Amparo Sanz Belda, “Amparo la petita”.

 

Ha faltat Amparo Sanz Belda, per a tothom “Amparo la petita”, mare, esposa, germana, amiga, mestra... 

Quantes vivències compartides, quants jocs d'infantesa amb tu, a l’escola, al carrer, a la quadrilla, rialles i molta amistat. 

DEP Amparo!

Josefa Mora Martí “Pepica la Mora”

 

Que difícil és acomiadar-se d’una persona amada... Pepica una dona tan treballadora des de la seua infantesa, tan apassionada i dedicada a la seua família, als amics i veïnat, sempre disposada als combois familiars i d’amistat. De les grans cuineres dins de la cultura casolana del poble, allà on anava era reconeguda la seua mà a la cuina, i tantes i tantes anècdotes que al seu velatori hem escoltat... 

Gràcies a tots per tindre un moment de record per ella. 

Pepica es feia de voler, exemple de dona aielonera sacrificada per la seua família, a qui posava la primera en la seua vida. Humil, senzilla, treballadora incansable, així va ser la seua vida, intensa en tot allò que ella volia, així ha viscut 92 anys, i així ens ha deixat, tranquil·lament i discretament com era ella i va marcar la seua existència. Dona exemplar, qui la buscava allí estava ella per a tothom. 

Gràcies Pepica per tot, t’estimem!!! DEP

EL NAZARENO: un poc d'història de les imatges que processionen en Setmana Santa. Per Mª Jesús Juan

 

De tothom és conegut que després del conflicte bèl·lic que va viure Espanya, l’església d’Aielo va haver d'anar, a poc a poc, reposant les imatges religioses que posseïa la parròquia i havien estat destruïdes. Moltes imatges foren donacions de particulars devots que les costejaren, cedint-les gratuïtament i a perpetuïtat, i col·locades als nous altars. De moltes d’elles ja he parlat alguna vegada, enguany anotaré un poc sobre el Natzaré.

El Natzaré és una imatge de grandària natural, situada a una de les capelles del lateral dret de l’església, no disposa de retaule propi, però si una “hornacina” d’obra on està durant tot l’any, fins a Pasqua que el baixen els confrares per a participar en la tradicional processó del Sant Enterrament del Divendres Sant. Una imatge bella, de gran realisme, cal veure l’expressivitat de dolor i al mateix temps de pau que mostra el seu rostre. Vestida amb túnica morada, és la primera a desfilar i obri la processó del Divendres Sant, custodiada durant tot el recorregut pels confrares, que l’acompanyen vestits amb túnica del mateix color que el Natzaré, i capa groga. Captivadora i artística talla policromada, obra del taller de l’imaginer valencià Antonio Royo Miralles. 

Va ser donació del matrimoni Batiste Egea Castelló i Maria Concha Colomer, l'any 1960. Segons consta inscrit a la peanya de l’escultura.

A l’antiga fotografia que mostre, el podeu veure-ho a l’entrada de la casa de Batiste al carrer Major, 86 (actualment CaixaOntinyent). Era el dia que el portaren a l’església on hi ha havia preparat un lloc destinat per a ell. La fotografia el mostra col·locat dalt de les andes que el traslladaria en processó fins a l’església, acompanyat per moltíssima gent del poble on li feren missa solemne.

Davant de la imatge, envoltant-lo, els benefactors i les germanes: Teresa, Batiste i Josefa Egea Castelló, Maria Concha Colomer “Punxona”, i Carmen Egea Castelló, tots coneguts amb el malnom de “portalets”.

I en aquell memorable dia, feren una promesa al nou Natzaré, comprometent-se per sempre que “els portalets” el traurien i l’acompanyarien cada vegada que eixirà en processó pel poble, passant este prometiment de generació en generació. Abans de l’any 1936, l’església ja posseïa una imatge de Jesús Natzaré que també havia estat donada per esta família.

Este any, la venerada i popular imatge de Jesús Natzaré, que amb tant de goig i precs de tots els aieleners va ser rebuda, complix 65 anys a Aielo. Assenyalat aniversari que caldria celebrar!.

Mª Jesús Juan Colomer

Agrair a Fina Barber Martínez

la cessió de la fotografia antiga

Dimecres de Sarpassa!

 

 

Enguany, podeu visitar els dosels de la Dolorosa i el Natzaré instal·lats a casa de Pilar Sanz, a la Pl. Palau (Casa Gironés).

A l’entrar, a l'habitació de l’esquerra, es troben les dos imatges acompanyades per l’Aurora i el Jesuset de la bola. Una estança plena de sentiments, devocions, tradicions i molts records que perduren. 

 

Als peus de la Dolorosa, acull, una encisadora oració que la coral de la parròquia ha dedicat a Pilar Gómez. Pilar la jove i lluitadora filla que ens va deixar el dia 6 de febrer. Per tots els racons del domicili, es respira la seua presencia, fe arrelada i devoció intensa... 

 

Pilar, recordada i estimada, al seu llit, un bonic i senzill ram de flors la recorda, i tothom que visita el domicili té uns moments de recolliment i plegaries per a ella i les imatges que l’acompanyen.

Divendres de Dolors

 

Festa de la Mare de Déu dels Dolors, se celebrava el divendres abans de Diumenge de Rams, anomenada Divendres dels Dolors. Les xiques es vestien de clavariesses per acompanyar a la Dolorosa en la processó. 

Josefa Colomer Sanchis, Josefa Barber Sanz, Remedios Mateu i Isabel Muro, passejant per l’Eixample, de camí a l’Església per a participar en l'acte religiós de la Setmana Santa, dècada dels anys 60.

En record de Josefa Barber (Pepiqueta el guapo), dona treballadora i estimada, recordada per la seua carnisseria que duia en companyia del marit Juan, al carrer Canonge Ortiz, allí naixerien els dos fills del matrimoni, Mª José i Juan Damián. Ens va deixar als 87 anys, el dia 29 de març, DEP.

AMOR DE MARE, per Cristina Mira. Dedicat a la seua mare Maruja "Genaro" que complix 96 anys.

Mare que tot ho entrega per les filles i fills.

Mare que venç la son i vetlla pel seu benestar.

Mare que els abraça i acarona com l’ ànima del seu cos.

Mare que és capaç d’endevinar els seus pensaments.

Mare que espera la seua arribada,

per tractar-se del moment més màgic del dia.

Mare que amb el seu amor els sana cada ferida,

els ajuda en cada entropessada i

els injecta vitalitat i resistència.

Mare que s’ alimenta amb els seus èxits,

rialles, progressos, bromes, saraus.

Mare que els estima, afalaga, motiva,

repta, compren, discrepa,

respecta, accepta, perdona, valora, estima.

Mare que somia i desitja, per les seues filles i fills,

un futur exquisit, en pau i harmonia.

Mare que riu, plora i és feliç amb elles i ells.

Filles/Fills que sempre porta amb ella,

sen se importar on s’hi troben ni elles, ni ells ni ella.

Mare que viu, sense complexos, ni límits ni amarres

l’ amor per les seues filles /fills,

sent el sentiment més extraordinari de la vida.

Mare que, de manera inesperada i contra la seua voluntat,

ha  d’acceptar els acomiadaments,

quan dolorosos aquests siguen,

la més cruel de las tristeses de la vida.

A totes les mares:

sinceres i càlides abraçades,

silencis que escolten i comprenen,

paraules de gratitud i recolzament i

estima infinita.

“Mare no hi ha més que una i els  nostres filles/fills ens acompanyen de per vida”