DIA DE LA DONA: CARRER DE LA MESTRA, ACTUAL CARRER SANT PERE.

 

En pregunte qui seria esta mestra tan estimada que va donar nom a un carrer del nostre poble? Possiblement, podria ser Maria Ortiz Sanz (germana del Degà Josep Ortiz), mestra d’Aielo a mitjan segle XVIII, però sense descartar que poguera ser altra mestra. Totes les possibilitats estan obertes, donat que s’ha allarga molt en el temps i no dispose de documentació que acredite qui era.

Este carrer ja apareix documentat amb el nom d’esta professió a 1841 fins a l’any 1899, que l’ajuntament el substituïx pel nom de sant Pere. Influiria haver oblidat el conjunt de la població a aquella vella mestra que va tindre tan alt honor? 

Pense que devia ser una figura local interessant que caldria trobar, investigar i divulgar pel seu anonimat i treball, i com comente, la importància de ser la primera a rebre i dedicar-li un carrer i reconeixement a la seua tasca docent. Com sabeu la nostra guia de carrers està dedicat principalment al santoral, al·ludint tant a Sants com a Mare de Déu.

Hui, 8 de març dia de la dona, este és el meu particular homenatge per esta dona anònima que espere que en un futur no molt llunyà, aparega escrita i mencionada en el llistat de dones aieloneres a realçar.

Mª Jesús Juan Colomer

HISTÒRIES PER POSAR-SE LES MANS AL CAP: AI MARE LA CAMA!!!. 1-LA CONFUSSIÓ

 

Un dels assumptes que més ens agrada treballar és la memòria oral del nostre poble, també ens agrada rescatar paraules o frases que a poc a poc van desapareixent per desús. Per esta raó enguany vos compartim uns acudits o historietes totes verídiques,  que tenen d’escenari a Aielo i que la gent solia acompanyar amb una exclamació molt local. Parlem de l’expressió que valia per a moltes situacions i que aieloners i aieloneres deien sovint: AI MARE LA CAMA!!!. I com en tenim moltes, continuaren mostrant-ne en  els programes de sant Antoni d’altres anys.

Ai Mare la cama!, es deia per a fer una cosa gran o l’exclamaven en resposta quan s’escoltava algun fet ocorregut al poble  o quan estaven cansats. També simplement per a dir que l’ interlocutor sapiguera que els feia mal alguna part de cos, no necessariament la cama...Tenia moltes accepcions.

Cal veure la part divertida de les coses.

El temps passa, les modes canvien i el llenguatge evoluciona. Fa pocs anys estava en boca de tothom i ara sembla oblidada en el calaix de les paraules esfumades.  Actualment entre la jovenalla s’utilitzen altres frases fetes més modernes o directament empren anglicanismes, deixant de banda les dites tradicionals. I si alguna vegada ho escolten els treu  un somriure i els resulta estrany.

AI MARE LA CAMA!!! 1-LA CONFUSSIÓ

Esta història passà a la ciutat d’Alcoi en una casa rica i important i la protagonista era una jove d’Aielo, una entre moltes de les que hi anaven a posar-se en amo al segle XIX i XX.

Ja sabeu que l’extremitat inferiors del nostre cos que serveix per a caminar s’anomena “cama”, i en castellà al llit per a dormir també s’anomena “cama”. Això suposa un embolic si no es domina les dos llengües:  castellà i valencià. Era el que passava en  aquella època a les joves, que només eixien del poble per a casar-se o posar-se en amo i conseqüentment solament parlaven en valencià, i el domini de la llengua castellana era escàs o nul.  

Doncs ja podeu imaginar...

Un dia la senyora alcoiana de la casa on estava treballant la jove criada d’Aielo li encomanà una tasca especial a banda de les habituals:

-Y luego sacas las camas a la calle para que se ventilen.

-Estes dones riques tenen unes coses! Pensà la d’Aielo.

Obedient, agafa una cadira la col·locà al balcó i tragué les dues cames al sol, com li havia manat l’ama de la casa. La criada, no entenia molt bé la raó per la qual la senyora volia que s’airejaren les seues cames però diligent, acceptà l’ordre perquè a més a més, li agradava prendre el solet de migdia.

 Aiii mare la cama! 

 

Mª Jesús Juan Colomer

Mariló Sanz Mora

Fotografia de Remi Belda