La nit de sant Joan. Cabassos d’espart i sàrries, una taula coixa o plena de corcó, la cadira amb el cul foradat o la pota partida, una màrfega de pallocs de panís, mantes i flassades velles, caixons de fusta trencats... i tot el que és innecessari i es podia encendre. Tot bo per a la foguera de la nit màgica!
Abans, al mig del carrer (encara de terra) es cremaven moltes foguerers de sant Joan, a la porta de casa d’un Juan, Juanito, Joan o Batiste.
I els joves es divertien botant les fogueres repartides per
tot el poble, protegint els seus cabells amb un mocador i nugades les 4
puntes.
Tradicions que finalitzen i desapareixen del nostre costumari fester.
Felicitacions a tots els que celebrem la seua onomàstica, demà dia 24, Juan i Juana, Joan i Joana.
Mª Jesús Juan
No hay comentarios:
Publicar un comentario