, ens haguera informat d'aspectes molt valuosos de la vida d'aquests hòmens. Potser, altre cop, la mateixa situació del jaciment ens vinga a afermar en la importància substancial de la ramaderia en aquest poblat concret i, arriscant-se més, hipotetitzar l’ús de les tan pròximes com amplies coves denans al·ludides, com a albacars per a guardar els ramats.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;Un altre dels aspectes, —entre tanta altres que ens hem de deixar—, de que ens parlen els materials és el funerari. Entre el materials que recollí Vilanova, i també dels de Senent, es troben restes d'ossos humans àdhuc de crani, que ens informen de probables enterraments dins el mateix poblat, cosa que va documentant-se en cada vegada més jaciments d'aquesta època, al nord del Segura, i encara no suficientment valorat, probablement pel fragmentari de les dades i la diversitat de morfologia que semblen presentar aquests enterraments.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;De la metal·lúrgia incipient que caracteritza a alguns dels poblats de l’ Edat del Bronze, no en tenim cap constància al Molló. Tanmateix disposem de dues eines de metall: Una punta de sageta, que trobà en Senent, i el fragment de ganivet que aportem nosaltres. Sense haver-se analitzat el seus components no podem donar les seues proporcions, però no es difícil augurar, considerant les darreres anàlisis realitzades en materials d'altres poblats (13), que la proporció de coure deu ser molt elevada.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;La maceta o «percutor» —nº 2—, de pedra polimentada, podria aprofitar per a matxacar qualsevol cosa i no seria estrany que s'utilitzara per a picar l’espart, car el treball de l’espart està documental en diversos jaciments d'aquesta època, en forma de sola d'espardenya, vencills, o impromtes d'estores (14).&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;/span&gt;Per acabar amb els elements mobles, cal assenyalar el penjoll o element de collar que deuria ser la conxa marina perforada —i les restes d’una altra—, el que ens bé a indicar un incipient tràfec —corrent d'altra banda, des d'alguns mil·lenaris abans— amb objectes entesos com a d'ornament, de provinència no autòctona.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-sj3ASdFjB2Q/TmVN8tCMreI/AAAAAAAAB90/MuEL16_MVns/s1600/materials1.jpg" imageanchor="1"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-sj3ASdFjB2Q/TmVN8tCMreI/AAAAAAAAB90/MuEL16_MVns/s400/materials1.jpg" width="370" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;Pel que fa a les estructures urbanístiques del jaciment, poca cosa podem afegir, dissortadament, al que expressava en Senent fa ja 50 anys, i seria bizantí, creiem, aventurar altres hipòtesis amb la mateixa nimietat de dades, tot i que ja conegam millor la d'altres poblats excavats. Aquestes qüestions tan principals —com tantes altres necessàriament obviades, caldrà deixar-les inevitablement, per a quan el poblat s'excave o, almenys, es sondege.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;No hem fet, en definitiva, sinó un repàs, potser en excés parcial i fragmentari, d'alguns aspectes de la cultura material dels hòmens que van viure al Molló , basant-se en les suggerències que els objectes d'ell provinents, ens permeten. Segurament hem deixat massa coses mig dites, però entenem que, qualsevol interessat, sabrà com completar-les en altres estudis d’àmbit general, dels que nosaltres ja massa hem abusat.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;No acabarem sense advertir, com sempre, que aquest jaciment està protegit per la llei (15), i esperem que també per la consciència cívica de tots aquells interessats en &lt;st1:personname productid="la Hist￲ria" w:st="on"&gt;la Història&lt;/st1:personname&gt; i &lt;st1:personname productid="la Cultura." w:st="on"&gt;la Cultura.&lt;/st1:personname&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;Agustí Ribera.&lt;/span&gt;&lt;/b&gt; &lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Publicat al llibre de Festes de l'any 1992.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;NOTES:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;(1) Arqueòleg contractat, de I'Excm. Ajuntament d'Ontinyent. Encarregat, provisional. del Dipòsit Arqueològic Municipal.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: x-small;"&gt;(2)&amp;nbsp;Mapa Militar de España. Fulla 14-16 (1:100.000). S.G.E. 1976.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: x-small;"&gt;(3)&amp;nbsp;Vilanova y Piera. J. «Origen, naturaleza y antigüedad del hombre». Pp. 111. Madrid 1878.