L’HOME DELS NASSOS 2024

 

Ja està ací!... 

L’HOME DELS NASSOS, QUE TÉ TANTS NASSOS COM DIES QUEDEN EN L’ANY!!!...

Tots a la plaça de sant Engraci a veure si el trobeu, atents que sols estarà hui.

Resum de l’any 2024:

 

Prop de 118 articles publicats!

Al llarg de l'any, he publicat una sèrie d'articles que no només he capturat l'essència que vull transmetre des del blog que administre i l'impacte en la nostra societat local, sinó que també el subministrament d’una varietat important de temes que van des de la història, costums i tradicions fins a l’actualitat.

Durant el 2024, 19 articles foren signats per col·laboradors i la resta escrits per mi. Un bon grapat de fotografies també són préstecs dels col·laboradors i altres pròpies. Acumulant un material inesgotable de lectures, de i, sobre els aieloners i aieloneres. Esta producció reflectix el meu compromís amb la divulgació i anàlisi de temes locals i particulars de la nostra societat i cultura, amb un enfocament que arribe a tothom, així com articles més personals i de records familiars, publicant una sèrie d'entrevistes o vivències de gent que ens permet conéixer la mirada d’abans. També, conéixer l’actualitat com el problema del biogàs, la col·locació a les portes del palau (ajuntament) de dos pedres de la memòria, dedicades a Paulette Weil i Miguel Belda, premi de la Vall d’Albaida a Llorenç Barber, guardonats amb el premis 9 d’octubre a José Luis Sebastià, Joaquin Martí, Mª Jesús Juan i Juanito Dordá, XX edició premis Joan Baptista Basset i distinció Empar Granell 2024 a Maria Chapi, acomiadament al rector D. Pablo Tos i la benvinguda al nou rector Xesco Vañó...

Fer llistat dels articles més llegits amb tanta diversitat temàtica, és complicada, cada u ha escollit allò que més li ha agradat o està més a prop dels seus gustos personals.

Amb este 2024 ben ple d’existència, agraïx la vostra participació, motivació, i sobretot gràcies per visitar-nos, llegir-nos, comentar-nos i recomanar-nos! I us invite que continueu seguint este projecte que és de totes i tots. Cap a un 2025 amb més i millor!

BON NADAL 2024

 

Mi Madre es del cielo

mi Padre también

Yo soy aquel Niño

que nació en Belén.

                                                    Ama mos dona!!!

Fa 70 anys... Patronat.

 

L’any 1954, fomentat pel rector D. Juan Sanchis Requena, s'inicien les obres del Patronat. Emblemàtic edifici en el qual van col·laborar solidàriament, tota o la majoria de la població en la seua construcció. Amb gran il·lusió, els aieloners i aieloneres contribuïren amb el seu treball i esforç, i inclòs aportaren els seus propis matxos, burros, camions... per a carregar pedra. 

El Patronat, un dels símbols de la dècada dels anys 50, constava d’una escola parroquial per a xiques i xiquets, un local social per a reunions i altres activitats culturals i catequesi, biblioteca pública, cinema, frontó i trinquet.

TEMPS DE BETLEMS: Betlem de Cristina Borderia

 

Enguany visitem el Betlem de Cristina Borderia, instal·lat a la Panaderia Pastisseria Borderia, al carrer Ontinyent, núm 6. Cristina com és tradició, aprofita les festes de la Constitució i la Puríssima per a dissenyar, col·locar i ordenar este gran Betlem, una extensa composició tradicional que conformen les figuretes, els grups de casetes, els diferents animalets, arbres i arbustos per tot arreu, bancals i marges amb els seus jornalers. Caixes i caixes omplin la sala de la panaderia!... Per a l’endemà, en obrir la tenda, tindre ja tot arregussat, ja que són molts els objectes i ferramentes necessàries per al muntatge. Ens diu que és prou costos de muntar, però ella el fa amb molta il·lusió, li agrada després de finalitzada la faena, veure els grups de xiquets que entren a veure el betlem, és tota una satisfacció, i a ella li encanta “M’agrada molt muntar el betlem!”. Diu que tots busquen el caganer, i Cristina l’amaga ben amagat, per a què coste de trobar.

