Grup de dones dedicades a netejar el raïm, any 1954. Coneguem a Gadoll, ¿?, Maruja “Ferrera”, Maria “catarra”, Vicenta “porqueretes”, ¿?, ¿? ¿? Engracio Belda. Fotografia de Maruja Ferri Sanz “ferrera”. Ara es recol·lectava el raïm de les vinyes, solia començar per sant Miquel i durava uns 15 dies, variava i depenia si la collita era abundant o poca. Eren les dones, posades de davantal i capell de palla, les que tallaven el raïm dels ceps i el col·locàvem als cabassos, i els homes els encarregats de transportar els cabassos d’espart i col·locar-los a les portadores dels matxos o carros. Quan ja estaven les portadores plenes de cabassos de raïm i ben nugats per a no pedrer la carrega, el transportaven directament a abocar a les premses dels diferents cubs que hi havia pel terme, les cases de camp de Sant Carlos (Albaida), Caseta Ortiz, Bonavista, Sant José, i també alguna casa particular que tenien la seua premsa privada i feien el seu propi vi (el cup és una instal·lació on s'elabora el vi).
Després d’elaborat el vi, en aquells anys d’abans, els homes el bevien a casa en les clàssiques ampolles o porrons de vi, i al camp en la bota de vi. També, a les tavernes era normal demanar un gotet de vi acompanyat de cacaus i tramussos (no es coneixia la cervesa). Les dones sempre tan feineres i ocurrents, elaboraven amb els millors grans els potets de raïm en aiguardent. Si el vi no era molt bo, es feia vinagre.
A Aielo hi havia varietats de raïm blanc i negre, moscatell, bobal, mercegera, grumer, atrapaell, bonicaire... També estava el xanglot, de vegades conegut com a cabrerots, era raïm menut que quedava sense collir en la vinya, després de la verema, era aprofitat per a menjar a casa.
-No és bo el most, collit per l’agost.
-Setembre molt humit molt de vi, però aiguat.
-Verema en temps eixut, i colliràs vi pur.
-Setembre assolellat, bon vi assegurat.
-Per la Mare de Déu de setembre, els raïms són bons per a prendre.
-Quan el raïm comença a madurar, comencen les velles a filar.
-Al setembre el vi està per vendre.
Mª Jesús Juan Colomer
No hay comentarios:
Publicar un comentario