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;(4)&amp;nbsp;&amp;nbsp;Gómez Serrano, Nicolau-Primitiu. «L'Any arqueológic Valenciá». Almanaque Las Provincias, pp. 459. valéncia 1935.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;Gómez Serrano, N.P., «secció d'Antropologia i Prehistòria. Resum dels treballs de &lt;st1:personname productid="la Secci￳" w:st="on"&gt;la Secció&lt;/st1:personname&gt;» Anales del Centro de Cultura Valenciana, 2a Epoca, I, pp. 42. Valencia 1940.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: x-small;"&gt;(5)&amp;nbsp;Gómez Serrano, N.P. «Secció d'Antropologia i Prehistòria. Cursos 1932-33 i 1933-34» Anales del Centro de Cultura Valenciana, nº 24, pp. 175. Valéncia 1935.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: x-small;"&gt;(6)&amp;nbsp;Ballester Tormo, I. «Antigüedad remota de muchas vías actuales» Almanaque Las Provincias, pp. 425. Valéncia 1934.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: x-small;"&gt;(7)&amp;nbsp;Per exemple: Gil Mascárell, W «Yacimientos del Valle de Albaida» Crónica del IX Congreso Nacional de Arqueología. Zaragoza 1966.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: x-small;"&gt;(8)&amp;nbsp;Fletcher Valle, D. «Restos valencianos de la colección de D. Juan Vilanova y Piera en el Museo Antropológico Nacional». Archivo de Prehistoria Levantina, 11, pp. 346. Valéncia 1946.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;(9)&amp;nbsp;&lt;/span&gt;Op. Cit en nota nº 5&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: x-small;"&gt;(10)&amp;nbsp;El conjunt d'aquests materials foren donats a L’Excm. Ajuntament d'Ontinyent; Guardats en l'actualitat al Dipòsit Arqueològic Municipal, estan inventariats amb els números: 85.13.1/ al 85.13.31/.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: x-small;"&gt;(l l) Martí Oliver, B. «El naixement dé l’'agricultura en el País Valencià». Universitat de València. València 1983. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: x-small;"&gt;(12) Op. Cit. En nota 11&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: x-small;"&gt;(13) Op. Cit. En nota 11&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: x-small;"&gt;(14) Op. Cit. En nota 11&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: x-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: x-small;"&gt;(15) Llei 13/1985 del Patrimoni Històric Espanyol. P.G.O.U. Ontinyent 1986. Jaciment catalogat en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Urbanístic d'Ontinyent, Fitxa Arqueología-7; i al Catàleg homònim d'Aielo de Malferit, Fixa Arq.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6011375761311478376-7625777550386227919?l=historiadeaielo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/feeds/7625777550386227919/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/09/la-lloma-de-bleda-o-mollo-de-les.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/7625777550386227919'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6011375761311478376/posts/default/7625777550386227919'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/09/la-lloma-de-bleda-o-mollo-de-les.html' title='La Lloma de Bleda o Molló de les Mentires'/><author><name>Administrador</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03919545558164131511</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-DmUs4O5U8GU/TmVlFM33CHI/AAAAAAAAB-U/bptuqWxiWOk/s72-c/DSC_0063bis.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6011375761311478376.post-1408660323568257348</id><published>2011-08-31T19:47:00.000+02:00</published><updated>2011-08-31T19:47:12.745+02:00</updated><title type='text'>Riquezas que tuvo la Parroquia de Ayelo de Malferit (I)</title><content type='html'>&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-uJXE5RAK_v4/Tl5iIskxxbI/AAAAAAAAB9U/WBiP3e6pfxM/s1600/Jos%25C3%25A9+Esteve+Bonet.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-uJXE5RAK_v4/Tl5iIskxxbI/AAAAAAAAB9U/WBiP3e6pfxM/s400/Jos%25C3%25A9+Esteve+Bonet.jpg" width="260" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Retrato de José Esteve Bonet (cuadro de Agustín Esteve que se encuentra &amp;nbsp;en la Real Academia de San Carlos de Valencia. De la obra citada de Antonio Igual Úbeda)&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;La imagen de la Dolorosa del célebre escultor José Esteve Bonet&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El imaginero valenciano del siglo XVIII &lt;b&gt;José Esteve Bonet&lt;/b&gt; (1741-1802) fue un escultor nacido en la propia ciudad de Valencia, el cual debe su celebridad al extraordinario número de obras de gran calidad artística que dejó en Valencia, en España y aun fuera de ella. Durante buena parte de la segunda mitad del siglo XVIII el taller de Esteve tuvo una actividad que asombra por 1o copiosa que fue. Junto con el maestro trabajaron en este taller numerosos discípulos, oficiales y aprendices que siguieron su estilo.