Ara ja està obert al públic, inclòs, gràcies a les grans finestres que disposa este establiment de venda de pa, es pot veure des del mateix carrer. I a la nit, al passar per allí, és de somni i màgia, veure tot un menut poblet amb vida pròpia i totes les casetes il·luminades, particularment el naixement o pessebre.

 

Cristina ens conta amb il·lusió, que ella va heretar esta afició del seu pare Enrique el Blanco, que el posava a l’entrada de casa, ella l'ajudava i va agafar el relleu. Després, el pare el muntaria en la panaderia, que tenia un gran finestral, el muntava Cristina amb un tauló de fusta i unes caixes, a un sols nivell i de cara al carrer. Totes les persones que passaven pel davant els quedàvem mirant a través del vidre de la finestra i admirant el bonic i elaborat Betlem. 

Rememora que si el fa a casa particular, són poques les persones que poden admirar-lo, i si és allí, a la tenda, és un goig per a ella veure com paren les persones a contemplar-lo. Al reformar la panaderia ja li va buscar un altre espai, però també es va quedar menut, ara el fa a un racó, agafant mitja barra de l'aparador i desplaçant les taules de la cafeteria.

Cristina recorda haver-lo muntat tots els anys, menys un any per culpa d'una trencadura del seu turmell. Amb el pas dels anys, ha anat actualitzant-lo i ampliant-lo, i sempre amb algun retoc d’última hora. Quan emprén el seu muntatge, un dia abans va al Campello per recollir tot el verd necessari, plantes i molsa (musgo). Ens conta, que totes les casetes són artesanals realitzades per ella, igual que l’idea i disseny del betlem, però sempre compta amb l’ajuda dels més menuts de la família que desfruiten col·locant les diverses figuretes en els carrers, al mercat, al riu, en els bancalets amb els seus marges perfectes. Pensa que si hi haurà relleu generacional per al seu Betlem.

Este Betlem forma part del que podrien nomenar “Ruta de Betlems per Aielo”, és clar que per sort a Aielo encara mantenim molt viva i som de tradició betlemista. Visitats per l’alumnat, i molts veïns i veïnes que no volen perdre este bonic costum nadalenc que conservem amb molt d’orgull al nostre poble.

Des d'ací, felicitar a Cristina pel seu gran treball, i recomanem a tothom visitar-lo. Segur que us agradarà i tornareu! Són tants els detalls a observar!, I no deixeu de visitar també tots els Betlems que es munten a Aielo durant estes festes.

 

La medalla de la Congregació de les Filles de Maria i la medalleta del rebañito.

 

Festivitat de la Immaculada Concepció l'any 1977. Rector D. Francisco Cervera

L’advocació de la Immaculada Concepció està estesa per tot el món, i és tradició en este dia de la seua festivitat, durant la processó portar la medalla que segons la tradició la Verge manà encunyar l'any 1830 a París. És una medalla que en poc temps es va fer popular i que, amb el seu ús devot, va obtindré tants favors i benediccions de Déu, que la gent va acabar anomenant-la la “Medalla Miraculosa”. Es tracta d’una medalla de coure platejat, ovalada que té a l’anvers una imatge de la Immaculada amb uns raigs de llum que naixen de les seues mans. Ella està damunt de la bola del món. Al seu voltant, es llegeixen estes paraules: “Oh Maria, sin pecado concebida, rogad por nosotros que recurrimos a vos” Són una petició a la Verge i una declaració celestial que ella va ser concebuda sense taca de pecat original.

Al revers de la medalla hi ha una gran M, anagrama de Maria, coronada per una creu: baix es veuen els dos cors, de Jesús i de Maria. Envoltant el conjunt, hi ha una corona de dotze estrelles, els dotze apòstols.

La medalla penjada d’una cinta blava (el blau cel és el color de la Puríssima) que les xiques joves porten colgat al coll. Una altra cinta que podem observar o es portava, era per a les dones més majors, de dos colors, blava i al centre el color blanc. I després està una tercera, la coneguda medalleta dels xiquets i xiquetes del rebañito, és la mateixa medalla però molt més menuda i es penja amb un cordonet blau.