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La noticia de que la parroquia de Ayelo tuvo una imagen suya de la virgen de los Dolores nos llenó de alegría al señor Francisco Arroyo, tan conocedor de todo lo relacionado con el arte religioso, y a mi aunque lamentablemente no sabremos nunca como fue esta imagen por haber sido destruida en el año 1936, y no haber quedado, que conozcamos nosotros, ningún documento gráfico de la misma. Del señor Francisco Arroyo partió la idea de que escribiera algo sobre esta imagen de Esteve que estuvo en la parroquia de Ayelo, y que él me asesoraría en lo que pudiera, y así ha sido.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;De cuando y como llegó esta imagen a la parroquia, de su destrucción, y de porque se salvó el rico manto de terciopelo azul, que es el que actualmente lleva la nueva imagen, trata 1o que sigue a continuación.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Algunos datos biográficos del escultor Esteve.&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Nació, como hemos dicho, en la ciudad de Valencia en 1741. Sus primeros maestros fueron los hermanos Vergara, José, que era pintor, e Ignacio que era escultor, ambos importantísimos artistas valencianos del siglo XVIII. De Ignacio aprendería Esteve la elegancia que tendrían sus esculturas (l). Estos años de aprendizaje de Esteve son unos años en los que en Valencia se estaba creando el ambiente artístico de lo que más tarde sería la Real Academia de Nobles Artes de San Carlos (fueron aprobados sus estatutos por el rey Carlos III en el año 1768), y en cuya creación fueron fundamentales los hermanos Vergara (también nuestro paisano, el deán Ortiz, participó entonces de este ambiente artístico, y tuvo amistad con los hermanos Vergara).&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-VF902HD_ulQ/Tl5jrvlIdnI/AAAAAAAAB9Y/3WS9z81ka_c/s1600/Imagen+de+san+Esteban.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-VF902HD_ulQ/Tl5jrvlIdnI/AAAAAAAAB9Y/3WS9z81ka_c/s400/Imagen+de+san+Esteban.jpg" width="277" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Imagen de San Esteban (se halla en la parroquia de Valencia de la que es titular. Fue la última imagen que esculpió Esteve (foto de Francisco Arroyo)&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Durante estos años, en 1762, Esteve pasó a trabajar en el taller del escultor Francisco Esteve, al cual consideraría siempre como su segundo maestro, en cuyo taller, que estaba en la plaza de las Barcas, aprendió bien el arte de la escultura, y ese particular estilo barroco que daba a sus imágenes. Algunos años más tarde empezó a trabajar por su cuenta en un taller propio que estaba en la actual calle del Hebraísta Pérez Bayer esquina con la calle del Emperador. En estos años Esteve tenía una continua relación con la Real Academia de San Carlos, en la cual había presentado algunos de sus trabajos. En 1772 fue nombrado académico de esta Real Academia valenciana, y dos años después tenía el cargo de teniente director honorario de escultura.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En este mismo año de 1774 hizo un primer viaje a Madrid, recorriendo Segovia, la Granja, el Pardo y Aranjuez con la finalidad de conocer las obras del grupo de escultores que los Borbones trajeron de Francia. En aquel Madrid del rey Carlos III en el que proyectaba sus obras el arquitecto Ventura Rodríguez, y en el que la escultura neoclásica podía ser estudiada en plena calle por las fuentes y grupos escultóricos&amp;nbsp;que se erigían entonces, y que hoy son uno de los atractivos de esta ciudad, Esteve tuvo la oportunidad de observar todo esto para formar su propio estilo en la escultura. Además, en la fábrica de porcelanas del Buen Retiro conoció la técnica del célebre taller napolitano de Capodimonte, cuyas figuras de carácter religioso o mitológico, sus graciosos grupos de niños o sus delicadas composiciones chinescas, de brillante y caprichosa policromía, iban a influir en su arte.