La Congregació de les filles de Maria estava constituïda per les xiques i dones solteres. Solien inscriure-les les mares, i al rebañito pertanyien totes les xiquetes i xiquets del poble. Els primers dies de desembre eixien les dones voluntàries a cobrar la quota anual per les cases. Cadascuna aportava el que podia i quan podia. Amb estos diners recollits es feia la festa de la Puríssima Concepció, rosari pel poble, xocolatada, missa, ofrena de flors, sorteig d’una imatge de la Immaculada, coets, processó... Actualment alguns d’estos actes ja han desaparegut o transformat.

A cada vegada es veuen menys estes medalles a la processó del dia de la Puríssima, ja són poques dones que les lluïxen, medalles que han estat heretades de les mares o les àvies. Però són moltes les conservades per les creients als seus domicilis, amb molta devoció i relíquia per la seua representació iconogràfica de l’advocació Mariana.

Recorde quan era menuda, a l’entrar a alguna casa, solíem dir “Ave Maria Purísima!”, i escoltàvem la resposta “Sin pecado concebida”.

Moltes felicitacions en el dia del seu sant, a totes les Immaculades, Concepció i Conxes.

Mª Jesús Juan Colomer

Miguel Ferrándiz Bataller (Aielo de Malferit 06-05-1877 - Ontinyent 07-12-1962). Poema de l'aigua.

 

Hui es compliran 62 anys de la mort del nostre mestre-poeta. Recupere un poema escrit per ell, en el que narra una alarmant inundació que va patir el Fondo d’Aielo. Miguel narra esta tragèdia amb una magistral poesia que va ser premiada amb el segon accèssit a Benimaclet, el 16 de setembre de 1934. Desgraciadament, este poema està d’absoluta actualitat, per culpa de la Dana o Gota Freda que va assolar algunes comarques de València, el dia 29 d’octubre de 2024. Dedicada a tots els afectats i els donem molts ànims per superar esta situació tan devastadora.

POEMA DE L’AIGUA

CELATGE

Que fosc que està el cel!

Que negre, que lleig!

Ni lluna ni estel

més que mire veig!

Mirant el celatge,

se sent fred i por

per anar de viatges,

s’arrupeix el cor!

Ai del que ix de casa

en aquesta nit!

El cel no s’arrasa

ni un pam, ni un sol dit.

Les boires, prenyades,

van a rebentar

com fúries irades,

ens ofegaran.

Pietat, Déu cement!

Tingueu compassió!

No ens doneu turment

en la inundació.

El cel està negre,

el cel està clos.

Qui ha d’estar alegre

Tremolant-li el cos?.

LA PLUJA

El temps, prenyat d’aigua, rebenta. Ja plou!

Que en fúria, a la terra, la fereix, se’ou

Va caient a cànters; els xorros són rius

que espanten als hòmens i a tots los sers vius.

Repic de postisses fa al caure de pla

sobre les voreres i els bassals que fa.

Barranc cabalosos són tots els carrers,

que fan gran estrèpit pels que són costers.

L’enllumenat públic de la població

s’ha apagat alhora en sec, en redó.

Els veïns del poble, compresos de por,

se senten tremolar i aflicció en el cor.

Senten i preveuen el que els pot passar

En el barri del fondo, que es deu inundar.

Han obert les portes i encés els cresols,

que són d’esperança, de pietat, estols.

Cap veí no es gita; tots estan en peu.

El rellotge sona i compten les deu.

Per lo barri del fondo s’ouen forts xillits.

Cap allí acudeixen els joves fornits.

I plou en més fúria; i continua plovent.

I el poble s’aclama a l’Omnipotent!

CARITAT

“Acudiu, per favor, per caritat!”

“Auxili, que ens anem tots a ofegar!”

Allí acudeixen

els jóvens fornits,

avançant per l’aigua

i en aigua fins al pit.

Una viuda i sos tres petits xiquets

van nadant en lo llit com en barquets.

Entren a la casa

els jóvens fornits

i, en aigua fins al coll.

els trauen del llit.

Fent esforços titànics, se’ls enduen

On del perill de mort els asseguren,

els jóvens valents,

valents i fornits,

de molt tendre cor,

de grandíssim pit.

Poc després d’haver-los tret de la casa,

la teulada, amb gran estrèpit, s’afonava.

Sentiren gran goig

dintre lo seu pir

per haver fet bé,

els jóvens fornits.