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Regresa a Valencia en octubre de 1774, continuando con su actividad en la Academia de San Carlos, donde es nombrado ese año teniente de escultura, luego, dos años después, teniente director de escultura, y en febrero de 1781 director, para finalmente llegar, en diciembre de ese mismo año, a ser nombrado director general de la Academia. Al mismo tiempo trabajaba en su taller de forma incansable y sus obras iban siendo ya conocidas en España. Los encargos que tenia para parroquias, conventos etc..,eran muchos, y Esteve iba anotando las fechas y demás datos de estos encargos en un libro, el cual será, como veremos, fundamental para conocer muchas de sus imágenes, como la que hizo en febrero de l782 para la parroquia de Ayelo. En el taller, cuyo obrador estaba en el fondo de la planta baja, y en el cual le ayudaba ya su hijo José, además de oficiales y aprendices como hemos dicho, Esteve realizaba los modelos en barro, luego vigilaba su realización definitiva en madera, y daba los últimos toques y atendía a su policromado.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;En el verano de l783 realizó Esteve un segundo viaje a Madrid en compañía del también académico de la San Carlos, el grabador Manuel Monfort. En este viaje hizo diversos estudios de escultura, relacionándose, además, con sus amistades en la Real Academia de Nobles Artes de San Fernando. De entonces data el encargo que le hizo el príncipe de Asturias, el primogénito del rey Carlos III y futuro rey Carlos IV, de realizar diversas figuras alusivas a oficios y trajes valencianos para un monumental nacimiento (al estilo napolitano) que se le estaba haciendo. Con este encargo regresó a Valencia.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-KxiRT4hip2A/Tl5oUgsroaI/AAAAAAAAB9g/naJ4REtzZCA/s1600/dolorosa_restaurada_diciembre_08_007.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-KxiRT4hip2A/Tl5oUgsroaI/AAAAAAAAB9g/naJ4REtzZCA/s400/dolorosa_restaurada_diciembre_08_007.jpg" width="300" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Detalle de una&amp;nbsp;&lt;i&gt;Dolorosa&amp;nbsp;&lt;/i&gt;de Esteve: la Virgen de los Dolores con el hijo en brazos que hizo para los frailes agustinos del convento de San Sebastián de Xàtiva. Foto: &lt;a href="http://cofradedolorosa.blogspot.com/2011_04_01_archive.html"&gt;cofradedolorosa.blogspot.com&amp;nbsp;&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Volvió a la Corte a fines de 1789 para entregar al, por entonces ya rey Carlos IV las figuras que le encargara para su nacimiento. El rey le distinguió con el titulo de escultor de Cámara honorario. Durante esta nueva estancia en Madrid, que fue más larga que las anteriores, realizó algunos encargos para iglesias madrileñas. Por entonces nuestro paisano el canónigo Ortiz era ya académico de honor de la Real Academia de San Fernando, y es muy posible que se encontraran ambos en alguna ocasión en el edificio de dicha academia en la calle de Alcalá, además su segundo hijo, Rafael Esteve Vilella, que seria célebre grabador y tiene calle dedicada en Valencia, años después grabó una de las láminas incluidas en la obra del canónigo sobre el teatro de Sagunto, obra que se publicó en 1807.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Fue precisamente para acompañar a su hijo Rafael, que había sido pensionado por la Real Academia de San Carlos para estudiar en la de San Femando de Madrid, cuando Esteve hizo su último viaje a Madrid en la primavera de 1795. En los últimos años de su vida, en 1799, hizo un breve viaje a Cartagena con el fin de entregar un trabajo, aprovechando el viaje para visitar la región murciana. En marzo de 1802 cayó gravemente enfermo, y aunque se repuso algo retirándose a descansar a una casa que tenía en Godella, en los primeros días de agosto de ese año dejaba de existir.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Su obra ya hemos dicho que fue copiosísima, y podemos destacar, de fuera del Reino de Valencia, 1a imagen que hizo de Nuestra Señora de la Definición para la cartuja de Jerez (hoy en la catedral de Cádiz), la de la virgen de la Merced para el convento de la Merced de Palma de Mallorca, dos imágenes, de San Joaquín y Santa Ana, para los Escolapios de Madrid, una Santa Leocadia y una imagen policromada de Nuestra Señora de la Merced para la ciudad de Toledo, un San José para la catedral de&amp;nbsp;Sevilla; y en el extranjero una Asunción para la ciudad de Marsella. En el Reino de Valencia, que es donde quedó la gran parte de su obra, para el convento de monjas carmelitas de Onteniente esculpió una virgen del Carmen con trono y cuatro serafines (fue en el año 1780 por mediación del padre carmelita Elías Reig), para el altar mayor de la Colegiata de Játiva hizo el retablo con la imagen de la titular Nuestra Señora de la Seo, una Dolorosa con su hijo en brazos para el convento de los Agustinos, y un Cristo atado a la columna para los frailes de Sto. Domingo; para la propia ciudad de Valencia, las dos estatuas de mármol de los Stos. Vicentes en la capilla de Nuestra Señora de los Desamparados, para la Catedral una purísima con la decoración de su capilla, el altar de la capilla de Sto. Tomás de Villanueva, y la imagen procesional de San Vicente Mártir, y por último, pues no acabaríamos nunca, para la parroquia de San Esteban el altar mayor con su titular, que por cierto fue su último trabajo (hoy puede contemplarse en esta iglesia, ya que se salvó de su posible destrucción al ser trasladada al museo de San&amp;nbsp;Carlos, en la calle del Museo, en donde quedó en custodia durante la guerra del 36, y terminada ésta ser devuelta a su iglesia).&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-4KOQcFKqQ6s/Tl5sZQZ1YII/AAAAAAAAB9o/_Ee3CdyHzwE/s1600/conventosantodomingocapilladelosreyes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://3.bp.blogspot.com/-4KOQcFKqQ6s/Tl5sZQZ1YII/AAAAAAAAB9o/_Ee3CdyHzwE/s400/conventosantodomingocapilladelosreyes.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Retablo en madera dorada formada por tres cuerpos en el Real Convento de Sto. Domingo (plza. Tetuán, Valencia). Realizado por José Esteve Bonet entre 1781 y 1788. Foto: &lt;a href="http://www.jdiezarnal.com/valenciaconventosantodomingo.html"&gt;J. Díez Arnal&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;La imagen de la Dolorosa para la parroquia de Ayelo.&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El hallazgo de ese libro manuscrito de Esteve al que hacíamos referencia, en el cual el escultor iba anotando los encargos y otros detalles de su trabajo, fue decisivo para atribuirle muchas de las imágenes que esculpió. Este libro, manuscrito como hemos dicho y con tapas de pergamino, perteneció, junto a otros papeles y documentos del escultor, a un descendiente suyo, Miguel Marti Esteve, el cual llevaba el siguiente encabezamiento:&lt;/div&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-style: normal;"&gt;&lt;i&gt;EL LIBRO DE LA VERDAD&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-style: normal;"&gt;&lt;i&gt;Jesús, María, Joseph&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;Con el nombre del Padre y del Hijo y del Espíritu Santo, de María Santísima y del Patriarca Señor San Joseph que me avissan con su Divina Gracia en la&amp;nbsp;vida y en la Muerte Amén, pues así lo suplica Joseph Esteve.&lt;br /&gt;Memoria o Nota de las Asiendas que voy trabajando y el valor por lo que las he ajustado, para donde son, y los Dueños de ellas. Empezando desde el día en que tomé Estado de Matrimonio con Josefa Vilella, siendo ella de edad de 17 años y yo Josef Esteve de edad de 2I años que fué día 6 de Mayo de 1762.&lt;br /&gt;Primeramente, como yo me casé estando en &amp;nbsp;Comª de mi Segundo Maestro Francº. Esteve tuvimos el trato que aviamos de partir de las asiendas y ser iguales en Gasto y Ganancia, y notando la metad que a mí me tocava.&lt;/i&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;A continuación Esteve fue anotando día a día la conclusión de cada uno de sus trabajos, el tema, el tamaño, el comprador y el precio, además de otros detalles de interés. La existencia de este libro fue conocida en los años treinta de este siglo, al dejar este descendiente suyo que un amigo copiara el libro, lo cual hizo acudiendo a su domicilio durante días, este amigo se llamaba Francisco Morote Chapa. Posteriormente, y ya en posesión de la copia, Morote Chapa sabedor de que su amigo, el que sería erudito en temas de arte valenciano, Antonio Igual Úbeda, estaba interesado por entonces en el escultor Esteve, sobre el cual quería escribir su tesis doctoral, le proporcionó la copia que tenía del Libro de la Verdad para que le sirviera de ayuda en su tesis doctoral. En esto estaba cuando llegó la Guerra Civil de 1936, en cuyos primeros meses fueron destruidas muchas de las imágenes de Esteve que estaban en&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;iglesias y conventos valencianos.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Terminada la guerra se dio cuenta Igual Úbeda que unos años antes hubiera sido factible reunir en un libro la práctica totalidad de las imágenes de Esteve fotografiadas y catalogadas, pero ya era tarde. No obstante persistió el erudito en su empeño de publicar un libro sobre el escultor, pero para ello necesitaba cotejar la copia que afortunadamente tenía del Libro de la Verdad, con el original para ver si su copia tenía erratas.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-PoCJtjC16Yc/Tl5v7hy4dGI/AAAAAAAAB9s/5WJTzHqzfGQ/s1600/vitola+jos%25C3%25A9+Esteve.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="298" src="http://2.bp.blogspot.com/-PoCJtjC16Yc/Tl5v7hy4dGI/AAAAAAAAB9s/5WJTzHqzfGQ/s400/vitola+jos%25C3%25A9+Esteve.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-ca
